XXVIIª CAMINADA POPULAR DE L'ESTANY


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 18,04 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 947 metres, baixant: 931 metres.
Altitud mínima: 723 metres, màxima: 1.019 metres.

L'Estany és el municipi més elevat del Moianès. En aquesta caminada gaudirem d'un paisatge de boscos, camps i masies que formen l'entorn del poble. Sortim de la Plaça del Monestir i ens dirigim cap el carrer Fosc.

EL CARRER FOSC

El carrer Fosc cap el 1912


Any 1912. En primer terme es veu la façana de Can Valeri, antiga Ca l'Abat. Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya. www.moianes.net




Carrer Fosc anys 50


Carrer Fosc. Anys 50. Autor desconegut. www.moianes.net



Anomenat també carrer dels Monjos. És un carrer estret, en pujada i tortuós, recobert de pedres i llosses que recorda els carrers d'època medieval. És un carrer que evoca l'entorn del monestir, amb cases antigues a banda i banda, la més ben conservada data de principis del segle XVI.

La caminada s'enfila per aquest carrer i surt al carrer de Sant Pere. De seguida agafa unes escales cap a la dreta que passen per davant la nova casa rural. Després continuem pel carrer de Vic cap a la dreta. A l'esquerra deixem el cementiri, custodiat per una alzina centenària (aquí trobem marques del GR-3), tot seguit girem a l'esquerra seguint la pista que ens porta a la masia de la Crossa. Des d'aquest lloc, i si el dia és clar, es pot gaudir d'una bonica panoràmica del Pirineu. Bona visual del Puig de la Caritat.

El Puig de la Caritat des del camí de la CrossaLa Crossa

Passada la casa arribem a la bassa de la Crossa, el GR-3 travessa una tanca i segueix a la dreta.

Bassa de la CrossaLa caminada continua per l'esquerra, seguint la pista fins arribar al collet de Sant Pere, on es troben les restes d'una antiga ermita que dóna nom al collet.

Restes de Sant Pere del Coll de la CrosaCollet de Sant Pere

Cruïlla de camins, el segon camí de la dreta, senyalitzat com a GR-177, marxa cap a Santa Maria d'Oló; el següent per la dreta va a Puigmartre i l'últim, porta fins al poble. Aquí agafem la pista de terra de la dreta, que porta cap el cim del Puig de la Caritat. És una pujada constant i dreta, però de poca durada. En arribar a l'últim tram de la pista, agafarem la drecera en forma de corriol que s'enfila directament al cim.

EL PUIG DE LA CARITAT 1.010 m.a.

A dalt del Puig de la CaritatAvituallament al Puig de la CaritatA dalt del Puig de la Caritat

Des del cim es veuen, al nord, els cims més alts del Pirineu Oriental, del Pre-Pirineu i del Lluçanès; a llevant, les Guilleries i el Montseny; a ponent, Montserrat i la Mola, i al sud, a primer terme, el Puig Rodó, i més enllà Gallifa. És el cim més significatiu del municipi. Pel nord es domina tot el Pirineu Oriental, des del Canigó (2.785 m.a.) fins al Port del Comte (2.382 m.a.), amb tota la renglera de cims, d'entre els quals es destaquen el Costabona (2.465 m.a.), el Bastiments (2.881 m.a.), el Puigmal (2.910 m.a.), la Tossa d'Alp (2.536 m.a.), el Moixeró (2.276 m.a.), el Cadí (2.648 m.a.) i la serra d'En Cija. I es dóna el cas, per pura coincidència, que el Puig de la Caritat és l'únic cim de l'interior de Catalunya des del qual es veuen les tres muntanyes culminants del Pirineu Oriental, tals com el Carlit (2.921 m.a.), el Puig Pedrós (2.915 m.a.) i el Puigmal (2.910 m.a.), el dos primers gràcies a què treuen el cap per sobre la Collada de Tosses i el Coll del Pendís, respectivament. La seva alçada, 1.010 metres, permet gaudir de les millors panoràmiques als quatre vents. En línia recta no es troba cap cim més alt que ell fins arribar al Moncayo aragonès.

Puigmartre des del Puig de la CaritatDesprés de fer el cim, arrenquem direcció nord, tot en baixada. Seguim un bonic i frescal corriol, enmig d'un bosc de pi roig amb abundància de roldors, tortellatge, carlines... Travessem el Collet de les Llebres (935 m.a.) i més endavant el Pla del Pi. En arribar al final de la baixada, trobem la pista del mas El Castell (834 m.a.), abans però haurem vist alguns exemplars de roures grandiosos. Aquesta antiga masia, de vistes meravelloses, ha estat condicionada com a segona residència.

Roures del CastellMas el Castell

Seguim la pista cap a l'esquerra, tot planejant entre boscos clarament centreeuropeus, i per sota l'obaga del Serrat dels Lliris.

Camí del Coll del TornCamí del Coll del Torn

Després d'una lleugera pujada arribem al Coll del Torn (858 m.a.), entre la Serra de l'Estany i el Serrat dels Lliris. Aleshores deixem la pista i agafem un corriol, força amagat, a la nostra dreta que baixa tot seguint una tanca pel bestiar. Travessem una pista i posteriorment arribem a una segona, ens trobem a 731 metres d'altitud. Seguim la caminada cap a l'esquerra en lleugera baixada, fins arribar al mas de l'Heura (710 m.a.). Hem baixat 300 metres de desnivell!!!

L'HEURA

L'HeuraL'HeuraLa Rovirassa des de l'HeuraL'HeuraAquesta casa senyalada amb el número 23, possiblement en algun fogatge i/o cadastre, fa honor al seu nom; l’heura amaga les conseqüències de l’acció del temps, la teulada ha cedit en alguns punts, i alguns sostres interiors han caigut, la ruïna i la desolació dominen aquest lloc.

A l'esplanada del davant de la casa, els amics de l'Estany ens ofereixen un esmorzar abundant amb entrepans de botifarra, síndria i meló, i begudes. En acabar reemprenem la marxa tornant a la pista que havien deixat. La pista segueix fins a una bifurcació que seguim per la dreta, clarament cap a ponent. Continua revoltant diferents torrents i arriba a la cruïlla (734 m.a.) amb el camí de la Rovirassa, que deixem a la nostra dreta. Ara, el camí fa una forta i continuada pujada fins que arriba al llom de la carena. Ens trobem a uns 800 m.a. en l'anomenat Camp del Guix. Aleshores enllacem amb el camí de Santa Maria d'Oló a l'Estany.

Aquesta pista, que seguirem cap a l'esquerra direcció l'Estany, està ben condicionada amb un terra força ferm i que es manté en un mateix nivell d'alçada. La caminada travessa la urbanització de Rubís, en la que hi trobem verdaderes barraques sense aigua corrent ni llum (efectes dels anys 70). Més endavant passen per sota el Turó del Gomis i de nou arribem a la bifurcació del Coll del Torn. Uns metres després la panoràmica se'ns obra, a sota i a la nostra dreta, i veiem un pla, unes runes i una bassa: és tot el que queda de l'antic mas de Montfred, documentat ja l'any 930. Arribem a un trencall on ens espera un refrescant avituallament: aigua i síndria. En aquest punt (867 m.a.) es separen les dues caminades, la curta marxa directament cap a l'Estany i la llarga es desvia cap a la dreta.

Puigmartre des de la Bassa de MontfredArribem a la Bassa de Monfred (833 m.a.)

Bassa de MontfredBassa de Montfred

Continuem baixant i arribem a les runes de Montfred (810 m.a.).

MONTFRED

MontfredMontfred

Continuem per la pista que va a buscar el Torrent de Montfred i dóna lloc al Baguet, un espai frondós i humit a prop de la capçalera del torrent. Més endavant la pista canvia de vessant i ressegueix el Torrent del Gomis.

Baga de MontfredAnem resseguint la Baga de Montfred per sota del Serrat de Puigmartre. Sense agafar cap trencall i mantenint-nos sempre al mateix nivell, arribem a la Font del Plom (790 m.a.). Surgència d'aigua que alimenta una bassa pel bestiar.

Font del PlomLa ruta segueix descendint i apropant-se al torrent (720 m.a.). Recorre la Baga de Blancafort per després abandonar la direcció sud que seguia, i decantar-se cap a llevant, tot començant a pujar de nou. Passem pel desviament (745 m.a.) a l'esquerra que ens portaria a les runes de Blancafort.

Recorrent la Baga de BlancafortDe nou la caminada comença a guanyar alçada de manera progressiva mentre recorre els baixos del Serrat dels Rocs.

Avituallament al Serrat dels RocsAvituallament al Serrat dels Rocs

Aquí trobem de nou un avituallament, força necessari amb la xafogor que a aquestes hores ja notem. A l'altra costat de la vall, veiem enlairades les ruïnes del Masot sobre la serra del mateix nom. La pista arriba a un revolt força tancat dins la Baga del Masot. Hem pujat fins als 896 metres. La pista ens acosta en un parell de revolts més fins a Puigmartre, a 933 metres d'alçada.

PUIGMARTRE

PuigmartrePuigmartre

Es creu que aquest mas deu el seu nom a Sant Pere Màrtir, el frare predicador de Verona. Aquest sant fou el sant més popular de l'Edat Mitja i era invocat contra el mal de cap i les tempestes. Puigmartre, enlairat i sense arbres pels forts i gelats vents, potser va ser el punt de concentració dels pagesos per mirar el cel quan amenaçava tempesta i invocar la protecció de Sant Pere Màrtir, i també fer-hi beneir rams que servissin de protecció. La dedicació a Sant Pere Màrtir dels cims de les muntanyes sembla que era un costum força antic.

Puigmartre, estiu 2002

Puigmartre. Estiu 2002. La teulada es trobava a mig refer. Feliu Añaños Masllovet. www.moianes.net


Puigmartre, tardor 2004


Tardor 2004. Masia ubicada a dalt del puig i a les acaballes de la seva restauració. Feliu Añaños Masllovet. www.moianes.net


Actualment aquest mas ha estat rehabilitat i correspon a una segona residència. Pel seus jardins hi trobem exposades varies eines del camp.

Reu de pala giratòria del segle XIXLa reu ("arada" en castellà) és un instrument que consta d'esteva, cameta, pala, relles, fusell, maneta, tallants, guies i camatimó; i servia per remoure i girar la terra i alhora colgar els fems, feines que es feien abans de sembrar.

Des de Puigmartre tenim molt bones vistes sobre les Bagues del Soler de Terrades.

Bagues del Soler de TerradesContinuem el camí, ara ja molt a prop del poble. Passem sota el turó de la Devesa (972 m.a.) amb molt bones vises del Puig de la Caritat.

El Puig de la Caritat des del camí de PuigmartreMés endavant arribem de nou al Collet de Sant Pere (927 m.a.), ara girem a la dreta i ja veiem les primeres cases de l'Estany. Bonica panoràmica de la Crossa amb els camps acolorits de variades tonalitats.

La Crossa i els seus campsSeguirem el carrer de Sant Pere cap el carrer Major, per finalitzar de nou a la Plaça del Monestir.

XXVIIª CAMINADA POPULAR DE L'ESTANY 2010

Caminada de l'Estany 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi