CAMINADA DE FESTA MAJOR DEL BRULL 2011

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 9,28 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 290 metres, baixant: 284 metres.
Altitud mínima: 763 metres, màxima: 885 metres.

Ens trobem en el nucli principal del Brull, format per l'Ajuntament, l'església parroquial de Sant Martí i les ruïnes del Castell. Abans de començar a caminar, aprofitem per admirar els principals monuments que tenim aquí mateix.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL BRULL

L'església de Sant Martí del Brull es troba a l'entrada de la vall que culmina al Collformic, en un pendent del vessant dret de la riera de Collformic, que s'endinsa vers la Vallmanya, en direcció al Congost. L'església era coneguda, entre el 1018 i el 1044, amb el nom de Sant Martí de Castellar. Va ser consagrada entorn el 1064 i conserva d’aquell moment, l’absis i tota l’estructura externa, però interiorment va ésser reformada i transformada amb una nova volta barroca. La seva construcció romànica és del segle XI, va patir una primera reforma el 1588, encara que es va respectar l'absis i l'estructura exterior del temple; i posteriorment una altre a finals del segle XVIII quan es va fer la volta nova i el campanar, aquest datat de l’any 1791.



L'absis central és semicircular i està decorat amb cinc fornícules semicirculars, separades per semi-columnes de molt poc gruix amb arcuacions i bandes llombardes, i s'hi obren tres finestres de doble esqueixada. L'absis està cobert per una volta de quart d'esfera. Contava amb dues absidioles a cada costat, però van ser substituïdes durant les reformes del segle XVI per unes capelles quadrades. Estava decorat amb pintures murals del segle XII, descobertes el 1909 i traslladades el 1935 al Museu Episcopal de Vic. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pels tetramorf.
L'interior és de nau única coberta amb volta de canó construïda amb posterioritat i reforçada amb arcs torals.



A les façanes, les finestres cegues no tenen arcuacions i s'agrupen de forma irregular. La porta d'entrada s'obre a la façana de ponent, però no és l'original, que era a la façana sud, coberta per un porxo i ara tapiada. Les lesenes de la façana principal van ser també retallades per a poder obrir una finestra en forma d'òcul.



També se li va afegir el campanar el 1791, època en què es van reformar les voltes i el capdamunt de la façana, dotant-la de decoració barroca. Té afegides les restes d'un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l'antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l'actual mur de ponent.




Amb tot i aquestes reformes, l'església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l'equip de mestres d'obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l'absis major.

RUÏNES DEL CASTELL DEL BRULL

Aquest castell del segle XI-XII està situat dins el nucli del Brull, dalt d'un turonet davant mateix de l'església de Sant Martí del Brull. Poc abans de l'any 1000 va ser construït, dins de les grans possessions dels vescomtes d'Osona-Cardona. Actualment ha estat consolidat i en resta, únicament, part d'una de les torres, mentre que a l'antiguitat hi havia el centre militar i senyorial.



Estructuralment el castell tenia planta pentagonal amb torres als cinc angles. Ara resta visible la planta i es conserva un llenç alt de mur, que emergeix de l'alzinar que l'envolta, i bona part d’una torre d'angle.
Com tot castell, aquest també té les seves històries i llegendes: es diu que era un lloc molt freqüentat per les bruixes, ja que hi feien les seves reunions. Tal i com està escrit, en un serrat prop del castell, a l'agost de 1616 es van reunir diverses bruixes que ballaven i adoraven al dimoni, mentre ell estava tocant el flabiol i el tamborí. L'any 1619 va ser penjada una bruixa entre el terme del Castell del Brull i Centelles, fet que va provocar alguns problemes entre el bisbe de Vic i la Comtessa de Centelles. El renom que se li va donar a la bruixa va ser el de "la Bellesa de les Aigües".

LA FONT DE SANT MARTÍ

La font la trobem al peu de les restes del Castell del Brull. Sobre la font hi ha una placa en homenatge a Mossèn Josep Coma Cunill que va ser l'últim rector que ha tingut en exclusiva la Parròquia del Brull i què hi residí durant tot el temps (del 28 de maig del 1948 fins l´agost del 1984) a la seva rectoria. L'historiador i mossèn, Antoni Pladevall diu d´ell que…”Fou un home singular i pintoresc, que estimava molt el Brull. El podríem definir com un entremig entre el Don Camilo de Cuareschi i el Mossèn Tronxo de Mn. Ballarin, decantant-se més aviat cap al primer que cap al segon“. El lloc es acollidor i està arranjat amb bancs i gespa.

Iniciem la caminada davant mateix de la porta principal de l'església de Sant Martí, seguint una ampla pista asfaltada en direcció sud. Des de l'inici de la caminada, anirem trobant els senyals blanc i vermells del GR 2, el sender de gran recorregut que va de La Jonquera a Aiguafreda. Seguim aquesta pista, tot deixant unes instal·lacions esportives a la dreta i el Camp Gran a l'esquerra.



Anem avançant per aquesta pista asfaltada que correspon al Camí d'Aiguafreda al Brull. Arribem al Pla del Monjo que ens queda a l'esquerra i el trencall que porta a Can Coromines. Per la dreta surt el camí que porta a Can Casademunt, una gran masia que durant algun temps va ser Sanatori anti-tuberculós i més tard casa d’Espiritualitat. Una mica més endavant veiem a l'esquerra la imatge inconfusible del Tagamanent.

Anirem seguint sempre la pista principal, en direcció sud-oest, deixant a la dreta i a l'esquerra diferents trencalls que porten a masies. Així a l'esquerra veiem Can Croselles i després el Solà. Durant tot el recorregut gaudim, a la nostra esquerra, d'unes fabuloses vistes del Pla de la Calma. Arribem a un revolt pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt es forma un petit collet des del que podem contemplar la vessant dels Cingles de Centelles.

En aquest mateix coll per la dreta s'ens uneix el Camí de la Fàbrega, i a sobre el camí hi veiem el mas de Can Rovira.



Continuem el descens suau ara per una zona molt més obaga. Passem per la zona de la Collada. Una mica més endavant s'inicia a la dreta el camí que ressegueix la Carena de l'Hort. Noves vistes sobre les Cingleres de Centelles.

La pista avança i passa pel Revolt de la Serp i després per sota el Pla del Forn. Arribem a una cruïlla de camins. El primer de l'esquerra, retrocedeix i s'enfila cap al Pla del Forn i al Serrat de la Peça, de 879 m.a. El següent per l'esquerra, i fent un canvi de direcció cap a migdia, és la pista que continua cap a Aiguafreda. Finalment el camí d'enfront, porta en uns centenars de metres, a la magnífica masia de La Sala. Deixem per uns moments la caminada, per poder anar a veure el mas.

MAS LA SALA

La masia de la Sala conserva elements fortificats romànics dels segles XII i XIII, i manté el cognom antic i la documentació des d'abans del 1270.
Situada en un bonic planell rodejada de camps i bosc, el seu entorn és encisador. Gaudeix d'àmplies vistes cap al nord-est del Puigsacalm i els Cingles de Cabrera i Aiats.



Després de fer unes quantes fotografies, retornem a la cruïlla per continuar la caminada. Tombem a la dreta i continuem per la pista en direcció a Aiguafreda. Deixem a l'esquerra un trencall que porta al Collet dels Contrabandistes i una mica més endavant abandonem la pista que seguíem, i agafem el camí que porta a Cal Boix. Ben aviat l'asfalt s'acaba, aleshores tombem a la dreta. El camí fa vàries llaçades i va baixant cap a ponent. Finalment arribem al recinte de la fortificació ibèrica del Turó del Montgròs.

POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL MONTGRÒS

El conjunt ibèric i medieval del Turó del Montgrós, conegut popularment con "Les Muralles", es troba a una altitud de 750 metres. Ocupa un espai damunt l’afrau del Montanyà, en una península força plana i envoltada de cingles per tots els costats, excepte l'oriental, que és accessible. Els testimonis més antics de l'ocupació humana al Montgrós es remunten al voltant de l'any 1000 a.C. Va ser descobert per casualitat l'any 1974.



Les restes arquitectòniques més antigues que es conserven a l'indret corresponen a un mur defensiu, construït cap al segle V a.C. El recinte fortificat es trobava en el territori dels ibers ausetans. Aquests habitaren la plana de Vic i les serres circumdants. Els seus poblats fortificats s'aixecaven en llocs estratègics que dominaven el territori. Les fonts clàssiques ja ens parlen d'aquest poble. Així, Titus Livi esmenta el setge de la seva capital, Ausa, per part de les tropes romanes l'any 128 aC; "En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i muntanyes". Aquest va ser un dels pocs pobles que van encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken.

Al Montgrós es veu clarament el costum del pobles ibers de construir sobre turons. Probablement la seva funció era aplegar, en temps de crisi, la població que vivia disseminada al vessant nord-occidental del Montseny. Més tard, al segle IV a.C., es desmunta la primera construcció defensiva i s'aixeca una nova muralla d'uns 150 metres de longitud i 3 metres d'amplada. Està precedida per un fossar i reforçada per defenses perifèriques que donen lloc a un recinte fortificat. És la que ens ha arribat en millor estat de conservació, i la part més important del conjunt. Posteriorment es va anar reforçant amb torres i parapets. Cap a l'any 200 a.C. va ser destruïda en algun dels enfrontaments amb els romans. La fortificació es va tornar a utilitzar, probablement a l'Edat Mitjana des del segle X fins al segle XIV..

A l'extrem meridional hi podem veure una sèrie d'estructures per a la defensa de la muralla. Són sis cossos a manera de casamates, que servien per aixoplugar els guerrers que hi feien guàrdia i per dipositar-hi les armes



A l'època medieval es va produir una reocupació de l'indret, i a l'interior del recinte fortificat es van construir una sèrie d'habitatges adossats a la muralla antiga semi-destruïda.

Els amics del Brull ens han preparat una sorpresa, la visita guiada al poblat ibèric acompanyats pel Marc, guia oficial del recinte. Això està previst que tingui lloc desprès de l'esmorzar. Així que ens han preparat uns bons entrepans i begudes que ens faran més agradable l'espera.



En acabar, el Marc va fer una interessant i molt didàctica explicació d'aquest poblat iber. Els grans vam gaudir amb les seves raonables explicacions, i els més petits amb les lliçons pràctiques.



A continuació i en petits grups ens va acompanya en el recorregut per la part interior de les muralles. Les seves acurades explicacions van complementar l'itinerari. Gràcies a una passarel·la metàl·lica vam poder tenir una visió més global del recinte. Des de dalt de tot de la passarel·la hem pogut fotografiar els llunyans paisatges de Sant Martí de Centelles.



En acabar la visita s'ens comunica que la tornada és lliure i pel mateix camí que a l'anada. Retornem, doncs a Sant Martí del Brull després d'aquesta molt curta però profitosa i interessant passejada.
En el camí de tornada no puc estar de fotografiar, molt llunyà, el Matagalls gràcies a l'ajuda del company Josep.

En arribar al Brull ens trobem que hi ha l'església oberta. Hi entrem per obtenir el registre gràfic del seu interior.



Després de la visita, donem per acabada la caminada i retornem al nostre Vallès. L’excursió ha valgut molt la pena, tant cultural com paisatgísticament.

CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DEL BRULL 2011