PR-C-34 SENDER DE PALAUDÀRIES


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 14,32 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 473 metres, baixant: 439 metres.
Altitud mínima: 144 metres, màxima: 269 metres.

L'itinerari que seguirem avui, passarà per un seguit d'indrets d'interès natural, com el torrent de Can Bosc i el bosc de Palaudàries. Indrets que encara podem veure al voltant de Lliçà d'Amunt; i també podrem gaudir de l'entorn rural de les parròquies de Palaudàries i Sant Valerià.

Ens trobem a la Plaça de l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt.

PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LLIÇÀ D'AMUNT

Església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. Autor: Carlos AlbaceteCampanar de l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. Autor: Carlos Albacete

La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt apareix com a tal l’any 1014 i la trobem integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059. El seu origen és romànic i conserva restes preromàniques. El fet que les finestres de l’absis estiguin decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X, confirmaria aquest origen preromànic. Segurament deuria ser més petita que ara amb una sola nau i absis. Al principi del segle XV s'hi van afegir dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia. També en aquest última reforma es van substituir els pilars que separaven les naus per unes lleugeres columnes que oferien menys dificultats visuals.

Detall del portal d'entrada de l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. Autor: Carlos AlbaceteDetall del portal d'entrada de l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt. Autor: Carlos Albacete

Davant mateix de l'església, dalt d'un turó, veiem el mas de Can Puig. Aquest mas està format per un conjunt d’edificacions, envoltades per murs a la banda sud, que li donen un caire fortificat. La visió que tenim d'aquest mas des de l'església, ens mostra l'adaptació, amb un alt i reforçat mur, que deurien fer per superar el desnivell del turó. Es tractaria d’una construcció annexa utilitzada com a pallissa, quadres, corts i galliner, però que en un temps hauria tingut finalitats defensives, ja que en tot el seu perímetre encara es poden veure les espitlleres.

Deixem l'església de Sant Julià, i agafem el carrer de Can Bosc. Arribem al davant d'una casa on l'asfalt s'acaba i seguim el camí de terra. Travessem un passeig envoltats de pollancres a banda i banda, i arribem a una bifurcació ben senyalitzada: Palaudàries/Can Bosc. Nosaltres agafem el camí de la dreta i seguim les marques del PR-C-34. Ens trobem al Torrent de Can Bosc o riera de Merdanç.
Aquesta riera neix a les fondalades de la urbanització de Can Farell i acaba al riu Tenes a l’alçada del camp de futbol. És un torrent curt i de cabal variable segons l’abundància de pluges. Destaquem, en aquest tram del torrent al voltant de Can Bosc, la gran riquesa i varietat de plantes.

De seguida trobem una forta pujada, que remuntem deixant a la dreta una casa de pagès. A ponent gaudim de bones vistes del Montseny, amb els seus cims una mica enfarinats.

El Montseny des de la zona de Can BoscSeguim pujant i passem entremig d'un petit bosc. Quan arribem a la carretera de la urbanització Ca l'Artigues, agafem el carrer de la dreta i la voregem. De nou tenim bones vistes cap al nord i llevant: Cingles de Bertí, Puiggraciós, Tagamanent i el Montseny.

Vistes cap els Cingles de Bertí des de l'alçada de Can GenesEl Tagamanent vist des de l'alçada de Can GenesEl Montseny vist des de l'alçada de Can Genes

Uns metres més endavant deixem el carrer principal i trenquem a la dreta. Al cap de poc, arribem al passeig d'entrada de Can Caponet que ens queda a la dreta. Aquesta casa junt amb les de Can Janars, Can Carena, Can Tiret, Can Seguer, Can Rodó, Can Roget, etc. formen part del que s'anomena Cases de la Serra. Es troben a la vall que forma el curs més alt del torrent de Can Bosc, que queda encaixat entre les serres de Ca l’Artigues i de Can Sanalla. La gent d'aquestes masies vivia del conreu de les feixes, ja que s’havien d’anar adaptant al relleu del terreny, i utilitzaven (quan era possible) l’aigua del torrent per regar. Actualment Can Caponet és un establiment de turisme rural de qualitat.

Passeig d'entrada de Can CaponetNosaltres girem a l'esquerra, deixant el camí asfaltat, i seguim un camí de grava que voreja la urbanització per darrera unes cases. Uns metres més endavant trobem una bifurcació, agafem el camí que marxa recta tot deixant el de la dreta, que porta a Can sala i Can Barraquer. Noves vistes cap al nord i l'est.

Els Cingles de Bertí i el Puiggraciós vistos des de l'alçada de Can SalaEls Cingles de Bertí i el Tagamanent vistos des de l'alçada de Can SalaSeguint el PR-C-34 desprès de la urbanització de Ca l'ArtiguesSeguint el PR-C-34 desprès de la urbanització de Ca l'Artigues

Al final d'aquest camí ens trobem amb la carretera de Ca l'Artigues que seguim en direcció nord. Seguint la carretera ens queda la urbanització de Can Farell a mà dreta. Ara les vistes s'ens han eixamplat cap a ponent, on apareix el Farell, el Puig de la Creu i Sant Llorenç del Munt.

El Puig de la Creu i la Mola des de la pista de Ca l'ArtiguesLa Serra del Farell vista des de la pista de Ca l'Artigues

Continuem per la carretera asfaltada i arribem a una bifurcació amb un pal de senyalització. Deixem el camí principal i trenquem a l'esquerra.

Pal senyalitzador Barri Can FarellPal senyalitzador Barri Can Farell. Autor: Carlos Albacete










El recorregut fa una lleugera davallada. Arribem a un senyal del PR que ens indica que hem de trencar a la dreta i travessem el torrent de Can Pa-i-aigua. Aquest tram és força ombrívol i frescal.

Torrent de Can Pa-i-aiguaTorrent de Can Pa-i-aigua

Ens trobem a la zona de les Vinyes de Can Cabot. Fem una pujada i arribem a un camí més ampla on hi ha la casa anomenada La Vinya. Girem cap a la dreta en lleugera pujada. El camí ens porta a dalt de la carena i el seguim fins a trobar les marques del GR-97 de Sant Celoni. Girem a l'esquerra seguint les senyals del GR que per una ampla pista ens portarà fins a la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries.

Pista que segueix el GR-97 a l'alçada de les Nou CostesPista que segueix el GR-97 a l'alçada de les Nou Costes

El sender GR-97 va de la Tordera al Llobregat. Aquest sender va ser creat l'any 2007 per donar a conèixer i preservar els espais agraris i no urbanitzats que resten al Vallès i Baix Llobregat. Per Lliçà d’Amunt circula per l’extrem oest del terme, resseguint en alguns trams el límit del municipi amb Caldes de Montbui. La major part del seu recorregut pel terme, segueix la direcció nord-sud, des de les urbanitzacions de Can Falguera i Can Rovira fins a la urbanització de Can Farell, ja en el terme veí de Caldes de Montbui.

Aquesta llarga pista travessa diverses zones forestals: el bosc de Can Valls Vell, el bosc de Ca l'Artigues i el bosc de Can Torres.

SANT ESTEVE DE PALAUDÀRIES


Galería de imatges
La parròquia de Sant Esteve de Palaudàries és troba a l'extrem occidental del municipi de Lliçà d'Amunt, a tocar de Palau-solità i Plegamans. El conjunt és considerat patrimoni arquitectònic de l'Edat Mitjana. L'església, el cementiri i la masia que formen el conjunt monumental s'anomenen també Palau de Palaudàries o Masia de Palaudàries.

El campanar i el comunidor de Sant Esteve de PalaudàriesEl campanar i el comunidor de Sant Esteve de Palaudàries. Autor: Carlos AlbaceteSant Esteve de PalaudàriesSant Esteve de Palaudàries

D'origen romànic, va tenir canvis importants al segle XV, XVI i XVIII que li han donat l'aspecte actual. El temple està orientat a llevant, amb la porta d'entrada situada a migdia, a la qual s'accedeix a través del cementiri. L'església és d'una sola nau, amb dues capelles a la banda sud i una altra capella que queda sota la torre campanar, al mur nord. L'accés actual es fa per una porta de mig punt amb grans dovelles. L'absis és pentagonal, cobert amb volta de creueria, amb mènsules decorades amb motius geomètrics. A la clau hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve. La porta d'accés a la sagristia és de pedra motllurada. A l'interior es conserva un aiguamans de pedra amb una carassa que treia aigua per la boca. La volta de canó que cobreix la nau, el mur nord i una part del mur de ponent són encara vestigis de la primitiva edificació romànica.

Porta d'entrada de Sant Esteve de PalaudàriesLàpida al terra de Sant Esteve de Palaudàries. Autor: Carlos Albacete

El 1587 s'amplià l'església i s'aixecà la torre campanar de base rectangular i d'un sol cos, amb sis finestres d'arc apuntat a la part superior. Al segle XVIII es va construir una torre-comunidor sobre la façana de ponent. Es tracta d'una torre de base quadrada feta de maó, amb una obertura rectangular en cadascun dels quatre costats. Des d'aquesta torre-comunidor el rector beneïa les collites i feia oracions per evitar les tempestes.

Campanar de Sant Esteve de PalaudàriesCampanar i comunidor de Sant Esteve de Palaudàries

MASIA DE PALAUDÀRIES

El conjunt monumental de PalaudàriesMasia de PalaudàriesFinestra gòtica de la masia de PalaudàriesFinestra gòtica de la masia de Palaudàries

















La masia de Palaudàries correspon a un estil gòtic tarda dels segles XVI-XVIII.

Molt a prop d'aquest conjunt hi observem una alzina monumental, que ha pogut créixer àmpliament al trobar-se en un camp de conreu.

Alzina monumental de Palaudàries. Autor: Carlos AlbaceteAprofitem aquest tranquil i bonic espai per reposar forces, fent un bon esmorzar.

Esmorzant a PalaudàriesMarxant de Palaudàries. Autor: Carlos Albacete

Travessem la parròquia, tot passant per davant d'una gran pallissa, i seguim el recorregut en direcció al sud.

Pallissa de Sant Esteve de PalaudàriesDeixant enrere Palaudàries. Autor: Carlos Albacete









Sant Esteve de PalaudàriesEl camí segueix paral·lel al torrent de les Valls que, més endavant, s'ajunta amb el torrent de Can Pa-i-aigua. Travessem els camps de conreu de la Mina de Palaudàries i més endavant passem per davant del camp de futbol i seguim per la pista fins arribar a una cruïlla. Aleshores deixem de seguir els senyals del GR-97 i girem a l'esquerra tot seguint les marques del PR-C-34. Aquest sender té la major part del seu recorregut dins el terme municipal de Lliçà d’Amunt, tot i que també s’endinsa en el de Lliçà de Vall i el de Caldes de Montbui.

Anem seguint aquest camí de pujada i travessem el Bosc de Palaudàries. Aquest és el més gran de Lliçà i un dels més extensos de la plana del Vallès (250 ha. de pi blanc, pi pinyoner, alzina i roure). Està configurat per dues valls, limitades per tres carenes, orientades en direcció nord-sud. En aquest mateix sentit s’hi troben, un a cada vall, els torrents de can Valls i el de Pa-i-Aigua. La vegetació està formada per un bosc mixt de tipus mediterrani, constituït bàsicament per pi blanc, pi pinyer i alzina, així com roures en els seus fondals. Així mateix, podem trobar zones on el sotabosc està força ben constituït (heures, roser bord, arç blanc, etc.).

Després de la pujada arribem a una pista travessera: el Passeig de Sant Valerià. Girem cap a la dreta per anar a l'ermita de Sant Valerià i la masia de Can Cuscó.

CAN CUSCÓ I L'ERMITA DE SANT VALERIÀ DE "ROBERTS" O DE LA POLSEGUERA

Sant Valerià de Roberts o de la PolsegueraA la banda de ponent de Lliçà d’Amunt, situada sobre una carena, es troba l’antiga capella de Sant Valerià, envoltada per les dependències i el barri de can Cuscó, una vella masia de la parròquia de Sant Esteve de Palaudàries. Abans, al costat de les seves parets passava l’antic camí transhumant de Caldes de Montbui per la Creu de Baduell, però, avui la seva localització no és gens fàcil. Les urbanitzacions de Can Salgot, de Ca l’Estaper o de Ca l’Artigues han desfigurat l’indret, i han convertit un mar de feixes de terra en un oceà de torres i carrers. En mig d’aquest oceà, però, s’aixeca encara aquesta ermita que, com totes, té la seva façana mirant a ponent.

Ermita de Sant Valerià de RobertsErmita de Sant Valerià de Roberts

L'ermita uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l'ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Cuscó. Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen el seu altar.
La masia amb portal, balcó i finestra d’arc de pedra, data del 1571. El conjunt de la casa i la capella són molt bonics, i entre els murs del barri es manté un aire de fortalesa invicte, amenaçada per les urbanitzacions properes.

Flor d'atzavaraNo hem pogut trobar d'on ve el nom de Roberts o de la Polseguera, referent a aquesta ermita, però en la cerca hem recollit uns versets que es cantaven en els aplecs d'aquest lloc:
        Per Sant Valerià,
        qui no té xicot
        n’hi va a buscar,
        i qui en té
        l’hi va a deixar.



Seguim recte i a pocs metres entrem en la urbanització de Can Salgot. Resseguim el carrer de Víctor Català fins a la cruïlla amb el carrer de Ramon Llull. Girem a l'esquerra i continuem de baixada. Travessem el torrent de Merdanç i entrem en la urbanització de Ca l'Esteper. Ens enfilem pel carrer de Josep Llimona fins arribar a la carretera de Ca l'Esteper. Aleshores girem a l'esquerra i agafem el carrer de Marià Fortuny. Des d'aquí podem veure, allunyada, l'ermita de Sant Valerià.

L'ermita de Sant Valerià des de la urbanització de Ca l'EsteperDe seguida girem a la dreta seguint el carrer de Vicenç Banyuls cap al nord. En arribar al carrer de Ramon Casas, girem cap a la dreta i ens allunyem de la urbanització. Anem a parar a la carretera de Ca l'Artigues, que seguim cap a la dreta. Pocs metres més enllà, tombem a l'esquerra per una pista que es dirigeix cap a Can Bosc.

Església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt vista mentre anem a Can BoscBaixant cap a Can Bosc amb el Montseny nevat al fons

El camí continua el seu descens i després d'un parell de revolts passa per davant de Can Bosc. Aquesta masia es troba situada a un quilòmetre de la Sagrera de Sant Julià de Lliçà d'Amunt i prop del torrent al qual dóna nom. Les primeres referències són del segle XV, tot i que segurament el mas és anterior. Actualment l’edifici està tancat dins un pati, i forma un bonic conjunt amb les construccions annexes.

Gall voltant per Can Bosc. Autor: Carlos AlbaceteFinalment, el camí enllaça de nou amb el trencall del torrent de Can Bosc, per on hem passat al principi de l'itinerari. Refem aquest últim tram, fins arribar de nou a la Plaça de l'església de Sant Julià, on donem per acabada la caminada.

Església de Sant Julià de Lliçà d'AmuntOlivera davant l'església de Sant Julià. Autor: Carlos Albacete

PR-C-34 SENDER DE PALAUDÀRIES

PR-C-34 Sender de Palaudàries 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi