CAMINADA DE FESTA MAJOR DE GRANERA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 10,94 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 370 metres, baixant: 357 metres.
Altitud mínima: 674 metres, màxima: 825 metres.

Ens trobem al Casal de Granera, on després de fer la inscripció seguirem el carrer de la Clota cap al nord. La presència del Castell de Granera, encimbellat a dalt d'un turó, es fa ben present a la nostra esquerra.

Cap a migdia del castell el poble de Granera, a 768 metres d'altitud, s'estén bàsicament en dos barris o carrers separats entre si (anomenats del Castell i de l'Església), al llarg del llom de la serra. El camí avança sota els camps i el Barri del Castell, que ens queda a l'esquerra.

EL CASTELL DE GRANERA

El castell de Granera és el monument més important del terme, que es manté en un relatiu bon estat de conservació. Preserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d'una capella, d'un gran casal i d'altres edificacions. La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l'altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina. Es troba a uns 830 metres d'altitud.



Les cases d'un dels barris de la població arriben just sota seu. La més notable és la que es troba adossada al peu del castell, que té una moderna torre de pedra rodona, a imitació dels castells. Per aliança i successió va passar als Vilallonga, que encara s'intitulen marquesos de Castellterçol i barons de Granera.

La caminada va avançant per una pista ampla i polsosa i enllaça amb el camí de Vila-rúbia. Al cap de poc, i després d'un suau repetjó, arribem a una bifurcació de camins. De front continua el camí de Vila-rúbia que és per on tornarem, ara tombem a l'esquerra seguint un camí que s'enfila per sota el Pedró, de 847 m.a. Bones vistes cap a ponent de Granera, el seu castell i al fons la Serra de Sant Llorenç del Munt.



Després de la pujada arribem al Collet de Llebre. Situat entre el Serrat de les Forques de 828 m.a., i el segon turó del Pedró de 846 m.a., aquest ens continua oferint magnífiques vistes de Sant Llorenç del Munt i tot el cantó ponentí de Granera.

EL COLLET DE LLEBRE O COLL DE LLEBRE

El Collet de Llebre, o Coll de Llebre, és una collada situada a 802,9 metres d'altitud. Es troba al nord-nord-est del Barri del Castell i al nord-oest del Barri de Baix, a prop i al sud-oest del Pedró i a l'extrem sud-est de la Carena de Caldat. És també al costat nord-est del Serrat de les Forques. A partir d'ell arrenca, cap al nord, el torrent del Girbau.
Aquest era el lloc de pas obligat de l'antic camí ral que unia els castells de Calders i de Granera.

A continuació agafem un corriol que arrenca del collet i es dirigeix cap al nord-est en baixada. Aquest corriol ens enllaça amb el camí del Girbau que prové de les Roques de Caldat i del camí de Monistrol de Calders a Granera. Seguim la pista cap a la dreta, primer per sota la Serra del Pedró i després per sota la Serra de Granera. Aquest camí ens amplia les panoràmiques a veure de ponent: Montserrat i el Girbau de Baix.



El Girbau de Baix està situada a 700 metres d'altitud, al costat sud del Girbau de Dalt i a la dreta del torrent del Girbau, en el vessant occidental de la muntanya del Castellar.

Arribem a una bifurcació de camins, a l'esquerra i ben a prop del camí hi han els masos del Girbau de baix i el Girbau de Dalt.

EL GIRBAU DE DALT

El Girbau de Dalt està situada a 644 metres d'altitud, al costat nord del Girbau de Baix, al nord-oest del poble de Granera. És a la dreta del torrent del Girbau, en el vessant occidental de la muntanya del Castellar.



Aquesta masia la trobem en un estat ruïnós, amb el sostre totalment enfonsat. Tant sols es conserva en la paret de migdia, la porta adovellada i una finestra de pedra treballada d'estil gòtic.



A aquestes dues masies s'hi accedeix des de Granera pel Camí de Monistrol de Calders a Granera. Passada la masia de Bigues s'arriba a les Roques de Caldat; des d'aquest lloc arrenca un camí cap al nord-est que fa la volta a la capçalera del torrent de Caldat i tot seguit a la part alta del torrent del Girbau. Al costat nord d'aquest torrent es troben les dues masies del Girbau, el Girbau de Dalt i el Girbau de Baix

Després de fotografiar les restes del Girbau de Dalt, retornem a la pista i continuem amb la caminada. De seguida trobem el trencall a l'esquerra que porta al Girbau de Baix, restaurada recentment. El nostre camí fa un gir de 90° cap a la dreta i segueix sobre els Plans del Girbau. Més endavant pren la direcció de ponent i passa a tocar del Forn d'Obra del Girbau.

EL FORN D'OBRA DEL GIRBAU

Data del primer quart del segle XX. Aquest forn s'utilitzava per a l'obtenció de teules o maons mitjançant la cocció de l'argila, que hi era introduïda en motlles. És de planta més o menys quadrangular. El parament dels murs està format per pedres amb formes irregulars i mides diverses. A l'interior del forn s'observen encara, restes del que devia ser el paviment de la cambra de cocció.

Una mica més endavant i en el marge dret del camí, molt ben conservada, trobem una barraca de vinya.

LA BARRACA DE VINYA DEL GIRBAU

El caràcter trencat i boscós del terme de Granera, amb poques planes de conreu, fa que la terra conreable sigui molt escassa. A les parts arrecerades s'hi solia conrear vinya, avui gairebé desapareguda. La existència d'algunes barraques de vinya escampades pel territori, així ho confirmaria. Aquesta barraca de vinya, molt ben conservada, data de l'últim quart del segle XIX. La seva utilitat era la de donar aixopluc als pagesos quan estaven al camp i guardar els seus estris.



Podem observar una cornisa a la part exterior de la volta, just en el punt d'arrancada, formada per una filada de pedres planes que surten cap a l'exterior. El seu objectiu és escopir l'aigua de pluja, evitant que regalimi pels murs i filtri cap a l'interior de la barraca.
També podem veure l'element més característic de les barraques: la utilització de la volta cònica per cobrir-les. Aquesta volta es basa en la superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta.

Continuem caminant per la pista. A l'esquerra veiem un altre mas, bastant allunyat, en direcció a Montserrat. Es tracta del mas El Coll.

EL COLL

El Coll és una masia que està situada a 644 metres d'altitud, justament en un coll, molt a prop del termenal entre Granera i Monistrol de Calders. Es troba en un contrafort sud-oriental del massís de Trullars. S'hi accedeix pel Camí de Monistrol de Calders a Granera. El seu nom es molt antic, ja que aquesta masia està documentada, amb aquest mateix nom, des de l'edat mitjana. La masia del Coll compta, entre els seus edificis, amb la capella de Sant Josep del Coll.

El camí va avançant fent un ampli gir de 180° cap a llevant per recorre la baga de Vila-rúbia. A la nostra esquerra ens queda la vall del torrent de Cisnolla. Creuem el torrent i deixem a l'esquerra un trencall cap al Coll de la Baga del Miracle. Al cap de poc arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador del GR-177 la Ronda del Moianès. El camí de la dreta l'agafarem a la tornada. De moment tombem a l'esquerra per la Serra de l'Olleret.

El recorregut va baixant suaument per la Serra de l'Olleret. Quant estem arribant a l'extrem ponentí d'ella, deixem la pista i agafem un corriol a l'esquerra, que s'enfila una mica i ens porta a les restes de la masia de l'Olleret.

L'OLLERET

L'Olleret és una masia que pertany al terme municipal de Castellterçol. Està situada a l'extrem occidental del terme, a prop del límit amb Granera i Monistrol de Calders, en terres de l'antiga parròquia de Sant Llogari de la Sala. És a prop i a ponent de Vila-rúbia. Per les parets meridionals de la masia passa el termenal entre Granera i Castellterçol.



La masia es troba en un estat lamentable, l'hi ha caigut el sostre i l'interior està pràcticament en runes. La vegetació ha anat apoderant-se de tot el seu entorn, i la fa més difícil de localitzar. És una llàstima que no es pugui preservar, doncs hi hem vist una gran tina que conserva quasi tots els seus cairons.



Podríem dir que el recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era aixafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines acostumaven a tenir una filada de cairons al capdamunt més enfonsada, per poder-hi aguantar unes fustes travesseres una mica separades, que es coneixien amb el nom de brescat.



La verema arribava a la tina amb les portadores i era abocada sobre el brescat. Una o més persones aixafaven el raïm i el convertien en most, el qual es filtrava entre les fustes. Quant es considerava prou aixafat es podia retirar la rapa o s'apartaven les fustes i es tirava a dins de la tina. L'operació s'anava repetint a mesura que arribaven portadores. Un cop acabada la verema, el most fermentava dins de la tina i es convertia en vi. A la part inferior de la tina es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi.



Al cantó de migdia, entre els d'arbustos i arbres, ens han preparat un bon esmorzar. El lloc es agradable i amb l'anar i venir dels caminaires amb les seves xerrades, encara fa pensar més amb el bullici que deuria haver al voltant de la masia en l'època de la verema.

Després d'alimentar el cos i la ment, reemprenem la caminada retornant pel mateix camí a l'última cruïlla on s'inicia la Serra de L'Olleret. Ara seguirem la pista cap a l'esquerra i deixarem a la dreta el camí del Girbau. Recuperem els senyals del GR 177. Uns quants metres més avall, sota el Turó de Cisnolla, ens trobem a la nostra esquerra el trencall a la finca de Vila-rúbia.

Continuem per la mateixa pista, que ara rep el nom de camí de Vila-rúbia, i que revolta el Turó de Cisnolla de 801 m.a. El camí avança enmig de grans extensions de pins.

Més endavant ignorem un trencall a l'esquerra que ens conduiria a Ca la Manyosa. Anem decantant-nos, cada vegada més cap al sud, retornant ja cap a Granera. Pocs metres després deixem una pista que marxa a la nostra dreta i que porta al Castellar de 832 metres d'alçada desprès de passar per una torre de guaita forestal. Nosaltres, però, continuem per la pista que una mica més endavant passa per sota la Roca de l'Àliga de 820 m.a. A partir d'aquest punt anem avançant paral·lels a la Serra del Pedró, fins a trobar el trencall de l'Agulló a mà esquerra. Comencem a veure de nou la serra de Sant Llorenç del Munt.

Seguim per la mateixa pista fins a sortir del bosc. Creuem el Pla del Milhomes i enllacem de nou amb el camí de l'anada. Aquí el paisatge s'obre i al fons ja s'endevina el poble de Granera. A l'alçada de l'inici del carrer Nou fem una última fotografia recordatòria del Castell de Granera.

Anem arribant de nou al Barri del Castell i de seguida entrem en la zona esportiva i al casal on donem per acabada aquesta nova ruta per l'entorn de Granera.

CAMINADA DE FESTA MAJOR DE GRANERA 2011