CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DEL BRULL


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 4,48 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 96 metres, baixant: 84 metres.
Altitud mínima: 565 metres, màxima: 651 metres.

El grup de cases de Viladrover o Sant Jaume de Viladrover, formen un apèndix del municipi del Brull que parteixen el terme de Seva i arriben fins a la via del tren, ja que limiten amb Balenyà per l'antic camí ral de Vic a Barcelona. El lloc de Vilar Adroario és conegut des del 1029, i sempre formà part de la parròquia del Brull. La seva església de Sant Jaume de Viladrover ja era un feu de domini particular el 1131, però sotmesa a la jurisdicció parroquial del Brull.

SANT JAUME DE VILADROVER O DELS BASTONS

Sant Jaume de Viladrover o dels BastonsL’església de Sant Jaume de Viladrover i els masos que té als voltants creen la típica imatge de l’edat mitjana, època en la qual la gent, és a dir, els pagesos de remença, vivien, o més ben dit malvivien, al costat de l’església o de la casa del senyor mentre cultivaven les terres. De fet, el nom de Viladrover sembla derivar d’un antic nom germànic (vila d’Adrwer).

Sant Jaume de Viladrover o dels BastonsSant Jaume de Viladrover o dels Bastons

L'església de Sant Jaume de Viladrover és un edifici romànic, fet en el pas del segle XI al XII, amb un campanar esvelt sobre la volta i el mur de ponent. És documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Martí del Brull. Al segle XVII ja es trobava mig enrunada i per aquest motiu Antoni Pasqual, bisbe de Vic, va fer reconstruir la volta, tapiar l’antiga porta i obrir l’actual, que porta la data del 1689. Al mur sud es van adossar una capella i una escala exterior que puja al campanar. A causa de la poca consistència dels murs hom va renovar la volta, es va allargar la nau i es va construir un absis neoromànic entre el 1916 i el 1920.

Absis de Sant Jaume de Viladrover o dels bastonsAbsis de Sant Jaume de Viladrover o dels BastonsDetall de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons

Després de les renovacions, encara conserva una bellesa de línies i una puresa romànica, sobretot a l'exterior. Es troba prop de dues grans masies, la del Grau i la dels Bastons. La proximitat d'aquesta darrera fa que se la conegui popularment per Sant Jaume dels Bastons, encara que no s'ha perdut l'antic nom de Viladrover.

Sant Jaume de Viladrover o dels BastonsCampanar de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons

L’element més bonic i remarcable d’aquesta església és el magnífic campanar de torre de tres pisos, situat al mur oest. Al primer pis té quatre finestres de mig punt, una a cada costat, totes tapiades menys una. Al segon pis hi ha unes boniques finestres geminades entre lesenes, malauradament també aparedades. Al pis superior, únicament les dels costats nord i sud són romàniques. S’hi pot observar només la decoració de dents de serra que forma un fris per damunt de les sèries de quatre arcuacions cegues, entre bandes llombardes, emmarcant les finestres geminades. És en aquestes zones del campanar en què es juga amb la diferència de colors de la pedra utilitzada. Entre aquests colors destaca el color de la pedra sorrenca vermella, visible a les columnetes, als arcs i a les dents de serra.

Campanar de Sant Jaume de Viladrover o dels BastonsCampanar de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons

L’antiga porta i una finestra de doble esqueixada es conserven aparedades, al mur del sud. A la porta, adovellada de mig punt i coronada per una arquivolta, també es produeix l’agraïda alternança de colors de la pedra. El mur de l’oest conserva una finestra en forma de creu. L’interior mostra una sola nau amb arcs torals però sense l’antiga volta, que només es pot veure en l’únic lloc on s’ha conservat, aguantant el campanar.

Després de gaudir d'aquesta bonica església, iniciem la caminada de la Festa Major del Brull, agafant la primera pista que surt a la dreta en direcció sud. La caminada es planera i gaudeix d'amplis horitzons. A banda i banda veiem grans camps de panís amb els seus masos corresponents. A la banda oest la presència de la Serra de Fonderola, amb el Roc Gros i el Puig Castellar, destaca sobre l'entorn. La pista ara tomba cap el nord-oest i travessa el Bosquet de Can Balcells.

Bosquet de Can BalcellsCamp de panís davant dels Bastons

A la nostre dreta veiem, proper, el mas Bastons, que va donar nom a Sant Jaume. Una mica més endavant arribem a una bifurcació. Girem a l'esquerra i ens anem acostant al torrent de Sant Jaume.

Arbreda del torrent de Sant Jaume amb el Roc Gros i les antenes del CastellarPollancres arran del torrent de Sant JaumeTravessant el torrent de Sant Jaume

El torrent de Sant Jaume recull les aigües des de la carretera del Montanyà fins el riu Congost. L'anem seguint cap al sud, per un camí molt agradable, a un cantó tenim els camps força alts de blat de moro, i per l'altre un bosc de ribera format per alterosos pollancres. En un punt el camí travessa a gual el torrent i s'acosta a la via de tren. La seguim uns metres en paral·lel, per després tornar a creuar el torrent, aquest cop per un pont, girant clarament cap a llevant. Arribem a la zona d'hortes de la Cogullada. Estem a tocar dels Hostalets de Balenyà.

A la nostra dreta comencem a veure la casa La Farigola, per la que passarem més endavant.

La FarigolaA la següent bifurcació, girem a la dreta direcció migdia. Després d'una petita pujada arribem a un replà. Ens trobem en el punt on creua la Línia Elèctrica d'Alta Tensió, la famosa M.A.T. Aquí veiem una de les cinc torres del municipi del Brull.

Aturada a prop de la M.A.T.Torre de la M.A.T.Torre de la M.A.T.









Aquestes torres tenen entre 58 i 94 metres d’alçada amb un pes important, tant de la torre com de les pròpies línies. Hi ha una forta oposició a la comarca degut als problemes per a la salut que causen els camps electromagnètics als qui viuen a prop d'aquestes torres i al fort impacte paisatgístic i ecològic que suposen en el territori. De moment veiem que actualment coexisteixen les noves torres amb les velles.


A la nostra dreta veiem el mas La Farigola.

LA FARIGOLA

La FarigolaLa Farigola

La Farigola es la casa més allunyada del nucli de Sant Jaume de Viladrover.

Reemprenem la caminada passant per davant les granges de Vall-llossera. Després de travessar un petit torrent que prové de la zona de la Font dels Pardals comencem una pujada sostinguda. En arribar a una bifurcació, davant d'uns coberts, girem de cop a l'esquerra direcció llevant. Continuem la pujada fins que ens deixa al mas Font de l'Òbit.

MAS FONT DE L'ÒBIT

Mas Font de l'ÒbitMas Font de l'ÓbitMas Font de l'Òbit

Aquí ens aturarem i gaudirem de l'esmorzar tot contemplant el paisatge amb la remor de la font al costat.

Esmorzant a la font de l'ÒbitReemprenem la caminada direcció llevant i a la següent bifurcació girem a l'esquerra direcció nord. Passem per la zona de la Font dels Pardals, molt emblemàtica en el nucli de Sant Jaume com a zona d'esbarjo. Després travessarem les rompudes del Grau i més endavant el Pla de l'Estalviada, on abunden les roques amb fòssils marins. A la dreta deixem el mas de Serra-montmany.

SERRA-MONTMANY

El mas Serra-montmanyFinalment arribem al gran mas El Grau, una de les masies més grans de Sant Jaume de Viladrover.

EL GRAU

Mas el GrauMas el GrauInterior del mas El GrauMas el GrauLlinda de la porta interior del mas El Grau

Desprès de recórrer l'interior del mas, el camí enllaça amb la carretera de Sant Jaume de Viladrover. Des del mas tenim una perspectiva global de l'església.

Sant Jaume de Viladrover des del mas El GrauUns quants metres més endavant arribem de nou al punt de sortida i donem per acabada aquesta caminada de Festa Major.

CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DEL BRULL 2010

Caminada del Brull 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi