XXª CAMINADA POPULAR DE CAL MARÇAL


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 10,08 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 299 metres, baixant: 283 metres.
Altitud mínima: 404 metres, màxima: 606 metres.

La colònia de Cal Marçal forma part del terme municipal de Puig-reig i està situada, seguint el curs del riu Llobregat, entre les colònies de Cal Vidal i Cal Pons.
La primera notícia documental que s’ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l’any 1886 i fa referència a la concessió de l’ús de l’aigua del riu Llobregat, com a font d’energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1915 es va vendre a la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, la vengueren al propietari de Viladomiu Vell.

El primer despatx conserva encara eines antigues, taquígrafs, màquines d'escriure i tota la documentació escrita de comandes i vendes de la colònia.El despatx del director de la fàbrica es conserva tal i com era, destaca el fet que tenia una porta exterior que li permetia entrar a treballar quan tot era tancat.

A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església.

Al despatx de producció es guarden encara mostres de trama i targes amb la informació que es posava als telers i a partir dels quals es feia els dibuixos a la roba.Al despatx de producció també s'hi guarden mostres de tots els colors de fil que es tenien o podien tenir, així com mostres de roba.

Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s’especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya (especialment el Berguedà) va acabar provocant el tancament de la fàbrica l’any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d’una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l’activitat industrial adaptada als nostres temps.

A la sala de reunions s'hi guarda també molta documentació, tant de Cal Marçal com de Viladomiu Vell, colònia que pertaneixia a la mateixa família.Carta firmada conforme el Govern de Francisco Franco havia rebut la primera donació per al retorn de la fàbrica als Viladomiu, després de la col·lectivització que tingué lloc el 1936.

Pel què fa a la seva estructura, a la colònia de Cal Marçal hi podem distingir dues parts ben diferenciades, definides per una línia divisòria, l’antiga carretera comarcal 1411. Per sota la carretera hi trobem, pròpiament, la colònia, que consisteix en un carrer d’onze escales de sis pisos cadascuna. Aquest carrer s’estén paral·lel a la fàbrica.

Al pis de dalt s'hi trobava el dispensari mèdic on els treballadors acudien si es trobaven malament. El metge visitava periòdicament la colònia que contava també amb una infermera que vivia a la colònia.Des de les finestres de les oficines es veuen els darreres dels pisos de les colònies amb les seves característiques galeries.

A peu de carretera hi ha la barriada de Cal Marçal. Entre aquest dos nuclis diferents hi trobem l’església i els anomenats pisos nous, construïts amb l’ampliació de la colònia durant els anys cinquanta del segle XX.
A diferència d’altres colònies veïnes, a Cal Marçal no hi trobem edificis que marquin diferències segons la posició social dels residents ni tampoc hi trobarem cap edifici escolar (l’escola era situada als baixos d’una escala de pisos).
Tot el reportatge referent a la colònia està basat amb el realitzat per la Gemma Malet i Codinach.

Sortim de la plaça que hi ha davant l'Aparthotel Cal Marçal a la carretera de Berga. Anem a buscar el camí del Turó de la Senyera tot enfilant-nos per un corriol amb molt bones vistes sobre Cal Marçal i una mica més lluny Puig-reig.

Pujant cap el Serrat de l'OcaPujant cap el Serrat de l'Oca

És un camí que puja des de Cal Marçal a la carena, força pedregós i obert, on hi predominen els arbusts a banda i banda del recorregut. Un camí molt erosionat degut a la freqüentació humana (en algun tram hi sovinteja el pas de motos) i també pel seu pendent ja que el camí guanya alçada de manera decidida.

Trepitjant el Serrat de l'Oca. Al fons veiem les Cases de la SerraCaminant pel Serrat de l'Oca

Al final uns graons rocosos ens porten a la carena del Serrat de l'Oca. La vegetació que trobem està dominada pel fenàs de marge i la jonça, tot barrejat amb alguns arbusts, no gaire abundants però sí variats: romaní, botja d'escombres, argelaga, olivereta, boix i espernallac.

El corriol ressegueix el llom aeri del Serrat de l'Oca, deixa a la dreta el camí que baixa directa a Cal sastre de Puig-reig, i gaudeix de bones vistes sobre aquesta població.

Entrada al camí de Cal Sastre de Puig-reigFinalment arribem a una petita esplanada al peu de la Roca del Turó (557 m.a.). D'aquí arrenca el corriol que s'enfila de dret al Turó de la Senyera (582 m.a.).

Coll al Serrat de l'Oca. A primer terme la Roca del Turó i darrere seu el Turó de la SenyeraEl Turó de la Senyera

A continuació seguirem la caminada agafant un sender a la dreta del coll. Passa per sota el Turó de la Senyera i enllaça posteriorment de nou amb la pista, tot carenejant amb petites pujades.

Apropant-nos al trencall de Cal TresserraAnant cap els Camps de Cal Criba

Arribem als Camps de Cal Criba on trobarem un avituallament.

Avituallament als Camps de Cal Criba amb l'amic Joan de SalellesContinuem marxant primer cap a ponent, i després cap al sud. Arribem a una construcció neo-megalítica. Ens expliquen que es va fer construir en el mateix lloc, on hi havia una antiga masia que s'havia ensorrat: la Roca de la Reia o Rella. D'aquesta manera el propietari possibilitaria el record del mas i evitaria que s'enduguessin les pedres.

LA ROCA DE LA REIA O RELLA

La Roca de la Reia. Carlos AlbaceteLa Roca de la Reia. Carlos AlbaceteUns companys de caminada ens informen de l'existència d'un jaciment de icnites molt a prop d'on ens trobem. Es tracta del Jaciment de la Roca de la Rella situat uns metres a l'est, en uns camps propers a la zona de Cal Criba.

Icnites a la Roca de la Rella. Fotografía: CabjorSituació del Jaciment d'icnites de la Roca de la RellaDel jaciment de la Roca de la Rella, se'n va tenir notícia el dia 18 de desembre de 2003, quant Jordi Cabanas va informar al Dr. Galobart (Institut de Paleontologia de Sabadell) de la presència d'unes possibles petjades a prop de Puig-reig. Aquest jaciment d'icnites en lloses soltes, molt probablement correspon a mamífers. Després del seu estudi i catalogació es va procedir a tapar-les, per protegir-les de l'espoli.

La caminada continua per la pista en direcció al sud. És un camí amb bones vistes cap a l'esquerra, de la vall i del Serrat de l'Oca.

En primer terme, Cal Tresserra; darrere seu el Turó de la SenyeraCal Pitre i a la seva dreta, Cal MartinetArribem a un encreuament de camins. A la dreta veiem el Soler de Jaumàs, nosaltres seguim per la pista cap a l'esquerra.

EL SOLER DE JAUMÀS

El Soler de JaumàsEl Soler de JaumàsEl Soler de JaumàsCartell indicadorCaminada de Cal Marçal 2010. Fotografia: Carlos AlbaceteCaminada de Cal Marçal 2010. Fotografia: Carlos Albacete

Reemprenem la caminada seguint la pista que ben aviat enllaça amb la carretera de Viver i Serrateix. La seguim uns metres cap a l'esquerra fins agafar un trencall a la dreta, és el camí de la Frau que marxa cap el sud-est. Bones vistes sobre Ferriols i Cal Feliu.

Ferriols a primer terme i més enrere Cal FeliuAnem pujant suaument per la Costa de la Frau. Abans d'enfilar-nos al seu punt més alt, trobem un segon avituallament. Després agafem un corriol a la dreta que s'enfila fins al cim de la Costa a 537 m.a.

Baixant del cim de la Costa de la FrauBaixem del cim a retrobar de nou el camí de la Frau que seguirem encara un centenar de metres de baixada. En arribar a l'alçada del mas la Frau, abandonem la pista i agafem un corriol que s'endinsa per un bosc esclarissat resseguin el llom d'aquesta carena. Més endavant fa un gir de 90° i agafa el camí de la Barraca. A la següent bifurcació gira cap a llevant i ens porta a la carretera de Viver i Serrateix.

Cal Marçal i Puig-reigCreuem la carretera i agafem el camí que passa per l'antiga ruta del carrilet de Manresa a Berga.

Camí de l'antic carriletCamí de l'antic carrilet

El dia 7 de maig de 1885 arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Finalment, el 1974, desapareixeria aquest mitja de transport. Entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal, seguint gairebé paral·lel al riu i a l'actual carretera C-16, passant pel Bages i el Berguedà. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.

Baixant del tren a GironellaDesmuntant la via

A més de les línies ferroviàries de via ampla es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, "ferrocarriles econòmicos", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica.
La construcció del tren fou una iniciativa dels fabricants cotoners de l'Alt Llobregat que volien enllaçar les seves fàbriques amb la línia de tren Manresa-Barcelona per optimitzar el transport de bales de cotó del port a les fàbriques i també una sortida més econòmica i ràpida per als seus productes ja manufacturats.

Ensorrant l'estació de Cal RosalEstació de Cal Rosal

La influència dels amos de les colònies es pot veure clarament analitzant la situació de les estacions que tenia aquest carrilet: l'estació principal de Puig-reig per exemple es va construir davant la colònia Pons, un xic allunyada del nucli urbà com hauria estat lògic ja que la línia travessava el poble pel bell mig. El tren té com a estació final Olvan-Cal Rosal davant de la colònia Rosal, malgrat la opinió pública de Berga i la comarca que consideraven que el tren havia d'acabar a la capital, fet que va generar una gran polèmica (per justificar aquest fet cal també tenir en compte les dificultats tècniques i econòmiques). De Balsareny a Cal Rosal hi havia parada al baixador de la Rabeia, a l'estació de Navàs, al Baixador de l'Ametlla de Merola, a l'apartador de la Colònia Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig, al baixador de Cal Prat, al baixador de Viladomiu, a l'estació de Gironella i a l'estació d'Olvan-Cal Rosal.

Estació de Puig-reigTren a Gironella i estació

A partir de 1904, el ferrocarril Manresa-Cal Rosal es connectava amb el carrilet que Baixava de Guardiola de Berguedà, fet que permetia una sortida als lignits de les mines de l'Alt Berguedà, que també s'aprofitaven a les colònies tèxtils com a font d'energia quan el Llobregat no tenia cabal suficient per a produir l'energia necessària. El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la Confederación Hidrográfica del Pirineu Oriental que informava de la supressió de la lína fèrria d'Olvan a Guardiol perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la la Baells. El 30 de Juny de 1973 es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent.

Últim tren a Viladomiu VellÚltim tren a Viladomiu VellL'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de Juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren. A la imatge de la fotografia aquesta locomotora passa per davant la colònia de Viladomiu Vell. En aquell moment, pocs s'adonaren, de la importància d'aquell mitjà de transport que es perdria, actualment s'ha fet certa la frase, van perdre el tren.
Tot el reportatge referent al carrilet està realitzat per la Gemma Malet i Codinach.

La caminada està arribant al final, però abans ens desviem uns metres a l'esquerra per anar a veure la font de la Granja.

FONT DE LA GRANJA

Font de la GranjaFont de la GranjaFont de la Granja. Fotografia: Carlos AlbaceteFont de la GranjaMores a la Font de la Granja. Fotografia: Carlos Albacete


















La font de la Granja es troba propera a la carretera de Ferriols; al costat mateix de la antiga via del tren. Conforma un espai tranquil i relaxant per poder fer una fontada o un berenar.
Retornem al camí del carrilet per continuar fins arribar al punt de sortida. En arribar els amics del restaurant Cal Marçal ens ofereixen la tradicional mongetada, regada d'un bon vi, cafè i licor.

XX CAMINADA POPULAR DE CAL MARÇAL 2010

Caminada popular de Cal Marçal 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi