XXVIIIª MARXA POPULAR DE CARDONA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 17,36 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 681 metres, baixant: 608 metres.
Altitud mínima: 347 metres, màxima: 563 metres.

Ens trobem a la Plaça del Vall de la Vila de Cardona. Mentres esperem el moment de la sortida, som obsequiats amb un got d'olorosa xocolata desfeta i un bon tall de coca. Aquesta plaça es troba situada a ponent de l’epicentre vilatà, el seu nom es deu a la depressió del terreny en aquest sector de Capdevila.



Destaquem d'aquesta plaça l'edifici Els Catòlics. Inicialment al segle XIX era una petita capella, posteriorment va ser Palau Abacial i l'any 1872 una escola de nens. L’any 1915 el rector Ramon Vencell cedeix l’edifici al Patronat Obrer de Sant Josep conegut com Els Catòlics. Aleshores es va transformar en teatre i, més tard, l’any 1916, en ateneu. L’any 1988 l’Ajuntament de Cardona va comprar l’edifici al bisbat de Solsona amb l’objectiu de restaurar-lo i habilitar-lo com a centre cultural.

La caminada arrenca puntual i va a buscar el carrer de les Flors, també conegut com el carrer Brut, que seguim cap a la dreta. Després tombem a l'esquerra pel carrer del Convent, i de seguida cap a la dreta pel carrer del Pujolet. Baixem cap al carrer Nou a buscar el Raval de Sant Joan. Bones vistes del Castell i de la Canònica de Sant Vicenç de Cardona.

Continuem pel carrer de Verdaguer i el carrer de Bertran, travessem la carretera C-1410a i seguint un corriol tot fent drecera, passem per sota la C-55 i creuem el canal del conjunt industrial de la Costa. Arribem al Pont de Sant Joan. Des d'aquí tenim una bonica imatge del Pont del Diable, que queda a la nostra dreta.

EL PONT DEL DIABLE O PONT NOU

Es tracta d'un pont medieval del segle XIV situat al peu del vessant nord del turó on es troba Cardona, i que l'enllaça amb el Pla de les Hortes, al costat mateix del conjunt industrial de la Costa.
La construcció d'aquest pont inacabat es va iniciar durant la primera meitat del segle XIV, quan el govern de la vil·la de Cardona va creure necessari substituir el pont de Sant Joan, que s'inundava amb les riuades estacionals del Cardener. És per això que, en aquella època, va rebre el nom de Pont Nou. La finalitat d'aquest pont era fer més lleuger el pas dels pelegrins que des d’Europa arribaven al cor de Catalunya de camí cap a Montserrat, el Pilar (Saragossa) i Santiago de Compostela. Tanmateix, el pont mai va arribar a acabar-se i, de fet, només es van construir dos arcs dels cinc que contemplava el projecte. Tant sols van arribar a construir-se els dos arcs centrals i els arrencaments dels extrems.
La denominació de Pont del Diable està relacionada amb diverses llegendes; la més estesa explica que la capella de Sant Joan era lloc de pas de traginers, un dels llocs més concorreguts perquè s'hi unien els camins de Solsona, San Llorenç de Morunys, Berga i Manresa amb els de Cardona, Calaf i Torà. En aquest indret eren molts els traginers que honoraven el sant i s'estaven de blasfemar. El dimoni això s'ho mirava amb mals ulls i per aconseguir allunyar els viatgers de la capella, va començar a construir, una mica més avall, un enorme pont, amb el qual faria el camí dels traginers més curt i més fàcil.
Sant Joan, en veure les males idees del dimoni, va aconseguir que el Senyor li enviés un estol d'àngels per fer un pont al costat de la seva capella. A mitja nit, quan el diable tenia la seva obra a mig fer, sant Joan ja havia acabat la seva, de manera que el dimoni va quedar avergonyit i va deixar el seu pont a la meitat.
Altres versions d'aquesta llegenda expliquen que tot va ser una juguesca per part del diable i de Sant Joan, en la qual durant una sola nit tots dos contrincants havien de construir un pont estable i havien d'acabar-lo abans que sortís el sol o cantés el gall. Es diu que fou Sant Joan el qui, amb ajuda dels àngels, va aconseguir acabar el magistral pont de Sant Joan. Així el diable se'n va anar a l'infern, des d'on es diu que els dies de tempesta encara se sent com protesta.

EL PONT DE SANT JOAN

Des del Pont de Sant Joan i mirant cap al sud, tenim una panoràmica del conjunt industrial de La Costa i del Castell i Canònica de Sant Vicenç de Cardona. Una vegada hem creuat el pont, tenim a davant nostre el mas de Sant Joan del Pont. Es tracta d'un edifici de planta baixa i tres pisos que encabeix a la planta baixa una capella amb entrada des d'un petit atri cobert. El mas va ser el Molí dels Horts o de la Costa, i en ell s'acabava la sèquia. L'aigua que sobrava era la que feia anar els molins. Quant la sèquia va ser més ben anivellada, va augmentar l'extensió del regadiu, amb lo qual van desaparèixer aquests molins i el Molí dels Horts es convertí en l'Hostal del Pont. Durant la Guerra Napoleònica va ser destinat a hospital militar. L'any 1822 davant els atacs carlins, es fortificà l'hostal.

La caminada continua per la dreta recorrent les Hortes. De nou bones vistes dels arcs del Pont del Diable i del Castell de Cardona. Una mica més endavant, deixem el camí principal i girem a la dreta, tot baixant per acostar-nos al Cardener.



El camí s'acosta al riu i es converteix en un sender que avança paral·lel al Cardener. La vegetació és de ribera, predominen els verns i els plataners, el terra és ple d'aigua per la pluja caiguda dies abans. Passem ben a prop de la Resclosa de la Plantada, que desviava l'aigua del Cardener, a través d'un canal subterrani, fins a la fàbrica.



Comencem a enfilar-nos per sobre el meandre del Cardener. Les vistes sobre Cardona i el Castell són espectaculars.



Travessem una pista provinent de les Hortes i continuem pujant, fent drecera, per retrobar-la més endavant, sota el Serrat de les Rovires i molt a prop de Can Cabrera. Seguim la pista per la dreta tot planejant fins arribar a Can Cabrera.

CAN CABRERA

Deixem enrere aquest mas i continuem per la pista que ara pren clarament la direcció sud. Ens endinsem al Bosc del Pinell sota el Serrat de les Roures. Es un bosc de pins força atapeït, a la dreta i entre els arbres, de tant en tant veiem el Cardener i al fons l'omnipresent Castell de Cardona. L'anem voltant i observant per tots els cantons. L'objectiu de la càmera ens permet acostar-nos als detalls.

Seguirem el recorregut en direcció a Pinell de Pagès, un bonic mas del segle XI, conegut també amb el nom de Pinell del Bosc i Pinell de la Riera. Més endavant deixem la pista principal, i agafem un altre més estreta que arrenca per la dreta. Passem per sota el Pinell de Pagès i anem baixant apropant-nos al Cardener.



Després de la baixada enllacem amb una pista que segueix paral·lela al riu, la seguim cap a l'esquerra. En aquest tram la humitat és molt abundant i els arbres són clarament de ribera. Els pollancres, els verns, els canyissars... són els nostres companys. Al cap de poc veiem a l'altra costat de riu, la Central Hidroelèctrica del Palà.

CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL PALÀ

Estem entrant a la part baixa del Bosc de Garriga, a l'esquerra veiem una barraca aprofitada per guardar-hi animals. Ens enfilem una mica i trobem el trencall a Pinell de Pagès que queda a la nostra esquerra. De seguida fem una lleugera baixada i ens trobem amb la riera de Navel. Resulta que aquest any, degut a les abundants pluges, baixa més plena que de costum i ens obliga a descalçar-nos per poder travessar-la. És la petita aventura d'aquest any.

RIERA DE NAVEL

La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. Això fa que les aigües siguin força fredes. En haver-la travessat ens trobem amb grossos rotlles de paper per eixugar-nos els peus. Ara continuem per una zona, els Camps de l'Altra Banda, plena de camps de conreu per un cantó, i de bosc i riu pel altre. La pista torna a acostar-se al riu. Al mig del camí veiem un escarabat de la família dels tenebriònids, concretament un "blaps lusitanica".



Aquest escarabat és de color negre i fa uns 3-3,5 centímetres de llargada. Té les potes bastant llargues i primes, a més a més dues antenes ben visibles. Viu sota les pedres, prop de coves o d'edificis derruïts i s'alimenta de matèria orgànica. Es mou lentament i és fàcil veure'l entre les runes. Si se'l molesta aixeca la part posterior de l'abdomen per deixar anar un líquid desagradable amb el que es defensa.

Continuem la caminada seguint la pista ara en direcció sud. Continuem gaudint de la companyia del Cardener.



La pista arriba a una carretera asfaltada: encreuament de camins, el de la dreta travessa el Cardener per un pont i s'acosta al Polígon Industrial La Cort, si seguíssim recte acabaríem de baixar fins al riu per la mateixa pista que seguíem; nosaltres tombarem cap a l'esquerra seguint l'asfalt en direcció al veïnat de Valldeperes, ja dintre el terme de Navàs. Al cap de poca estona deixem a la dreta un centre d'inseminació artificial d'animals. Més endavant abandonem la carretera asfaltada i agafem una pista que surt per la dreta i travessa la riera de Valldeperes dirigint-se cap al sud. Uns quants centenars de metres més endavant deixem a l'esquerra el mas El Llobet.

EL LLOBET

Aquest mas és una de les masies importants del veïnat de Valldeperes i per tant del terme de Navàs. La Casa del Llobet data de l'any 1606. Actualment disposa d'una gran plantació de vinyes i forma part de la marca Vins Can Palet i Cava Piteus.

La caminada s'acosta de nou al Cardener sota el Serrat del Pont. A continuació marxa paral·lela a la carretera C-55 fins que arribem al pont de Malagarriga, construït els anys 40; però des de fa uns anys ha quedat gairebé en desús, al no passar-hi la carretera. Deixem la pista que seguíem i creuem el pont. En front nostre veiem la quadra de Malagarriga. Malgrat haver constituït, antigament, una unitat territorial, la quadra de Malagarriga actualment està del tot despoblada. Conté una única masia, Malagarriga, així com l'església romànica de Sant Jaume de Malagarriga.

Travessem el pont de Malagarriga i continuem per l'esquerra. Una mica més endavant deixem a la dreta el trencall que porta al mas i després ens desviem a la dreta per anar a la Central Hidroelèctrica de Malagarriga.

CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE MALAGARRIGA

Aquesta central amb una potència de 400 KWh, havia produït energia per a l'empresa minera de Cardona.

Malagarriga és un enclavament del terme municipal de Pinós (Solsonès) situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navàs i, per tant, totalment dins de la comarca del Bages. El seu petit territori comprèn un tancat meandre del Cardener i l'extrem sud-occidental del Serrat del Pont. Enmig d'aquests dos accidents, hi ha el pont sobre el Cardener que, temps enrere, tingué gran importància estratègica i comercial. La seva extensió és d'1,05 qm² i està pràcticament deshabitat. Era una antiga quadra del castell de Vallmanya. Malagarriga deu la seva existència a un error històric semblant al que va permetre la de Llívia. A pesar que el 1813 es van eliminar les senyories, Malagarriga estava localitzat erròniament en el mapa i va romandre com un enclavament en la divisió provincial del 1833.



Donem la volta a la central i anem baixant fins al Cardener. En aquest punt ens trobem una passera de ciment que ens permet travessar-lo, no sense mullar-nos una mica les botes.



Al poc de travessar el riu, i després d'una petita pujada, arribem al punt on l'organització ha previst fer l'esmorzar.



Una vegada esmorzats reemprenem la caminada seguint la pista que comença a pujar a poc a poc. Deixem una primera pista a l'esquerra i més endavant un corriol amagat que s'enfila per la dreta. Al cap de poc abandonem la pista i fem un tomb de 90°, tot agafant un sender a la dreta que segueix la direcció nord enfilant-se per les Costes de Malagarriga. Quant arribem a una zona més planera veiem a la nostra esquerra les restes enrunades d'un mas.

RUNES A LES COSTES DE MALAGARRIGA

Hem suposat que es tractava de les runes d'un mas, encara que l'estructura de la cúpula que el cobreix és més semblant al d'una barraca de pedra seca, per les dimensiones que encara es poden veure, força grosses per ser una barraca.

El camí circula entre boscos de pi i roures, amb alguna vista sobre la quadra de Malagarriga. La temperatura ha canviat, l'ambient és molt més assolellat i sec. Arran del camí, en les parts més frescals fotografiem algunes margarides i orquídies.



Ens anem apropant al trencall de Cal Conill, a l'esquerra veien les restes d'una construcció ara mig enrunada.



Passades les runes deixem a l'esquerra el camí que porta al mas Cal Conill. Una mica més endavant deixem a la dreta el camí que baixa per creuer el Torrent de Tresserres, i després porta a Sant Cristòfol. Ens trobem sota el Pla del Conill i veiem a la dreta, a l'altre cantó de la vall, el mas de Sant Cristòfol.

SANT CRISTÒFOL

Es tracta del mas i capella de Sant Cristòfol. Havia tingut cementiri propi. Originalment era una capella de planta rectangular amb una sola nau, posteriorment s'han fet importants modificacions. L'altar es va traslladar a ponent, tapant la porta principal que es va obrir a llevant, protegida amb un petit cobert al que si pot accedir per uns petits esglaons de pedra. És l'únic exemple de capella de planta rectangular que esta totalment integrada en l'estructura de la casa. Històricament es tenen noticies des de l'any 1352.

El recorregut ara és molt agradable sota l'ombra dels pins. L'observació de les diferents plantes es converteix en la nostra distracció principal.



Finalment arribem a una bifurcació de camins. Seguim per la dreta i davallem fins a creuar el Torrent de Tresserres. A continuació el camí continua cap a Sant Cristòfol, però nosaltres seguim la pista cap a l'esquerra pujant una mica. Arribem a Can Gavella, antigament Cal Cabra.

CAN GAVELLA

Deixem Can Gavella i continuem per la pista cap a ponent. A poques passes trobem una bifurcació de camins, seguim per la dreta i en la següent per l'esquerra. El camí avança paral·lel a un dels brancals del Torrent de Tresserres, tot remuntant-lo suaument. Arribem de nou a una bifurcació, seguim per la dreta. Al cap de poc trobem el trencall que per la dreta porta al mas de Tresserres. Nosaltres seguim per l'esquerra encaixonats en la petita vall de la part alta del torrent.
Aquí començarem a anar trobant una gran varietat de construccions de pedra seca. Els camps erms requerien un seguit de feines preparatòries per tal de poder-los conrear. Sovint afloraven a la superfície pedres, de forma més o menys abundant; aquestes pedres servien al pagès per a construir habitatges, com les cabanes o les barraques; per enlairar els marges que aguantaven els mateixos conreus; i també per bastir amagatalls, pous, aljubs, etc.



Els marges són les construccions que més coneixem i veiem, unes parets que suporten la terra de les feixes i dels bancals destinats als conreus. Alguns marges disposen d'enginyosos i pràctics complements. Tenim, per exemple, les escales, que són pedres planes disposades als marges per tal de facilitar l'accés del pagès entre dues feixes. També hem trobat un siti d'arnes (llocs per les arnes). Són uns espais on es dipositen les arnes, elements imprescindibles per a la producció de mel i de cera.

Anem ascendint entre bosc i conreus, el camí avança entre feixes amb unes esplèndides parets de pedra seca.



Seguint aquest preciós corriol acabem de pujar fins al coll a 555 metres d'altitud. Estem rodejats de camps de conreu i d'algun mas. Davant nostre tenim La Bòfia, l’embut d’ensorrament que es forma per dissolució dels materials salins del subsòl. A continuació travessem la pista de Bolsegura i baixem per un corriol fins arriar al tercer avituallament. L'avituallament més esperat: el de la síndria i meló.

Després de refrescar-nos amb aquesta saborosa fruita, reemprenem el camí i acabem de baixar el corriol fins a un proper camp. Travessem el camp pel mig i enllacem amb una pista que seguim per la dreta. Comencem a trobar marques del GR 3, el sender de la Catalunya Central. A continuació passem a tocar les instal·lacions del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona.

PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL

L'antic recinte de la Mina Nieves, ha estat habilitat com a equipament cultural per mostrar la relació que hi ha hagut al llarg dels anys a Cardona, entre les persones i la sal. En el marc de les instal.lacions del recinte miner es pot trobar informació sobre la geologia de la vall, la mineralogia de la sal, la seva flora i dels usos que s’ha fet d'aquest recurs.
Sota la imponent imatge del castellet de l’antic pou d’extracció del mineral Maria Teresa de 46 metres, s’estén l’àrea museogràfica que explica la història de l’explotació industrial de la Vall. També es pot veure la maquinària d’extracció mineral del pou, tal com era quan estava en ple funcionament.

Des de la zona de l'aparcament i per la banda dreta, arrenca el camí per el que un tractor turístic, fa el recorregut visitable de la zona minera, que inclou la visita a una de les mines. Des d'aquest espai tenim una bonica vista de la zona sud i sud-oest del Castell de Cardona. El teleobjectiu de la càmera ens permetrà distingir més clarament els detalls.

A continuació agafem la carretera de la Mina Nieves en direcció a Cardona. El municipi ha habilitat un passeig recobert de fusta, amb alguns miradors, que permet gaudir de les vistes sobre la zona extractiva de la Muntanya de Sal. Un dels miradors el trobem a la zona de Cal Llarg.



La Vall Salina de Cardona és una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada amb una extensió de 1.800 metres de llargària per 600 d’amplada i una superfície de 100 hectàrees. Els afloraments de sal es localitzen dins d'aquesta depressió, i per això fou coneguda antigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall Salina. La sal de Cardona s’explota des del neolític i la potassa des de la primeria del 1900, quant va ser descoberta per l'enginyer Emili Viader.

Les condicions d’aflorament fan del diapir de Cardona un exemple únic de diapir de sal a tota Europa. Els afloraments que podem observar avui ens mostren, d’una banda, un diapir quasi complert en una paret d'uns 100 metres d’alçada, on es pot observar la seva complexitat estructural, es el cas de la Muntanya de Sal; i d’altra banda l’abast que els processos de dissolució tenen en aquest tipus de materials i que s'observen clarament en el Forat Micó i la Bòfia Gran. La Muntanya de Sal de Cardona és especial, pel fet de que el diapir ha arribat a perforar tota la seqüència d’estrats suprajacents i ha arribat a crear un relleu a la superfície, és a dir, sobreeixint pel damunt de la superfície topogràfica i generant uns turons de forma anàloga al cas de l’ascens de magmes quan formen un aparell volcànic.

Anem avançant i entrem a Cardona pel barri de Tresserres. En arribar a la zona esportiva municipal, ens desviem a l'esquerra per anar a buscar la carretera del Miracle i així arribar de nou a la Plaça del Vall, on es dóna per finalitzada la caminada. Recollim la samarreta de record i gaudim de la cervesa ben fresca que ens ofereix l'organització.



Abans de marxar fem un tomb per alguns dels principals racons d'aquesta bonica ciutat. El Castell no el visitarem aquesta vegada, però ha estat una de les imatges més presents en l'horitzó de la caminada, per lo qual l'hi fem un petit recordatori.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CARDONA

Cardona va ser una de les viles catalanes que més transcendència va tenir durant la Guerra de Successió. El seu castell, darrer baluard en caure en mans de Felip V, va resistir victoriosament nombrosos atacs de les tropes borbòniques. La seva capitulació va tenir lloc el 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que la de Barcelona i quan tot el país ja estava controlat per l’exèrcit borbònic. D’entre els diferents esdeveniments que succeïren a Cardona durant la Guerra de Successió en destaquen tres per la seva magnitud: el setge de Cardona dels mesos de novembre i desembre de 1711, la batalla de l’agost de 1713 i la capitulació del castell, el 18 de setembre de 1714.
El castell de Cardona és una fortalesa mai vençuda per la força de les armes. El 17 de novembre del 1711, el duc de Vendôme va enviar el tinent general comte de Muret amb 25.000 soldats a prendre el castell de Cardona. Van apoderar-se de la vila i van bombardejar amb canons el castell durant 34 dies. El 18 de desembre es presentaren les tropes austriacistes del mariscal Guido von Starhemberg i trencaren el setge del castell, després de vèncer els exèrcits borbònics a la Querosa i els Escorials. En la batalla del setge de Cardona hi lluitaren combatents catalans, castellans, francesos, anglesos, austríacs, holandesos, portuguesos i alemanys.

Els dies 30 i 31 d’agost de 1713 les tropes catalanes de Manuel Desvalls, governador militar del castell, resistiren a l’exèrcit borbònic del comte de Montemar quan es proposava ocupar el castell.
El setembre de 1714, mentre tot el país estava derrotat, només resistien Barcelona i Cardona, i la capitulació d’aquesta darrera arribà pactada des de Barcelona. Una de les quatre condicions de la capitulació de Barcelona fou que es rendís també el castell i la guarnició de Cardona, comandades pel coronel Manuel Desvalls i de Vergós.

LA PLAÇA DE LA FIRA

La Plaça de La Fira està dividida en dues parts: La Fira de Dalt i La Fira de Baix.
A la Fira de Dalt hi trobem l’església de Sant Miquel amb el seu portal gòtic inacabat. També hi trobem, al centre de la plaça, una font monumental que commemora la rendició del castell i de la vila de Cardona, el setembre de 1714, a les tropes de Felip V. Fou costejada per la colònia cardonina de Barcelona. L’escultura està feta amb ciment i és obra de l’escultor Josep Campeny. Va ser construïda l’any 1914 amb motiu del Segon Centenari de la Defensa de Cardona en la Guerra de Successió.



A la Fira de Baix hi trobem l’edifici de l’Ajuntament que, al llarg dels anys, ha sofert diferents reformes fins que l’any 1941 Josep Maria Compte i Viladomat, industrial amb importants fàbriques a Cardona, va cedir 600.000 ptes per construir el nou Ajuntament. L’antiga casa dels Santpedor (segle XIV) va ser adquirida l’any 1629 com a nova seu del Consell comunal. La seva actual fesomia neorenaixentista respon a les reformes dutes a terme entre 1940-44, segons projecte de l’arquitecte Adolf Florensa.

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL

En la Plaça del Mercat hi ha dos dels elements més representatius de Cardona: els pòrtics de la Plaça del Mercat i la segona de les portes de l’església de Sant Miquel. Els pòrtics de la Plaça del Mercat estan formats per una galeria coberta d’edificis per on hi circul·la la gent i els mercaders. Són nou arcs, d’alçades i amplades diferents, que van des de l’apuntat (gòtic) fins al carpanell, predominant els de mig punt.

L’església de Sant Miquel, a diferència de l’església de Sant Vicenç situada al Castell de Cardona, és l’església dels mercaders. Entre finals del segle XIII i inicis del segle XIV s’iniciaren els treballs per bastir una nova església urbana i d’acord amb la nova cultura del gòtic. La consagració de l’església fou l’any 1397. L’església de Sant Miquel consta d’una nau central i dues de laterals. A banda, cal destacar la cripta de planta octogonal on es guarden les relíquies dels Sants Màrtirs: Sant Celdoni i Sant Ermenter.

EL PORTALET

Situat a l’extrem oest de la plaça, aquest edifici es rechttp://www.blogger.com/img/blank.gifolza i forma un dels portals menors de l’antic recinte emmrallat de la vila, el Portalet de la vila, a l’hora que forma part dhttp://www.blogger.com/img/blank.gifel conjunt d’habitatges que definiren entre els segles XIV-XVI l’espai públic de la Fira, esdevinguda en el centre per excel·lència de la vila i punt de concentració de les cases dels vilatans més benestants.

28ª MARXA POPULAR DE CARDONA 2011

Per ampliar informació sobre la Guerra de Successió a Cardona:
- Enllaç al Museu Virtual.
- Enllaç al projecte Cardona 2014.

Àlbum de fotografies que ens ha facilitat un bon amic de les caminades:
- Enllaç a l'àlbum de Francesc (Manresa).