CAMINADA POPULAR PEL TERME D'ÒDENA

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 16,79 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 395 metres, baixant: 415 metres.
Altitud mínima: 333 metres, màxima: 578 metres.

Ens trobem a Òdena, ben a prop d'Igualada. El seu nom significa "terra molla" i explica el singular origen de la vila, nascuda al voltant d’un gran mar d’aigua salada. El municipi destaca pel turó del Castell, amb la torre de defensa símbol de la vila, i el Puig d’Aguilera, que domina tota la comarca. Sota els dos cims, a la vall que forma el riu Anoia, s’estén la vila.
Sortim del Parc de la Font en direcció a la Plaça Major. En aquesta plaça veiem l'Ajuntament i l'església parroquial de Sant Pere Apòstol. Continuem cap a ponent pel carrer de Verdaguer i després girem a la dreta tot seguint el carrer de Calaf. Hem sortit del poble i hem guanyat els 30 primers metres de desnivell. Des d'aquest punt gaudim d'una bona vista del poble i dels absis de Sant Pere d'Òdena.

A continuació girem per carrer de la Guixera, enfilant-nos cap al cementiri. Comencem a veure nombroses mostres de roques blanquinoses: els famosos guixos d'Òdena.

La Depressió Central Catalana, està constituïda bàsicament per materials que van ser dipositats en un mar que ocupava la zona compresa entre els Pirineus i l’antic Massís Catalano-Balear. A aquest mar hi arribaven diversos rius pirinencs, i uns altres que baixaven d’aquest gran Massís Catalano-Balear. Posteriorment a causa del plegament alpí, aquest mar va quedar tancat i es va convertir en un gran llac interior. És en aquest moment quan es dipositen, per evaporació i precipitació, capes de sals i de guixos, com les que trobem a Òdena.



En l’actualitat es conserven pocs testimonis de l’explotació minera dels guixos de la conca d’Òdena. Encara es poden veure alguns forns de coure el guix, situats a peu de les pedreres, prop del lloc d’extracció. En el paisatge sobresurten les carenes blanques de guixos i a les parts més fondes, les margues, unes roques argiloses entre grises i blaves, que no són res més que els fons marins, els llots que hi havia a les parts més fondes d'aquell mar.

"ÒDENA, TERRA DE GUIX I CIMENT"

Òdena, terra de guix i ciment, esvoranc de les pedreres a la vora del torrent..., així la defineix en el poema Salvador Perarnau i Canal.
Aquest sonet és del març del 1936. Hi ha una còpia emmarcada al saló de plens de l'Ajuntament, i davant l'escola Castell d'Òdena s'hi ha instal·lat un cartell amb el mateix sonet.
La història d'aquesta troballa és prou interessant per explicar-la: Antoni Amargós i Altisent, que és arquitecte, va enviar una carta a l'alcalde d'Òdena, on hi deia "Benvolgut Sr. Alcalde, disculpeu la meva intromissió en la vostra agenda quotidiana, però he cregut que tenia cert deure cultural amb el municipi que representeu. És per aquest sentiment que us trameto una còpia d'un apunt d'aiguada que envolta un bell sonet. De fet l'un conté a l'altre i l'altre conté a l'un, aconseguint ambdós un mutu espai favorable.
Fa referència al vostre poble (tantes vegades percebut a la llunyania) emprant un to molt afectuós, que encomana el desig de conèixer-lo. Va arribar a les meves mans casualment dins d'una carpeta vella recollida al redós d'un contenidor prop del mercat de Santa Caterina de Barcelona...".

Anem seguint el camí enmig d'un bosc de pins i alzines. Travessem la riera d'Òdena per un pont, i comencem a gaudir de camps ben conreats. De tant en tant apareixen extensions d'ametllers, ben florits, que omplen de color l'horitzó. Arribem a una bifurcació amb pal indicador. A la dreta aniríem als Cups de l'Enric; seguim en línia recta. Anem seguint el camí de Can Sabater.



Travessem un petit nucli de cases: les Casetes de l'Enric. Barri rural amb masos molt antics, alguns d'ells estan datats al voltant del 1400. El formen Ca l'Enric, Cal Tous, Cal Closa, Cal Solà i Cal Roig.

CA L'ENRIC

És un mas d'estructura regular que consta de planta baixa, pis i golfes. Correspon a l’antic mas Enric del Bocater. Amb una porta d’accés adovellada, aquest edifici del segle XVIII, conserva a l’interior dos cellers amb volta de rajola, la cuina amb campana central, foc de rotllo i forn de pa. Al primer pis hi ha una gran sala i una galeria amb pilars decorats amb rajola esmaltada, arcs apuntats i barana de ferro treballada. Hi ha una inscripció a la porta interior del pati, del 1769.
Construït mirant cap al migdia, amb una entrada on els propietaris deixaven els estris del camp. Una vegada s’accedia a l’interior, des de la mateixa entrada, es distribuïen les diferents dependències. A una banda, el celler ple d’estris relacionats amb el treball de la vinya i el seu cup, i l’establia. A l’altra banda, la cuina i el pastador, i una habitació sota l’escala que servia per accedir al pis superior. La planta superior era presidida per la sala. Des d’aquí es podia entrar a vuit cambres: la cambra de la xemeneia, la cambra fosca, la cambra del cap de la sala, que tenia una finestra que donava a la part de sol ixent, la cambra de l’aigüera, la cambra de la sal, la cambra de ponent, la cambra del forat del cap de la sala, i a una recambra. Les golfes eren destinades a tenir les gallines del mas. A fora de la casa hi trobem el corral.

Continuem sempre per la pista central. Travessem els camps de Can Sabater i comencem a veure aquest gran mas sota Les Costes.

Observem a la dreta una gran masia fortificada, Can Sabater datada al 1276, que pertany a una coneguda família noble de Barcelona, que dóna nom a un també conegut torneig de tenis.

CASA GRAN DE CAN SABATER

Aquest mas de procedència medieval, és un edifici que es troba orientat cap el migdia, la seva estructura va viure canvis i reformes al llarg dels segles XVII i XVIII. El 1647 tenia un baluard que envoltava tota l’edificació, al seu interior hi havia el corral dels ramats de cabres i ovelles. Una vegada s’accedia a dins de l’edifici, l’entrada distribuïa les diferents dependències. A la planta baixa es trobava l’establia, la qual podia encabir cinc animals de tir; el celler amb les seves bótes; el pastador; la botiga d’oli i el trull; el galliner i una pallissa. Pujant les escales s’accedia a la primera planta, on la sala presidia l’espai. Des d’aquí s’anava a les diferents cambres per a dormir, i a la cuina i al rebost.



Construït amb murs de pedra vista, sobresurt la Torre de planta quadrada amb cinc altures i coberta de quatre vessants.

Reemprenem la caminada i de seguida veiem, a la nostra esquerra, una bonica i grossa alzina.

ALZINA DE CAN SABATER

Aquesta alzina està declarada arbre d'interès local d'Òdena. La seva capçada seria més arrodonida si no fos pel nombre de branques mortes que té, que la fan molt esclarissada. El seu tronc és molt gruixut, amb una base molt ampla que ens indica que té arrels de creixement lateral. Per la mida i la forma, aquest arbre ens recorda més una olivera que no pas una alzina. Preguntant al guia, ens assabentem que per la seva posició en un turó i pel fet de trobar-se aïllada de masses forestals, ha rebut la visita dels llamps diverses vegades.

Continuem i trobem una nova bifurcació amb un indicador a Sant Pere de les Botges, el seguim. De seguida a la nostra esquerra veiem el mas de Can Vives.



El camí es va endinsant en aquesta estreta vall que forma el torrent de Puigbufer. El dia s'ha anat emboirant i, de tant en tant, ens mulla aquesta boira pixanera. Més endavant deixem a la dreta el camí de Can Sabater a Rumbà. Passem per sota de l’atalaia del mas Puigbufer tot recorrent la vall fins anar guanyant alçada.

CAN PUIGBUFER

Galería de imatges

• 1
• 2
• 3
• 4
• 5

Aquest mas documentat des del 1403, es troba situat en un indret estratègic i amb una vista excepcional. És un edifici del segle XV amb diversos elements afegits posteriorment. Destaquen els arcs de mig punt a les portes de les façanes principals. En el de la porta d’entrada i en una finestra de la façana principal, hi ha la data de 1631.
El Mas Puigbufer és un dels masos més antics d’Òdena. La seva localització geogràfica, en un punt alt i amb bona vista, així ho fa pensar. El Mas tenia una funció originària de torre de defensa (els documents parlen de Torre Vella o Puigbufer), torre que va ser modificada al llarg dels anys, afegint diversos cossos per a convertir-la en una masia.

Aquest tram del recorregut passa força encaixonat i ben a prop del torrent. Ens anem acostant al nostre destí. Enmig de la boira, a dalt a l'esquerra i al front, veiem les siluetes dels molins del Parc Eòlic de la Serra de Rubió.

El Parc Eòlic de la Serra de Rubió és un dels 25 parcs eòlics que tenim a Catalunya. Situat entremig de camps de conreu, consta de 50 aerogeneradors de 1500 qW cada un que poden produir electricitat per a 50.000 habitatges.
Aquests aerogeneradors tenen uns 117 metres d’alçada, pesen 200 tones cada un i el perímetre de la base és d'uns 13 metres. Cada aspa mesura uns 37 metres i pesa unes 7 tones. La góndola és tan gran com un autocar de 2 pisos. Aquestes són les dades que facilita l'empresa adjudicatària: impressionants!!
El parc eòlic de la serra de Rubió va començar a funcionar la primavera del 2005. És, per ara, el més gran de Catalunya. Ocupa una extensa àrea dels municipis de Rubió, a la comarca d'Anoia, i de Castellfollit del Boix, a l'extrem sud-oest del Bages, que l'any 1986 va resultar afectada per un dels grans incendis forestals.

Finalment arribem a una esplanada, d'on arrenca el sender que en poca estona baixa al torrent i a la Font dels Cullivassos.

FONT DELS CULLIVASSOS

D'aquesta font no n'hem pogut esbrinar res de res, ni tant sols d'on prové el seu nom. Es probable que subministrés aigua a la propera Caseta de les Maioles, que tenim a sobre nostre.
En aquest espai ens aturem per l'esmorzar. L'organització ens convida al beure i al cafè.



Una vegada hem omplert la panxa, toca emprendre de nou el camí. Ara desfarem el recorregut fins a retrobar el mas de Can Sabater.



Arribem de nou davant de Can Sabater i girem cap a l'esquerra, per retornar per un camí diferent al d'anada.











El recorregut, que es dirigeix cap a llevant, ens permet observar els masos de Can Sabater i Can Manel Sabater per la seva part posterior. Tots ells rodejats dels camps que ja despunten de color verd.
Més endavant, i en el cantó dret, tenim també bones vistes del llogarret de les Casetes de Ca l'Enric. Al cantó esquerra observem el turó de Viladers i el Coll de Gossem, uns dels punts més alts de la Conca d'Òdena.



A continuació passem a recórrer el camí de la Carena de la Bellera que va prenent la direcció sud. A la dreta veiem el mas de Cal Roig Nou.

CAL ROIG NOU

Aquest mas és de construcció anterior al 1403. La seva coberta és a dues vessants i de teula de ceràmica. Destaca un arc de mig punt a la porta d'accés principal, amb la inscripció del 1778 al marc de pedra de la finestra. Disposa de porxo a la primera planta amb coberta i cairats de fusta.

Anem caminant mentre travessem els camps de Can Roig Nou. A continuació el camí fa un parell de revolts per anar a trobar el torrent de Ca l'Enric, que no arribem a creuar. Després de varies revoltades més, la pista creua el torrent de Cal Roig per un pont. Nosaltres baixem uns metres a la riera per veure un seguit de saltants.



Els torrents del municipi tenen cursos curts, estrets, sinuosos i amb poc pendent. Aquests torrents solen estar secs gran part de l’any i presenten un funcionament discontinu. Això permet que es formin basses i gorgs plens d'aigua, encara que en el torrent en baixi poca.



Retornem al camí i, uns centenars de metres més endavant, agafem a la dreta una drecera que ens estalviarà uns metres de pista. El corriol baixa a la llera del torrent del Rossinyol i ens permet descobrir alguns "pouets".



El torrent té alguns llocs molt bonics i molt coneguts pels odenencs, com per exemple els "pouets" o la "Resbaladera" Gran.

Una vegada creuat el torrent el corriol s'enfila per l'altre vessant i retroba de nou la pista. En el següent revolt veiem a la dreta una barraca de vinya.
Al segle XVIII es va produir una plantada i expansió del conreu de la vinya: els pagesos treballaven de valent fent la rompuda de boscos i conreant terrenys erms que ells anaven convertint en vinyes esplèndides. Això produir una expansió de la vinya per tota la Conca d'Òdena que va motivar un tipus de contractes, la "rabassa morta", que contribuir a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. Els barris del Raval d’Aguilera i de les Casetes d’en Mussons són un testimoni d’aquell moment històric.



Distribuïdes entre els camps de l'extens terme d'Òdena es poden veure diverses cabanes de pedra seca, dites també barraques de vinya. Són de datació incerta, se'n van construir des de l'edat mitjana, però la major part podria ser dels segles XVIII o XIX. N'hi ha de planta quadrada i rodona. Estan fetes amb pedres de mida irregular disposades unes damunt les altres, sense argamassa. La porta sol ser de llinda recta.

La pista acaba desembocant al camí Vell d'Òdena a Can Brunet que seguirem cap a la dreta. Comencem a veure les primeres cases d'Òdena. Seguim pel carrer de Mossèn Borràs fins arribar a la Plaça Major. Seguint un carreró entre l'Ajuntament i l'església anem a veure aquesta per la part del darrere.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D'ÒDENA

L'antiga església parroquial estava situada al costat del castell, dins el primitiu recinte emmurallat. Va ser destruïda durant l'any 1936. La nova església de Sant Pere d'Òdena, va ser projectada per l’arquitecte Alejandro Tintoré Oller. És un edifici de tres naus, amb cimbori i tres absis, amb murs de maçoneria. Al costat de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada i un cimbori al creuer. El 27 de setembre de 1942 el bisbe de Vic, doctor Perelló, va beneir la primera pedra, i el 5 de juny de 1955 es va inaugurar la nova església parroquial, que substituïa la del castell d’Òdena.

A continuació retornem al Parc de la Font on donem per acabada aquesta caminada.

CAMINADA POPULAR PEL TERME D'ÒDENA