PR-C 10 SENDER RONÇANENC


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 18,56 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 471 metres, baixant: 460 metres.
Altitud mínima: 148 metres, màxima: 383 metres.

El sender Ronçanenc, el PR-C 10, és un sender circular: dóna la volta a Santa Eulàlia de Ronçana resseguint el perímetre del seu terme municipal. Té una llargada d’uns 20 quilòmetres i és relativament planer. Comunica amb els senders de les rodalies, com el PR-C 34 de Lliçà, els senders de Caldes i el GR 97, que el travessa de llevant a ponent. Entre les masies de Rosàs i Can Lluc el camí passa pel tram més alt del seu recorregut. Aquí es pot gaudir d’una magnífica panoràmica sobre el Vallès, els cingles de Bertí, la Conreria i el Montseny.

Iniciem el recorregut a prop de la carretera C-1415b de Caldes de Montbui a Granollers, exactament en el carrer de Masroig que surt de la carretera de la Font d'Abril, de Santa Eulàlia de Ronçana. A continuació girem per la dreta pel carrer del Mas Blau, i desprès a l'esquerra pel carrer de Maspujols. Ràpidament anem deixant enrere les cases de la barriada i entrem en un espai agroforestal. El sender discorre entre camps i zones boscoses, però també passa per altres zones urbanitzades. A la dreta tenim els Boscos de Can Rosàs i a l'esquerra el Torrent de la Vall.

Caminant a prop del Torrent de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteCamí de Can Rosàs. Autor: Carlos Albacete

El sender enllaça amb la pista de Ca l'Artiguetes que seguim per la dreta, en direcció nord, cap al fondal del Torrent de la Vall. Més endavant deixem a l'esquerra el trencall dels camps i de la masia, per continuar per la dreta tot passant per sobre el Torrent de la Vall. Ens enfilem una mica i arribem als camps i a la masia de Can Rosàs.

CAN ROSÀS

Can Rosàs. Autor: Carlos AlbaceteCan Rosàs. Autor: Carlos AlbaceteCan Rosàs. Autor: Carlos AlbaceteCan Rosàs. Autor: Carlos Albacete

Es tracta d'un casal de grans dimensions edificat en un pendent amb vistes a tot el terme de Ronçana. A Can Rosàs, l'Albert Rosàs juntament amb el seu cosí Manel Ferrer, l’any 1909 van començar l’elaboració de xampany, inicialment per al consum propi, però a partir de 1914, amb l’assessorament del seu amic Manuel Raventós, van iniciar la construcció de la primera cava subterrània amb capacitat per a 4.000 ampolles i van establir una petita indústria. L’any 1920 van començar la comercialització, i l’any 1936, quan aquest xampany, amb el nom de Montbuy, ja començava a tenir certa rellevància, va esclatar la guerra i tot se n’anà en orris.

Detall d'una llinda a Can Rosàs. Autor: Carlos AlbaceteDetall de finestra de Can Rosàs. Autor: Carlos Albacete

La pista es bifurca: continuem en direcció nord-est, avall, entre camps de conreu i boscos, baixant i pujant molt lleugerament.

Entre Can Rosàs i el Torrent de Can Vidal. Autor: Carlos AlbaceteCapçalera del Torrent de Can Vidal. Autor: Carlos Albacete

Aviat assolim un serrat o carener, a la capçalera del Torrent de Can Vidal. Cruïlla de camins. De front continuaríem fins al mas de Can Lluc del Tossal i el barri de La Primavera. Per la dreta un camí s'endinsa al boscós Torrent de Can Vidal i porta a Sant Simplici. Nosaltres fem un gir de 90° cap a l'esquerra tot ascendint direcció a l'urbanització del terme municipal de Bigues i Riells de Can Regassol. Des d'aquí s'obté una de les millors vistes de la caminada. D'un cop d'ull veiem, cap al nord-est, les Cingleres de Bertí, el Montseny i la plana vallesana.

Panoràmica del Cingles de Bertí des de Can Ribes. Autor: Carlos AlbacetePanoràmica del Cingles de Bertí des de Can Ribes. Autor: Carlos AlbaceteIndicador del Camí de Bigues. La Pelada. Autor: Carlos AlbaceteEntre camps, ens dirigim a un gran dipòsit que es veu carena amunt. En arribar-hi, trenquem a la dreta i baixem, per un caminot, a trobar una pista amplíssima, el Camí de Bigues, que seguim avall avançant en mig d'ufanosos boscos de pi. A la nostra esquerra tenim la gran extensió dels Boscos de Can Ribes, formats per pins i alzines. Una mica més endavant passem de llarg l'accés, a l'esquerra, a la casa de colònies de Can Ribes.

CAN RIBES O CAN RIBES DE MONTBUI

Entrada a la masia de Can Ribes. Autor: Carlos AlbaceteIndicador del Camí de Can Ribes. Can Martí. Autor: Carlos Albacete

Can Ribes, o Can Ribes de Montbui, és una de les masies històriques de l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui, agregada des d'antic al poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells. Es troba en el sector sud-oest del terme de Bigues i Riells, a tocar del terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana, en el vessant sud-est del Puig Alt, i a l'esquerra del torrent de Can Ribes, que s'inicia a prop i al sud-oest de la masia. Actualment és una casa de colònies i eventual restaurant.
Es tracta d'una masia formada per la unió de diverses edificacions. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues (la torre data del 1585), i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, amb planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes. En la llinda d'una de les finestres hi podem llegir "Banet Riba 1581".

A la següent cruïlla, deixem la pista principal que seguíem i tombem a la dreta, per una pista que es dirigeix a la propera masia de Can Martí, ja de nou en terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Passem de llarg per sota la casa, baixem a creuar un fondal, el Torrent del Bruguer, i ens enlairem pel bosc de l'altre vessant. Quan desemboquem a una ampla pista trobem el mas de Can Bruguer.

CAN BRUGUER VELL

Can Bruguer Vell. Autor: Carlos AlbaceteEntre Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues, es troba un racó singular de la geografia de la Vall del Tenes: el Bruguer Vell. Es tracta d’una antiga masia, avui restaurada, al bell mig d’un suau turó que davalla cap a Bigues. Com les cases properes de can Lluc del Tossal o de Rosàs, el Bruguer és un d’aquells llocs elevats i privilegiats, amb unes vistes precioses. Als seus peus, s’intueix la vall de la riera del Tenes al seu pas per Bigues i es contempla la muralla que representen els Cingles de Bertí, com un mur imposant.
El Bruguer Vell és una finca de 25 hectàreas, situada a Santa Eulàlia de Ronçana, dedicada al cultiu ecològic de la vinya i a d’altres productes del camp. Les seves vinyes estan integrades al paisatge de la Vall del Tenes, on conformen un mosaic amb els boscos, conreus i sempre amb el teló de fons dels Cingles de Bertí.

La casa del Bruguer està acompanyada de construccions més modernes. Així, a banda de l’antiga masia, hi ha el Bruguer Nou. Antigament, però, aquestes terres formaven part de l’imponent finca de la família Viver, filla del mas Viver, de la desapareguda parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Al costat d’alzines centenàries, de boscos de pins, de camps i d’un únic camí, el Bruguer ha tingut la sort de no patir les transformacions que s’han estès per serres i planes. Des del seu mirador, però, es pot apreciar el creixement del poble veí de Bigues, amb urbanitzacions enfilades als turons dels voltants.

Vinyes del Bruguer és un projecte de desenvolupament rural que proposa la reintroducció del conreu de la vinya i l'elaboració de vi de qualitat a la Vall del Tenes. Desenvolupa el cultiu artesanal i ecològic de diferents varietats de vinya. La possibilitat de visitar la finca i el celler, així com el tast dels vins i altres productes d'elaboració pròpia, com l’oportunitat d’allotjar-se a la Masia i gaudir de l'entorn rural entre vinyes i bosc mediterrani, fan d'aquest indret un lloc ideal per fugir de la vida moderna.

Deixem el mas i continuem en direcció a llevant. Ben aviat arribem a la bifurcació del camí que porta al barri de la Font Granada. Girem a la dreta. La pista tomba amunt i comença a faldejar el vessant de la muntanya. Els camps se succeïxen, un darrere l'altre. Veiem cultius d'avellaners i també de vinyes.

Camps d'avellaners entre pinedes. Autor: Carlos AlbaceteDetall d'avellaner. Autor: Carlos Albacete

Observem a la dreta les masies de Can Capilla i Can Penedès, i a l'esquerra Can Sec. Finalment anem a parar al camí de Salve Regina, carretera d'enllaç entre urbanitzacions, que seguim a l'esquerra. Avancem i deixem a l'esquerra Can Cristet i entrem al barri del Serrat. Quan trobem el carrer de les Aigües, girem a l'esquerra per una pista de terra que deixa enrere els xalets de Bellavista i travessa l'extens Pla dels Naps.

Indicador Bosc de Bellavista. Pla dels Naps. Autor: Carlos AlbaceteTornem a tenir bones vistes cap els Cingles de Gallifa i Bertí i el Montseny. Una vegada hem creuat el planell, la pista s'acaba a la urbanització de la Fon del Bou. Just en el ultim revolt, però, continua avall un bon camí per dins del bosc en direcció nord-est. Després d'un repetjó, s'arriba a un repetidor i a un gran dipòsit d'aigua, anem a parar a una ampla pista forestal. La seguim cap a l'esquerra per sota el Turó del Bassa, fins a sortir del bosc, on descobrim una vinya: la Vinya de Cal Magre i un xalet aïllat.

Vinyes de Cal Magre. Autor: Carlos AlbaceteVinyes de Cal Magre. Autor: Carlos Albacete

Ens trobem travessant el Pla de Ca l'Unyó i més endavant les Oliveres de Ca l'Unyó. L'itinerari ens porta a través d'una costa de conreus, erms i bosc fins a la carretera de Parets a Bigues. Un cop a la carretera, davant un grup de cases on destaca Ca l'Unyó, la seguim cap a l'esquerra tant sols uns metres, sense arribar a passar el Pont de Ca l'Unyó sobre el Tenes. Aleshores agafem un camí de carro a la dreta, que es dirigeix a la Zona Industrial de Can Magre. Voregem aquest polígon pel carrer de les Roquetes ben a prop del riu Tenes, ocult entre canyes i pollancres. Quant arribem a l'extrem sud del polígon, agafem un corriol que segueix la riba avall, fins a sortir a una pista asfaltada, que travessa el riu. Travessem pel pont i seguim aquesta ampla pista uns centenars de metres. Aleshores quant arribem a l'alçada del càmping l'Esplanada, girem a l'esquerra per una pista de terra, el Camí de Ca l'Hermano, que s'enfila cap el veïnat del Bonaire. Passem per davant mateix de Ca l'Hermano.

Cases de Ca l'Hermano. Autor: Carlos AlbaceteCases de Ca l'Hermano. Autor: Carlos Albacete

El recorregut voreja cases i conreus i arriba a una cruïlla, al cim d'un llom amb bones vistes cap als Cingles de Bertí i Gallifa.

Els Cingles de Bertí des de la zona del Bonaire. Autor: Carlos AlbaceteEls Cingles de Gallifa des de la zona del Bonaire. Autor: Carlos Albacete

Anem baixant cap a llevant, entre camps de cereals, creuant el Camí de la Bogadella i, a continuació, seguint per la vora d'un camp. Acabem d'entrar en el terme municipal de l'Ametlla del Vallès. Travessem el Fondo de Cal Roig i ens enlairem suaument per una costa de camps.

Camps a prop del Camí de la Bogadella. Autor: Carlos AlbaceteCamps a prop del Camí de la Bogadella. Autor: Carlos Albacete

Tornem a davallar per tal de creuar el Torrent del Sorral, que pertany a l'Ametlla del Vallès.

Travessant el Torrent del Sorral. Autor: Carlos Albacete

L'anomenen d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció.


Després de creuar aquest segon fondo, ens endinsem en el Bosc de Can Plantada. Es tracta d'un espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Penedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. Destaca la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana.

Camí de Can Guineu. Autor: Carlos AlbaceteEn sortir d'aquest bonic alzinar, enllacem amb l'ampla pista que baixa de la Urbanització de Can Guineu. La seguim cap a la dreta i creuem el Torrent de Can Plantada per un pontet. Es tracta d'un pont d'un ull, que salva el torrent de Can Plantada en el pas del camí de Can Guineu. Les parets són de pedra i morter i la volta de maó. Fa aproximadament uns dos metres d'alçada, quatre metres de llargada i uns quatre metres d'amplada. Segons informacions orals, als anys quaranta, Ventura Ganduxé va fer construir aquest pont que va suposar una millora important al camí i va permetre abolir el gual del torrent.

Tot seguit arribem a una cruïlla de camins. De la dreta arriba el GR 97 provinent de la propera Can Gafa, i continua per l'esquerra, en direcció sud-est, dirigint-se a la gran masia de Can Plantada.

CAN PLANTADA

Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteEs troba situada en una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Can Plantada és una gran masia pairal que ha sofert una constant evolució al llarg del temps i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia té la teulada a dues vessants perpendiculars a la façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central, dels segles XII-XIII, si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat.

Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteCan Plantada. Autor: Carlos Albacete

La façana principal ha estat arrebossada, i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana, hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones fetes amb totxo, que podria ser de principis del segle XIX. A la façana s'hi veuen set finestres, de les que cinc són finestres balconeres, mentre que les dues de la planta baixa són convencionals. Dues d'elles estan fetes amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo.

Entrada al pati i façana principal de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteEntrada al pati i façana principal de Can Plantada. Autor: Carlos Albacete

La porta d'entrada està descentrada de la façana, ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal adovellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a la façana, pel cantó dret, hi ha l'ala noble. Aquest espai, propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les cavallerisses i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adossat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. Finalment per culminar les galeries hi ha un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert. Tots dos de proporcions majestuoses.

Detall de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteDetall de Can Plantada. Autor: Carlos Albacete

Adossat a la façana nord de la casa, hi ha el dipòsit d'aigua, de forma circular, que fa aproximadament tres metres d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i la superior de totxo.
Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època.

Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteCan Plantada. Autor: Carlos Albacete

Destaquem a l'exterior del barri de la casa, l'era i el ventador. El paviment és enrajolat amb cairons, i està recentment reformada. Fa aproximadament 21 metres de llargada per 17 metres d'amplada. El ventador, que servia per aprofitar millor la recollida del gra al entrar el vent per la seva part superior, es troba a la zona sud-est de l'era. Està completament restaurat, tot i que conserva les columnes originals: tres arrodonides al darrere, i quatre de forma quadrada al davant. Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agrícola-forestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana, i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.

LLEDONERS DE CAN PLANTADA

Lledoners de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteEls trobem en el camí que va de Can Ganduixer a Can Plantada. Alguns exemplars presenten l'interior completament perforat. Aquests peus més vells han rebrotat en molts casos de soca-rel. Formen un conjunt de 17 lledoners (celtis australis) de característiques similars: alçada de 10 a 15 metres, volta de canó de 3,9 metres, diàmetre de 120-125 centímetres i un perímetre de capçada de 40,8 metres.

Lledoners de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteDetall de lledoner de Can Plantada. Autor: Carlos Albacete

GINEBRÓ DE CAN PLANTADA

Ginebró de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteGinebró de Can Plantada. Autor: Carlos AlbaceteEs tracta d'un ginebró (juniperus oxicedrus) de 4 metres d'alçada, 0,6 metres de volta de canó, 25 centímetres de diàmetre, 6,3 metres de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 anys. El pas de camions i d'altres vehicles l'ha malmès força. Presenta una part del tronc esqueixada i una part de la capçada està deteriorada.

Al costat de la mateixa masia de Can Plantada, també hi trobem un Arbre d'Interès Comarcal i Local: el Xiprer de Can Plantada. Es tracta d'un xiprer (cupressus Sempervivens) amb una alçada de 20 a 25 metres, una volta de canó de 2,9 metres, un diàmetre de 91 centímetres, i un perímetre de capçada de 50,3 metres. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada.

Continuem cap al sud-est i dos-cents metres més enllà, desemboquem en una ampla pista, l'antic Camí de l'Ametlla. Just en aquest punt hi trobem una bassa.

LA MINA-BASSA DE CAN PLANDOLIT

La mina-bassa de Can Plandolit. Autor: Carlos AlbaceteEs tracta d'una bassa circular, situada a tocar del cantó de llevant del camí de Can Plandolit, al davant del encreuament amb el camí de Can Plantada. Està construïda amb maó lligat amb ciment, és de grans dimensions, aproximadament de 30 metres de diàmetre, i està protegida per una tanca metàl·lica al seu voltant. La bassa, que permet regar els camps de conreu del voltant, s'alimenta d'una mina que capta l'aigua del torrent, entre Can Reixac i Can Diví, així com d'un dels pous situat a dins d'un cobert als peus de la mateixa bassa.

El recorregut segueix per la dreta del Camí de l'Ametlla, avall direcció sud-oest, tot passant a prop de Can Plandolit.

CAN PLANDOLIT

Can Plandolit. Autor: Carlos AlbaceteMasia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud de l'Ametlla. La seva importància recau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament amb el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social, per la concentració familiar i generacional que es produïa en aquests espais, rics, complexos i moltes vegades poc íntims.

Can Plandolit. Autor: Carlos AlbaceteIndicador de Can Plandolit. Autor: Carlos Albacete

Aquesta masia té un gran valor històric-arquitectònic, ja que data dels segles XII-XIII. La seva estructura és de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants, i un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. El revestiment de la seva façana és arrebossat, amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana, trobem les cantoneres de pedra treballada. A més a més hi ha un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i dues portes, una amb portal adovellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta.

Camí d'entrada a Can Plandolit. Autor: Carlos AlbaceteArquitectònicament, cal remarcar l'impressionant barri fortificat que tanca la façana i que li dóna un aire recollit. Està datat de l'any 1700. Del nucli inicial dels segles XII-XIII se'n conserva una part molt reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació.

En el camp del davant de Can Plandolit hi sobresurten dos grossos pins. Es tracta d'un conjunt format per dos pins pinyers (pinus pinea) de característiques similars: 20-25 metres d'alçada, volta de canó de 2,8 metres, 88 centímetres de diàmetre, 75,4 centímetres de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys. En un dels pins s'observa una ferida produïda per un llamp, que presenta evidents signes de descomposició de la fusta.

Can Plantada des del Camí de l'Ametlla. Autor: Carlos AlbaceteCan Plantada des del Camí de l'Ametlla. Autor: Carlos Albacete

La pista avança entre camps, de cara a les muntanyes de Montmajor i de Gallifa. que es retallen en l'horitzó. Si mirem cap al nord-oest, encara podem veure la silueta de Can Plantada. Al capdavall d'aquesta recta interminable, entrem a la urbanització de Can Font.

Indicador de Can Parellada. Autor: Carlos AlbaceteVoltants de Can Parellada. Autor: Carlos Albacete

Passem per davant mateix de la masia de Can Parellada, darrer punt del terme de l'Ametlla del Vallès. És una masia de gran valor històric-arquitectònic que data dels segles XII-XIV, però la seva morfologia d'estil indià, propi de l'època colonial (segle XIX) deguda a la reforma de l'any 1854, li dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial a l'Ametlla del Vallès. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació.

La pista enllaça amb el carrer dels Ametllers, que seguim fins a trobar novament la riba del Tenes. Som en un carrer travesser, a tocar la llera enjardinada del riu. Seguim a l'esquerra, riba avall, i en arribar a una rotonda prenem el carrer que travessa el riu per un pont i continua avall per la riba oposada.

Indicador del Pont sobre el Tenes. Autor: Carlos AlbaceteEl Tenes. Autor: Carlos Albacete

Una vegada hem passat el pont, girem a l'esquerra seguint el carrer de la Font de Sant Cristòfol. Al cap d'una estona, i després de passar el Torrent de Can Burguès i la Casa Nova que ens queda a l'esquerra, agafem un corriol ben marcat a l'esquerra que ens acosta a la Font de Sant Cristòfol.

LA FONT DE SANT CRISTÒFOL

La Font de Sant Cristòfol. Autor: Carlos AlbaceteLa Font de Sant Cristòfol. Autor: Carlos AlbaceteEl Tenes a la Font de Sant Cristòfol. Autor: Carlos AlbaceteOmplint aigua a la Font de Sant Cristòfol. Autor: Carlos Albacete

Després de refrescar-nos, deixem la font i tornem al camí que seguíem. Quant tot just acabem d'entrar a la urbanització de Can Sabater, trenquem a la dreta pel carrer de la Font de les Canaletes, tot deixant a la nostra esquena al Tenes. A continuació creuem una zona de camps i masies disperses. Deixem Can Pou a la dreta i arribem al Camí de Can Feu. Tombem a l'esquerra fins a trobar el Camí de Can Sabater. El seguim per la dreta i anem a parar novament a la carretera de Parets a Bigues. Travessem aquest vial i ens endinsem al bosc, per una pista que remunta una petita vall formada pel Torrent de Can Figueretes. Abans que la travessi, un corriol se'n desprèn i permet remuntar el torrent, per dins d'un bosc en galeria.

Indicador de Cal Ros. Torrent de Figueretes. Autor: Carlos AlbaceteFinalment sortim del bosc i desemboquem en el revolt d'una pista, el Camí de Can Figueretes, al peu del recinte d'una fàbrica. La seguim a l'esquerra, i més endavant enllaçem amb una pista ampla que connecta dues urbanitzacions i també la seguim a l'esquerra. Creuem el Torrent de Can Figueretes que hem anat remuntant, passem per davant de la masia del mateix nom i pugem a la petita urbanització de Les Pinedes del Castellet. La voregem pel darrere i encetem una ascensió lenta per un llom de camps enormes, tot passant a prop de Can Puig.

CAN PUIG CASTELLET

Can Puig. Autor: Carlos AlbaceteCan Puig. Autor: Carlos AlbaceteCamí d'entrada a Can Puig. Autor: Carlos Albacete

En aquest mas s'hi han trobat restes arqueològiques de l'època romana. Això indica el nivell d'importància de Santa Eulàlia de Ronçana en l'època de la dominació romana, al estar tant a prop de Caldes de Montbui.

Continuem direcció a ponent amb àmplies vistes dels voltants. Passem per davant de Can Cabot de la Vall.

CAN CABOT DE LA VALL

Can Cabot de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteCan Cabot de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteCan Cabot de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteCan Cabot de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteCan Cabot de la Vall. Autor: Carlos Albacete


















Rellotge de sol de Can Cabot de la Vall. Autor: Carlos AlbaceteA continuació seguim per la dreta en direcció nord, i a poca distància passem per Can Masponç de la Vall, finalment anem a parar a la carretera de la urbanització de la Font de l'Abril. Ara nomes ens queda girar a la dreta i de seguida tombar a l'esquerra pel carrer de Masroig i així arribar al punt d'inici de la caminada.

PR-C 10 SENDER RONÇANENC

Caminada pel Sender Ronçanenc 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi