XXª CAMINADA POPULAR DE MONISTROL DE CALDERS


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 14,34 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 745 metres, baixant: 740 metres.
Altitud mínima: 449 metres, màxima: 701 metres.

La caminada ens portarà a seguir una bona part del límit municipal entre Granera i Monistrol de Calders, i un petit tram del termenal amb Castellterçol. Sortim de la plaça de l'Església de Sant Feliu cap el carrer del Repetidor, enllacem amb el carrer de la Piscina i desprès amb el carrer de la Casanova. El deixarem per un corriol que ens portarà a les ruïnes de

LA CASANOVA

La CasanovaLa CasanovaLa CasanovaLa Casanova

El mas Casanova és d'origen incert, però apareix en documents del segle XVI. Estigué habitat i en ús fins a darreries del segle XVIII o principis del XIX. Desprès caigué en desús i en l'estat ruïnós que encara mostra avui dia.

Des d'aquí anem a buscar el camí de l'Om que seguim fins arribar als Pins del Julià on agafarem el Camí de la Bomba de la Roca fins a l'indret on creuarem la riera de l'Om.
En aquest punt, agafem un sender que, amb un fort pendent, ens portarà fins a les ruïnes de l'antiga casa de

L'OTZETÓ

L'OtzetóL'Otzetó

El fet que aquestes restes es trobin prop de la masia de l'Otzet, ens porten a deduir que el nom de l'Otzetó vindria a ser un diminutiu d'Otzet. La localització prop d'aquesta masia de l’anomenada tomba del moro, i l’absència, tant en la llengua llatina, com en l’actual català o castellà, de cap referència a aquest topònim, suggereixen un origen àrab, doncs una bona part dels qui poblaren les terres de Catalunya sota la dominació anomenada musulmana o àrab procedien de les muntanyes de l'Atlas marroquí.

Des d'aquí ens enfilem fins el punt més alt del Serrat de l'Otzetó que separa els termes de Granera i Monistrol. Des d'aquest punt veurem la diferència entre el paisatge verd i tupit de la pujada, i l'erm i sec que ens espera desprès de la cremada de l'estiu de 2003.

Serrat de l'OtzetóSerrat de l'Otzetó

VISTES DEL MONTCAU

El MontcauDavallem per aquesta zona cremada fins a trobar altra vegada la riera de l'Om. La travessem aquest cop en sentit nord per seguir un corriol en pujada que ens acostarà al Serrat dels Ermots del Coll.

RIERA DE L'OM

Riera de l'OmRiera de l'Om

Desprès de la pujada planegem una mica per la Solella del Coll. Passem arran d'una barraca de vinya feta en pedra seca.
Aquesta és una tradició constructiva mil·lenària estesa per tot el mediterrani. La pedra es col·locaba en sec, sense morter o material d'unió. Aquesta arquitectura està plenament integrada al medi, doncs aprofitava els recursos i materials que es trobaven al seu voltant. En el terme de Monistrol de Calders n'hi ha més de 500 barraques de vinya. Fins hi tot s'ha creat un itinerari senyalitzat de la pedra seca monistrolenca.

Caminada de Monistrol de Calders 2010Caminada de Monistrol de Calders 2010

El sender enllaça amb una pista que ens duria al mas Coll de Granera. En un replà i abans de tornar-nos a enfilar, ens aturem per fer un bon esmorzar.

VISTES SOBRE LA MASIA LA ROCA

La RocaReemprenem la caminada tot pujant per un corriol que segueix un dels lloms del Serrat dels Ermots del Coll. A la meitat del camí trobem les ruïnes d'un casalot sobre el qual s'explica que fou construït per una parella que fugien de Granera on el senyor feudal exercia el dret de cuixa ("derecho de pernada" en castellà, "droit de seigneur" en anglès, "droit de cuissage" en francès).
Aquest era el dret que suposadament s’arrogaven alguns senyors territorials a la Edat Mitjana sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament amb un altre serf. En cap llei medieval, però, es menciona el "ius primae noctis" malgrat que sí que el trobem en altres escrits de l’època. Per això, alguns investigadors sostenen que no es tractava d’un dret sinó d’un abús sense més, emparat en la tradició, o d’un ritual simbòlic de sotmetiment que comprendria una cerimònia (per exemple, introduir la cama en el llit d’una vassalla després del casament) i/o el pagament d’una quantitat al senyor.

EL CASALOT DE LA LLEGENDA

El CasalotEl CasalotEl CasalotEl Casalot

La parella va construir la casa en terme monistrolenc ja que aquest territori es trobava sota el domini del senyor de Calders el qual, segons la llegenda, no exercia aquest mal ús. Efectivament aquest casalot es troba dins el terme municipal de Monistrol de Calders, ja que en tot aquest tram el termenal ve defini pel trencant d'aigües del Serrat dels Ermots del Coll i aquesta construcció es troba en el seu costat monistrolenc.

Al capdamunt d'aquest serrat trobarem, i seguirem, un tros del camí històric de Manresa a Girona el qual conserva, en alguns trams, el seu empedrat original. Abans de que s'enfili al Pla de Trullars, deixem el camí que seguíem per desviar-nos a la dreta per un corriol que ens permet baixar pel Grau de Trullars fins trobar la pista de Monistrol de Calders a Granera.
A la dreta ens portaria al mas el Coll de Granera, nosaltres seguim per l'esquera uns metres direcció nord fins a trobar un corriol, a la dreta, que baixa fins a la base d'una paret on observem les restes d’un forn.

EL FORNOT DEL COLL

Forno del CollFornot del Coll

A continuació seguirem el corriol baixant fins al fons del barranc, on trobarem les restes d’unes curioses basses, just al costat de la llera de la riera perfectament canalitzada amb parets de pedra. Podria ser que en aquestes basses es treballes el fang, per a fer material d’obra que posteriorment es couria al forn que hem vist més amunt.

LA BASSA DEL TORRENT DE LA BAGA DEL COLL

Bassa del Torrent de la Baga del CollBassa del Torrent de la Baga del CollBassa del Torrent de la Baga del CollBassa del Torrent de la Baga del Coll

A continuació, ens tornem a enfilar ara cap el cantó est del torrent seguint un corriol per bona part de la conca del Torrent de la Cisnolla travessant la Baga de Vilarúbia.

BARRACA DE LA BAGA DE VILARÚBIA

Barraca de la Baga de VilarúbiaBarraca de la Baga de Vilarúbia

Finalment arribem al Coll de Muntanya o de la Baga del Miracle. En aquest coll veurem la fita tritermenal que indica el lloc on es troben els pobles de Granera, Castellterçol i Monistrol de Calders.

Coll de la Baga del MiracleFita tritermenal

Des d'aquest punt davallem fins a la riera de Sant Joan seguint direcció nord i passant sota la Muntanya de la Sala. En arribar a pocs metres de la riera, trobem una nova fita de terme municipal que assenyala els límits existents entre Castellterçol i Monistrol de Calders.

Caminada de Monistrol de Calders 2010Fita termenal

A continuació girem direcció l'oest, creuem la riera de Sant Joan i agafem la pista que ens portarà fins a la casa de Rubió.

RIERA DE SANT JOAN

Riera de Sant JoanRiera de Sant Joan

Aquesta riera rep les aigües de la riera de la Sala i les de l'Om, s'ajunta amb la riera Golarda a Monistrol i dona lloc a la riera de Calders que posteriorment desembocarà al Llobregat.

Tornem al camí des d’on ràpidament veiem la torre de la casa del Rubió, magnífic record de la pertinença al bàndol nyerro d’un dels seus propietaris.

MAS RUBIÓ

Mas RubióMas RubióMas RubióMas Rubió

La primera noticia del mas data del any 1263, mentre que la torre es construí al segle XVII. El mas Rubió era un dels més forts i amb més terres de Monistrol. La torre que sobresurt li confereix l'aspecte de mas fortificat. Aquesta masia no ha tingut masses ampliacions modernes, per això conserva una estructura força simple amb un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant, de planta baixa més un pis i golfes. La torre és adossada en un angle de la casa.
La torre del mas és de secció quadrada i de quatre plantes. Mesura 7,5 per 7 metres a la base i fa 13 metres d'alçada. Segons informació oral, originàriament tenia un pis més. Es conserva una interessant escala de cargol que puja fins l'últim pis. La tradició oral diu que va construir la torre un hereu Rubió que estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadells.

Mas RubióMas RubióRubióRubió

BARRACA DE LA VINYA VELLA DE RUBIÓ

Barraca de la Vinya Vella de RubióBarraca de la Vinya Vella de Rubió

Sortint de Rubió, seguim la pista que ens retornarà a Monistrol. Deixem a la nostra esquerra les Fonts de Rubió i més endavant la

RESCLOSA DEL MOLÍ D'EN SALA

Resclosa del Molí d'en SalaResclosa del Molí d'en SalaResclosa del Molí d'en SalaResclosa del Molí d'en Sala

Al cap d'una estona veiem a l'altra banda de la riera, i molt a prop de Monistrol de Calders el

MOLÍ D'EN SALA

Molí d'en SalaMolí d'en Sala

El Molí d'en Sala és un dels molins més ben conservats del Moianès. S'en conserven les dues basses que fan que encara es pugui veure funcionar el catau. Actualment és un allotjament rural emplaçat en un entorn natural impressionant, amb una magnífica bassa d'aigua pròpia.

En arribar al Racó del Rovell, prenem el camí del Gorg de Saladic que ens portarà al poble pel carrer de Sant Llogari i desprès de travessar la riera, per una passera i una curta pujada finalitzarem la caminada a la plaça de l'església de Sant Feliu.

ESGLÉSIA DE SANT FELIU

Església de Sant FeliuPassera a la riera de Sant JoanEsglésia de Sant FeliuEsglésia de Sant Feliu

L'Església de Sant Feliu apareix ja documentada el 1105, però la construcció actual és obra bàsicament del segle XVIII. L'església és d'una arquitectura d'influència barroca. Els elements més destacats del conjunt són l'absis romànic, la façana i el campanar, edificat sobre la nau a dalt de tot té una balustrada amb una coronació típica de l'època barroca. Sobre el 1780, segons la llinda de la finestra, es va construir el campanar. El rellotge de sol subscriu la data de 1649. Es pensa que aquest rellotge va ser aprofitat d’alguna construcció més antiga.

XXª CAMINADA DE MONISTROL DE CALDERS

Caminada de Monistrol de Calders 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi