XXª CAMINADA POPULAR DE TORRELLES DE LLOBREGAT


Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 14,44 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 550 metres, baixant: 632 metres.
Altitud mínima: 127 metres, màxima: 427 metres.

Iniciem la caminada a la plaça de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat, sota la mirada de l'església de Sant Martí.

Església de Sant MartíPlaça de l'Ajuntament i església de Sant Martí. Autor: Carlos Albacete

L’església de Sant Martí és una construcció neogòtica que es va inaugurar el 1900 a partir d’una església romànica precedent del segle X. En destaquen el campanar, amb coronament piramidal, i els vitralls de grans dimensions amb imatges de sants.

Tot enfilant el carrer Major amunt, travessem el poble fins arribar a la rotonda de Can Coll. Aquí continuem per la dreta, en direcció al Raval Mas. Un grupet de cases ens dóna la benvinguda a aquest històric raval. Davant nostre tenim unes bones vistes de la Penya Bruguera i del Serrat de Can Güell, a on haurem de pujar.

La Penya Bruguera i el Serrat de Can GüellLa Penya Bruguera és una muntanya de forma cònica que deu el seu color rogenc als conglomerats que la formen. Aquests estan constituïts per sorres i còdols de quars cimentats amb òxids de ferro.
L'erosió de milers d'anys ha creat espectaculars formes en els racons i balmes d'aquesta muntanya. Deixem a la dreta el camí que s'endinsa al Raval i que continua fins a Can Mas.

La Penya de la Bruguera i darrera seu , traient el cap, la Penya del MoroLa Penya de la Bruguera i darrera seu , traient el cap, la Penya del Moro

Continuem, tot deixant a la dreta Cal Frare, fins arribar a l'alçada de Can Güell, que ens quedarà a l'esquerra. Can Güell data del 1220. Les dovelles de la porta, així com les llindes i cantoneres de les finestres, són de pedra rogenca. En aquest punt, deixem la carretera que seguíem i tombem a la dreta enfilant-nos per un camí de terra. De seguida arribem al fil de la carena que ens separa de la vall de Can Mas. Aleshores la ruta segueix a l'esquerra, pujant a poc a poc, enmig de camps de cirerers.

Can Mas. Autor: Carlos AlbaceteA la nostra dreta tenim bones vistes de Can Mas, una masia de la qual tenim notícies des de l’any 1420 i que és una casa de colònies des de 1988. Podem observar que es tracta d'un edifici rectangular, amb planta, pis i galeria oberta amb arcs de punt rodó.

Roques i Coll de la Serra de Can ValentDetalls de les roques de la Serra de Can Valent

Mentre anem pujant gaudim del paisatge que ens ofereixen els conreus de la Plana de Can Mas sota l'enigmàtica mirada del turó de Mossèn Corbera. Tenim bones vistes del Coll de la Serra de Can Valent i de les roques rogenques properes a ell. Entrem en una zona de pins, i el camí es va enfilant sota la Penya Bruguera. Al cap d'una estona el sender planeja i ens dirigim vers ponent. De la importància d'aquest camí en queden restes de roderes, excavades en els gresos vermells, degudes a l'erosió provocada pel constant pas de carros.

Roderes de carros en mig del camíRoderes de carros en mig del camí

El camí va seguint a estones amb dificultat, per les restes d'arbres tombats enmig del camí, herència de les ventades del gener de 2008.

Arribant a una zona de pins

Després d'una pujada hem arribat a una plaça de la Urbanització de Can Güell. A la nostra dreta arrenca la pista forestal que porta al Puig Vicenç. Nosaltres seguim de front pels límits de la urbanització. Arribem a un dipòsit on acaba la pista que seguíem. Aquí arrenca un corriol cap al sud, que a poc a poc ens anirà enfilant pel Serrat de Can Güell.

Tolls enmig del camíEl corriol es força atapeït

Arribem al dipòsit Güell i amb una mica més d'esforç a la carena. Estem en un collet a 380 m.a. en el Serrat de Can Güell. Aquesta carena marca la frontera entre Torrelles de Llobregat i Vallirana, uneix el Puig Vicenç, punt més alt del territori amb 469 metres, i la Penya del Moro de 467 m.a. A la dreta, el camí carener porta al Puig Vicenç; cap a l'esquerra a la Penya del Moro. Nosaltres seguim aquest últim fins arribar a una cruïlla de camins. En aquest punt l'organització ens té preparat l'avituallament de l'esmorzar.

Avituallament al Serrat de Can GüellEsmorzant dalt la carena

Reemprenem la marxa agafant el camí cap a ponent. Arribem a una bifurcació, a l'esquerra el camí continua cal al Coll del Pi de les Tres Soques i a la Penya del Moro, nosaltres seguirem per la dreta tot començant a baixar.

Baixant de la carenaBaixant de la carena

Continuem la baixada fins arribar a una cruïlla de camins. Just aquí, sota un roure i a la nostra esquerra en el torrent, hi ha la Font del Ginebró.

FONT DEL GINEBRÓ

La Font del GinebróLa font amb el petit ginebró al seu costat

Després de refrescar-nos una mica, doncs és una font de molt poc raig, seguim baixant cap a la dreta i desprès cap a l'esquerra tot seguint el torrent principal que més tard formarà el Fondo de la Vall d'Arús. Ens trobem enmig d'aquesta ampla vall per la qual passa el camí que va de la Penya del Moro a Vallirana. A la nostra dreta, al cantó oposat de la vall, veiem els efectes dels incendis sobre l'Obaga del Pinatar.

L'Obaga del PinatarEl nostre camí va descendint per les vessants de la Penya Esquerdada. De tant en tant gaudim de les vistes a les espectaculars penyes de la Penya Escardada de la Serra del Mas.

Penyes de la Penya Esquerdada de la Serra del MasPenyes de la Penya Esquerdada de la Serra del Mas

A la dreta del camí, a sota d'un revolt, veiem un abeurador.

Abeurador al peu del camíAbeurador al peu del camí

Aquest abeurador és una mostra més de la importància de tots aquests camins. Ho denoten els detalls fets perquè durés al llarg del temps: els graons que baixen des del camí, la lleixa per repenjar el canti,... Continuem el nostre recorregut i aviat deixarem el camí que seguim i que ens portaria a Vallirana. Girem a la dreta dirigint-nos a l'altre cantó de la vall. El camí comença planejant fins una petita esplanada on hi trobem un doble forn.

FORN DE CALÇ I DE VIDRE

Forn de calç de la Vall d'ArúsInterior del Forn de Calç de la Vall d'ArúsInterior del Forn de Calç de la Vall d'Arús

Aquest forn, degut a les altes temperatures de cocció necessàries, té les seves parets revestides d'un envidriat de color verd, actuant com a refractari mentre es coïa la pedra. Els grans forns de calç obligaven a fer torns de 4 hores entre tres persones, el forn no es podia deixar mai mentre era encès.

Parets revestides d'envidriatParets revestides d'envidriatForn de Calç de la Vall d'ArúsForn de Calç de la Vall d'Arús


















Deixem el forn i continuem el nostre camí cap a l'altre banda de la vall. Arribem a una bifurcació on, a la dreta, arrenca una pista amb forta pujada. Agafem aquesta pista de plaques de pedra que semblen de calç i anirem pujant cap a la carena.

Pista sobre plaques calcàries que puja a la carenaPujant per la pista de plaques calcàries

Mentre anem pujant tenim unes espectaculars vistes sobre les penyes de la Penya Escardada de la Serra del Mas i del Espadat de Baix.

La Penya Esquerdada i l'Espadat de BaixLa pujada es fa més patent. Anem travessant l'Obaga del Pinatar. Continuem amunt fins arribar a una pista més ampla que segueix cap el nord. Anem pujant cap a l’esquerre, tot passant per sota de línies elèctriques. Finalment i després d'una breu pujada arribem ala carena, en una esplanada que forma un petit coll a 374 m.a.

Panoràmica sobre Vallirana, Cervelló i la Vall d'ArúsLa Urbanització de Can Güell vista des del Serrat de Can Güell

Ens trobem de nou en la carena del Serrat de Can Güell, la vista s'ens amplia a banda i banda. Ens adonem que sobre aquestes serres, s’estenen un munt d’urbanitzacions discontínues en l’espai, que omplen el verd de la muntanya amb taques blanquinoses. En aquest sentit, es pot dir que els conjunts residencials de baixa densitat caracteritzen el paisatge de les muntanyes de l’Ordal.

Just en arribar a aquest collet, veiem una pista que ve per la nostre dreta. Aquesta pista ve de la Penya del Moro i ens portaria de nou al lloc on hem esmorzat. Així que seguirem per la nostre esquerra, en sentit nord, passant per sota els cables elèctrics. Seguirem caminant per sota els cables fins que trobem que la pista fa un revolt cap a la dreta; si seguíssim el camí direcció nord, aquest ens portaria al Puig Vicenç. Nosaltres seguim per aquest revolt de baixada i clarament cap a llevant. Anem baixant sota el llarg Serrat de Can Güell seguint aquesta pista forestal que porta de Torrelles al Puig Vicenç.

En arribar a un altre revolt força tancat (349 m.a.), deixem la pista i prenem la direcció vers les Penyes de Can Riera.

Sender de les Penyes de Can RieraMarfull en el sender de les Penyes de Can RieraSender de les Penyes de Can Riera

El corriol s'endinsa en el bosc força humit i fosc. Anem baixant per un sender molt malmés per l'erosió, però un dels senders més bonics d'aquesta zona. El camí, el bosc i les roques de mil formes que ens rodegen ens evoquen històries antigues.

Baixant pel sender de les Penyes de Can Rieraaixant pel sender de les Penyes de Can Riera

La baixada realment és molt feixuga, els genolls pateixen de valent, doncs els xaragalls i les roques humides no hi ajuden gaire. La vegetació és esplèndida, després de contemplar els efectes del foc dels anys 80, quedem sorpresos per aquests racons tant humits. Anem baixant fins arribar a una roca molt grossa, a la nostra esquerra, rodejada de pins. Ens hi acostem i ens hi enfilem. Tenim molt bones vistes sobre la propera masia de Can Riera i el coll homònim.

Can Riera des del sender de les Penyes de Can RieraRoca-agulla a les Penyes de Can RieraCan Riera des de la roca-agullaCollet de Can Riera des de la roca-agulla

Acabem de baixar fins al peu de les Penyes de Can Riera a 259 m.a. En aquest punt hi ha un pal senyalitzador: a l'esquerra al Collet de Can Riera i a la masia del mateix nom i també a Cervelló. Nosaltres seguirem la pista planera cap a la dreta.

Les Penyes de Can Riera
Pal senyalitzador al peu de les penyes de Can Riera










Anem avançant per aquesta pista cap a migdia, i això ens permet adonar-nos de la espectacularitat de les Penyes de Can Riera per les que hem baixat. Ens aturem a observar aquest important mur rocós, format per pedres rogenques erosionades pel vent i l'aigua.

Les Penyes de Can RieraArribem a la cruïlla de camins del Coll de la Serra de Can Valent, i agafem el camí de l'esquerra direcció a llevant. Quan arribem a l'alçada del Turó de Mossèn Corbera, girem a l'esquerra i el revoltem per canviar de vall. Els camps de conreu cada vegada són més escassos, malgrat que encara podem veure de manera aïllada alguns horts, camps d’ametllers i oliveres, o bé els conreus de sempre característics d’aquestes muntanyes: els cirerars i els presseguers de secà, els grans beneficiaris de l’abandó de vinyes que va tenir lloc a finals del segle XIX a causa de la fil·loxera.
A la nostra esquerra veiem les runes de Can Valent.

Runes de Can ValentRunes de Can Valent

El recorregut transcorre per sobre la Serra de la Creu de Sant Pau, amb vistes sobre la Vall de Can Reinal amb terrasses plenes de cirerers, ametllers i oliveres.

Oliveres a la Serra de la Creu de Sant PauOliveres a la Serra de la Creu de Sant Pau

Ens anem acostant al cementiri de Torrelles; hem deixat de trepitjar un sòl argilós de marcat color rogenc, per caminar sobre terres pissarroses de color bru marronós. En el paisatge apareixen les típiques barraques de vinya, aquestes fetes de pedra blanca calcària. De tant en tant encara veiem els efectes de les ventades del 2008 en el territori.

Barraca de vinyaPaisatge dantesc provocat per les ventades del 2008

Arribem a l'esplanada del cementiri on hi ha la Creu de Sant Pau.

La Creu de Sant PauLa Creu de Sant Pau. Autor: Carlos Albacete

Agafem la Costa del Pedró i ens anem acostant al final del recorregut. Entrem a Torrelles pel carrer de Bellavista, seguim pel carrer del Pi i agafem el carrer de Can Coll.

Escales al carrer de Santiago Rusiñol de Torrelles de Llobregat. Autor: Carlos Albacete

Tombem a la dreta, baixant les escales del carrer de Santiago Rusiñol i anem a parar a la Plaça Catalunya. Seguim el carrer Martí Mas a l'esquerra, fins arribar al Parc de Can Sostres on tindrà lloc el vermut, la recollida de premis i el final d'aquesta variada caminada.



20ª CAMINADA POPULAR DE TORRELLES DE LLOBREGAT

Caminada Popular de Sant Pau 2011

Cap comentari :

 
Anar al principi