VIIIª CAMINADA PELS VOLTANTS DE RODA

Trieu el mapa
Distància recorreguda: 15,12 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 403 metres, baixant: 360 metres.
Altitud mínima: 443 metres, màxima: 622 metres.

Roda de Ter és un bonic municipi situat a 467 metres d’altitud. Es troba a l’est de la comarca d’Osona, entre la Plana de Vic i una zona de relleus més alts a llevant, el Collsacabra, que s’acaba amb els cingles de Savassona i Sau, i es perllonga amb el massís de les Guilleries.
La població està localitzada bàsicament en masos, que la majoria tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

Sortim de la Plaça Major seguint el carrer de Pere Almera i girem pel carrer de Joan de Mas. Després agafem l'avinguda de Pere Baurier que ens acostarà al nucli de l'Esquerda.

Travessem tot el nucli i ens dirigim cap a la península de l'Esquerda. Anem a veure el Jaciment Arqueològic de l'Esquerda.

JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA

El poblat de l’Esquerda, dona origen al poble de Roda. Les ruïnes del jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda es troben situades al punt més alt de la península (462 m.a.) que forma el Ter entre Roda i l'indret de Salou de les Masies de Roda. És un territori enlairat i allargat, amb aigua abundant i espai suficient per a viure-hi i cultivar-hi, i que per la seva situació estratègica de frontera natural, oferia protecció als antics pobladors. És documentat l’any 927 i fou destruït el 1314, en el curs d’un conflicte entre senyors de l’època. Se’n conserven notables restes de la primitiva església de Sant Pere de Roda, del segle XI, i també nombroses tombes antropomorfes medievals, tot i que les excavacions que s’hi han portat a terme fan recular l’ocupació al temps dels ibers i l’edat del bronze.



El jaciment arqueològic de l'Esquerda comprèn dos moments històrics d'ocupació ben definits, l'ibèric i el medieval. Aquest primitiu assentament fou el primer que es construí a dalt de la península de l'Esquerda, ja que les seves restes s'assentaven directament sobre la roca natural. Es tractava d'un petit poblat sense fortificar, amb petits habitacles circulars en forma de cabana, construïts a base de fusta i argila.
Entre finals del segle V i la primera meitat del segle IV aC., es construí el primer assentament ibèric de l'Esquerda. Aquest Oppidum o poblat fortificat es bastí i s'organitzà a redós d'una potent muralla de sis metres d'alçada, edificada a la primera meitat del segle IV aC., amb dues torres massisses que flanquejaven l'entrada al poblat, i travessada per un carrer rectilini i perpendicular a la muralla, amb unes recambres internes de petites dimensions anomenades "armora" que s'utilitzaven en feines comunitàries o d'emmagatzematge, ja que s'hi ha trobat restes de recipients fets a mà o a torn per guardar gra i líquids.



El poblat ibèric fou destruït a finals del segle III aC., quan un potent incendi enderrocà bona part de la muralla, i almenys una de les torres, i originà l'abandonament momentani de la península de l'Esquerda. No fou fins als segles II i I aC., que les comunitats iberoromanes, del període ibèric recent, repoblaren la península de l'Esquerda i construïren una nova muralla situada uns 10 metres més endavant que la primera. De tota manera aquesta ocupació tampoc durà gaire, ja que les restes arqueològiques del jaciment evidencien que el segle I aC., el segon poblat ibèric fou destruït de forma violenta i novament per culpa d'un incendi, però aquesta vegada, a diferència de la primera, la destrucció fou definitiva i l'Esquerda ja no es tornà a poblar fins a la baixa Edat Mitjana.



La zona arqueològica i el jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda, recentment ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El conjunt és un dels més rellevants de Catalunya tant per la seva extensió (12 ha.) com pel llarg període que abraça (del segle VIII aC al segle XIV).
Els romans no s’hi establiren i van haver de passar uns quants segles fins que novament tornàrem a tenir vestigis d’ocupació en aquesta àrea; serà ja en època medieval (segle VIII). És a partir del segle X que es tenen referències de la primitiva església pre-romànica al mateix emplaçament que la romànica del segle XI, voltada d’una necròpolis de tombes antropomorfes, de diferents èpoques (segles IX-XIV) excavades a la roca, actualment visibles entorn de l’església. Trobem restes del poblat pròpiament dit, les restes del qual estan organitzades entorn de la plaça i al carrer amb orientació nord-sud. La majoria de les cases que avui es poden veure pertanyen als segles XII-XIII.



El poblat medieval de l’Esquerda fou abandonat definitivament l’any 1314, després que enmig de lluites feudals es destruís violentament l’antic poble. A partir d’aquest moment es consolida un procés que ja s’havia iniciat en el segle XIII, per la qual cosa la població es trasllada cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, entorn a una petita església dedicada a Santa Maria, formant d’aquesta manera un nou nucli al cap del pont. Aquest seria l’origen de l’actual Roda de Ter.

La caminada fa la volta a tot el jaciment i això ens possibilitaria de veure unes bones vistes del meandre del Ter, però la climatologia avui no ens acompanya, haurem d'esperar un altre dia. La ruta segueix i es desvia cap al cementiri, després continua pel passeig de les Mirandes. Aquí gaudim d'una bona vista, encara que emboirada, de la Colònia Salou i del Ter. Al fons, enlairat, veiem el dipòsit d'aigües a on ens dirigim.

Una de les quatre grans colònies industrials que s’establiren al terme de les Masies de Roda a finals del segle XIX és la Colònia de Salou (1864-1964), propietat de la família Baurier. Amb la construcció de l’embassament de Sau, l’any 1964 la colònia Salou tancava juntament amb la colònia de Còdol-Dret, amb l’acomiadament de tota la seva plantilla.
De la colònia Salou queden força elements que deixen constància de la que va ser una de les colònies tèxtils més singulars i a la vegada desconeguda de Catalunya. Es conserva en molt bon estat tot un conjunt d’edificis d’una gran qualitat constructiva, envoltats de jardins i bosc. Actualment la fàbrica està en molt mal estat: el pantà l'està inundant i la falta de teules ha permès que la pluja fes malbé l'estructura. El pantà de Sau inunda la fàbrica només en anys de moltes pluges, l'últim cop l'estiu de 2009.

Passem per davant el dipòsit d'aigües del municipi i continuem fins a trobar el carrer de Balmes. Girem a la dreta de baixada fins el carrer del Pèlics. Aquest ens donarà entrada a les Cases Noves, veïnat del municipi de les Masies de Roda format per habitatges unifamiliars i carrers amples i assolellats.
Sortirem de les Cases Noves en direcció a la Serra-xica. Una vegada travessat el torrent de les Case Noves, girem a la dreta tot seguint-lo paral·lelament direcció sud.



El camí revolta la Serra-xica i desprès d'una ziga-saga s'enfila per la Serra Llarga per dirigir-se al mas Fontseré. El dia continua rúfol i el paisatge de boira dona un caire fantasmagòric a les cases que apareixen entre ella. Travessem el Camp de les Basses i a continuació girem cap a ponent acostant-nos a la carretera. Enllacem amb el camí Ral de Vic a Olot que seguirem cap a la dreta. Aquest camí carreter travessa uns paratges ondulats i molt fèrtils. Algunes masies cridaran la nostra atenció, les que més el Pla de Roda i el Cuní, a l’esquerra, i el Colom Gros, a la dreta. La carretera C-153 té un traçat gairebé paral·lel al del camí ral i el seu brogit s’escolta nítidament. En un replà ens aturem a esmorzar. L'organització ens obsequia amb un calent cafè amb llet.

Continuem la caminada travessant el Pla del Colom. Després d’una pujada molt suau arribarem a prop de la creu de Casserres. Valdria la pena acostar-se, si no fos per el dia emboirat que tenim, a aquest collet molt panoràmic, magnífic mirador del Collsacabra, amb el poble de l’Esquirol en primer terme, i també del monestir de Sant Pere de Casserres. Antigament, el grau dels Esmoladors hi donava accés des del Colom Gran, però actualment ens en separa un riu Ter embassat per la monumental resclosa de Sau.
Nosaltres girem a la dreta, passant pel costat de la planta Depuradora de purins de Santa Maria de Corcó-L'Esquirol. Anem seguint aquest camí carreter direcció sud enmig de camps de sorgo (melca) i tancats de bestiar.



Deixem el mas Colom Gros a la nostra dreta i seguim la caminada. Passem el trencall de la Barraca d'en Vallecona, també a la dreta, i les granges de la Bruguera. La ruta continua pujant suaument fins arribar al mas el Bosc de Còdol.

EL BOSC DE CÒDOL

Ens trobem en el punt més alt de la caminada, a 619 m.a. i sembla ser que el sol ens acompanyarà la resta del recorregut. A partir d'ara el camí no para de baixar fins arribar pràcticament a tocar el Ter. Passem pel Camp de la Punta i descendim fins un mirador sobre el Ter.



El Ter ha estat el gran protagonista de la història de les Masies de Roda. Ha modelat els seus relleus amb meandres i paisatges abruptes i també amb planes extenses on poder-hi cultivar i pasturar el bestiar, i definint un tipus d’agricultura i ramaderia característiques de la zona.
Anem baixant i ja veiem la gran casa del Sanglas Vell per on passarem d'aquí una estona.

La caminada acaba de baixar fins a la casa del Sanglas Vell, a 467 m.a. i amb unes panoràmiques extraordinàries sobre el paisatge que l'envolta.

EL SANGLAS VELL

Revoltem la casa i anem seguint la pista tot planejant, gaudim tota l'estona dels colors d'una vegetació humida, i un riu que es mou molt tranquilament.



Les raconades es succeeixen una darrera l'altra. Deixem la Font Fresca de Còdol a la dreta i a l'esquerra veiem les runes, sobresurtin de l'aigua, del mas de Còdol.



Durant la prehistòria, el Ter s’utilitzà com a frontera natural de defensa establint-se les primeres comunitats humanes a les penínsules de l’Esquerda, Savassona i Casserres. Més tard, durant l’època baix medieval i moderna, s’aprofità la força de les seves aigües per fer moure fargues i molins fariners, drapers i paperers. I, durant els segles XIX i XX, permeté l'establiment a les seves ribes de colònies industrials, actualment abandonades, omplin-se de petites rescloses per portar aigua a les indústries tèxtils que s’hi ubicaren.

Al cap d'una estona ens desviem a la dreta, per un ramal no indicat, fins la propera ermita de Sant Salvador de Còdol.

SANT SALVADOR DE CÒDOL O D'HORTA

L'ermita està situada en un paratge molt bonic, envoltada de bosc i molt a prop de les aigües del pantà de Sau. És la construcció de caire religiós més petita de les Masies de Roda. Pel que fa al santoral, hi figuren Sant Salvador d’Horta, Sant Juli, Sant Antoni M. Claret (el patró del Tèxtil) i la Puríssima.
Fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou. Però a les darreries del segle XIX comença utilitzar-se, degut a la seva proximitat, com a ermita de la colònia de Còdol-Dret; d’aquesta manera entra a formar part del conjunt colonial.
Amb l’esclat de la Guerra Civil fou incendiada i patí greus desperfectes. Després de la Guerra Civil la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l’empresa Unión Industrial Algodonera S.A.(UIASA). La capella va ser inaugurada després de la restauració, el dia 21 de novembre de 1943. Després del tancament de la colònia el 1964, quedà en estat de semi-abandonament fins a 1987, quan s’impulsà una nova restauració.
Sant Salvador d’Horta tenia fama de miracler. D’entre els miracles que va obrar, Joan Amades n’explica diversos entre els quals destaca el que va fer quan "un dia d’estiu molt calorós, que Sant Salvador d’Horta i el beat Dalmau Muner anaven de camí, la set els abrusava i no trobaven una gota d’aigua per remei" i, després que el beat Dalmau va caure a terra defallit, "Sant Salvador va tocar una penya viva amb el palmell de la mà i al moment va brollar un raig d’aigua fresca i cristal·lina". Amades situa una d’aquestes fonts "vora de Còdol Dret" on diu que hi ha una font de "Sant Salvador"; esmenta, també, que "en record del miracle, allí a la vora fou aixecada una capelleta" que li va ser dedicada.

Retornem a la carretera de Còdol per continuar la caminada. Quant arribem al següent revolt, als peus de la Serra Llarga, deixem la carretera per enfilar-nos a l'esquerra seguint un estrel corriol tot travessant el torrent de les Cases Noves. Davant nostre tenim una paret que sembla que no podrem superar. Ens hi anem acostant i en un racó arribem a les escales del camí de Còdol, conegudes com el Caragol.

EL CARAGOL

Aquesta breu però feixuga pujada ens deixa de nou al mateix nivell de Roda de Ter. Davant nostre veiem ja les primeres cases del municipi, i si ens tombem a la dreta ens apareixen les serres de Collsacabra.



Entrem a Roda de Ter pel carrer Bonamic, el traçat del qual coincideix amb l'Strata Francisca dels romans. A continuació girem pel carrer de la Residència, agafem el carrer Joan de Mas i arribem de nou a la Plaça Major on acabem la caminada.

8ª CAMINADA PELS VOLTANTS DE RODA 2010