XXIVª CAMINADA POPULAR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 18,47 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 567 metres, baixant: 567 metres.
Altitud mínima: 513 metres, màxima: 850 metres.
Temps total: 4 hores i 28 minuts.

Un any més ens trobem davant l'església de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà. En el porxo de l'església tot està preparat per fer els tràmits de les inscripcions.



Iniciem la caminada seguint el carrer del Sol en direcció nord-est. Enllacem amb el carrer Pau VI cap a la dreta i continuem, tot seguit, pel Camí de la Cogullada. A continuació girem a mà dreta per anar a creuar el Pont del Nadal. Un cop a l'altra banda continuem en direcció al Polígon Industrial La Bóvila. Tot just abans d'arribar-hi, girem a mà esquerra i ens dirigim cap a llevant per una pista de terra en lleugera pujada. Passem per sota els fils de la línia de Molt Alta Tensió, deixant el terme d'Hostalets i entrant en el del Brull. Sempre seguint el camí principal, al cap d'una estona arribem al Mas Font de l'Òbi.

EL MAS FONT DE L'ÒBI

Es una masia de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra, units amb morter. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Les finestres i el portal estan envoltades de grans pedres tallades de manera regular. A la façana principal, orientada al nord, es troba el portal, que disposa a la part superior, d'una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d'arc; als costats hi veiem dues finestres. Una d'elles queda a sota d'un porxo o cobert que es troba adossat a la façana principal.

A la primera planta hi veiem tres finestres i a les golfes una de molt petita. Als laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha afegits diversos coberts amb la teulada d'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. Un bon tros de la façana principal està pràcticament cobert per l'heura.

Una mica més enllà, a uns cinquanta metres i a la dreta del camí, es troba la font de l'Òbi.

LA FONT DE L'OBI

Aquesta font, que porta el mateix nom que la propera masia, consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret està orientada a l'oest. El broc no es veu directament, tant sols veiem el rajolí d'aigua que surt, ja que tot el seu voltant està cobert de molsa. L'aigua es recull en una pica feta amb lloses de pedra que fa uns 2 metres de llarg. Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment.

Reemprenem la caminada en direcció a llevant i a la següent bifurcació girem a l'esquerra cap al nord. Passem per la zona de la Font dels Pardals, molt emblemàtica en el nucli de Sant Jaume de Viladrover com a zona d'esbarjo. Després travessem les Rompudes del Grau i més endavant el Pla de l'Estalviada, on abunden les roques amb fòssils marins.



Des d'aquest lloc, un espai de pedra grisa que l'aigua fa brillar mentre busca els torrents que la portaran al Congost, distingim cap a ponent la bonica església romànica de Sant Jaume de Viladrover, coneguda també com Sant Jaume dels Bastons. Davant nostre s'aixeca la típica masia catalana de Serra-Montmany. Més endavant arribem a una nova cruïlla. Entre els dos brancals es troba la Bassa de Serra-Montmany. Es tracta d'un mur en forma de "L" destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de canyes. Continuem pel brancal de la dreta fins arribar a la masia de Serra-Montmany.

LA MASIA SERRA-MONTMANY

És una construcció de planta basilical amb baixos, pis i golfes. La façana principal està orientada al sud i al seu davant hi ha l'era. La teulada és a dues aigües en l'edifici central i d'una sola vessant als edificis de llevant i ponent. A continuació d'ells hi ha uns coberts, amb funcions de corral o cort, amb la teulada d'una sola vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La masia està al 1270 encara que la construcció actual se situa entre els segles XVII i XVIII. A la façana principal destaca la llinda de pedra rogenca d'un metre d'amplada, de la finestra central del primer pis, que està decorada amb un gravat que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi ha una rosa o flor rodona amb deu pètals.

Després de documentar la masia reemprenem la caminada en direcció nord. Ben aviat enllacem amb la carretera de Sant Jaume de Viladrover a Balenyà. Girem a la dreta i baixem cap al torrent de Sant Jaume. El creuem pel Pont de Sant Jaume, d'un sol ull i en forma de mitja circumferència i d'una gran bellesa arquitectònica. Per la seva banda de ponent hi té enganxada la Font del Pont, que es troba en desús. Girem a la dreta i comencem a pujar vers un grup de cases al voltant de Can Pastor. Veiem a ma esquerra Can Rabasseda, la Casa de Dalt i Can Ton. Una mica més endavant deixem a la dreta Can Rebugall. El camí continua pujant suaument per sobre de grans lloses de pedra grisa, entre camps i clapes de bosc, fins a passar per davant del Pla de Sant Jaume.

EL PLA DE SANT JAUME

Es tracta d'una masia de planta rectangular amb baixos, pis i golfes. La seva teulada és a dues aigües i desguassa als laterals de la casa. Les obertures estan reforçades amb carreus regulars de mida força voluminosa i d'un to rogenc. L'edifici principal està envoltat de diversos coberts amb funcions agrícoles i de granja.

Continuem avançant vers el nord-est, per una zona planera plena de camps de conreu. Gràcies a la cartografia ens adonem que acabem de deixar el terme del Brull per entrar en el de Seva. Al cap de poc arribem a la cruïlla amb el Camí de l'Albereda. El creuem i tot seguit trobem el primer avituallament.



En aquest punt, quant portem una hora de camí, els amics dels Hostalets ens han preparat uns talls de deliciosa coca i sucs variats, que ens ajudaran a recuperar les forces. A continuació el recorregut baixa fins a creuar el Torrent de l'Albereda. Un cop a l'altra cantó ens dirigim vers el nord seguint el límit occidental de la Urbanització Els Roures de Seva. El camí, envoltat d'arbres i vegetació atapeïda, enllaça amb un vial de la urbanització. Seguim per l'esquerra fins arribar pràcticament a la carretera de Seva a Viladrau. Aleshores girem a la dreta cap al nou raval de les piscines del Roures Park.

A continuació agafem un suau camí, que marxa cap a llevant, per dins d'un bonic bosc de roures joves, ara despullats de les seves fulles que encatifen el terra que trepitgem. En sortir de la zona boscosa, vers el nord i més enllà dels camps, veiem les cases de la població de Seva.

SEVA

El nucli de Seva s'endevina des de lluny gràcies a l´altíssim campanar del segle XII, de l´església romànica de Santa Maria, l'edifici més remarcable de la població. Junt amb les cases del casc antic forma un conjunt harmònic, de pedra vermella característica de les rodalies. De la primitiva capella de Santa Maria datada l’any 953, tant sols es conserva la nau i la torre del campanar. L'esvelt campanar de torre és una obra del segle XII i fa quasi 27 metres d’alçada.

Un cop arribats a l'alçada de la Granja del Prat, deixem el camí i agafem un sender a ma dreta que s'endinsa dins del bosc. A poc a poc anem remuntant un torrent secundari, en direcció a la Urbanització Serrabardina situada al sud-est. Finalment anem a parar a la carretera de Seva a El Brull. La creuem i baixem una mica fins a trobar la Font de la Serra.

LA FONT DE LA SERRA

És una font de dipòsit que està emmarcada per grossos carreus de pedra picada. Disposa de tres brocs que aboquen l'aigua a una espècie de pica rectangular. Avui l'aigua raja per tots tres, però ens expliquen que normalment només en ragen dos. A la llinda superior hi té gravada la data 1689, segurament l'any de la seva construcció. Antigament la seva aigua es feia servir per regar i era de les més bones del terme per beure, ara està contaminada per nitrats. La trobem molt mal cuidada i amb pintades a la porta de ferro. Al costat de la font hi ha un petit pantà o bassa.

A continuació agafem un corriol que arrenca per darrere de la font i s'enfila per dins el bosc. Anem pujant per un terreny amb vegetació molt esclarissada. Al cap de poc, enllacem amb un camí que seguim cap a la dreta, en direcció sud, tot trepitjant de tant en tant la roca grisa. El camí s'acosta a la carretera del Brull. Abans d'arribar-hi però, tombem a l'esquerra seguint per entremig d'uns camps a prop de la Font de la Llobera. A la nostra dreta, enlairada, veien la Casanova de Figueroles.

LA CASANOVA DE FIGUEROLES

Continuem cap a llevant fins arribar a una cruïlla situada sobre una gran llenca de roca grisa, el Cingle Blanc. Tombem a mà dreta i comencem a enfilar-nos cap al sud-est pels contraforts del Montseny. En arribar a dalt de tot de la pujada abandonem el terme de Seva i entrem en el del Brull. Comencem a trobar senyals del GR 2, el sender que va d'Aiguafreda a la Jonquera. Planegem lleugerament i arribem a les Basses o Pantà de la Casanova.

LES BASSES O PANTÀ DE LA CASANOVA

Aquest pantà està situat al Pla del Forn, a la vora del GR 2, i a uns 300 metres del mas Casanova de Figueroles que és de qui agafa el nom. Té una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del Torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest. Les seves aigües van colgar la tomba antropomorfa del jaciment de Mas Casanova de Figueroles.

Des d'aquí i mirant cap a migdia, veiem la torre de la masia el Pinar, un altre dels edificis històrics del Brull. Va ser edificada als anys 20 del segle XX, i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. La caminada segueix primer pel costat oriental del pantà, en direcció sud-est, i després continua paral·lela al Torrent de l'Estanyol. Aquest camí, que va pujant suaument, és el que ens portarà a El Brull i a la seva parròquia de Sant Martí.



Després de travessar rouredes joves i boscos d'alzines amb un sotabosc fresat pel bestiar, comencem a trobar la terra vermellosa de les argiles que envolten les terres properes al Montseny. Entrem en un paisatge diferent al que hem vist fins ara. Els camps verdejants envolten les masies restaurades, mentre ens apropen al petit i acollidor nucli de Sant Martí del Brull que veiem, mirant al migdia, per sobre la casa del Maset. A mà dreta tenim la masia El Prat.

EL PRAT

Aquesta masia de planta rectangular, amb baixos i dos pisos, està feta de pedra unida amb ciment. Les parets estan arrebossades excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, que estan formades per carreus de pedra treballada de grans dimensions. Degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa que la resta de la masia. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la banda sud s'hi ha afegit un annexe, amb planta baixa i un porxo al primer pis.

El camí principal es dirigeix cap al sud i passa a tocar d'El Maset.

EL MASSET

Com la resta de masies que hem anat veient per la zona, aquesta també té una estructura rectangular amb planta baixa i primer pis. Tota ella està feta de pedra i morter. La teulada és a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures que veiem, estan totes elles emmarcades amb pedra treballada. Davant de la casa hi ha una era encerclada per un petit mur. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers. Continuem endavant i al cap d'una estona arribem a la carretera del Brull i al petit nucli de Sant Martí del Brull.

L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL BRULL

L'església de Sant Martí del Brull es troba a l'entrada de la vall que culmina al Collformic. L'església era anomenada durant la primera meitat del segle XI com a Sant Martí de Castellar. L’actual església està datada entre el 1048 i 1060. Va ser consagrada entorn el 1064 i conserva d’aquell moment, l’absis i tota l’estructura externa, però interiorment va ésser reformada i transformada amb una nova volta barroca. A les façanes, les finestres cegues no tenen arcuacions i s'agrupen de forma irregular. La porta d'entrada s'obre a la façana de ponent, però no és l'original, que era a la façana sud, coberta per un porxo i ara tapiada. Les lesenes de la façana principal van ser també retallades per a poder obrir una finestra en forma d'òcul.



L'absis central és semicircular i està decorat amb cinc fornícules també semicirculars, separades per semi-columnes de molt poc gruix amb arcuacions i bandes llombardes, en ella s'obren tres finestres de doble esqueixada. L'absis està cobert per una volta de quart d'esfera. Contava amb dues absidioles a cada costat, però van ser substituïdes durant les reformes del segle XVI per unes capelles quadrades.



El campanar se li va afegir el 1791, època en què es van reformar les voltes i el capdamunt de la façana, dotant-la de decoració barroca. Té agregades les restes d'un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l'antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l'actual mur de ponent. Amb tot i aquestes reformes, l'església, de pedra vermella i situació aïllada, és un bonic exemplar del romànic de l'equip de mestres d'obra que treballava per als Cardona. Ens agrada especialment tota la decoració d'arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i les fornícules allargades de l'absis major.

A continuació agafem l'ampla pista asfaltada que surt davant mateix de la porta de l'església, i que es dirigeix cap al sud. Al cap de poc ens desviem cap a la dreta per accedir a les instal·lacions esportives del Brull. En aquest espai trobem preparat l'esmorzar de la caminada.



L'amenaça de pluja s'ha fet realitat, per sort han estat quatre gotes. Recollim el nostre entrepà de botifarra i gaudim del moment fent petar la xerrada amb els amics dels Hostalets que com cada any ens tracten molt bé.



Dóna gust de veure les graelles plenes de botifarres coent-se. Aquestes, ben calentes i cuites, ompliran els nostres entrepans. Finalment el cafè, el tallat o el cigaló posaran punt i final a l'esmorzar. Abans de continuar constatem, amb una fotografia, l'esperit alegre d'uns companys de marxa després d'haver esmorzat.

A continuació anem a buscar de nou la pista asfaltada que correspon al Camí d'Aiguafreda al Brull, i la seguim en direcció a Aiguafreda. Deixem a l'esquerra el Pla del Monjo i el trencall que porta a Can Coromines. Per la dreta surt el camí que porta a Can Casademunt, la gran masia que durant un temps va ser Sanatori anti-tuberculós i més tard Casa d’Espiritualitat. Anem seguint sempre la pista principal, en direcció sud-oest. Més endavant, a l'esquerra, veiem Can Croselles i després el Solà. Durant aquest tram gaudim, a mà esquerra, de boniques vistes sobre el Pla de la Calma i el Montseny.

Cap a llevant veiem el cim enfarinat del Matagalls, més a prop distingim el Turó d'en Bessa amb una construcció inconfusible al seu cim; i en primer terme la masia de Serradussà. Arribem a un revolt pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt deixem la pista, i amb ella els senyals del GR 2 que continua cap a Aiguafreda, i agafem el Camí de la Fàbrega que surt cap al nord. A la dreta i enlairada, veiem Can Rovira.

CAN ROVIRA

La pista comença a pujar suaument fins arribar al Pla de l'Omeda. Punt més alt de la nostra caminada, a 842 metres d'altitud, i cruïlla de camins presidida per una bonica alzina.

L'ALZINA DEL PLA DE L'OMEDA

Una omeda és un indret plantat d'oms. No sabem si aquesta alzina destaca per la seva singularitat enmig d'una omeda, o per estar situada en una cruïlla de camins. El cert és que pels voltants predominen els indrets que hi fan referència: el Pla de l'Omeda, el Sot de l'Omeda i la Font de l'Omeda. A continuació girem pel trencall de l'esquerra i ben aviat veiem, entre les alzines, la Casa de Fusta.

LA CASA DE FUSTA

A partir d'aquest punt comencem a davallar pel Camí de la Fàbrega, endinsant-nos per un bosc d'alzines amb alguns roures joves. El camí es va decantant cap a ponent seguint el Serrat de Gatillepa. Més endavant i enlairada cap a ponent, veiem la masia El Rourell. Al final de la baixada arribem a una bifurcació situada a tocar el Torrent de l'Estanyol. Seguim pel trencall de l'esquerra i tot seguit creuem el torrent. Davant nostre tenim el Club de Golf Osona-Munanyà-El Brull. Comencem a pujar seguint la tanca del Club de Golf, en direcció el nord-oest.

EL CLUB DE GOLF OSONA-MUNTANYÀ-EL BRULL

El camp va ser dissenyat per David Thomas i inaugurat l'any 1989. El Torrent de l'Estanyol i les deu llacunes de diversos tamanys existents en la propietat, faciliten l'aigua pel seu manteniment. El camí continua pujant, arran de la tanca, cap el Rourell. A mida que assolim més alçada tornen a aparèixer les vistes sobre el Montseny.

Podem resseguir tota la carena des del Matagalls al Tagamanent. Enmig dels núvols distingim a més el Turó d'en Bessa i el Turó Gros. Per sobre les copes dels arbres apareix el campanar de l'església del Sagrat Cor de Casademunt. Seguim endavant i al cap de poc arribem a una bifurcació. Tombem cap a l'esquerra, en direcció sud, fins arribar a la masia El Rourell.

EL ROURELL

El Rourell és una de les masies històriques del Brull. Hi ha documentació d'ella des del 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estat tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc.



El mas actual és el resultat d'afegir diversos cossos al llarg dels anys a partir d'un cos inicial. El conjunt forma una estructura de planta rectangular, envoltada per altres cossos que feien de pallissa i de cobert. L'edifici principal consta de planta baixa i dos pisos i té la façana principal orientada al nord-est. Just al seu davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Aquesta masia deuria estar fortificada, doncs encara conserva una petita torre de defensa a la cantonada sud. Actualment el seu estat és d'abandonament total.

A continuació deixem aquest magnífic pla i ens dirigim cap al sud, en direcció a una bonica alzina isolada a la Carena del Rourell. En arribar-hi, deixem el camí i girem cap a la dreta per endinsar-nos en les Pinedes del Rourell tot iniciant la baixada de la carena. Cap a ponent encara tenim temps d'observar la masia del Muntanyà enmig dels arbres.

EL MUNTANYÀ

Aquesta gran masia disposa d’una magnífica galeria molt pròpia dels masos d’aquesta zona, d'una masoveria i d'una capella independent, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, datada del segle XVIII.

Continuem la baixada en direcció a ponent. Pel camí trobem un parell de pins que per les seves formes podríem batejar de pins cargolats. Al final de la baixada creuem un torrent i un cop a l'altra banda, ens enfilem al Serrat del Brugar. Mentre ho fem, deixem el terme del Brull i entrem en el d'Aiguafreda. A continuació el corriol davalla de nou entre brucs i pins esclarissats, tot passant pel costat dels Camps de Roquerols. Finalment anem a sortir a un dels vials asfaltats de la Urbanització El Muntanyà. Aleshores agafem el primer trencall a mà dreta. Tot pujant per aquest vial entre les cases de la urbanització arribem al segon avituallament.



En aquest control les col·laboradores, amb molta alegria i simpatia, ens conviden a plàtans i taronges i a un bon raig d'aigua ben fresca. Els caminants arribem una mica acalorats, però elles hem sembla que tenen força fred. Després de satisfer la sed ens acomiadem del control i seguim pel carrer del Pirineu cap a ponent. En arribar al final del carrer, deixem la urbanització i agafem un sender que surt en front nostre i comença a davallar per la Vall de Sant Mamet fins a la masia del mateix nom.

EL MAS SANT MAMET O SANT MAMET DELS GOSSOS

Aquest gran casal d'estructura rectangular, consta de tres pisos i una planta sota la teulada. La façana principal està orientada a ponent. La coberta és a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està separada d'una serie de coberts, per un petit pati tancat, pels costats, per unes reixes de ferro.

A la façana principal hi veiem el portal d'arc rodó o de mig punt construït amb maons "a plec de llibre". Sobre el portal hi ha un balcó i a la planta sota la teulada hi destaca l'eixida, formada per tres arcs rodons i baranes de fusta. En apropar-nos a la reixa per obtenir les fotografies, un nombrós grup de gossos, amb una gran cridòria, ens ha donat la benvinguda. Això a alertat al seu estadant però ha estat impossible de parlar-hi. Vet aquí perquè també se l'anomena Sant Mamet dels Gossos.



A la façana de llevant hi té un cos afegit fins a l'alçada del tercer pis i amb la teulada a tres vessants. A la banda nord i una mica separada de la masia hia la la capella de Sant Mamet.

LA CAPELLA DE SANT MAMET

Aquesta capella data del segle XVII i encara conserva mínimament la façana, la resta la trobem en bastant mal estat. Està consagrada a Sant Mamet, un nen que hauria nascut en una presó de la Capadòcia on hauria estat criat per una dida que li va donar el pit. D’adolescent, hauria passat per diverses penitències i martiris, un dels quals va ser restar en plena natura sense cap aliment; la tradició explica que les femelles de bèsties salvatges l’haurien mantingut amb la llet dels seus pits. Totes dues històries relacionen la semblança fonètica entre el seu nom, Mamet, i el fet de "mamar". Joan Amades esmenta que el sant "era i és encara molt invocat per les mares perquè els augmenti el cabal de llet en el període de la lactació".



Antigament, a la comarca d’Osona, hi havia molta devoció a aquest sant infant de tradició medieval. Sembla ser que la seva devoció es va introduir en terres de l'interior de Catalunya durant la repoblació iniciada pels francs a l'alta edat mitjana. Pels hostalencs la capella de Sant Mamet era el punt principal de devoció del sant. Els goigs que s'hi cantaven diuen aquesta entrada:

"Puix de Déu sou tant amat,
y Mártyr tant gloriós:
Mamet Benaventurat
pregau per los pecadors".
Després de deplorar el penós estat de conservació de la capella, tornem al camí per seguir amb la caminada. Continuem amb la baixada suau cap a ponent tot passant entre camps i boscos.

En arribar al Racó de Sant Mamet, davant nostre s'estén una àmplia panoràmica, vers ponent, de les cingleres del Bertí. Centrem la mirada en les antenes del Castellar i aconseguim identificar algunes de les masies de la plana. La caminada continua baixant entre els Camps de Sant Mamet i el bosc. Finalment enllacem amb el Camí del Fitor. En aquesta cruïlla trobem un avituallament sorpresa. Recollim uns quants caramels i podem beure tanta aigua com vulguem. Els companys que ens atenen ens aclareixen diversos dubtes i informacions dels llocs per els que hem passat. Ens sap greu tenir que deixar-los però la caminada ha de continuar. Així que tombem cap a la dreta i marxem direcció nord. Estem iniciant el darrer tram del recorregut. Més endavant travessem el Torrent del Pantà Gros de Vall-llossera. Uns cent metres més enllà, abandonem el Camí del Fitor i agafem un corriol, a mà esquerra, que baixa cap al Torrent de Vall-llossera. El creuem i d'aquesta manera tornem a entrar en terme dels Hostalets de Balenyà. Aleshores el corriol puja una mica i ens deixa davant les primeres cases dels Hostalets. Ara tant sols ens queda seguir per la dreta el carrer de Sant Antoni Maria Claret, girar a l'esquerra pel carrer de Vall-llossera i, després de creuar el pont del tren, arribar de nou a la Plaça de l'Església.



Després de passar el control d'arribada i com ja és tradicional, som obsequiats amb un parell de fuets per a cada un de nosaltres. Un any més la caminada ha estat tot un èxit. Hem gaudit d'un recorregut força variat i hem conegut un munt de nous llocs que desconeixíem. Els avituallaments, l'atenció, la dedicació i l'amabilitat de tots els col·laboradors són el més valorat d'aquesta caminada. I l'any que ve arriba la vint-i-cinquena!!!! Vindrem a celebrar-ho.

24ª CAMINADA POPULAR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ 2013