XVII CAMINADA POPULAR DE VILADA


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 14,32 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 940 metres, baixant: 931 metres.
Altitud mínima: 685 metres, màxima: 1.151 metres.

Sortim de la Plaça de la Vila i anem cap a la Plaça de la Vinya. Seguim per un camí entre camps, cap al nord-est en direcció al Torrent del Vidrier. Mirant cap al sud tenim bones vistes de la part est de Vilada i podem veure amb tot el seu esplendor la cara nord de la Serra de Picancel, amb les seves crestes i carenes escarpades i feréstegues valls.

La Serra de Picancel des de la Plaça de la VilaInscripcions a la Plaça de la VilaLa Plaça de la Vila de Vilada

El recorregut s'enfila una mica i després planeja. A sota nostra s'estén el poble de Vilada i darrere seu, de nou tenim una bona vista de la Serra de Picancel amb els seus cims més emblemàtics.

La Serra de Picancel amb Vilada als nostres peusContinuem la marxa i més endavant travessem la carretera de la Clusa i baixem a buscar el Torrent de la Font del Vidrier. Creuem aquest torrent i prenem la direcció sud-est. De seguida passem per sota la Casa Nova de les Eres, que queda a la nostra esquerra.

LA CASA NOVA DE LES ERES

La Casa Nova de les EresEl camí, a continuació, fa un revolt rodejant el Camp de la Tina i es dirigeix cap a la propera casa de Les Eres de Vilada.

LES ERES DE VILADA

Les Eres de ViladaEns trobem amb una casa de pagès utilitzada com a residència temporal. Està situada a sobre de la carretera que porta al Castell de l'Areny, prop de la casa de la Peçola. Es tracta d'un conjunt d'edificis, la major part d'ells sobreposats els uns sobre els altres. Entre tots ocupen una àmplia superfície allargada, en direcció nord-sud, i de base molt irregular. La part més antiga del conjunt o edifici originari, el podem situar al sector meridional, tot i que actualment està desvirtuat per unes galeries, acabades en arcada, que s'hi han construït modernament. La resta d'edificis semblen ampliacions dels segles XVIII i XIX, quan la casa tenia el seu màxim apogeu. Això es pot veure clarament en la datació de les llindes.

Les Eres de ViladaLes Eres de Vilada

Les llindes de les plantes baixes i dels balcons i finestres de la primera planta són de pedra sorrenca, però de grans dimensions. Les obertures més grans es troben a la banda de llevant. A la segona planta ja no s'hi obren balconades, únicament petites finestres. També es conserva algun element interessant, com un forn de pa de grans dimensions.

Una de les llindes de Les Eres de ViladaLes Eres de Vilada

L'existència de les Eres de Vilada es troba documentada a partir del 1383. El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar.

Passem entre dues pallisses i la casa. En una de les pallisses veiem una llinda de roure, i a la casa una de pedra que porta la data de 1770. Freixes, saüquers i sanguinyols toquen aquesta darrere construcció. Durant una estona anirem de pla o pujant discretament. Creuem el Primer Rec i arribem a la casa de la Peçola.

LA PEÇOLA

La PeçolaEl topònim Peçola sembla provenir de "peciola", és a dir, "petita peça de terra", sobre la qual es devia bastir la casa. La trobem documentada des del 1312. Aquesta masia es troba situada molt a prop de les Eres de Vilada, a tocar de l'antiga carretera de Vilada al Castell de l'Areny. Es tracta d'una masia típica de muntanya mitja, composta per un sol casal, de planta més o menys quadrada. Compta amb uns baixos, on es sobreposen dos pisos més i unes golfes. La teulada és a doble vessant, encarada de nord a sud. La façana principal és la de migdia. En ella s'hi poden veure unes tres finestres per planta, més una altra a les golfes. Cap de les obertures, generalment petites, sembla tenir interès, a excepció d'una finestra al primer pis amb una gran llinda de pedra i que podria correspondre a una de les primitives. La resta de finestres tenen les llindes de fusta, molt senzilles. La part més antiga de l'edifici segurament és la banda de llevant. La façana sud està totalment arrebossada amb calç, cosa que li dóna un aspecte singular, car no acostuma a ser habitual en aquesta zona.

La PeçolaEls elements més destacables de la casa són les arcades de la part de ponent, que deuen correspondre a una ampliació del segle XVIII. Malauradament, només una és oberta a l'exterior, la resta han estat tapiades. Al costat de la casa s'hi aixeca la pallissa i alguns coberts moderns que no tenen cap mena d'interès. La casa es separa de la vella carretera de Vilada a Castell de l'Areny per un mur força alt, que en altre temps també es devia utilitzar per estabular el bestiar al costat de la masia. Actualment s'accedeix a l'interior per una porta secundària, a la banda de llevant.

Continuem cap al nord i arribem a la carretera de Castell de l'Areny. La seguim uns metres fins que agafem una pista a la dreta que passa per Les Planes. Anem baixant fins que travessem la riera de Vilada.

Travessant la riera de ViladaTravessant la riera de Vilada

La caminada segueix un tros, per la Baga de la Molina, tot pujant fins arribar al primer punt d'avituallament.

Primer avituallament a la Baga de la MolinaPrimer avituallament a la Baga de la Molina

Al cantó esquerra, i a tocar de la carretera de Castell de l'Areny, hi veiem la casa de Cal Xiu. Cal Xiu és una antiga masoveria que forma part de l’explotació agrícola i ramadera de Les Eres de Vilada, i que actualment està dedicada a l'agroturisme.

Continuem per la pista que al cap de poc passa per unes instal·lacions en obres. A l'esquerra veiem la Molina i el Molí de Bellestar, a tocar de la riera de Vilada. Es tracta d'un casal moliner, abandonar farà una cinquantena d'anys, situat a la riba esquerre de la riera de Vilada, a tocar del terme de Castell de l'Areny i molt a prop del veïnat de Sant Ramon. A l'entorn de la casa encara podem veure la bassa i les canalitzacions. Un dels trets més característics d'aquest molí és el petit pont o palanca que permet passar d'una a l'altra riba de la riera de Vilada i arribar al molí. A l'entorn del molí hi ha gran quantitat de camps, conreats en altre temps, però que actualment resten abandonats i que, com a molt, són utilitzats com a pastures pel bestiar.

Seguim un tros més per la pista i a uns 410 metres la deixem i seguim per un camí a l'esquerra que baixa a travessar el Rec de la Baga.

Camí cap al Rec de la BagaCreuant el Rec de la Baga

Una vegada hem travessat el rec comencem a enfilar-nos per l'altre cantó a trobar una petita carena. Des d'aquest punt tenim bones vistes del veïnat de la Ribera del Castell, al peu de la riera de Vilada o de Camprubí. Veiem les cases de Cal Músic, Cal Noi, Cal Carpó, el Molí del Forat...

Cal Músic en primer terme i Cal Noi al darrere, al veïnat de la Ribera de CastellEl Molí del Forat del veïnat de la Ribera de Castell

Una mica més endavant gaudim d'una bonica vista sobre el Molí del Forat.

MOLÍ DEL FORAT O DE LES MONGES

El Molí del Forat o de les MongesAquest molí està proveït d'una pallissa força peculiar que recorda els hórreos gallecs i asturians. Descripció que fa el Centre Excursionista de Catalunya, en una excursió del juliol de 1903:

"Al dessota, en un sòt de lo més galan y pintoresch, s'hi troba'l molí del Forat. Aigua, roques, típica casa, arbreda variada, reconada reclosa, termes amagats, tot plegat constitueix un conjunt deliciós y captivant. En el molí deixàrem el
clot del riu y'l camí ral de Sant Jaume y Castell de l'Areny, que. segueix riera amunty's bifurca a Camprubí; a llevant, dret a Sant Jaume; a ponent, vers a Castell."


Més endavant la caminada travessa la pista de la Vileta i s'enfila per una carena. Anem seguint l'antic camí de la Vileta fins a arribar a la masia.

LA VILETA

La ViletaAquesta sòlida, atractiva i antiga masia s'aixeca a 895 m.a., força més lluny s'escampen diverses masies i, al fons de tot, s'aixequen un seguit de muntanyes espadades; a la dreta d'aquesta successió orogràfica veiem l'important cim del Puig-lluent a 1.640 m.a. a la Serra del Catllaràs. Més propers hi tenim els Rocs de Castell, sobre els que gaudirem de bones panoràmiques.

La ViletaLa Pallissa de la Vileta

La comunicació entre pagesies allunyades com aquestes es feia de dues maneres: aücant (o sigui, fent crits), o per mitjà de llençols blancs que indicaven allò que s'havia establert prèviament. Per aücar es cridava amb potència "aüc!", "aüc!", de manera que els receptors paressin l'orella i poguessin entendre el que a continuació se'ls diria. De la Vileta hi ha documents des del 1340.

La ViletaDetall a la Vileta

Sortim per l'era de la Vileta cap al nord i, malgrat que un herbassar sembla indicar el contrari, la pista continua enfilant-se enmig del bosc.

Camps de la Vileta amb els Rocs de Castell al fonsAl capdamunt de la pujada trobem la pista de Sant Sadurní de Rotgers, l'antic camí que anava de Castell de l'Areny a Borredà. El seguim breument per la dreta i després agafem una drecera cap a l'est. Quant tornem a trobar la pista, just en un revolt tancat, la deixem i agafem un camí que surt a l'esquerra cap al nord. Aquest camí primer puja i després segueix planer cap a ponent.

Vista dels Rocs de Castell des de la Solana del PutjotPanoràmica de la zona de Tastanós des de la Solana del Putjot

El camí enllaça amb la pista de la Cercosa. La seguim una estona cap a la dreta i arribem al segon control.

Segon control a la pista de la CercosaSegon control a la pista de la Cercosa

Reemprenem la caminada i de seguida s'arriba a una bifurcació. Continuem pujant per la pista de la dreta. Novament noves vistes de la cinglera dels Rocs de Castell.

Vistes de la cinglera dels Rocs de Castell des de la Baga dels TorrentsAnem pujant per la Baga dels Torrents, en direcció a llevant. Quan arribem a la Font de la Casa de la Baga, deixem la pista i seguim per un camí, a la dreta, que s'enfila cap al sud i que ens porta fins a les runes de la casa de la Baga dels Torrents.

Prats de la Casa de la Baga dels TorrentsVistes des de la runes de la Casa de la Baga dels Torrents

Travessem el prat i seguim per un camí que s'enfila per la Baga dels Torrents cap al sud-oest. Mentres anem pujant ens fixem amb la vegetació típica d’aquest espai pre-pirinenc. Travessem un bosc mixt, amb arbres com el pi roig, l’alzina, el roure martinenc, el faig, algun til·ler, l’auró blanc, l’avellaner... Entre els arbusts hi podem trobar el boix, el grèvol, l’arboç, el ginebre, la rosella, el trèvol de prat, el trèvol blanc, l’esbarzer, els cards comuns, etc.

Pujant per la Baga dels TorrentsArribem a la carena a 1.122 metres d'altitud, el punt més alt de la caminada d'avui. Aprofitem aquest punt per aturar-nos i utilitzar-lo com a bon mirador de les valls que ens envolten. Veiem cap a migdia l'església de Sant Sadurní de Rotgers i al seu darrere el Cap de la Solana i l'Envista. Al sud-oest descobrim la casa de la Vileta per on no fa gaire hem passat caminant. A ponent tenim bones vistes sobretot cap a Tastanós, Rasos de Peguera, Serra d'Ensija, la Figuerassa, Queralt, etc.

Vistes cap a migdia des del miradorL'església de Sant Sadurní de Rotgers vista des del miradorEl Cap de la Solana i la Vileta vistos des del miradorLa masia de la Vileta vista des del mirador

A continuació el camí baixa cap al sud-est per la solana del Putjot. Continuem amb les vistes cap als Rasos de Peguera, la Gotzera, Tastanós, Sobrepuny, Rotgers....

Panoràmica esplèndida cap a ponent des de la Solana del PutjotArribem a un petit collet i després d'un tros el camí es decanta cap al sud-oest, enllacem amb la carretera de Rotgers i la seguim cap a ponent. Uns metres més enllà, seguint la pista principal, si trenquéssim a l'esquerra, en un parell de minuts arribaríem a la Cova de Rotgers. Cal baixar en direcció sud-est per un viarany que discorre entre feixes envaïdes de rojalets. La cavitat es troba més aviat a l'esquerra, a l'inici d'uns barrancs. La seva entrada està ombrejada de boixos.

Falguerar en el corriol a la Cova de RotgersÉs una cavitat d'uns 84 metres amb un recorregut descendent d'est a oest de 1.014 metres, paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha format la cova al obrir-se pas entre els guixos de la part superior. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. La dificultat per accedir-hi és mínima ja que no es necessari portar cordes, només casc, mono de roba i botes per si hi ha tolls d´aigua.

Al cap de poc arribem a Sant Sadurní de Rotgers, església romànica dels segles XI-XII.

SANT SADURNÍ DE ROTGERS

Sant Sadurní de RotgersSant Sadurní de Rotgers és una antiga església sufragània de Borredà situada al sector nord del terme, a 970 metres d'altitud, en un terreny boscós i despoblat. L'edifici és dins de la propietat del mas dels Torrents, però té més a prop la casa de la Cirera; aquesta és una antiga vila rural, esmentada des del 901. L'església es troba en el llom d'un petit serrat, al centre d'una vall i envoltada d'una espessa vegetació.

Sant Sadurní de RotgersPlafó explicatiu a Sant Sadurní de Rotgers

Descobrim una església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant, amb faixes i arcuacions cegues llombardes i un principi de nau que va acoblar-se amb la primitiva nau preromànica, i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. Com a característica, aquest absis té a dintre un fris de pedres en espina de peix o opus spicatum que fa la volta de tota la conca absidal. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, està coberta amb volta apuntada i lloses de pedra.

Campanar de Sant Sadurní de RotgersCampanar de Sant Sadurní de Rotgers

Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que va ser, fins a començaments del segle XX, el cementiri. L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del segle XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del segle XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es va consolidar el campanar.

Campanar de Sant Sadurní de RotgersAbsis de Sant Sadurní de Rotgers

Aquest bonic lloc ha estat escollit per l'organització per servir-nos un bon esmorzar. També a coincidit en una curta estona de pluja.

Esmorzant a l'esplanada de Sant Sadurní de RotgersProtegint l'esmorzar de la pluja a Sant Sadurní de Rotgers

Un cop refets, continuem la caminada per una carena cap a l'oest de l'església. Després baixem cap al sud fent alguns revolts, travessem la pista del Putjot i anem baixant fins a trobar el Rec de la Baga o Torrent del Putjot. Des d'aquí tenim bones vistes cap a la zona de Tastanós.

Vistes sobre la zona de TastanósLes grans masses forestals que ens envolten són espectaculars. La vegetació ho domina tot. Ens adonem de la gran quantitat de blades que hi han enmig dels rojalets.

Blades enmig de rojaletsDetall de les fulles d'una blada

A continuació, el camí s'enfila un tros i segueix per una pista de tractors cap a l'oest. Després travessem un rec i seguim un tros més per un camí que recorre la Baga de la Vileta. El bosc de blades amb taques de color de les flors omple els nostres sentits, i ens ajuda a avançar atents a totes les variacions de la natura. La càmera s'acosta, busca el detall, espera la quietud i dispara.

Flors en el camíFlors en el camí

Seguim pujant pel bosc i travessem de nou un altre rec. Al cap de poc arribem al final d'una pista i al quart control. Ens trobem, pràcticament, a sota de la Casa de la Baga.

El quart avituallament sota la Casa de la BagaSeguim per la pista cap a ponent. Passem el Rec de la Font del Raig i arribem a un encreuament. El camí de l'esquerra s'enfila i porta a la Casa de la Baga, nosaltres seguim per la pista que va cap a l'oest de pla, la segona per l'esquerra.

Boscos de rojalets amb la zona de Tastanós al fonsVistes sobre el Cap del Roig

Després de seguir un tros, la pista s'acaba i continuem per un camí, primer de pla i després baixant fort. Passem per les Teixoneres tot revoltant el Cap de la Solana.

Camí de les TeixoneresCamí de les Teixoneres

Més endavant travessem una pista que porta al Collet del Cinto i a les Eres de Gardilans. Bon punt per començar a veure els pics de la banda nord de la Serra de Picancel.

Vessant nord de la Serra de PicancelEl Serrat de Migdia en tot el seu esplendor

A continuació arribem a una altre pista. Per la dreta, molt a prop, s'arriba a les runes de la casa del Coll de la Mola. Nosaltres seguim un tros més cap a l'esquerra i arribem a un encreuament de pistes on trobem el cinquè control.

El cinquè avituallamentEl cinquè avituallament

Després de refrescar-nos una mica, seguim per la pista de la dreta en la direcció sud-oest. Després d'un tros deixem la pista i baixem per un camí. Més endavant retrobem la pista i arribem al Collet dels Pous. En aquest punt hi ha un important encreuament de camins: el GR 241 Camí Ral de Borredà a Vilada, els senders locals a Sant Sadurní de Rotgers, Castell de l'Areny i Sant Romà de la Clusa...

Panoràmica de Tastanós des de la zona del Collet dels PousSeguim pel tallafocs de la línia elèctrica cap a l'oest tot baixant. Bones vistes de Vilada i el seu entorn. Arribem a la carretera C-26 punt més baix de la ruta a 680 m.a. Tombem cap a la dreta i travessem el Pont de Cal Pei. Es tracta d'una construcció dels anys 20, sent un gran i modern pont de pedra, que permet salvar el curs de la riera de Vilada en el trajecte entre Vilada i Borredà. El pont, amb una alçada d’uns 18 metres, consta de tres grans arcades, acabades en punt rodó. El pont actual no és el que es construí originàriament en aquest indret. Durant la guerra civil de 1936-1939, el pont va ser dinamitat i derruït, per tal d’evitar l’avançament de les tropes franquistes en direcció a Borredà. Passada ja la guerra, el pont es reconstruí, partint del model anterior, però amb lleugeres diferències. Va ser construït per fer-hi passar la carretera de govern, que és com aquí en diuen de la carretera general, que uneix les capitals del Berguedà i el Ripollès.

Aprofitem per obtenir més fotografies de la cara nord de la Serra de Picancel.

La Serra de Picancel des del Pont de Cal PeiLa Serra de Picancel des del Pont de Cal Pei

La cara nord de la Serra de Picancel és una extensa cresta amb els seus corresponents serrats, caps i cims que formen ondulacions que s'escampen sobre els atapeïts boscos de pins rojalets. Destaca el profund contrast d'aquesta fosca massa verda, amb les cingleres i graonades rocoses que ens mostra la serra.

Una vegada passat el pont agafem un camí a la dreta que ens porta a la carretera de Castell de l'Areny. La seguim cap a l'oest, durant un breu tram. Travessem la carretera C-26 i per una pista seguim de pla cap a l'oest fins la Zona Esportiva.

Vistes de la cara nord de la Serra de PicancelVistes de la cara nord de la Serra de Picancel des de les cases de l'Envista

Des d'aquí donem una ultima mirada al Serrat del Migdia, que dóna l'hora amb el sol a Vilada i a Castell de l'Areny. En arribar al carrer de Migdia girem a la dreta cap al nord, i tot seguit arribem de nou a la Plaça de la Vila, punt de sortida i final de la caminada.

17ª CAMINADA POPULAR DE VILADA

Caminada Popular de Vilada 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi