XVIIIª CAMINADA POPULAR DE LES GUILLERIES - SANT JULIÀ DE VILATORTA


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 20,73 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 942 metres, baixant: 895 metres.
Altitud mínima: 359 metres, màxima: 818 metres.

Sortim del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta, on destaca la font del mateix nom que data de l'any 1723. El parc va ser urbanitzat per Miquel Pallàs i Sala (1876-1943). Aquest municipi és ple d'aigua, com ho corroboren les diverses fonts existents al nucli, i també de terrissa, d'aquí ve que sigui conegut arreu com Sant Julià de les Olles.

Detall al Parc de les Set Fonts. Autor: Carlos AlbacetePasseig entre plataners al Parc de les Set Fonts. Autor: Carlos Albacete

Sortim del parc per les escales que porten a la carretera de Vilalleons. La seguim per la dreta i al cap de poc veiem el mas de La Quintana. Aquesta és una masia de planta quadrada i coberta a dues vessants, amb façana orientada a migdia i portal adovellat. Consta de planta baixa pis i golfes. A continuació deixem la carretera i seguim el carrer de la Quintana per la dreta. Caminem per la zona del Pla de la Quintana, que està format per camps de conreu de blat de moro i farratges, entre el Casal d'Altarriba del terme veí de Calldetenes, i el mas de la Quintana. Aquest pla es troba delimitat pel camí que des de la casa de la Quintana porta a la casa nova de la Sauleda, i que correspon a l'antic camí ral de Vic a Girona, i que nosaltres anem seguin. A la nostra esquerra queda el Polígon Industrial de la Quintana. Arribem a una bifurcació i tombem cap a la dreta.

Camps de blat de moro al Pla de la SauledaCamps i boscos al Pla de la Sauleda

Davant nostre i a la dreta veiem el Pla de la Sauleda. Gran espai agrícola, situat al nord-est del mas de La Sauleda, entre aquest mas i l'antic camí ral que anava de Vic a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta, d'un espai conreat, plantat bàsicament de blat de moro, on s'alternen espais conreats i petites illes boscoses ocupades per roures i pins.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el Pla de la Quintana i el Pla de la Sauleda, es van convertir en camps d'aviació de les tropes republicanes. Camp de l'Aviació és el nom amb el qual encara es recorden aquests plans, per part d'alguns veïns de Calldetenes. Just a tocar del marge del camí hi ha les boques d'entrada a dos túnels. Es tracta de dos refugis subterranis antiaeris. La presència d'aquests refugis s'explica per l'existència del camp d'aviació, ja que es tractava dels refugis antiaeris disposats per a l'ús de la tropa i comandaments en cas d'atac.

Arribem a una nova bifurcació. Girem a l'esquerra i creuem el Torrent de la Sauleda. Aquest neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del proper mas de la Sauleda. Sembla ser que el nom del torrent té els seus orígens en l'abundància de salzes, que devien formar importants sauledes. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera.

LA SAULEDA

La SauledaLa Sauleda

Es tracta d'un edifici rural format per un grup de varies cases i un seguit de coberts. El mas Sauleda està documentat des del 1199, i fou un dels més importants de la parròquia de Sant Martí fins al segle XVIII. Destaca l'existència d'un salze de gran tamany, al costat del mas i a tocar del Torrent de la Sauleda. Es de la varietat coneguda com a Salze tortuós. La seva característica principal són les seves branques i fulles retorçades.

Després de passar per davant de la casa, continuem la caminada cap al sud-oest i travessem l'Eix Transversal. A la nostra esquerra sobresurt la silueta imponent de l'Aymerich.

L'AYMERICH

L'AymerichAquest conjunt està format pel mas pròpiament dit, la casa dels masovers adossada a ponent del mas, i la cabana del mas, situada uns metres a migdia de la casa, davant de la façana principal, quedant al mig el que antigament fou l'era de Cal Aymerich.
El mas és un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. També observem una torre extraordinàriament massissa, que dóna a la casa un caràcter senyorial. És de planta baixa, primer, segon i tercer pis. El tercer pis disposa d'una cornisa exterior que recorre el mur, i està format per una galeria coberta, oberta als quatre murs, que s'obre amb un seguit d'arcs de mig punt, que es presenten de forma continuada i envolten el perímetre de la torre. La coberta d'aquesta torre és feta a quatre vessants. Les primeres referències documentals d'aquest mas es remunten al 1140.

L'AymerichL'Aymerich

Avancem pel camí principal i arribem a Can Goules

CAN GOULES

Can GoulesMasia situada al límit del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. Es de planta rectangular i està coberta a dues vessants. La seva façana es troba orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal té un portal amb la llinda datada el 1833, al que s’hi adossa un cos de porxos a tota l’alçada de l’edificació. Al davant de la casa hi ha una gran era i una bassa.

Pou de Can Goules. Autor: Carlos AlbaceteUna pica a Can Goules. Autor: Carlos AlbacetePou de Can GoulesVista frontal del pou de Can Goules. Autor: Carlos Albacete





















Marxant de Can GoulesDeixem el mas i continuem avançant cap al sud entre mig de camps de conreu. Arribem a una cruïlla, a la dreta veiem l'Omeda. Girem a l'esquerra seguint el Camí del Llopard i entrem en un dels trams més bonics de la caminada: el Bosc del Llopard. L'aigua raja per tot arreu, el sender és ple de fang i la vegetació ens cobreix literalment. El bosc sembla una selva amb tanta vegetació i aigua. La Font del Llopard no es veu de tanta vegetació que hi ha. Creuem el Torrent del Llopard i el Pla del mateix nom, conegut popularment com a Gorg Negre.

El Gorg Negre o Pla del LlopardRodegem un gran camp de cereal, tot just verd, i gaudim de vistes llunyanes del Santuari del Puig-l'Agulla i el Puig Agut. En arribar al final del camp tombem cap a la dreta i avancem entre camps i bosc en direcció al Pantà de Sala-d'Heures. Abans d'arribar-hi, però, el camí gira a l'esquerra i arriba a la Caseta del Gili.

LA CASETA DEL GILI

La Caseta del GiliEs tracta d'una masia de planta rectangular coberta a dues vessants i orientada a ponent. Consta de planta baixa i un pis. Aquesta masia, antiga masoveria del Gili, la trobem datada al 1553.

El recorregut torna a penetrar al bosc ombrívol i atapeït de vegetació, amb forces tolls d'aigua. En aquest cas l'aigua prové de la Riera de Vilalleons i del Torrent de Rocafarigola.

Aigües de la Riera de VilalleonsVegetació al Torrent de Rocafarigola

Més endavant enllacem amb el camí de la Boixeda i el mas Casadevall, que ens queden a l'esquerra. A continuació passem pel Pujol.

EL PUJOL

El PujolIndicador del Pujol. Autor: Carlos AlbaceteEl Pujol

Passem a tocar de la casa, i entrem un moment en els seus terrenys. Bonica masia de planta quadrada amb coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i tres pisos. La façana presenta un gran portal adovellat, i finestres rectangulars. A ponent hi ha un cos adossat, que junt amb el mur tanca el pati. La masia apareix als fogatges de 1553.

Retornem a la pista i seguim avançant cap al sud. A l'altra cantó del pla veiem el llogarret de Vilalleons. Com que passem una mica allunyats, hem d'utilitzar la càmera per apropar-nos a l'església parroquial.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILALLEONS

Santa Maria de VilalleonsL’església Parroquial de Vilalleons, es un edifici del 1849 d’estil romànic. Està orientat a ponent amb una estructura de planta de creu llatina i un absis romànic semicircular. A l’últim tram abans de l’absis s’aixeca el campanar.

Anem pujant, ara decantant-nos vers llevant. Arribem al trencall de Can Surell i Can Bassas.

CAN BASSAS

Can BassasCan Bassas ens queda a la nostra esquerra i Can Surell darrere seu. Entrem al bosc i anem pujant molt suaument. El sender pren la direcció de llevant i va paral·lel a la pista del Camí Ral de Puig-l'Agulla a Vic. Més endavant enllacem amb aquesta pista a l'alçada dels camps de Can Costa. La seguim cap a l'esquerra, i al cap d'un centenar de metres la deixem per agafar un corriol a la dreta. Travessem un camp amb avets plantats, sota la Sala de Vilalleons. En sortir del camp retrobem la pista que havíem deixat, i girem a la dreta. De seguida trobem el primer avituallament: el de la Sala de Vilalleons. Des d'aquest punt tenim unes boniques panoràmiques sobre les masies de Vilalleons i el seu cementiri.

Les Masies de Vilalleons des de la SalaEl cementiri de Vilalleons des de la Sala. Autor: Carlos Albacete

El cementiri de Vilalleons té una forma rectangular i es troba encerclat per un mur. Té un acabat en corbes sinuoses, amb una creu al mig de cada una d’elles. A ponent s’hi obra una portalada amb arc de mig punt. A l’interior del recinte destaca una capella rectangular orientada a ponent, amb un portal rectangular i un ócul. Es d’estil eclèctic i d'època moderna.

Després de recuperar forces i beure aigua, emprenem de nou el camí començant a pujar per la pista cap a llevant. Passem per davant del trencall a la Sala de Vilalleons. Després d'una pujada una mica més forta deixem a la dreta el desviament a Can Costa. Uns metres més endavant arribem a un collet de la Carena, a 703 metres d'alçada. Ara la pista descendeix cap a la Riera de Sant Julià. Pocs metres abans de creuar-la, agafem la pista que marxa cap a tramuntana paral·lela a la riera.

Sota la Carena i a prop de la Riera de Sant Julià. Autor: Carlos AlbaceteSota la Carena i a prop de la Riera de Sant Julià. Autor: Carlos AlbaceteCamí sota la Carena i a prop de la Riera de Sant Julià

El camí va avançant per un bosc bastant obac. Passem de la riba esquerra a la dreta de la Riera de Sant Julià. Al cap de poc de travessar-la arribem a una bifurcació. Seguim la pista que s'enfila per la dreta, de nou en direcció a llevant. Ens anem endinsant pel Bosc de la Vall i ens dirigim cap al Puig Moltó. Quant arribem a un collet, a la cota 738 metres, agafem un corriol a la dreta que continua la pujada. Finalment arribem al segon avituallament: el del Puig Moltó a 765 metres.

Avituallament de Puig MoltóA continuació continuem pujant fins a arribar a un extrem de la carena del Puig Moltó. Aquí el camí planeja una mica i s'acosta a la cinglera. Abans de que el camí la segueixi direcció a tramuntana, veiem a la nostra dreta un corriol que marxa cap al cingle. Decidim seguir-lo, i als pocs metres arribem a un pelat de roca amb molt bones vistes. El bategem com a Mirador de Puig Moltó. Es troba a 800 metres d'altitud. Des d'aquest punt obtenim unes magnífiques vistes de la Plana i les Guilleries.

El Santuari de Puig-l'Agulla des del Mirador de Puig MoltóMirador de Puig MoltóMirador de Puig Moltó

Retornem on havíem deixat la caminada i anem seguint pel llom de la carena. Passem per sota el cim del Puig Moltó i comencem a baixar la cinglera cap al Coll de Romegats. La baixada és força dreta i rellisca de valent, sort que disposem de l'ajuda d'unes cordes instal·lades per la organització.

COLL I "CASILLA" DE ROMEGATS

Baixant al Coll de Romegats i la seva "Casilla"La "Casilla" de Romegats

La "Casilla" de Romegats, sovint coneguda simplement per la "Casilla", és una casa que va ser construïda per desar les eines i la maquinària dels peons que treballaven en la carretera que porta a Sant Hilari Sacalm.

Travessem la carretera i ens enfilem per aquest terra vermellós que formen aquests cingles. Mirant enrere podem veure més clarament el Puig Moltó per el que hem davallat. En arribar a un collet, enllacem amb la pista del Camí Ral de Vic a Girona que seguim cap a la dreta per sota el Cingle de Romegats.

Pi al Cingle de RomegatsPi al Cingle de Romegats. Autor: Carlos Albacete

El camí ressegueix els peus del Cingle de Romegats. Les parets de roca que ens envolten són vermelloses, arrodonides i de formes curioses. El terme cingle que ens suggereix un vessant fortament inclinat, s'adiu perfectament amb la morfologia del terreny de Romegats: un espadat de roca vermellosa de més de cent metres de desnivell. Per altre banda, el terme Romegats ha estar entès popularment en el sentir "d'enfilar-se com els gats", tenint en compte la dificultat de pujar per aquestes parets. També es podria entendre el terme Romegats com una deformació de la paraula romeguera, que és una de les formes populars amb que es coneixen els esbarzers.

Al cap d'una estona, abandonem la pista i seguim un corriol a la dreta per sobre la Carena de les Bruixes. Aquesta s'estén des del Cingle de Romegats fins els límits meridionals del terme. El seu nom fa referencia a les activitats de bruixeria que es dugueren a terme durant el segle XVII. Sembla ser que existeix documentació, sobre la condemna d'una dona acusada de provocar pedregades, infanticidis i participar en aquelarres i orgies.

Aquest corriol enllaça amb una pista que posteriorment retorna al Camí Ral que seguíem, realment seria com una drecera. Finalment arribem al lloc de l'esmorzar: el mas Torrents del Prat.

TORRENTS DEL PRAT

El mas Torents del Prat. Autor: Carlos AlbaceteAquest mas pertany al terme de Sant Sadurní d'Osormort. El conjunt està situat en un terreny amb lleuger pendent en direcció oest. A la casa original se li han afegit diferents cossos fins a formar un pati interior. Al voltant de la casa també hi ha cossos i coberts amb diferents usos, però a l'altre banda del camí. La composició i tipus de façana varia molt segons el costat que s'observi. Les parets es troben en general arrebossades, tot i que hi ha punts en que es deixa veure la pedra. Hi trobem finestres amb llindes i brancals de pedra, d'altres amb brancals de totxo. També hi ha un arc adovellat, amb brancals de pedra i un balcó de terracota.

Pati interior dels Torrents del PratPati interior dels Torrents del PratPorta d'entrada al mas dels Torrents del PratInterior d'un cobert dels Torrents del Prat

Aquí descansem una bona estona per aprofitar el bon esmorzar que ens ha preparat la organització: botifarra a la brasa.

Recollint l'esmorzar als Torrents del PratEl producte per esmorzar. Autor: Carlos Albacete








Deixem els Torrents del Prat i marxem direcció nord, revoltant les torrenteres que baixen del Cingle de Romegats. La pista travessa un bosc aclarit de roures i pins i que fa de bon caminar. Arribem a una cruïlla, cap a la dreta la pista es dirigeix a la Vila del Prat i a Sant Sadurní d'Osormort. Nosaltres agafem la de l'esquerra que va remuntant en direcció a L'Espluga. Al cap de poc deixem la pista per agafar un corriol a l'esquerra que es dirigeix en pujada a la propera cinglera.

Maduixeres arran del camí sota el Coll de PalomeresMaduixeres. Autor: Carlos AlbaceteResseguim un camí ombrívol i frescal. Observem abundants maduixeres en els marges del camí, a punt d'oferir-nos els seus deliciosos fruits. Hi trobem una gran varietat de plantes florides, però sobretot destaca la gran quantitat d'estepa borrera que hi veiem. Pel seu tacte aspre s'havia utilitzat per a eliminar la borra de la roba de llana, d'on li ve el nom.

Caps d'aseEstepa borrera

El sender enllaça de nou amb una pista en apropar-se al Sot de l'Infern. Finalment, amb un últim esforç, arribem al Coll de Portell.

EL COLL DE PORTELL

Avituallament al Coll de PortellEl Coll de Portell. Autor: Carlos Albacete

Aquí, al coll, trobem el tercer avituallament preparat per la organització; i també és el punt de separació de les dues caminades, la curta d'uns 17 qm. i la llarga d'uns 20 qm. El grup ens dividim per poder fer les dues rutes.

Cartell al Coll del PortellEl Coll del Portell punt de separació de les des caminades

La caminada llarga comença enfilant-se cap al Serrat de les Alzines. De seguida el sender planeja i gaudim, enmig de la vegetació, de bones vistes sobre Sant Julià de Vilatorta. Ens estem desplaçant per la cota dels 790 metres d'alçada.

Sant Julià de Vilatorta des del Serrat de les AlzinesSant Julià de Vilatorta amb el mas Puigsec a primer termeEns crida l'atenció la casa senyorial de Can Puigsec. És un edifici de grans proporcions amb una airosa porxada d'arcs d'estil romàntic, i una ermita de la que tot just veiem el campanar d'espadanya a la dreta de la imatge, dedicada a Sant Ponç.

Al cap d'una estona, el sender davalla una mica fins a un collet situat a uns 760 metres d'altitud. De nou tornem a enfilar-nos, ara pel Serrat del Pi, amb noves panoràmiques a la dreta sobre el Sot Fosc. A mida que avancem, i gràcies al teleobjectiu de la càmera, podem apropar-nos visualment als Munts i al Salt de la Minyona, llocs emblemàtics de les Guilleries.

El Turó de la Mina des del Serrat del PiEls Munts des del Serrat del Pi

Davallem una mica i arribem al Collet de Can Barretina, a 750 metres d'altitud. Davant nostre el sender s'enfila força dret, però es per poca estona, de seguida continuem planejant seguint el Serrat del Pi. Arribem a una de les torres d'alta tensió de la M.A.T.

Panoràmica dels turons de llevant des d'una torre de la M.A.T. al Serrat del PiDes d'aquest punt se'ns obre la visió sobre tot el llevant, i descobrim el fort impacte que té sobre el paisatge la construcció de la M.A.T. Un paisatge amable que no es mereix aquesta destrossa. Fils, torres, pistes,... tot queda ple d'aquests enginys en honor d'un suposat progrés.

El corriol segueix, amb suau pendent, fins arribar a les runes de la petita masoveria de Can Barretina habitada fins a mitjans del segle XX.

CAN BARRETINA

Can BarretinaPertany al terme de Folgueroles, i està situada al conegut com Pla de Can Barretina, just sobre la serralada que separa les Guilleries de la Plana de Vic. Can Barretina es troba en runes encara que conserva bona part de la seva estructura exterior i encara és una fita important i ben visible a la contrada. Es tractava d’una casa no gaire gran, de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La porta era de forma rectangular i estava centrada respecte al carener, tenia la llinda de fusta, el mateix que les finestres, de les que veiem les restes. Estava construïda amb pedra del país de diferents mides. A l’interior es veuen els forats on descansaven les bigues.

Porta amb llinda de fusta de Can BarretinaFinestra amb llinda de fusta de Can Barretina

Al estar situada dalt la carena i a tocar de la cinglera, gaudeix de grans vistes panoràmiques sobre la Serra de Puig Castellar, el Turó de la Mina, el Puig dels Jueus, Sant Llorenç del Munt...

Panoràmica de la Serra de Puig Castellar des de Can BarretinaDesprés de caminar entre les runes, tornem a la pista que segueix en suau baixada cap al nord. Al cap d'una estona deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que ens farà de drecera. Retrobem la pista i arribem al Pla del Bronze on hi ha una cruïlla amb un pal indicador d'itineraris. Avancem una mica més i de nou deixem la pista que davalla per la dreta. Nosaltres seguim recte i arribem al poblat ibèric de Puig-castellet.

EL POBLAR IBÈRIC DEL CASOL DE PUIG CASTELLET

El poblat ibèric del Casol de Puig-castelletEl jaciment ibèric del Casol de Puig-castellet es troba situat en un turó en el sector de llevant de Folgueroles. Tot i que l’assentament sembla trobar-se avui en un lloc amagat, és només un efecte òptic provocat per la vegetació abundosa al cim i les vessants del turó. En realitat el jaciment està situat en un punt molt estratègic des del qual es domina les dues valls, i al nord una via de comunicació important d’accés a la Plana de Vic des de l'Empordà. Gairebé tothom coneix el lloc únicament amb el nom del Casol, mai amb el topònim de Puig-castellet, ja que Puig-castellet és el puig on està assentat el Casol.

Plafó informatiu al Casol de Puig-castelletPlaca informativa al Casol de Puig-castelletEl jaciment està format per les runes d'un dels poblats ibers, de la tribu dels ausetans, més importants d’Osona juntament amb el de l’Esquerda a Roda de Ter i el del Montgròs al Brull. Tots ells tenen una característica comuna, que és una muralla de dimensions considerables la qual tanca el turó pel lloc de més fàcil accés.

Habitacles del Casol de Puig-castelletHabitacles del Casol de Puig-castellet

Es tracta d’una fortalesa formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 2,5 metres d’amplada. A la part central i pel costat exterior presenta una torre rectangular de 6,3 x 13 metres, amb una lleugera inclinació. A la part interior s’obren 10 habitacles de 5 x 6,5 metres, separats per murs de 1,3 metres que desemboquen en un passadís. Per a la seva construcció es van utilitzar lloses irregulars, aixecant parets de pedra seca sense cap mitjà d’unió.

Muralla i torre del Casol de Puig-castelletDetall d'una paret del poblat iber del Casol de Puig-castellet

Donem la volta i contemplem tota l'extensió d'aquest poblat. Ens imaginem com deuria ser de dura la vida durant els llargs hiverns en aquest poblats. Seguim caminant pel corriol que comença a davallar de valent per sobre de trams enllosats. El corriol es decanta cap a la part del Solell de l'Arumí, travessa una zona de margues blaves i enllaça amb la pista de l'Arumí. Mentres baixem, divisem Sant Julià de Vilatorta que ja no queda gaire lluny.

Sant Julià de Vilatorta des del Solell de l'ArumíSeguim la pista cap a l'esquerra, ara de forma molt planera fins arribar a l'Arumí.

CA L'ARUMÍ

Ca l'ArumíÉs una masia de planta en forma de "L". La part més llarga del rectangle, el forma un cos amb una teulada a quatre vessants, del centre de la qual sobresurt una llanterna coberta de la mateixa manera. Aquesta té obertures d’arc de mig punt, algunes tapiades, i està destinada a colomar. L’edifici és de planta baixa i dos pisos. A la zona nord s’hi ha format un clos tancat. La lliça de la porta d’accés a la casa és de forma rectangular i comunica amb l’habitatge dels amos amb un balcó de pedres i arcades de maó, al segon pis s’hi veuen uns porxos.

Ca l'ArumíCa l'Arumí

El camí rodeja els bonics camps de l'Arumí i després d'una ziga-zaga s'acosta a l'aiguabarreig del Torrent de les Costes amb el Torrent de Can Tramuntana. Enllacem amb la pista de Can Garbells i la seguim cap a la dreta. Passem molt a prop de Can Tramuntana, que no veiem per l'espesa vegetació d'aquest tram. Després arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim per l'esquerra en direcció a les cases de Sant Julià de Vilatorta. A la dreta i a sobre nostre, tenim la petita cinglera de les Roques de l'Albereda; a l'esquerra extensos camps de cereals i al fons destaquen el Mas d'en Coll i l'Arumí.

A l'esquerra el Mas d'en Coll i a la dreta l'Arumí vistos des de sota les Roques de l'AlbaredaEntrem a Sant Julià de Vilatorta pel Camí de Can Tramuntana. Passem per davant de la masia de l'Albareda que queda a la nostra esquerra. Girem a la dreta pel carrer de J.V. Foix i anem a buscar el Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer que seguim cap a l'esquerra. Continuem per l'Avinguda de Sant Jordi, a continuació girem a la dreta pel carrer del Centre i baixant per les escales de Can Girapells arribem de nou al parc de les Set Fonts punt i final de la caminada.

Una bonica organització ens fa entrega d'un plat de ceràmica com a record de la caminada 2011

28ª CAMINADA POPULAR DE LES GUILLERIES 2011

Caminada popular de les Guilleries 2011

XVIIIª CAMINADA POPULAR DE LES GUILLERIES RECORREGUT CURT



Satèl·lit    Topogràfic

Distància recorreguda: 18,16 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 679 metres, baixant: 624 metres.
Altitud mínima: 522 metres, màxima: 819 metres.

El recorregut fins el Coll de Portell, és exactament gual per a les dues caminades. Travessem el coll i baixem cap a ponent. Anem davallant pel Serrat de les Alzines deixant camins a dreta i esquerra, però prenent sempre la direcció de ponent. En arribar a l'alçada de la Rompuda de Puigsec, travessem el torrent que baixa del Cau Negre.

Travessant el Torrent del Cau Negre. Autor: Carlos AlbaceteLa caminada avança ara de forma planera, deixa a la dreta el trencall al Puigsec, entre camps molt ben conreats.

Detall d'un mur del mas Puigsec. Autor: Carlos AlbaceteCamps de Puigsec. Autor: Carlos Albacete

Deixem a la dreta les masies de la Teuleria i del Pi, i entrem a les primeres cases de Sant Julià de Vilatorta. Tombem a la dreta per l'avinguda de Sant Llorenç, al final de la mateixa girem a l'esquerra seguint el carrer de Martí Pol. Passem per darrere l'Albereda i veiem l'ermita de Sant Roc.

ERMITA DE SANT ROC

L'ermita de Sant Roc de l'Albereda. Autor: Carlos AlbaceteEs diu que va ser construïda el 1783 en motiu d’una promesa feta al invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta de còlera que va ocasionar molts estralls al poble. Al llarg dels anys aquesta capella ha servit com a lloc d’hostatge per a vianants, refugi i magatzem. L’any 2005 es van fer les últimes reformes de manteniment a càrrec del ajuntament.

Placa commemorativa de la capella de Sant Roc. Autor: Carlos AlbaceteInscripció a la llinda de la capella de Sant Roc. Autor: Carlos Albacete

En arribar al Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, tombem a l'esquerra. El seguim i continuem per l'Avinguda de Sant Jordi, a continuació girem a la dreta pel carrer del Centre i baixant per les escales de Can Girapells arribem de nou al parc de les Set Fonts punt i final de la caminada.

Cap comentari :

 
Anar al principi