Distància recorreguda: 20,04 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 764 metres, baixant: 764 metres.
Altitud mínima: 547 metres, màxima: 1.109 metres.
Temps total: 5 hores i 38 minuts.
Ens trobem a la Plaça de Sant Sebastià de la població d'Olvan, davant mateix de l'església de Santa Maria.
Tot és a punt per les corresponents inscripcions. El dia comença ennuvolat i fresc, esperem que ens permeti gaudir de les nombroses vistes que preveiem.
Iniciem la caminada cap a llevant, baixant cap el Rec de l'Aigua Roja i seguint el camí de Can Floretes i Cal Blau.
Després de creuar el Rec de l'Aigua Roja, el camí s'enfila entre camps de conreu. Arribem a una cruïlla, per l'esquerra el camí asfaltat continua cap a Cal Blau; per la dreta porta a Cal Marigot. Continuem de front i una mica mes endavant deixem a mà esquerra el trencall de Cal Floretes. A partir d'ara l'asfalt passa a ser pista de terra. A poc a poc anem planejant en direcció a la riera de La Riba. En arribar a la zona boscosa, on hi ha una bifurcació, deixem la pista i seguim un corriol que baixa cap a la riera i a un pont.
EL PONT DEL CAMPAMENT DE L'ANTIC "FRENTE DE JUVENTUDES"
L'any 1960, i seguint la política governativa de formació del jovent en l'ideari del "Movimiento", l'O.J.E. ("Organización Juvenil Española") va llogar aquest terreny per construir-hi un campament per fer-hi tandes d'acampada i mentalització durant els estius. Aquest campament portava el nom de "Nuestra Señora de Queralt". Després de creuar el pont sortim a un cobert on antigament hi havia el menjador, entrant de ple en aquest antic campament. Situat al peu de la riera d'Olvan o de la Riba i a tocar del Camí de Valldaura, estava organitzat en dues àrees ben diferenciades i separades pel Camí de Valldaura; en la zona més propera a la riera, s'hi van edificar els menjadors coberts. La cuina es va situar a la banda dreta de la riera i per tal de facilitar l'accés, es va construir el senzill pont de formigó cobert amb teulada d'uralita per el que acabem de passar.
A continuació seguim breument, cap a l'esquerra, el Camí de Valldaura. Tot seguim agafem un corriol cap a la dreta que s'endinsa en els antics terrenys d'acampada. Aquesta zona, situada a llevant del camí, era destinada al campament pròpiament dit i encara hi podem veure l'esplanada per instal·lar-hi les tendes al voltant d'un gran espai central com a nucli de les activitats col·lectives. En un extrem i en posició dominant s'aixeca una capella construïda amb fusta i obra vista, amb una teulada d'una sola vessant.
La capella està situada sobre una mena de podi de maons i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de dinou graons. A les parets de llevant i ponent hi ha dues petites finestres en forma de creu llatina. El campament es va deixar d'utilitzar després de la mort del general Franco, però l'any 1992, durant les Olimpíades de Barcelona, s'hi van reunir un grup d'ideologia nazi, per a homenatjar les Olimpíades de Berlín de 1936.
Després de creuar l'esplanada, enllacem amb el Camí Ral de Sant Maurici, que seguim cap a llevant tot pujant suaument. Estem recorrent un gran planell ple de camps delimitats pel bosc.
Entre esquinçalls de boira ploranera obtenim boniques imatges de grups de vaques que pasturen pels voltants. Anem avançant pel camí principal, deixant de banda els trencalls de dreta i esquerra. Més endavant arribem a un collet a sota el Puigcogull, de 618 m.a., que ens queda a mà esquerra.
Des d'aquest punt, i ajudats per la càmera, veiem cap al nord-est, entre la boira i encara força lluny, un dels nostres punts de pas: el Serrat de Sant Isidre. Un parell de revolts més endavant tenim una bonica vista, a mà esquerra i a l'altra banda de la riera de la Riba, de la masia del Soler.
EL SOLER
Els canvis referits a infraestructures, equipaments i serveis sempre han estat lents en el món de pagès. Així llegim que la electrificació rural no va arribar a El Soler, Valldaura i Campdeparets, fins l'any 1998. Continuem avançant entre camps i clapes de bosc. Després de revoltar els grans camps del Castelló arribem a la masia homònima.
CASTELLÓ
Situada a la vessant de migdia del Serrat de Castelló, de 666 m.a., aquesta masia domina una gran extensió de camps. La caminada revolta el Serrat del Castelló i tot seguit passa a tocar el Rec de la Riba. A la nostra esquerra, entre el camí i el rec, es forma un bonic espai verd regat pel rec i ple de de prímules.
A continuació, i tot just abans de que la pista creui el rec, la deixem i agafem un corriol a la dreta que s'endinsa al bosc. Anem pujant cap a llevant per anar a buscar el Clot del Forn. El revoltem per la seva capçalera i finalment enllacem de nou amb el Camí Ral de Sant Maurici. El seguim cap a la dreta. Al cap de poc arribem a una bifurcació, continuem per l'esquerra i en pujada. Més endavant travessem un esquenall de la Serra de Ramons des d'on obtenim bones imatges de la masia de La Riba situada cap a ponent.
LA RIBA
Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, pis, golfes i teulada, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. La Riba és un dels masos d'Olvan que es troben documentats des de molt antic. Sabem que l'any 1348 es trobava sota la jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella.
A continuació entrem a la vessant nord de la Serra de Ramons, ens trobem a la Baga de La Riba. A mesura que guanyem alçada les vistes s'amplien cap al nord.
Així, amb el zoom de la càmera, podem situar la masia de Campdeparets, a dalt de tot de la serra del mateix nom, un altre dels punts pels que passarem en la caminada. Més a prop i sota la Serra de la Devesa, també localitzem la masia de Valldaura Nou.
VALLDAURA NOU
Es tracta d'una gran masia de planta rectangular, formada per baixos, dos pisos i golfes; la coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a migdia. Destaca, en aquesta façana, una portalada de grans dimensions, que ocupa tota la seva amplada. Consta de cinc arcades a la planta baixa i al primer pis de les quals la central és d'arc rebaixat, mentre que les altres són d'arc de mig punt; a sobre d'aquest conjunt hi ha un terrat. La construcció de la casa, es va començar el 1873 i es va acabar a començaments del segle XX.El recorregut continua pujant fins a creuar la Serra de Ramons per una collada on hi conflueix, per la dreta, un camí procedent de la masia de Collservera. Nosaltres continuem cap a llevant, ara per la vessant de migdia de la serra. Poc després el camí guanya alçada i continua pel seu llom decantat-se cap al nord-est. Això ens permet descobrir la banda sud d'aquesta serra. Mirant al sud-oest hi veiem la masia de La Pera.
MASIA I MASOVERIA DE LA PERA
Des d'aquí deduïm que la façana principal està orientada a migdia. La coberta es a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Ens crida molt l'atenció els imponents contraforts del mur de tramuntana, segurament construïts per tal de reforçar alguna ampliació de la masia. Segons l'historiador Josep Busquets el seu nom provindria de "pedra" i seria conseqüència de la gran roca que hi ha a migdia de les cases. Actualment la roca està partida en trossos, sembla ser degut al terratrèmol que va tenir lloc el dia 22 de febrer de l'any 1428 i que va afectar tot el Principat i gran part de la Catalunya Nord. A la caminada ens comenten que també es va veure afectada per l'incendi de l'any 1994. De fet, en aquest tram del recorregut, encara es poden apreciar els seus efectes: terreny ressec amb la vegetació molt empobrida i en procés de regeneració. En arribar a dalt de la pujada, i abans de començar a davallar suaument, es troba el punt d'intersecció entre els termes d'Olvan, Sagàs i La Quar. Finalment arribem a les runes de l'antiga masia d'Ocata.MASIA D'OCATA
Quan arribem a les runes de la casa de l'Ocata, de la qual tant sols resten algunes parts irregulars de les antigues parets de pedra, a l'esquerra i mirant cap a ponent, descobrim unes magnífiques vistes dels Rasos de Peguera i de la Serra d'Ensija. Distingim perfectament els principals cims d'aquestes serralades. Els afuats Cogulló d'Estela i Roca d'Auró són un punt de referència obligat en el paisatge de la zona.
Al seu costat la Serra d'Ensija s'aixeca majestuosa per sobre les runes de L'Artigós. El Cap Llizet o Gallina Pelada, la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, tots al voltant del 2.300 m.a., resten encara enfarinats de neu.
En aquest espai, els amics d'Olvan ens han preparat un suculent esmorzar. Els caminants s'afanyen a recollir l'entrepà de botifarra i la beguda de les diferents taules disposades a tal efecte.
Unes bones graelles amb les brases a punt, van couen lentament les botifarres. La seva olor característica anuncia, abans d'arribar-hi, la parada més esperada pels marxaires.
Els col·laboradors, atrafegats, es concentren a preparar i repartir els entrepans i servir el cafè. Mentre esmorzen els caminants es dediquen a contemplar el paisatge i a fer petar la xerrada.
Després d'esmorzar i descansar breument, toca re-emprendre la caminada. En aquest moment deixem la pista que seguíem, que continua cap a l'est fins a trobar la carretera asfaltada que porta a Sant Maurici de La Quar.
La caminada segueix un camí que arrenca del costat dret de les runes de la masia d'Ocata. A poc a poc es va enlairant, entre roques i matolls, augmentant les vistes cap al nord-est.
Així, damunt la Serra de Campdeparets, veiem la masia del mateix nom i a la part baixa, sota la protecció de la Carena de la Devesa, destaca el conjunt de l'antic monestir de Santa Maria de Valldaura, molt utilitzat, en l'actualitat, per a fer estades de colònies. Una mica més endavant entrem en terme de La Quar. A continuació el sender avança per una llenca de calcàries grises, remuntant un contrafort de la Roca dels Plans, tot dirigint-se cap a la pedrera homònima.
El camí voreja el límit occidental de la pedrera de la Roca dels Plans, en una intensa, però curta, pujada vers el nord-est.
LA PEDRERA ROCA DELS PLANS
En aquesta mina a cel obert, s'explota un jaciment d'uns cinc metres de calcàries, gresos i conglomerats localitzats a la finca El Raurell, situada al sud-est del terme municipal de La Quar. El seu impacte visual és força important des del cantó de Sant Maurici de La Quar, però també és visible des de la carretera de Gironella.
En arribar a la part alta de la pedrera, entrem a la zona més obaga de la Roca dels Plans. A poc a poc deixem enrere l'espai erm de la pedrera i tornem a poder observar una vegetació més agraïda. A mesura que hem anat pujant, les vistes cap a ponent i nord s'han anat ampliant. Així cap a ponent tornem a veure la silueta dels Rasos de Peguera amb el Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró.
Més cap al nord podem observar com s'estenen els serrats de Campdeparets, de les Tombes i de Sant Isidre. En aquest darrer, i amb l'ajuda del zoom, ens apropem a l'ermita de Sant Isidre de La Quar. Finalment, la drecera d'Ocata enllaça amb la pista que porta des de la carretera de Sant Maurici de La Quar a Valldaura. Aquest enllaç es troba en un ampli coll entre la Roca dels Plans i la Roca Llarga. Seguim la pista breument cap a l'esquerra fins a trobar el punt de separació entre les caminades curta i llarga.
Tot seguit, els caminants que hem escollit la ruta llarga, ens enfilem per un corriol que surt a mà dreta cap al nord. Passem per la Roca Llarga, una gran llosa de calcària grisa. Més endavant veiem, a la nostra dreta, els Camps de la Llebre i de seguida entrem en una zona boscosa, a la vessant oriental del Puig Gener, amb molta densitat de boixos.
No tardem gaire en enllaçar amb una pista que prové de Sant Maurici de La Quar. La seguim cap a l'esquerra tot passant per sota els fils d'unes torres d'alta tensió. Anem pujant de nou. De mica en mica, la pista es desdibuixa i es converteix en un corriol. Anem avançant pel llom d'una carena secundària, plena de petites pujades i baixades que ens mantenen sobre els 950 m.a. La vegetació és baixa i molt esclarissada.
Davant nostre, vers el nord, s'estén el Serrat de Sant Isidre amb l'ermita de Sant Isidre de La Quar al seu cim i la masia de La Baumeta als seus peus.
EL SERRAT I ERMITA DE SANT ISIDRE DE LA QUAR
Aquest serrat, que arriba als 1.117 m.a., separa la Vall de la Portella, al nord, de la de Sant Maurici, al sud. En l'extrem de ponent hi ha una senyera i en el de llevant un vèrtex geodèsic. Aquest es un dels noranta-vuit vèrtex geodèsics de primer ordre de Catalunya (una xarxa geodèsica formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres). Al mig d'aquest petit altiplà hi ha l'ermita de Sant Isidre que data del segle XVIII i que gaudeix d'unes incomparables vistes sobre La Quar, La Portella, la Serra de Picancel... Després d'avançar una mica més i travessar una zona de camps, anem a sortir a la pista asfaltada que porta a la masia de La Balmeta. LA BALMETA O BAUMETA
Coneguda popularment com La Baumeta, es tracta d'una masoveria situada sota el Serrat de Sant Isidre formada per una planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. L'accés principal es troba al primer pis al que s'hi arriba per unes escales. Poca cosa més podem dir-ne excepte, potser, el balcó d'arc rebaixat del segon pis que actualment està reforçat amb un pilar de totxos.
Després de deixar la masia a la nostra esquerra, seguim per la pista asfaltada que es decanta cap a llevant. Més endavant la deixem i agafem un camí que, per l'esquerra, ens porta a la pista forestal que puja al Coll de La Baumeta. Aquesta pista correspon a l'antic Camí Ral de la Portella. Girem cap a la dreta i al cap de poc ens trobem davant la masia de Colltinyós.
COLLTINYÓS
Just abans d'arribar a la casa, deixem la pista i agafem un camí, a l'esquerra, que s'enfila cap al nord pel vessant de llevant del Serrat de Sant Isidre. A mida que anem pujant, donem un darrer cop d'ull a la masia de Colltinyós i a l'ermita de Sant Isidre de La Quar.
A poc a poc anem agafant alçada; passem per trams força drets que després planegen més suaument. De mica en mica el camí s'acosta a les parets del serrat. Trobem parts molt pedregoses, amb grans pedres i blocs caiguts de les parets. De tant en tant trepitgem seccions que
semblen empedrades. Podria tractar-se d'un camí de bast, però no podem confirmar de que sigui així. El camí de bast no permetia el pas de carros, però si el d'animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus. En els indrets on hi havia fortes pendents o en els llocs on les aigües de la pluja el podien malmetre més, els trams eren empedrats per evitar-ho. Finalment el camí arriba a la paret i fa un gir cap a ponent per salvar-la en un breu però intens repetjó.
Hem arribat a un petit coll situat a uns 1.000 m.a., entre el Serrat de Sant Isidre, a ponent, i el Puig Corner a llevant. En aquest punt hi passa una ampla pista que per la dreta porta a La Quar pel Coll de la Creu de Jovell, i per l'esquerra a La Portella. A continuació tombem cap a l'esquerra seguint la pista cap a ponent. Hem canviat de vessant i davant nostre, cap al nord i a l'altra banda de la Vall de La Portella, se'ns ofereix el majestuós paisatge de les serres de Picancel i de Catllaràs.
Es tracta d'un territori molt muntanyós i abrupte, encara que sense l'espectacularitat d'altres serres de l'Alt Berguedà. És un espai quasi del tot despoblat, ja que només resta alguna masia que es mantingui habitada tot l'any. Això el converteix en un dels paisatges de més alt valor ecològic, i també més desconeguts, de l'Alt Berguedà. Aquest territori comprèn dues alineacions muntanyoses. La primera i més meridional és el Serrat de les Tombes que té com a altitud màxima els 1.117 metres del Serrat de Sant Isidre. La segona és la Serra de Picancel que arriba als 1.169 metres en el pic de la Salga Aguda. Entremig d'aquestes dues serres s'estén la vall de la riera de la Portella.
Avancem cap a ponent fins arribar a una bifurcació. Des d'aquest punt, la vista cap al nord-oest amb les serres de Picancel i Catllaràs, es veu ampliada vers el nord-est amb l'aparició del Santuari de la Mare de Déu de La Quar i al seu darrere el Puigmal i el Pirineu de Núria.
Formant part d'aquest paisatge extraordinari es troba l'espectacular mola de conglomerats de la Serra de La Quar. Damunt d'ella s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu de La Quar.
EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA QUAR
El santuari es troba emplaçat a dalt d'un tossal rocallós i aeri, a la capçalera de la Vall de La Portella. L'església, junt amb la caseria i els agregats de les Heures, La Portella, el poble de Sant Maurici i l'ermita de Sant Isidre forma el municipi de La Quar. A la bifurcació, deixem el camí de la dreta que continua cap a La Portella i seguim pel de l'esquerra. El camí comença a enfilar-se i les panoràmiques guanyen en amplitud. Els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Cadí, les serres de Picancel i del Catllaràs, i fins i tor el Pedraforca apareixen distingibles en el nostre horitzó.
Com més alçada assolim més elements patrimonials i paisatgístics descobrim. A més del Santuari de la Mare de Déu de La Quar hem destacat com element patrimonial de la zona, sobretot, el monestir de Sant Pere de La Portella. Ara el podem veure entremig de la Serra de Picancel i el Serrat de les Tombes, al fons de la vall.
Planegem durant una estona fins a trobar un corriol a mà esquerra. És el camí habitual per pujar al cim del Serrat de Sant Isidre per la banda oriental. L'agafem i comencem a enfilar-nos fort en direcció sud, primer cap a llevant fins arribar al llom de la carena. Tot seguit el corriol tomba cap a ponent i segueix pujant més suaument. Deixem a l'esquerra un primer accés per pujar al cim. Una mica més endavant ens aturem a captar una imatge del monestir de Sant Pere de La Portella.
EL MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA O DE FRONTANYÀ
Es tracta d'una antiga abadia benedictina del segle XI del municipi de La Quar. L'església romànica és la part més notable. El campanar, més tardà, és quadrat i amb finestrals. L'espectacularitat del romànic que resta d'aquest monestir abandonat i la seva situació fan d'aquest indret, un dels paisatges de major valor patrimonial i natural de l'Alt Berguedà. Un fet remarcable és que, l'any 1838, la junta carlina hi traslladà, eventualment, el claustre de professors i alumnes de la Universitat de Cervera des de Solsona, on s'havia establert aquell mateix any.Avancem una mica més i arribem a un collet amb molt poca vegetació. A mà esquerra arrenca un corriol que amb una ziga-zaga puja fins el cim del Serrat de Sant Isidre. La caminada continua, començant a davallar per la vessant occidental del serrat. A mitja baixada arrenca a mà esquerra l'accés occidental per pujar al cim del Serrat de Sant Isidre. Continuem gaudint de les precioses vistes sobre la Serra de Picancel i la del Catllaràs.
Finalment acabem la baixada fins arribar al Coll de la Baumeta.
EL COLL DE LA BAUMETA
Bonic indret que domina tota la Vall de la Portella i la Vall de La Quar. Es troba situat a 1.024 m.a. entre el Serrat de Sant Isidre i la Serra de Campdeparets. Aquest és una important cruïlla de pistes. Cap al nord-est, marxa la pista que va a La Portella i al Coll de la Creu de Jovell; vers el sud-est arrenca el camí que baixa a la Baumeta pel grau del mateix nom, i finalment cap al nord-oest sur el camí de La Portella i Campdeparets. En aquest punt hi ha ha el tercer control de la caminada i també un avituallament a base de taronges, refrescs i aigua. Amb molta amabilitat i paciència, les simpàtiques col·laboradores ens responen a tots el dubtes i preguntes que tenim sobre l'entorn. Així, entre altres coses, ens parlen de les possibles tombes que donarien nom al serrat homònim.
Després d'aquesta breu aturada, deixem a mà dreta la pista que puja de la font de la Fageda i agafem el camí de l'esquerra que va cap a Campdeparets. Passem al vessant, obac tot faldejant cap al nord-oest, pel Serrat de les Tombes. Al cap d'una estona deixem la pista i agafem un corriol que arrenca a mà dreta. Aquest és un tram encisador,
envoltats de pins rojalets, boix grèvol, boixos, i algun faig majestuós, avancem sobre una catifa de fulles molt agradable per als nostres peus. No és d'estranyar que tota aquesta zona, junt amb l'alzinar muntanyenc dels vessants assolellats de la Serra de Picancel, s'hagués inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
El sotabosc és ple de flors, hi distingim les violes boscanes, les prímules, l'herba fetgera, les campanetes, el lloreret,... Més endavant enllacem amb una pista i tot seguit entrem en la Baga de Campdeparets. La pista va revoltant diversos torrents secundaris, sempre en direcció a ponent. Al cap d'una estona, en arribar molt a prop d'una línia d'alta tensió, deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila de valent cap al sud. Correspon al punt que anomenem "Pujada de les Basses Canemeres".
En la pujada, de tant en tant, ens aturem no tant sols per descansar, sinó també per gaudir de nou de les vistes sobre la Serra de Picancel. La Salga Aguda, amb els seus 1.169 m.a., és el pic més alt de la serra.
Un altre dels punts interessants que podem descobrir és Sant Miquel de les Canals, un lloc enlairat situat al nord-oest i a prop dels 1.000 m.a., al límit amb els termes de Cercs i de la Quar.
SANT MIQUEL DE LES CANALS
A Sant Miquel de les Canals hi ha una masia, la pallissa i una petita ermita rural romànica, amagada sota el brancatge dels arbres que ens la fan invisible des d'on estem nosaltres. També veiem diversos masos, com l'antigament majestuós, i avui enrunat, mas de Corrúbies, que testimonien el secular aprofitament agropecuari d'aquestes muntanyes. Al finalitzar la pujada i sortir del bosc, enllacem amb la pista que prové del Coll de la Baumeta i porta a la masia de Campdeparets. Ens trobem al Pla de la Serra, un coll a 1.040 m.a., que dona accés al vessant sud de la Serra de Campdeparets. Tombem a la dreta i seguim la pista cap a ponent. Aquesta va planejant i ens ofereix àmplies panoràmiques vers el sud. La calitja ens impedeix abastar els punts més allunyats, però sota nostra i ben a prop es distingeix perfectament el conjunt de Valldaura.
EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDAURA
De tot el conjunt de Valldaura, destaca el monestir de Santa Maria, situat al peu de la Serra de Campdeparets, en un indret isolat conegut com el Favar. Es tracta d'una abadia cistercenca femenina fundada pels senyors de La Portella, al segle XIII. Pròxima al monestir hi ha l'església de Valldaura, una senzilla capella d'estil romànic tardà del segle XIII. Durant la caminada haurem localitzar els indrets més notables, arquitectònicament, d'aquest sector del Berguedà: el Santuari de La Quar, i els monestir de La Portella i de Valldaura.
Més endavant se'ns uneix per la dreta un camí que va al Santuari de la Portella. Hem arribat als Camps del Solell, a 1022 m.a., una ampla collada des de la que es veu, ja molt a prop, la masia de Campdeparets.
MAS DE CAMPDEPARETS
Campdeparets es una gran masia que data del segle XVI i que ha estat restaurada respectant la disposició original. Forma un grup compacte d'edificis, tancat per un mur que protegia la casa dels antics bandolers. El portal d'entrada a la llisa o pati està situat a ponent del conjunt.La masia és de planta basilical amb el carener perpendicular a la façana i la coberta a dues aigües. L'edifici principal té adossats dos cossos més, un a ponent amb una galeria porxada d'arc de mig punt, i l'altre davant la façana principal a migdia, seguint l'estructura del cos antic però de dimensions més petites.
LA CAPELLA DE SANT JOSEP DEL MAS DE CAMPDEPARETS
A tocar de la masia hi ha una capella moderna, de planta rectangular i dedicada a Sant Josep. El portal d'accés, situat a la façana de migdia, és adovellat i d'arc rebaixat, amb la clau en forma de tascó i on hi ha gravada la data de l'any 1843.
A sobre d'ell es troba un òcul inserit en una sola peça de gres. Tota la façana està protegida per una petita teulada a mode de porxo. A sobre del carener s'aixeca un campanar d'espadanya d'un sol ull i sense campana. L'interior de la capella és sobri com correspon a un temple rural. A la banda esquerra hi ha l'accés a la sagristia. L'altar està presidit per un senzill retaule de fusta de tres carrers. Les possibles decoracions i escenificacions han estat arrencades. Tant sols resten algunes parts del motllurat.
Deixem les terres de Campdeparets i continuem la caminada cap a ponent. De moment el camí manté l'alçada assolida. Voregem el Serrat del Forn, per la seva vessant nord, i no tardem gaire en tornar a entrar en el terme d'Olvan. A partir d'aquest punt comencem la davallada cap al poble. Més endavant enllacem amb un camí transversal. El seguim cap a la dreta per revoltar la Coma de l'Om. Al cap de poc arribem a una bifurcació, situada al Pla de la Trapa, continuem per l'esquerra en direcció sud-est. La davallada és més intensa. Davant nostre veiem la masia del Boix.
Acabem de baixar fins arribar als plans del Boix on hi ha la masia del mateix nom.
EL BOIX
Estem davant una masia amb la típica estructura clàssica de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes a sota la teulada. Podem apreciar l'ampliació que es va fer a la casa, al segle XIX, pel sector de llevant, tot i que va conservar l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites finestres, a banda i banda, per il·luminar els corrals. Al primer pis hi veiem tres finestres amb la llinda plana i l'ampit motllurat. Les llindes de les finestres del mig i de la dreta, hi tenen inscripcions en llatí. Així a la dreta hi podem llegir: "ME FECIT PETRUS / ROCA 1868", que podríem traduir com "Pere m`ha fet / Roca 1868". En canvi la inscripció de la llinda de la finestra central es troba molt més desdibuixada. Interpretem que hi ha escrit lo següent: "LO BOIX ABBE... MASOS DE LO / SERH BARRES... CAMPDEPARETS". Deduïm que deu fer referència a que era una masoveria de la casa de Campdeparets.
Com que la masia es va construint aprofitant el desnivell del terreny, la seva façana posterior, la de tramuntana, presenta un nivell més que la de migdia. En aquesta façana es pot observar la cisterna i la comuna.
A la façana de llevant, i sota la teulada, hi ha dos elegants arcs rebaixats amb balconada, així com dues finestres amb llinda plana al nivell de la planta baixa. Després d'haver tafanejat i fotografiat tots els racons de la masia, re-emprenem el camí seguint la pista cap al sud. A la següent cruïlla del camí trobem el darrer avituallament de la caminada.
Aquesta parada abans d'encarar el darrer tram del recorregut, és molt esperada. L'aigua, els ganyips i la xocolata ens aporten anergia per continuar fins al final. Prosseguim la davallada cap al sud, ara molt més suaument. Comencen a aparèixer camps conreats i masies llunyanes. Anem seguint sempre el camí principal. A mà esquerra i a dalt del cim del Serrat Roig de 874 m.a., oneja una senyera.
Una mica més endavant, enllacem amb la pista asfaltada que per la dreta porta a la masia restaurada d'El Blanc. Continuem cap al sud fins arribar a la masia de La Tor. Ara el camí asfaltat es fa monòton, però agradable doncs està envoltat d'arbres que ens protegeixen del sol. Passem per la cruïlla de La Creueta i més endavant veiem a mà dreta la masia de L'Alzinosa. Al cap d'una estona trepitgem l'aflorament de roca grisa anomenada la Roca d'en Ponç. Deixem la masia La Parada a la dreta i el Serrat del Quirze a mà esquera. Comencem a divisar l'església i les cases d'Olvan.
Entrem a Olvan deixant Cal Rafel a la nostra esquerra. Seguim de front el carrer i amb quatre passes ens plantem de nou a la Plaça de sant Sebastià, presidida per l'església parroquial d'Olvan.
L’actual temple de Santa Maria d'Olvan es va construir a principis del Segle XVIII. És un edifici barroc amb una nau central i dues laterals amb àmplies capelles, presbiteri quadrat i campanar de planta també quadrada. Presideix la plaça on ens espera el control d'arribada.
Magníficament presidit per quatre futures marxaires, passem el control d'arribada i rebem com a obsequi-recordatori de la caminada una bonica planta. Ha estat una caminada rodona, equilibrada de recorregut, amb paisatges meravellosos i racons encisadors, amb avituallaments complerts i una gran simpatia i amabilitat per part dels amics d'Olvan. Hi tornarem per aquestes terres!!!
9ª CAMINADA POPULAR D'OLVAN 2013
Àlbums de fotografies d'amics de la caminada:- Enllaç àlbum de Francesc "Caminaire" (Manresa).
1 comentari :
Més que un comentari a la caminada voldria felicitar-vos per tot el contingut del blog.Felicitar especialment a qui es dedica a retolar les fotos, trobo que fa una feina molt rigurosa i acurada.Ànim i endevant.
Publica un comentari a l'entrada