CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE CAN FONT-CA N'AVELLANEDA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 6,66 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 430 metres, baixant: 416 metres.
Altitud mínima: 319 metres, màxima: 506 metres.

Ens trobem davant l'entrada del Restaurant de Can Font, a la urbanització de Can Font de Castellar del Vallès, situada a mig camí entre Terrassa i Castellar del Vallès. Seguim l'avinguda de Can Font en direcció nord-oest fins arribar a la carretera de Terrassa a Castellar. La creuem i a l'altre cantó de la carretera, seguim una pista en direcció nord en lleugera pujada. Ens trobem en l'inici del que havia de ser una nova urbanització iniciada cap allà els anys 60-70 del segle passat.
Aquesta pista, al cap de poc, arriba a una bifurcació. Agafem el trencall de l'esquerra. Anem seguint pujant sempre en direcció nord-oest, deixant de banda un desviaments a la dreta, un a l'esquerra i un altre a la dreta; anem revoltant el Turó del Llop de 468 m.a.
Als cinc minuts de l'ultima bifurcació girem a mà esquerra per un corriol que tot baixant ens portarà fins al primer objectiu d'aquesta excursió: al Llac Mitjà o de la Pepa. Primer baixem cap a migdia, deixem un corriol a l'esquerra i seguim de pla per la dreta. La vegetació es atapeïda i força humida. Al cap de poca estona, en una petita esplanada, deixem el camí principal i agafem una sendera a l'esquerra, molt més selvàtica, espesa i tancada que el camí que seguíem. Arribem al primer embassament.

EL LLAC MITJÀ O DE LA PEPA

Els embassaments que anirem trobant són obres relativament recents (uns 50 anys) i la seva finalitat era retenir l'aigua del Torrent del Llop per treure'n un profit més gran. Ens comenten que el seu origen anava lligat al projecte de construir una especie de macro-urbanització, a l'estil d'Empuriabrava, amb canals navegables i per això era necessari disposar d'una reserva abundant d'aigua.

La seva denominació de llac prové del fet que el tancament no es va realitzar mitjançant una paret o presa, sinó que s'hi va abocar terra, fins a formar un talús que permetes retenir l'aigua de forma embassada. El promotor del projecte, va plantar arbres i va esborrar els camins per dificultar la seva localització des de l'aire. Posteriorment la natura ha anat fent la seva feina i ha tapat molt més els seus accessos.

Prop d'aquests torrents, degut a les fortes avingudes o a les tales, la vegetació de ribera és poc espessa i sovint ha desaparegut. Aleshores hi apareixen els esbarzers, roldors i arç blanc, formant una comunitat impenetrable i punxosa anomenada bardissa. Això ho constatem quant anem seguint el corriol per la vora del llac en direcció nord. Aquest corriol va flanquejant el llac pel cantó esquerra fins arribar a la seva capçalera on, si poguéssim passar, trobaríem una serie de petites llacunes que s'han de flanquejar entre troncs i esbarzers. Quan s'arriba a la part frontal de la capçalera cal seguir un traç que puja fortament cap a l'esquerra (és més un traç de senglar que una altre cosa) fins arribar a una bifurcació ben marcada, continuant a mà dreta porta al Llac Gran o de la Lola.
Ho intentem però, tot i obrint pas amb els bastons, arribem a un punt tant inundat que ens obliga a tornar enrere i buscar un camí una mica més llarg. Retornem a la petita esplanada on hem deixat el camí principal. Seguim aquest camí cap a l'esquerra en pujada. És un camí ombrívol i fresc, a l'esquerra intuïm l'existència del llac però l'espessa vegetació ens impedeix visualitzar-lo. Anem trobant, de tant en tant, xaragalls molt profunds que arrenquen del camí i baixen fins l'embassament. En seguim un d'ells per acostar-nos a la banda est del llac.



Pràcticament no hi ha espai entre l'aigua i la terra. La vegetació arriba arran de riba. Fem alguna fotografia i retornem al punt on hem deixat el camí. La pujada és curta però feixuga. Retrobat de nou el camí, continuem enfilant-nos cap al nord. El paisatge vegetal està dominat bàsicament per l'alzinar litoral. És un bosc dens, presidit per l'alzina amb gran quantitat d'arbustos i lianes. Deixem un trencall a l'esquerra i al cap de poc arribem al Collet de Miralles, important cruïlla de camins a 441 m.a.

Ara el paisatge canvia, hem deixat l'obaga i caminem per un espai més assolellat. Hi trobem la brolla amb pins. Aquesta és una comunitat arbustiva baixa, adaptada a condicions d'insolació directe. Les plantes de la brolla són amants de la llum. Destaquen el bruc, l'estepa, el romaní, la gatosa, l'argelaga... Seguim la pista cap al nord-oest i en baixada. Deixem un trencall a la dreta i de seguida arribem a un revolt tancat on arrenca a la dreta, un curt corriol que ens acosta al Llac Petit o Pantà de la Mixeta.

EL LLAC PETIT O PANTÀ DE LA MIXETA

Aquest ja rep el nom de pantà, doncs hi té un petit mur de formigó que fa la funció de presa. Tots aquest embassaments es trobem en el mateix Torrent del Llop, i s'alimenten uns dels altres. Vora el curs de l'aigua hi veiem salzes, gatells i àlbers. A les zones on el terra passa molt temps inundat trobem els canyars i els canyissars.



En aquest cas l'espai del mirador és molt petit i de seguida retornem a la pista que seguíem. Anem avançant en direcció sud, primer la pista és força ampla. Més endavant, quant la vegetació comença a envair el camí i la pista s'estreny, surt un corriol a l'esquerra que baixa fortament a trobar el torrent. En arribar al punt més baix, el corriol tomba a l'esquerra i penetra en una bardissa molt atapeïda i punxosa. A la dreta veiem el trencall del camí per on hauríem vingut des del Llac Mitjà, de no ser per haver-lo trobat inundat. De seguida arribem al Llac Gran o de la Lola.

EL LLAC GRAN O DE LA LOLA

Aquest és el més gran de tots. En el punt on ens trobem hi ha una serie d'estaques que sembla que correspondrien a algun tipus de tancament. Igualment ens comenten que aquest punt hauria estat utilitzat com a moll, per embarcar-se i anar a pescar. De nou la vegetació arriba arran d'aigua. En aquest hi veiem més pins i canyes que en els altres, segurament degut a la seva més gran amplada.



Retornem enrere i pugem de nou fins a la pista que ara prenem a la dreta en direcció al nord. Ens aturem per esmorzar i xerrar una mica. A continuació reemprenem la caminada per retornar al punt de sortida. Pocs metres més endavant la pista es fa més ampla, continuem en la mateixa direcció fins al revolt tancat on trobem a l'esquerra el corriol que porta al Llac Petit o Pantà de la Mixeta, que ja hem visitat. Continuem per la pista principal que ara gira en direcció sud-est i puja fins al Collet de Miralles. Ara seguirem per la pista principal que primer planeja i després ja no deixa de baixar.

Mentre baixem per la pista podem anar observant les roques que trepitgem. Són roques força meteoritzades i plegades. Tenen un color grisenc brillant, una mica rovellat pel ferro que contenen, i una estructura laminada, amb força minerals de la família de les miques. Es tracta de roques metamòrfiques de color gris fosc i d'estructura laminada, conegudes amb el nom d'esquists. Ens trobem amb un aflorament de granit alcalí. El granit és una roca plutònica, formada per tres minerals: un de color gris i d'aspecte de vidre (quars), un de blanc (feldspat) i un de negre (mica).

Deixem un trencall a l'esquerra i anem baixant per sota el Turó del Llop.

Passem de nou per davant el trencall que hem seguit per anar a veure el Llac Mitjà o de la Pepa. Continuem baixant, creuem la carretera i seguint l'avinguda de Can Font arribem al punt de sortida. Aleshores ens trobem amb una exposició de rapinyaires, dins dels actes de la Festa Major. Aprofitem per fer algunes fotos d'aquestes aus.

CAMINADA DE FESTA MAJOR DE CAN FONT I CA N'AVELLANEDA