XXIVª MARXA POPULAR DE BONMATÍ

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 13,91 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 623 metres, baixant: 586 metres.
Altitud mínima: 130 metres, màxima: 374 metres.

Sortim de l'envelat de Bonmatí seguint l'Avinguda del 22 de Febrer, fins arribar a la carretera que porta a Sant Martí de Llémena, davant de l'antiga Colònia Bonmatí. La seguim cap a l'esquerra mentre gaudim de la visió, sobre la massa de pins, dels Cingles de Sant Roc de la Barroca.

CINGLES DE SANT ROC DE LA BARROCA

Anem seguint per la carretera, creuem el torrent de la Canova, deixem a la dreta Can Casademont i en arribar a l'alçada de la Fàbrica d'Embotits Casademont deixem la carretera asfaltada. A continuació agafem a l'esquerra el camí que porta a Sant Climent d'Amer. Anem pujant pel costat assolellat de la carena, mentre admirem totes les muntanyes que ens envolten.

El camí va enfilant-se a poc a poc enmig de frondosos boscos de roure martinenc i pins rojalets. De tant en tant veiem alguna alzina surera.



El dia és esplèndid, radiant amb el cel ben blau, i amb una temperatura fresca que permet que la pujada sigui molt agradable. En arribar al trencall de Cal Paradís, la boscúria ens deixa veure, de manera més clara, les muntanyes que tenim cap el nord: la cinglera omnipresent de Sant Roc amb l'ermita de Sant Roc de la Barroca a la punta, i més enllà Rocacorba en ple Gironès.

La caminada continua ara pel Camí de Cal Rei. Arribem al punt on es separen la ruta curta de la mitjana, i que coincideix en un punt d'avituallament. La ruta curta arrenca de baixada cap a ponent, mentre que nosaltres continuem cap el nord.



La pista porta de nou al camí de Sant Climent d'Amer. Una mica més endavant, en arribar a un coll, abandonem la pista i agafem un sender a la dreta que en fort pendent de baixada ens portarà a la riera de Calders. Aquest corriol travessa el Bosc de Can Masacs enmig d'una vegetació força atapeïda.











Quant arribem a prop de les runes de Can Masacs, el corriol gira de cop i es torna a dirigir cap el nord. Mentre baixem anem veien la proa d'aquesta magnífica cinglera que és Sant Roc de la Barroca i que també se'l coneix amb el nom de Grony de Sant Roc.

CINGLES DE SANT ROC DE LA BARROCA

Geològicament, són un cingles calcaris que estan situats enmig de dos rius (La Llémena i El Brugent) afluents del riu Ter al seu curs mitjà. En el seu punt més alt, conflueixen tres comarques, el Gironès, la Selva i la Garrotxa; i separen Bonmatí de Sant Martí de Llémena.

En aquests cingles, l'any 1983, es va començar a investigar si la llegenda de Solutré era possible que hagués tingut lloc també aquí. Existeix la creença, a la localitat francesa de Solutré, que en un espadat calcari proper a la població es caçava estimbant els animals. És a dir, s'espantava els animals, fent-los aproximar a les cingleres, on aquests queien per efecte del pànic. Les investigacions van donar els seus fruits en localitzar la balma de la Xemeneia al peu de la cinglera. La confirmació va arribar al trobar restes sobretot de cavalls, però també de cérvols i d'alguns carnívors, que daten de 19.000 anys enrere. En aquella època, molt més freda que l'actual, aquestes muntanyes serien molt menys boscoses. La presència d'herbívors, en aquest jaciment, confirma que devia ser una zona d'espais oberts amb praderies.

Finalment, després de baixar 140 metres de desnivell en poc més d'un quilòmetre, arribem a la riera de Calders. La travessem i una mica més endavant enllacem amb el recorregut de la caminada llarga.

RIERA DE CALDERS

Alguns metres després tornem a travessar la riera i comencem a enfilar-nos de nou, ara pel cantó de la zona obaga de la muntanya. La vegetació és humida, amb falgueres, faigs i boscos de castanyers, combinats amb el bosc mixt d’alzines, roures i pins i el sotabosc ple de marfulls, arboços, galzerans i arítjols.



Sortim a dalt la carena, a la pista forestal que porta de Sant Climent d'Amer a Bonmatí. Deixem a la dreta el camí que porta a Can Puig i a Sant Climent d'Amer; nosaltres seguim per l'esquerra cap al sud. Després d'uns tres-cents metres agafem una altra pista, ara a la dreta. En arribar a les runes de Cal Burro hi trobem l'indicador del quilòmetre vuit de la caminada mitjana.



Continuem descendint i passem pel costat de les restes de Can Pau.

CAN PAU

Una mica més endavant, trobem un altre avituallament situat sota un majestuós roure.

ROURE PETIT DE CAN PAU

Continuem la caminada deixant a la dreta una bona plantació d'eucaliptus. Arribem a un camí perpendicular, és el que va de Sant Climent d'Amer a la Pera. Girem a l'esquerra i ens dirigim al torrent de la Canova. Estem recorrem un vessant molt més assolellat i això repercuteix en la vegetació que anem trobant: suredes, brucs i estepes; així com prats i camps conreats amb cereals, horts i avellaners.
Bones panoràmiques sobre les muntanyes del nord i ponent de la zona.











En arribar al torrent de la Canova s'ajunten els tres recorreguts. A continuació la pista puja fins a la casa de la Pera. Davant nostre i cap a ponent veiem encinglerada l'ermita de Sant Julià del Llord.

ERMITA DE SANT JULIÀ DEL LLOR

L’ermita es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m.a.). Segurament va ser una estada d’eremites, abans que s’integressin a la regla monacal benedictina durant la repoblació i cristianització endegada des del monestir de Sant Medir. L’edifici és una reconstrucció del segle XII. Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït posteriorment. S'esmenta per primer cop l'any 949.

LA PERA

Continuem davallant per la pista i anant trobant cases de pagès. La següent, que ens queda amagada a la nostra esquerra, és Can Verneda.













La caminada a continuació davalla i es dirigeix cap a buscar el torrent de Bàscara, a l'alçada de Cal Ros. La pista creua el torrent pel pont que hi ha davant de la casa. Tornem a enfilar-nos suaument i arribem a la casa de Can Rigau. Aquesta casa es troba en força mal estat, mig enrunada.

CAN RIGAU

El recorregut va avançant, ara molt planer, travessant torrents i camps verdejants. Continuem envoltats de bosc i amb alguna masia que sobresurt entre els conreus.

Més endavant deixem el trencall a l'esquerra que ens portaria a Can Costa, masia que veiem una mica enlairada i que té per fons els Cingles de Sant Roc.

CAN COSTA

Uns revolts més endavant descobrim la Rovira, masia dels segles XV-XVIII.

LA ROVIRA

Masia de dues plantes formada per dos cossos perpendiculars adossats, de la qual se sap que el 1486 era habitada per pagesos de remença. El cos més antic sembla el que presenta els elements arquitectònics més remarcables, com la porta de mig punt amb dovelles petites o una finestra amb impostes. L'altre cos, així com un allargament de l'antic cap a l'esquerra, podrien datar dels segles XVII o XVIII.











Cada cop estem més a prop de Bonmatí. Encara veurem un altra mas, aquest cop a la nostra dreta: Can Verònic.

CAN VERÒNIC

El camí ens porta finalment a l'entrada del poble on girem pel carrer de l'Aulina, ja dins la urbanització la Massana.

A la banda esquerra, en una placeta molt bonica, hi trobem una font i una alzina monumental.

AULINA DE CAN MUNÉ

El nom d'aulina és una variant fonètica de alzina, que es troba sobretot a les comarques de Girona. Sota el brancam de l’aulina monumental de can Muné, plantada fa dos segles, trobarem el repòs fresc i ombrívol de la font de l'Aulina. Al voltant s'hi ha desenvolupat la urbanització de la Massana.

Quant arribem al carrer de Constantins, el seguim fins la plaça de la Massana, després continuem pel carrer d'Amer i finalment arribem a l'escola CEIP Sant Jordi. Aquí hem de fer una mitja hora de cua per poder menjar la botifarra i rebre una bossa amb diferents varietats d'embotits.

24ª MARXA POPULAR ANAR-HI ANANT DE BONMATÍ