XXIª CAMINADA POPULAR DE CASTELLTERÇOL 2011



Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 14,81 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 574 metres, baixant: 588 metres.
Altitud mínima: 664 metres, màxima: 827 metres.

Inscripcions al Bosquet de Can SedóBosquet de Can Sedó, a punt per la sortida

Com cada any, el punt de sortida és al Bosquet de Can Sedó. Marxem en direcció a la Plaça dels Estudis i pugem fins la Plaça Prat de la Riba, després travessem la Plaça Tresserres i girem a l'esquerra pel carrer Joan Maragall. A continuació tombem a la dreta, tot baixant pel carrer de Pedrós per anar a buscar el camí de les Costes.

Vista de Castellterçol des del camí de les Costes, a primera hora del matíDes del camí, i si ens girem, tenim boniques vistes de Castellterçol sobresortint enmig de la boira del matí. El camí es va enfilant a poc a poc per un sender molt agradable. Alguns trams semblen empedrats, i les vistes de llevant arriben ben bé fins a Castellcir.

Camí de les CostesEl Jordi de Manresa pujant pel camí de les Costes

El corriol arriba a la pista forestal que porta a la Ginebreda. La seguim uns metres cap a la dreta i de seguida agafem un corriol que s'enfila per l'esquerra. Anem seguint aquest corriol, que voreja les Costes, i ben aviat trobem, excavada a la roca, la Cadireta.

LA CADIRETA

La Cadireta en el camí de les CostesLa Cadireta en el camí de les Costes

Es tracta d'una curiosa roca que, a causa d'una barrinada d'un picapedrer, té forma de banc i et convida a seure. Bé avui no ho podrem fer, doncs l'ocupa un dels organitzadors de la caminada.

Un cop a dalt de les Costes trobem el camí del mas Clamí i el Pedrós, que torna a ser pista forestal; continuem cap al nord. Passem a tocar diversos camps de conreu i deixem un desviament a la dreta. Bones vistes cap a ponent del Montcau i rodalies.

El Montcau des de dalt de Les CostesContinuem pel camí més fressat; i ara se'ns obren vistes al Pirineu, Montseny, Collsuspina, Moià i Granera. Poc després arribem al Collet de Mas Clamí, on hi ha un altre desviament a la dreta, que deixem. El camí ara pren la direcció primer de ponent, i després cap al sud-oest. Les vistes cap a la serra de Sant Llorenç del Munt s'amplien extraordinàriament.

Panoràmica de Sant Llorenç del Munt des del Collet de Mas ClamíPanoràmica de Sant Llorenç del Munt des del Collet de Mas Clamí

Ben aviat veiem les runes de la casa de pagès de Mas Clamí, a baix, a l'esquerra. El camí va planejant una bona estona i ho aprofitem per fotografiar el mas Criac des d'una altre perspectiva.

Vistes de la Mola i el mas Criac de GraneraPanoràmica del mas Criac i Sant Llorenç del Munt

Assentada sobre una roca amb la pallissa al pla, el Criac és una antiga masia que es troba a mig camí entre Castellterçol i Granera, una mica enlairada damunt de la carretera. Aquesta masia és molt característica del paisatge d'aquesta zona. Continuem endavant, i al cap d'una estona el camí s'eixampla en un revolt cap a la dreta, i just aquí,
trobem el primer avituallament de la caminada.

Avituallament del dolmen de Mas ClamíDirigint-nos cap a migdia, a cinquanta metres de l'avituallament, en un clap d'alzines, hi descobrim un rastre dels primitius pobladors d'aquestes terres: el dolmen de Mas Clamí.

DOLMEN DE MAS CLAMÍ

El dolmen de mas ClamíEl sepulcre de mas Clamí es troba a prop de l'antic mas del mateix nom. Es tracta d'un dolmen de cambra simple format per cinc lloses laterals de considerables dimensions i per una llosa frontal. Tot i el seu bon estat, hi manca la coberta. Conserva una bona part del cromlec i del túmul originals. La datació d'aquest sepulcre megalític és de l'època del Calcolític (2000-1800 a.C.), un moment de transició entre el Neolític i l'edat del Bronze.

El dolmen de mas ClamíEl dolmen de mas Clamí

El fet que la cambra rectangular, està formada per dos monumentals suports laterals i dues petites lloses frontals, d'alçada similar, que no arriben a tocar la coberta, fa suposar als experts que el seu sistema d'accés era a través de l'escletxa que deixen la coberta i la llosa frontal o la del darrere. Aquest sistema, encara que es fes servir una palanca, sembla que obligaria a sepultar els cossos després d'una descarnació prèvia (per tal que entressin per l'escletxa), amb la qual cosa el dolmen seria realment una ossera col.lectiva. Una altra opció és que aquests sepulcres romanguessin temporalment tapats per una coberta lleugera (de blocs o vegetal) i que la gran llosa que duen només s'hi col·loqués una vegada ja fossin plens a vessar de cadàvers. Aquests sepulcres estan enfonsats dins el terreny, encara que sempre descansen sobre la roca.

Una vegada observat aquest monument megalític tornem a la pista forestal i, sense deixar-la en cap moment, continuem cap a ponent.

Pineda de pi roig al Serrat del MoroEntrant al tallafocs del Serrat del Moro

Deixem la pista, a l'inici del Serrat del Moro, i continuem per un tallafocs enmig d'ufanoses pinedes de pi roig. Anem descendint i creuem la llarga collada de Colltrencat. Des d'aquí hi han bones vistes, cap a la dreta, de la vall del Gironès i Moià; i cap a l'esquerra de Granera i el Castellar. Una mica més endavant enllacem de nou amb el camí del Pedrós que havíem deixat anteriorment.

El Castellar de la Serra de Granera des del camí del PedrósComencem a veure ben a prop la part superior del mas El Pedrós. Creuem una pista transversal i una mica més endavant, se'ns afegeix per la dreta un altre pista provinent del Pont de la Fàbrega, a la carretera de Moià. Aleshores la pista puja lleugerament i ens porta en poques passes a la masia del Pedrós.

EL PEDRÓS

El PedrósPati interior del PedrósUn dels portals del pati interior del Pedrós

Encara que deshabitada, es troba en perfecte estat i té unes finestres treballades. Fins fa poc era utilitzada com a casa de colònies per l'esplai de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. Està edificada dalt d'un coll llarg i pla des d'on es té molt bona vista als quatre punts de l'horitzó. Des d'aquí es domina perfectament Moià, Collsuspina, la vall de Marfà i la del Marcet, bona part del terme municipal de Castellterçol, el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt... en definitiva, és un magnífic mirador.

La pallissa del PedrósFaçana posterior del Pedrós

Deixem el Pedrós i seguim el camí fressat, per la part nord de la casa, i anem tirant enllà. Deixem a la dreta un trencall que ressegueix el llom del Serrat de la Descàrrega. Passada una estona, a cent metres a l'esquerra, hi veiem les runes de la casa de Pujalt.

EL PUJALT

Façana nord de PujaltDetall de la datació d'una llinda de PujaltUna finestra del mas Pujalt

Pujalt és una masia del terme municipal de Castellcir, dins de l'enclavament de la Vall de Marfà. Actualment en estat ruïnós, disposa d'elements que demostren la seva importància com a masia vinícola, conservant encara una gran tina. També la magnitud de la seva planta, l'alçada de tres pisos, les diferents estances i el lloc prominent en el que es troba, així ho confirmarien.

Tina de PujaltRampa enllosada del Pujalt

Pujalt, gaudeix també de bones panoràmiques doncs, des d'aquí, si tenim un matí clar, podem veure de lluny, per entre mig d'una clariana de pins que tenim davant nostre, la masia i ermita de Sant Pere de Marfà. I una mica més endavant, el salt d'aigua i molí de Brotons.

Ara la pista forestal inicia una baixada que ja no deixarem fins veure la pinassa de les tres capçades de la Closella. De seguida, a la nostra esquerra sota la Baga de Pujalt i arran del torrent intuïm la font de Pujalt. Anem seguint el camí de la Closella. Arran de camí ens aturem a fotografiar una bonica mata de Panicals blaus

Panicals blaus en el camí de la ClosellaEl panical blau (Echinops ritro) és una d'aquestes herbes punxoses de la família dels cards. Aquesta planta és però molt fàcil de reconèixer. Es tracta d'una herba perenne d'un o dos pams d'alçada, amb la tija poc ramificada i blanquinosa pel recobriment de pèls. Les fulles són rígides, progressivament més petites a mesura que pugem per la tija, també blanquinoses al revers i repetidament lobulades amb cadascun dels lòbuls acabat en espina. A finals d'estiu, el panical blau fa al capdamunt de la tija un o més capítols completament esfèrics, d'uns 3 cm de diàmetre, que porten flors blaves, ben separades entre elles i en forma de tub que s'obre per acabar en 5 lacínies estrellades.

Continuem caminant i arribem a una bifurcació. Per la dreta el camí continua, i després de passar pel Coll de Marfà s'arriba fins a Monistrol de Calders. Nosaltres seguim per l'esquerra, revoltem un camp i travessem el torrent. El camí continua cap al sud-oest però ara pel cantó esquerra del torrent. Comencem a veure l'impressionant Pinassa de la Closella. Arribem a una pista travessera, per la dreta continua el camí de la Closella fins arribar a la masia del mateix nom. Nosaltres ens aturem en aquesta esplanada davant dels camps.

LA PINASSA DE LA CLUSELLA O DE LES TRES BESSES

La Pinassa de la Closella sobresortint dels pins que l'envoltenLa Pinassa de les Tres Besses és un arbre monumental del terme municipal de Castellcir. Es tracta d'un arbre únic, monumental i singular, del qual ens diuen que el seu perímetre fa tres metres noranta centímetres i la seva alçada uns vint-i-cinc metres. En realitat és tracta d'un exemplar de pi negre (Pimus nigra) que es ramifica en tres besses.

La Pinassa de la ClosellaLa Pinassa de la Closella

Rodejat de pins rojalets, s'aixeca aquest extraordinari arbre. Tant sols cal fixar-se en les persones que hi han al seu costat, per adonar-se de l'imponent exemplar que tenim davant els nostres ulls. El seu color més fosc destaca per sobre els que l'envolten. En aquest bonic paratge, hi ha preparat l'esmorzar.

L'esmorzar davant la PinassaLa parada de les begudesEsperant per entregar entrepansUna vegada esmorzats ens acostem de nou a la Pinassa. Per entremig dels arbres podem veure una altre de les grans masies del terme de Castellcir, dins l'enclavament de la Vall de Marfà. És la que dóna nom a la Pinassa de les Tres Besses, ens referim a la masia de la Closella.

LA CLUSELLA O CLOSELLA

La ClosellaLa Closella des de la Pinassa de les Tres BessesLa Closella des de la Pinassa de les Tres Besses

La Closella, tradicionalment escrita amb la grafia errònia de Clusella, és una masia del terme municipal de Castellcir, avui totalment restaurada en pedra vista. Aquesta era una de les cases que guardava obres de gran importància històrica, ara la restauració n'ha canviat del tot la imatge primitiva. Adjuntem tres fotografies que ens ha facilitat l'amic Jaume d'Artés, en les que es pot apreciar que queda molt poc de l'antiga masia.

La Closella actual. Autor: Jaume GibertLa Closella actual. Autor: Jaume GibertLa Closella actual. Autor: Jaume GibertRetornem a la pista inicial. Ara prenem el camí a la dreta, en direcció contraria al camí de la Closella. Comencem enfilant-nos suaument per travessar el Serrat de Puig Orris, o Serrat d'Orris, que és un serrat que es troba en el límit dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol. A l'esquerra ens queda el seu cim culminat de la Trona de 736 m.a. A continuació el camí puja i baixa molt suaument i avança cap a llevant. Al cap d'una estona i abans d'arribar al torrent de la Font del Pedrós, i després d'un trencall a la dreta, deixem la pista per seguir un corriol que surt del mateix cantó. Aquest baixa de dret a buscar el torrent on es troba la Balma del Pedrós.

BALMA DEL PEDRÓS

La Balma del PedrósLa Balma del PedrósTravessant la Balma del Pedrós

Es tracta d'una llarga bauma que travessa el torrent de la Font del Pedrós. L'efecte de l'aigua caient per la cornisa del sostre, queda reflexat en les nombroses concrecions de tosca que podem observar en les seves parets. Es fàcil imaginar l'espectacle que deu suposar veure el saltant quant el torrent baixi ple d'aigua, encara que actualment la cosa està molt eixuta.
Una vegada vista la balma, el corriol va a buscar de nou la pista que havíem deixat anteriorment. Continuem, doncs cap a llevant. La pista forestal pràcticament planeja i uns centenars de metres més endavant, veiem a la dreta les runes del que havia estat Ca la Rosa.

CA LA ROSA

Ca la RosaCa la RosaDetall de l'interior de Ca la RosaEl forn de pa de Ca la Rosa

La casa està en molt mal estat, però encara hi podem apreciar l'estructura, l'escala del primer pis, el forn de pa...

Una mica més enllà, però ara al cantó esquerra, hi trobem les restes d'una altre masia: Cal Sec.

CAL SEC

Cal SecCal SecVista exterior de la tina de Cal SecAccés a la tina de Cal Sec

Una altra casa de la que també només queden quatre parets dempeus. Tafanejant pel seu interior, hem descobert una més que possible tina. No hem pogut arribar a la part alta de la mateixa, això fa que, segurament, estigui més ben conservada. A la resta de l'edifici hi hem vist un principi de sostre fet amb volta catalana i alguna llinda interessant, la quantitat d'enderrocs i la vegetació ha fet impossible analitzar més de prop aquests elements.

Reemprenem el camí continuant per la mateixa pista. Uns cinc-cents metres més enllà veiem la casa de pagès de Vilanova, entre el fullatge dels arbres i en el cantó dret.

MAS VILANOVA

El mas Vilanova des de Cal SecÉs tracta d'una casa de pagès del segle XV. Les estructures i façanes també es veuen força malmeses.

La pista segueix endavant i després de varis revolts, creua el Xaragall del Pedrós. Tot seguit arribem a una bifurcació de camins, nosaltres seguim pel de la dreta. Una mica més endavant arribem a una cruïlla i continuem de front cap a migdia. Després de creuar el torrent de Vilanova, veiem a l'esquerra el Camp Gran de Cal Baldiri. A continuació travessem el Pla de la Gana.

PLA DE LA GANA

El Pla de la Gana amb la masia del Pedrós al seu darrereIndicador al Pla de la GanaEl Pedrós des del Pla de la GanaUna mica més endavant d'aquest pla, enllacem amb el camí de Vilanova, que per la dreta i cap al nord porta fins al mas Vilanova. Nosaltres el seguim endavant, uns metres més fins a una nova bifurcació. El camí de Vilanova segueix recte, cap al sud-est, per anar a El Vilet. Nosaltres tombem a l'esquerra, cap a llevant i al cap de poc trobem el tercer avituallament.

L'avituallament de la síndriaEls encarregats de la síndria

Després de gaudir de la refrescant i saborosa síndria, que sempre va molt bé, entrem en l'últim sector de la caminada. El camí avança per la cara nord de la muntanya, paral·lel al torrent de la Codina. El bosc ufanós ens envolta pels dos costats. Al cap d'una estona ens indiquen un corriol a l'esquerra que porta a la Font de la Blada. L'agafem i baixem per aquest corriol rodejats de boixos fins a un petit pla sota les roques.

LA FONT DE LA BLADA

Una de les parets de la Font de la BladaEl company Jaume d'Artés a la Font de la BladaLa font la constitueixen un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen per les roques i han excavat amb els anys unes piques arrodonides d'on es pot agafar aigua.

Piques plenes d'aigua a la Font de la BladaUna capilera o falzia vera sobre la tosca de la Font de la Blada

Ens diuen que aquesta és la més espectacular de les fonts properes a Castellterçol, sobretot a l'hivern quan es glacen tots els reguerols d'aigua que cauen per les roques i transformen l'indret en una pared de gel d'estalactites i estalagmites. Hi han nombroses piques que s'han format damunt les roques de tosca.

Font de la Blada al 1924. Autor: Joan Artigues


Font de la Blada, any 1924.
Autor: Joan Artigues.

Font de la Blada glaçada 10 de gener de 2010. Autor: Pep Grifell



Font de la Blada glaçada.
10 de gener de 2010.
Autor Pep Grifell.



Després de visitar aquest bonic racó, una mica decebuts per que actualment cau molt poca aigua, retornem al recorregut de la caminada. Continuem apropant-nos a Castellterçol avançant paral·lels al torrent fins que la pista s'acaba en un camp. Voregem aquest camp fins l'altre cantó on travessem el torrent de l'Argemira. A continuació agafem un corriol que s'enfila allunyant-se del torrent. Anem a sortir a la pista que prové de l'Argemira. La seguim per l'esquerra. Mentres avancem, a la nostra esquerra i a l'altre banda del torrent, anem veient la masia de La Codina.

LA CODINA

La CodinaLa Codina

Es tracta d'una petita masoveria prop del collet de Sant Fruitós, un exemple de mas senzill amb diferents afegits. Des del camí hi observem alguna finestra que podria tenir certa antiguitat.

Una mica més endavant enllacem amb la pista de la Codina. Girem a la dreta. Més endavant travessem el torrent de la Codina i ens anem enfilant per sobre les margues grisoses cap el Collet de Sant Fruitós.

EL COLLET DE SANT FRUITÓS

Margues al Collet de Sant FruitósLa Creueta al Collet de Sant FruitósIndicador al Collet de Sant Fruitós

Arribem a la Creu de Sant Fruitós, coneguda popularment com la Creueta i situada al centre del Collet de Sant Fruitós. Des d’aquesta alçada l’altiplà del Moianès se'ns presenta esplèndid, sota un cel blau i lluminós ple de núvols. Al fons de tot destaca el massís del Montseny.

Creuem el collet i agafem una pista que marxa per la dreta. Les cases del poble les tenim a tocar i distingim perfectament el campanar de l'església.

Castellterçol amb el seu campanarEntrem a Castellterçol per ponent i de seguida som a la carretera de Granera, que seguim a l'esquerra. En arribar a la Plaça Lluís Bonet Garí tombem a la dreta pel carrer de la Diputació. A continuació girem a l'esquerra pel carrer del Call Fondo i amb quatre passes més arribem de nou al Bosquet de Can Sedó.

XXIª CAMINADA POPULAR DE CASTELLTERÇOL

Caminada Popular de Castellterçol 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi