VIIIª CAMINADA POPULAR DE VILANOVA DEL VALLÈS

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 12,12 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 369 metres, baixant: 341 metres.
Altitud mínima: 92 metres, màxima: 348 metres.

Ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament de Vilanova. Emprenem la caminada donant la volta a l'Ajuntament i anant a buscar el carrer de la Palma que seguim per l'esquerra. En arribar al passeig del Sorral tombem de nou a l'esquerra i travessem per sota el passeig del Centenari. Passem per davant de l'Escola de Mestres Munguet-Cortés, girem a l'esquerra per l'avinguda de Joan Oliver-Pere Quart, i després a la dreta pel passeig de Josep Pla. A continuació creuem la plaça dels Països Catalans i seguim el passeig Joan Coromines cap a migdia.

A la nostra esquerra ens queda la masia de Cal Trempat, actualment rehabilitada per l'Ajuntament per a usos del municipi. Creuem el carrer de Maria Aurèlia Capmany i travessem la zona esportiva. A l'esquerra veiem, el fa poc inaugurat (febrer de 2011) Parc de la Bassa del Molinet, ubicat en un petit turó al costat del camp de futbol municipal. Aquest és el punt d’inici o final de la Ronda Verda. Es tracta d'un recorregut d'uns quatre quilòmetres de longitud, obert al públic l'agost de 2010, que forma una gran anella que recorre vells camins, per una zona d’alt interès paisatgístics local amb unes condicions d’entorn privilegiades. També pretén ser un enllaç veïnal entre els barris de Ca l'Alegre, Can Nadal, Can Rabassa, Can Jornet i el Xaragall amb el nucli urbà. La Ronda Verda transcorre paral·lelament a la Riera d’Ardenya (des de la zona esportiva fins la rotonda de Can Duli) i incorpora una passera de vianants a l’alçada de la casa de colònies de Can Rabassa.

Seguim aquesta Ronda Verda pel camí de la Casa Alta cap a llevant. Anem veient a la dreta, els masos de Can Forns, Can Mateu del Pla i Can Maltes del Pla. A continuació, a davant nostre, tenim la Casa Blanca i a l'esquerra Can Cebrià del Pla.

LA CASA BLANCA

Continuem avançant per aquest camí asfaltat. A la nostra esquerra, arran de camí, veiem el Pi del Torrent de la Casa Alta; i a la dreta, sobresortint en el pla, un edifici aïllat de planta rectangular. Es tracta de la Casa Nova, una masia senyorial en la que observem, en un lateral de l'edifici, una galeria porxada amb arcs de mig punt. La propietat té uns amplis jardins i una extensió de terra cultivada.
De seguida deixem a l'esquerra el camí de la Casa Alta i una mica més endavant arribem a una bifurcació de camins. Per la dreta baixa a la Riera d'Ardenya i al camí de Can Vilassar, nosaltres seguim per l'esquerra en lleugera pujada. Travessem el Pla de la Casa Alta. A la dreta, una mica enlairada i rodejada de bosc, veiem Can Vilassar. Una mica més endavant arribem a les feixes de la Casa Alta. A l'esquerra veiem la Casa Alta, una gran i sòbria masia construïda dalt d’un turó prop de la urbanització de can Rabassa. El seu nom ve probablement de la seva situació geogràfica. Al seu costat, i formant una sola finca, hi ha el Mas de Sant Lleïr. El mas és enorme i té heliport i tot. Les seves terres ocupaven gran part de les terres de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova. Ara pertanyen administrativament al terme municipal de la Roca del Vallès. Actualment la casa resta totalment remodelada i funciona com a restaurant.

A continuació el camí enllaça amb el tram final del torrent de la Casa Alta, el creua i el segueix pel cantó esquerra. Al cap de poc creuem la Riera d'Ardenya per sobre una bonica passera de fusta, que facilita els desplaçaments per la Ronda Verda.

PASSERA DELS BARRIS-RIERA D'ARDENYA

La passera ens deixa de nou en el camí de Vilassar. Davant nostre, a migdia, veiem Can Valerià, el Forn de Vidre i Can Rabassa. En aquesta última, ens aturarem a la tornada per fer l'esmorzar. Continuem pel camí de Vilassar cap a l'esquerra. Mentres avancem en direcció a llevant, ens adonem del gran creixement residencial que s'ha anat produint en tota la falda de la carena pre-litoral. El paisatge que abans era ple de pinedes, s'ha transformat totalment. Els assentaments residencials de segona residència, han fet que Vilanova del Vallès, al llarg dels darrers anys, els hagi tingut que transformar en barris.

Arribem a la rotonda de Can Duli. La masia del mateix nom ens queda a l'esquerra i pel seu costat arrenca el Barri de Ca l'Alegre muntanya amunt. El camí de Vilassar continua endavant pel cantó dret de la Riera de l'Ardenya. Nosaltres agafem el camí de Can Nadal, sense abandonar la vessant esquerra de la riera. Al cap d'una estona i després de passar una zona boscosa, s'inicia a l'esquerra el Barri de Can Jornet. A la dreta veiem el camp de Pitch & Putt Vallromanes. Una mica més endavant la Riera de l'Ardenya continua cap al sud, tot reben la Riera de Can Nadal per l'esquerra. Ara el camí de Can Nadal segueix paral·lel a aquesta riera. Passem a tocar del Bosc de Can Poca-sang i després d'ell s'inicia el Barri del Xaragall. Arribem a una plaça enjardinada que forma una cruïlla de camins, a la tornada hi arribarem a ella venint del nord.

A partir d'aquest punt la rampa de la pista asfaltada es fa molt més patent. Anem circulant amb cases de segona residència a banda i banda. A mitja pujada passem per davant d'una altre de les antigues masies de Vilanova: Can Nadal.

CAN NADAL

Masia de planta rectangular amb diferents elements arquitectònics afegits posteriorment. El cos central de la masia està format per planta baixa, pis superior i golfes. A la façana principal les obertures del primer pis són balconades i l'obertura de les golfes és un òcul. Entre els dos balcons del primer pis hi ha una pintura imitant un rellotge de sol on hi apareix la Verge de Montserrat i la serralada al fons amb la inscripció de Can Nadal. Una de les finestres de la planta baixa hi té gravada la data 1697 a la seva llinda. Actualment està adaptada per oferir el servei de restaurant. Disposa d'uns bonics jardins davant de la façana principal.

Anem ascendint. Ara a la dreta s'estén el Barri de Can Nadal. Més endavant, quant deixem de veure cases, la pista passa a ser de terra i anem entrant en una zona més boscosa i muntanyosa. Deixem a la dreta el trencall de Can Cebrià.



Una mica més endavant arrenca, a l'esquerra, el camí que porta a Can Calçoner. Després passem per davant de Cal Cucut, una casa situada sobre la cara de migdia del camí de cal Soldat. Ha estat restaurada i ampliada. Ara la pujada és molt més suau. Travessem la part alta del Torrent de Cal Cucut. Després de creuar un altre torrent passem per davant de Can Catafalet, una pagesia petita i senzilla a la falda del camí d'Òrrius, té una gran vista de la vall. Es diu així perquè un fill de can Catafal va construir-la per anar-hi a viure. L’any 1945 es va vendre. A la dreta i sota nostre entre feixes distingim el mas de Ca l'Ermità. Per la zona de Can Catafalet i Ca l'Ermità, estem ben a prop del límit del terme municipal de Vilanova del Vallès, estem doncs a tocar de Vilassar de Dalt i d'Òrrius.

CA L'ERMITÀ

Aquesta casa es troba situada a l’extrem sud-est del terme municipal de Vilanova del Vallès, sobre el torrent de Cal Soldat. Està coberta amb una teulada a dues vessants, ha estat reformada i actualment serveix com a habitatge temporal. El seu nom ens podria fer pensar en un ermità que l’hagués fet o hi hagués viscut, però de seguida hi trobem la família de cognom Bassó.

Continuem la caminada tenint a la dreta la vall del Torrent de Cal Soldat. A l'altre vessant del torrent hi veiem la masia de Cal Soldat de la Muntanya. Aquesta, és la darrera casa del terme municipal de Vilanova del Vallès, per darrera seu hi trobem el termenal d’Òrrius. La casa és petita i de construcció senzilla i resta situada sota la falda nord del Puig Calvell, de 321 m.a.. Arribem a una cruïlla de camins i ens aturem per reagrupar els caminants. Per la dreta baixa el camí de Cal Soldat de la Muntanya.



La vegetació espontània d'aquestes muntanyes està constituïda principalment per pi pinyoner, pi blanc, alzines i roures. Tota la vessant Nord-est del terme està coberta per aquest tipus de bosc amb algunes clarianes. Els conreus que podem observar en aquesta zona, es situen en parcel.les molt reduïdes.

Reemprenem la caminada tombant a l'esquerra cap a ponent. Passem per sota les Vinyes de Can Jep de la Mel. A sota a l'esquerra ens queda Can Catafalet. Després d'uns quants revolts arribem a un collet, cruïlla de camins. A la dreta marxa el camí de Céllecs que passa a tocar del mas de Can Jep de la Mel. Aquesta és una petita casa que resta solitària a la carena. Està situada arran del camí d’Òrrius a Céllecs. El nom de la casa es forma a partir del nom de Josep i el nombre de ruscos de suro que tenia a l’entorn. Gent d’altres pobles de les rodalies venien a buscar mel, la qual tenia molt bona fama. Davant nostra arrenca el camí de Cal Ros i Can Pei, i a la nostra esquerra el camí que seguirem.

Avancem planejant pel llom d'aquesta carena i arribem a la Plaça de Can Pei. A la dreta si enfila el camí de Cal Gavatx, que porta al Turó de Can Nadal, de 364 m.a., i a la masia del mateix nom. Aquesta és una casa petita situada darrera el turó. La casa va ser totalment transformada, fent-se una gran edificació per a casa de colònies, que avui resta tancada i abandonada. Nosaltres marxem pel camí de l'esquerra que comença baixant suaument. A sota nostra veiem un tancat amb cavalls.



Unes quantes passes més endavant ens trobem amb un avituallament líquid.



A sota nostre i a l'esquerra veiem el mas de Cal Calçoner.

CAL CALÇONER

Es tracta d'una antiga pagesia de la muntanya, de façana allargada; situada sobre Can Nadal i totalment transformada, forma part de la Urbanització de Can Nadal.

Continuem descendint i podem observar més clarament els materials geològics d'aquesta part del terme. Domina per tot arreu el granit cobert de importants extensions de pins. La descomposició del granit, degut al alt grau d'humitat, produeix el sauló, una sorra quarsífera grossa, que es diposita en el fons de les valls, omplint les conques. Aquesta capa actua de reserva hidrològica, com una esponja, on s'acumulen les aigües soterrades. Aquesta massa granítica la veiem en molts llocs travessada per altres roques en forma de filó, com quars, aplites i pegmatites.



La pista acaba endinsant-se a la urbanització de Can Nadal. Baixem de valent pels seus carrers asfaltats, amb vistes llunyanes de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Després de passar el carrer de l'Alosa, tornem a trobar la plaça enjardinada que forma una cruïlla de camins, per la que havíem passat a l'anada. A partir d'ella tombem a la dreta i seguim el mateix recorregut de l'anada fins a la passera dels Barris-Riera d'Ardenya. Aleshores girem a l'esquerra, per un camí entre arbres, que ens portarà a Can Rabassa on ens espera un bon esmorzar.

CAN RABASSA

Casa senyorial datada el 1872, totalment reformada i habilitada com a casa de colònies. Aquesta propietat té dues construccions, l'antiga masoveria, que avui forma part de la hípica que hi ha al costat i que s'anomena Casa Vella, i la casa-torre. La casa senyorial és de planta rectangular. Disposa d'una planta baixa més ampla que la resta de l'edifici. El cos central està format per un primer pis i unes golfes amb una cúpula central amb coberta de quatre cares de teula àrab. Coronant la cúpula hi ha una petita espadanya amb una campana. La coberta de la planta baixa és de terrat català amb una balustrada de ceràmica.



A la part del darrera, la planta baixa té una galeria oberta. Tot l'edifici està envoltat d'una extensió de jardí, actualment sense gaires plantes, amb un safareig d'aigua a la part del darrera. Aquest edifici està tancat per un mur d'obra amb una única porta d'accés que porta al camí de pas de la casa.



Com estava previst, i sembla ser que els darrers anys també ha estat així, esmorzarem sota les voltes de la galeria de Can Rabassa. Actualment és la casa de colònies de Vilanova del Vallès, de titularitat municipal i amb una explotació en règim de concessió administrativa.



Un lloc interessant de la masia és la seva antiga capella. El diumenge 10 de febrer de 2008, amb motiu de la inauguració de la casa de colònies de Can Rabassa, s'hi va ubicar en ella un nou punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral, el primer del Vallès Oriental.

CAPELLA DE CAN RABASSA

Estructurada en forma de petita capella adossada a la dreta de l'edifici principal, és de planta rectangular amb una coberta de terrat català i amb una balustrada de ceràmica. Té la porta d'accés en forma d'arc apuntat. Les parets són de pedra arrebossada.

Després de visitar la casa i acabar d'esmorzar, la caminada arriba a la seva fi. Hem de retornar al lloc de la passera i seguir el mateix camí de l'inici de la ruta. D'aquesta manera arribarem de nou al punt d'inici. Abans d'anar-nos, però, ens entreguen un diploma amb la constància de la nostra participació en la caminada d'aquest any.

VIIIª CAMINADA POPULAR DE VILANOVA DEL VALLÈS 2011