CAMINADA POPULAR DE LA VALL DE LORD


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 14,94 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 649 metres, baixant: 653 metres.
Altitud mínima: 851 metres, màxima: 1.438 metres.

Iniciem la caminada a l'Ajuntament de Guixers, situat a la plana de Valls. Destaquem la petita ermita de Santa Maria de Valls.

SANTA MARIA DE VALLS

Santa Maria de VallsConsta d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és romànica. Una teulada única cobreix l'absis, nau i porxo. L'absis, avui sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i un altra tapiada al mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres escairades a cops de maceta i afilerades. De les finestres l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i les altres dues són esqueixades.

Comencem a caminar pel camí asfaltat que, paral·lel al riu, es dirigeix cap el veïnat de La Corriu.

Vall de Lord 2010Vall de Lord 2010

Aviat deixem el camí principal, passem pel costat de Cal Culleraire i creuem el riu Aigua de Valls per un sòlid pont.

CAL CULLERAIRE

Cal CulleraireCal Culleraire

Deixem a la dreta la casa de Cal Teuler i més endavant

CAL SASTRE

Cal SastreSerra de Busa

A partir d'aqui seguirem un tram del GR-1. El camí ample es converteix en sender quan passem a tocar la finca de Ca l'Enric. Ara el camí supera la costa de la Serra de Sisquer fins arribar a les runes de

CAL SASTRE VELL

Costa de la Serra de SisquerCal Sastre Vell

Després de fer un curt tram de pista, seguim per l'antic camí que, mitjançant un grauet, ens porta fins les runes de Timoneda i Can Garriga i, molt a la vora, a la bonica i pintoresca església de Sant Esteve de Sisquer, restaurada l'any 2009.

Vall de Lord 2010Can Timoneda i Can Garriga

SANT ESTEVE DE SISQUER

Sant Esteve de SisquerSant Esteve de SisquerSant Esteve de SisquerSant Esteve de SisquerSant Esteve de SisquerSant Esteve de SisquerL'església potser conserva algun tros de paret de l'època romànica, però com que ha estat un lloc on hi ha hagut vida religiosa i altres exigències, s'hagué de reconstruir dins del segle XVII, i el seu estil és d'un barroc rural. Està situada en un promontori. El teulat és de doble vessant. El campanar es quadrat, amb quatre obertures de mig punt adovellades i coberta a quatre vessants. Hi ha una llinda amb data 1797. Adossada hi ha la rectoria amb una data de 1716 i, al costat est, el cementiri. S'hi conservava un retaule amb pintures de bona qualitat però fou robat, i la policia el trobà desmuntat. Se'n conserven unes peces, que es poden veure al Museu de Sant Llorenç de Morunys.

Seguim per la carretera asfaltada en direcció a Montcalb. A la dreta i a dalt del turó hi ha les restes, molt malmeses, del castell de Sisquer. Aviat, després de deixar la carretera asfaltada, passem pel costat de

FONTANELLA

FontanellaFontanella

És una de les poques cases encara habitades d'aquests tocoms. Seguint per la pista aviat passem prop de la casa de Pellices , després de planejar entre alzines, arribem a la petita ermita de

SANT SALVADOR DE VILAVERD

Sant Salvador de VilaverdSerra de BusaSant Salvador de VilaverdSant Salvador de VilaverdAquesta ermita pertany al municipi de Castellar de Riu, al Berguedá. Situada a uns 1300 metres d’altitud, al pla de les Molles, prop de la masia de la Costa, domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa, en un paisatge d’alta muntanya. És una petita església romànica del s. XII formada per una sola nau coberta amb volta de canó i coronada per un absis semicircular al costat de llevant, separat de la nau per un petit reclau; l’absis és cobert amb un quart d’esfera i és molt més baix que la nau. Al mur de ponent s’alça un petit campanar i també s’obre la porta, un rústec exemplar d’arc de mig punt adovellat.

Passem a prop de la arrecerada casa de

CAN COSTA

Can Costai anem guanyant alçada, deixant a la dreta les ruïnes de la casa Sorribons, fins arribar a la pintoresca casa de Can Collell, emplaçada dalt d'un turó amb unes extenses panoràmiques.

CAN COLLELL

Can CollellAl costat de la casa hi ha la petita capella particular, molt endreçada, dedicada a

SANTA MAGDALENA DEL COLLELL

Santa Magdalena del Collell
Església romànica del segle X-XI formada per una nau rectangular amb un absis de planta semicircular; estan separats per un arc triomfal, molt barroer, que arrenca de dues impostes aixamfranades. Els murs, molt prims van ser sobrealçats i l'antiga coberta, probablement de fusta, va ser substituïda per una volta de rajola. La teulada és de dos vessants i cònica a l'absis. nomes hi ha una finestra prop de l'absis, d'una esqueixada i sortides rectangulars. La porta té una llinda monolítica on ha estat retallat un arc rebaixat molt barroerament. Al damunt hi ha un campanar d'espadanya, d'una finestra rectangular. L'església està orientada a l'est i l'aparat és de pedra rústega, trencada a cops de maceta i amb correus més grossos per reforçar els angles.

Ara enfilem el darrer tram de pujada seguint diferents trams de camins carreters i de pista asfaltada fins arribar al conjunt de Montcalb, on destaca l'església dedicada a Sant pere i les cases de Ca l'Escardill, Cal Serena i Cal Cardona.

SANT PERE DE MONTCALB

Sant pere de MontcalbSant Pere de MontcalbMontcalb és un poble situt a 1420 metres d'alçada, damunt la serra de Montcalb. contrafort meridional de la serra d'Ensija, que separa les conques de l'aigua de Valls i de l'aigua de Llinars (capçalera de l'aigua d'Ora). L'església és d'estil romànic dels segles XI-XII, la nau està orientada al nord, és rectangular i esta enguixada al seu interior. L'estat interior es dolent i no té absis. A l'esquerra de l'església hi ha un edifici mig enrunat adossat a l'església. Segons uns veïns de l'indret és la rectoria que mai es va acabar de construir.

Comença una davallada que ens portarà fins el fons de la vall. En el primer tram, el camí passa entre antics camps de conreu avui aprofitats per a pastura. Aviat arribem al conjunt d'edificacions de

LA CORTINA

La Cortina
Passem per la font de La Cortina, aprofitada també com a safareig. El camí davalla fort pel peu del cingle del Sauquer, passa a tocar la font de l'Arç i arriba a les runes de Cal Raler. Ara per pista es camina més còmodament fins arribar davant de la casa de Vall-llonga i Cal ou, ja al Pla de Sant Romà.

PLA DE SANT ROMÀ

Pla de Sant RomàPla de Sant RomàPla de Sant Romà

Caminem a prop de la casa de Cal Parrillo i, pel mig del bosc, baixem fins a trobar una pista forestal que, en molts trams, ha substituït l'antic camí. Seguim baixant per la pista que s'endinsa en una espessa baga de pi roig.

Vall de Lord 2010
Enfront, tenim una bona panoràmica del veïnat de La Corriu, amb els cingles de La Torre i l'enlairat santuari de Puig Aguilar. Finalment arribem al fons de la vall davant d'un modern edifici d'una central hidroelèctrica.


Vall de Lord 2010Passem a l'altre riba del riu Aigua de Valls per una palanca. El Riu Aigua de Valls neix prop de Gósol i passat el Pont Cabradís, a tocar Bonner, entra al Solsonès per una estreta vall. Desguassa al marge esquerre del Cardener, al Pantà de la Llosa del Cavall, poc abans de Sant Llorenç de Morunys.

Molt proper ens queda el Molí de La Corriu. Important edificació que fins no fa massa anys fou un dels indrets de confluència de totes les cases dels veïnats de La Corriu i de Montcalb ja que era l'únic molí que existia en aquest tram de riu. Actualment és habitat a temporades. Anem seguint paral·lels al curs de l'aigua. El camí fa petite pujades i baixades tot buscant els millors passos.

Riu Aigua de VallsSuperem el tram d'un petit embassament per unes palanques i una escala que es va colocar en la 11ª caminada, a l'any 2003.
Seguim per una pista. A l'esquera, ens queda e Gorg de l'Olla, lloc on el riu s'escola entre grans blocs de roques. Més endavant deixem la pista i baixem a reuar de nou el riu per una palanca provisional. Per un corriol de pescadors arribarem aviat davant la gran casa del Riu de Valls, situada a l'altra vora. Tornem a creuar el riu per un pont. Davant ens queda l'edifici d'una altra central hidroelèctrica.

Finalment per una pista asfaltada retornem a l'Ajuntament de Guixers, passant abans, pel costat de les runes de Can Cunai.

18ª CAMINADA VALL DE LORD

Caminada de la Vall de Lord 2010

SANTUARI DEL MIRACLE

Croquis del Santuari del MiracleL'església, on es venera la Mare de Déu del Miracle des de la seva aparició l'any 1458, guarda dues joies de l'art reneixentista i barroc: el retaule Gòtic-Renaixentista del segle XVI i el retaule Barroc del segle XVIII de l'Altar Major.

Retaula de l'altar majorEl retaule del Miracle és estilísticament un model acabat d'art barroc català de l'època de transició (1730-1770). En opinió dels experts, aquesta obra esta situada entre les obres mestres del seu temps a casa nostra. Està format per tres cossos sobreposats. Integren el primer dos grups de pedestals enmig dels quals hi ha l'altar, una senzilla mesa de fusta, que porta gravat en el medalló central l'any 1758. A tocar de l'ara de l'altar apareix el primer sagrari de reserva, situat a l'alçada del primer graó de l'escalinata que munta vers el sagrari gran d'exposició. Aquest te forma de baldaquí sostingut per sis columnes d'uns dos metres d'alçada; en els fons, unes altres dues columnes més petites aguanten l'arc sota el qual es col·locava l'arqueta o monument els dies de solemne exposició del Santíssim. El timpà de damunt el sagrari reprodueix en baix relleu l'escena de l'aparició.

Immediatament sobre aquest primer cos s'eleva el segon amb la gran fornícula o portalada que fa de marc a la imatge de la Verge, col·locada en una peanya de 30 cm d'alçada. És un tron opulent i de gran efecte que per la part de darrere es prolonga formant un cambró, al qual donen accés dues escales amb les corresponents portes obertes als costats del retaule, a peu pla del presbiteri. A banda i banda d'aquesta portalada central, descansen sobre altres tantes peanyes sis estàtues gegantines: a la dreta del retaule, sant Josep, sant Ramon Nonat, i sant Esteve; a l'esquerra, sant Joan Baptista, sant Pere i sant Tomàs apòstol. Darrera les imatges s'eleven columnes ornades amb garlandes de flors, fruits i fullatges, i les pilastres que sostenen l'enorme frontó curvilini, en el centre del qual apareix l'Esperit Sant, que representen la caritat i flanquejada per dues estàtues que representen la fe i l'esperança. A continuació s'alcen dos grups de pilastres que formen el tercer cos. L'estàtua imponent de sant Martí de tres metres d'alt; entre dos àngels , en constitueixen el centre. Dos grans gerros de flors i quatre àngels, els del mig portant la bola del món, coronen el majestuós retaule.

Retaule de l'altar del SantíssimA la capella del sagrament s'hi troba l'antic retaule major de la segona església. S'ha de datar vers la meitat del segle XVI. És un retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu, amb diferents quadres pintats sobre fusta referents a misteris del rosari. El quadre superior dedicat a la coronació de Maria està canviat per l'original, que es desconeix quin tema representava. En sentit vertical, hi ha sis Sants patrons i advocats del poble cristià. D'aquest retaule se'n desconeix l'autor.

Aportació fotogràfica del company Mauri.

Cap comentari :

 
Anar al principi