XXVIª CAMINADA POPULAR DE PUIG-REIG

CAMINADA LLARGA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 21,59 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.043 metres, baixant: 1.029 metres.
Altitud mínima: 385 metres, màxima: 722 metres.

CAMINADA CURTA


Trieu el mapa

Distància recorreguda: 16,85 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 911 metres, baixant: 764 metres.
Altitud mínima: 274 metres, màxima: 552 metres.

Sortim de la plaça Nova i ens dirigim cap a creuar el Llobregat pel pont vell, sota la masia de Periques.

EL PONT DE PERIQUES

Pont de PeriquesPont de Periques

El pont gòtic de Periques salva el riu Llobregat i el seu important desnivell, gràcies a quatre arcs de mig punt adovellats de mides desiguals. Tot i que no correspon a l'esquema més usual d'un pont gòtic (pont amb pendents o amb esquena d'ase que culmina amb un vèrtex central), fou construït a finals del segle XIII o començaments del XIV pels Templers, senyors de Puig-reig. Havent estat abatut pels carlins en l'última guerra civil, l'arcada més gran fou restaurada, abaixant-la en el centre per suavitzar les pendents, treien amb aquest retoc gran part de la seva esveltesa.
D'aquest pont n'existeix la tradició de que fou fet construir per un bisbe que, havent cedit tres grans pagesies a l'altra part de riu a tres germans seus respectivament, feu alçar el pont per la seva comoditat. Una d'aquestes pagesies es la propera casa Periques.

Agafem el camí de Cal Pallot, passem per sota l'autovia i deixem a la nostra dreta

LES COMES

Les ComesAquesta masia, situada a la banda dreta del Llobregat i davant mateix del castell, és documentada des del segle XIII. Els seus propietaris foren batlles dels templers i també dels hospitalers. Membre d'aquesta orde fou l'arquebisbe de Tarragona, Arnau Ces Comes. La masia conserva velles parets medievals sobre les quals fou alçada, en el segle XVII, la nova edificació, una masia d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana.

La caminada comença a enfilar-se pel Serrat de la Cua de la Guilla. Més endavant, deixem el camí per agafar un corriol que puja a la nostra esquerra, i que ens portarà fins

LA BAUMA DE LA GUILLOTERA

Bauma de la GuilloteraBauma de la GuilloteraBauma de la GuilloteraBauma de la Guillotera

Deixem la bauma i seguim el corriol per tornar a sortir a la pista de Cal Pallot. Passem enmig de les edificacions de

LA CASETA NEGRA

La Caseta NegraAnem baixant i el camí ens porta fins a

CAL PALLOT

Cal PallotCal PallotCal PallotCal Pallot

Davant la masia i en la seva era gaudirem d'un bon esmorzar.

Cal PallotCal PallotCal PallotCal Pallot

A continuació ens acostem a una de les fites importants d'aquesta caminada:

SANT ANDREU DE CAL PALLOT

Sant Andreu de Cal PallotSant Andreu de Cal Pallot

Església romànica del segle XII d'una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant. L'església és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre de l'absis i l'altra al mur de ponent. La porta d'entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques i sobretot en aquest cas en què al mur de migdia no hi ha cap obstacle que dificulti la seva obertura. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.
Malauradament a l'estiu de 1975 una tempesta va malmetre la volta de la nau, la coberta de l'absis i va ensorrar parcialment el campanar, situat al mur de ponent.

Sant Andreu de Cal PallotSant Andreu de Cal PallotL'església fou parròquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans; des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, propietat d'importants dominis a la vall de Merlès, esmenta el lloc de "Gamissans" com un dels límits de les seves terres. "Gamissans", conegut avui amb el nomm de Cal Pallot, era un gran alou que des de l'actual casa de Gamissans (a les Serres de Biure, Sagàs) arribava fins a la riera de Merlès, prop de la Lladernosa. Probablement al segle XIV Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-reig, la varen vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-reig. Al segle XVIII encara es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamissans.

L'edifici que encara es conserva és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament pre-romànica ja que prop de l'edifici es conserven restes d'un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI. També hi apareixen 2 o 3 sitges.

Sant Andreu de Cal PallotSant Andreu de Cal PallotSant Andreu de Cal PallotSant Andreu de Cal Pallot





















Sant Andreu de Cal PallotEl recorregut segueix ara per la zona obaga i fresca. El camí és ombrívol amb una vegetació verda i exuberant. És un corriol molt agradable que segueix paral·lel a la riera de Merlès amb vistes als seus gorgs i petits saltants d'aigua.

LA RIERA DE MERLÈS

Riera de MerlèsRiera de MerlèsRiera de MerlèsRiera de Merlès

Des de molt antic els homes van buscar l'aigua per a poder sobreviure i, la riera i la vall de Merlès van ésser habitades per l'home des de l'edat del Bronze final (1000 a 500 a.C.).
Des del segle X la riera de Merlès era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d'Osona, i entre el bisbat d'Urgell i el de Vic. L'any 893 es va construir i consagrar la primera església pre-romànica de Santa Maria de Merlès, situada dins el terme del castell de Merlès, el qual controlava bona part de la vall.
Al peu de la riera o prop d'ella s'hi van aplegar una població que vivia dispersa en masies i que es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. La riera oferia bones possibilitats per viure (aigua, pesca, possibilitats de conrear productes d'horta, bones comunicacions, etc.) i s'hi varen construir molins, de molts dels quals només se'n conserven els forats excavats a la roca on s'encastava la resclosa de fusta.
Sota mateix de l'església de Sant Andreu i de la casa de Cal Pallot hi ha restes d'un interessant molí medieval, del segle XIII, del qual es conserva l'estructura del casal cobert amb volta, i la porta d'arc adovellat.

Travessem la riera i ens enfilem muntanya amunt. En arribar a una pista transversal deixem els amics Carlos i Pepi que continuen per la caminada curta. La resta prosseguim per un corriol costerut i llarg que ens acostarà cap a l'altiplà del terme de Santa maria de Merlès.

Caminada de Puig-reig 2010Caminada de Puig-reig 2010

A mida que ens enlairem augmenten les panoràmiques sobre l'entorn. Mirant enrere veiem Cal Pallot i Sant Andreu, a la nostra esquerra i a la llunyania s'observa l'alt campanar de Santa Maria de la Guàrdia.

Cal PallotSanta Maria de la Guàrdia

Acabant l'últim tram de la pujada, veiem a la nostra dreta i a sota el mas

LES VINYOTES

Les VinyotesLes Vinyotes

Les Vinyotes està situada en un punt elevat a l'extrem oest de la plataforma en la que es troba el nucli de Pinós, en un punt amb vistes sobre la vall de Merlès.
Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un únic volum dedicat a l'habitatge d'un sol nivell i diverses estructures al voltant, la majoria de les quals aterrades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta una porta emmarcada amb pedra treballada i una data molt esborrada amb una creu intercalada a la llinda, una finestra també emmarcada amb pedra treballada i una porta de grans dimensions reformada a l'extrem dret.

Finalment el sender s'aplana i arriba als camps del Ginebret. Extensos sembrats ara amb brots ben verds, en el punt culminant d'aquest altiplà. Veiem ben a prop la capella de la Mare de Déu de Pinós.

Camps del GinebretCamps del GinebretCamps del GinebretCamps del Ginebret

Deixem els camps i arribem a la segona fita important de la caminada: la capella de

SANTA MARIA DE PINÓS

Santa Maria de PinósSanta Maria de Pinós

L'església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l'església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret.
És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d'una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig hi ha una petita finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt adovellada que es troba actualment tapiada. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt i encara s'hi poden entreveure els vestigis del portal primitiu. A la part dreta hi ha adossat un cos que correspon a la sagristia on s'hi obre una finestra d'ample bisellat, a mode d'espitllera esqueixada. Actualment la porta principal d'entrada és a ponent.

Santa Maria de PinósSanta Maria de Pinós

El portal emmarcat amb pedra treballada té la inscripció a la llinda R.T 1865 amb un símbol enmig. Precedeix el portal una amplia porxada coberta amb teulada de doble vessant, construïda amb parament de pedra i reformes d'obra, i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. En un d'aquests carreus hi ha la data de 1803. A la façana oest també s'hi obre un òcul i es troba coronada per un campanar de torre amb quatre ulls parcialment tapats. A la façana nord s'obre una petita finestra a la banda esquerra. L'edifici està construït amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç.

Santa Maria de PinósSanta Maria de Pinós

EL GINEBRET

El GinebretEl GinebretEl GinebretEl Ginebret

Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un cos principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant, especialment al costat sud on formen un pati tancat davant la façana principal de l'edifici. El cos principal, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, està format per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una petita finestra emmarcada amb maó i unes escales que condueixen a un accés reformat al primer pis, on també hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada.

Reprenem la pista per deixar-la a continuació i agafar un corriol descendent pel mig del bosc, que va a cercar el torrent de Vilaró. En aquest tram es fa palesa la destrossa de les últimes nevades.

BAUMA DE LES ROCASSES

Caminada de Puig-reig 2010Bauma de les RocassesBauma de les RocassesBauma de les RocassesBauma de les RocassesBauma de les RocassesBauma de les RocassesBauma de les RocassesMagnífica balma on l'aigua del torrent de Vilaró s'escorre per tots els seus racons. Podem veure petites formacions calcàries junt amb multitud de degotalls.

Ens enfilem de nou per anar a buscar un corriol que segueix paral·lel el torrent de Vilaró. En aquest tram tornarem a trobar arbres caiguts i força destrosses.

Caminada de Puig-reig 2010Caminada de Puig-reig 2010Caminada de Puig-reig 2010Caminada de Puig-reig 2010

Deixem la pista per la que anem baixant i agafem un corriol a la dreta, que passant pel Bosc de la Vall ens portarà a

CAL PORTER

Cal PorterCal Porter

Cal Porter està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal de Santa Maria de Merlès, en una zona boscosa prop de la riera de Merlès, al sud de la casa de la Molina i al nord de la casa de les Canals dels Llucs.
És un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb murs de maçoneria de pedra amb morter amb algunes parets parcialment arrebossades, presenta cantonades diferenciades amb grans carreus de pedra treballada i està formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana, orientada al sud-oest, presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda pedra treballada (formada per tres blocs de pedra) d'arc deprimit convex. Dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada flanquegen el portal.

Continuem caminant i ens retrobem amb la riera de Merlès, que segueix paral·lela a la nostra dreta fins arribar a

LES CANALS

Les CanalsLes CanalsLes CanalsLes Canals
















Descobrim una masia de dimensions mitjanes formada per dos cosos principals separats per uns metres i dedicats a l'habitatge. El volum més petit, de planta baixa i primer pis, és alhora el més antic, mentre que el modern compta també amb el nivell de golfes. Ambdós estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en els dos casos, tot i que no coincideixen en orientació ja que el volum antic s'orienta a l'est i el modern al sud. La façana principal del volum antic, orientada a l'est, presenta estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i també amb obra vista, adossades a dreta i esquerra de la façana. Al centre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1748 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord es troba molt coberta de vegetació. La façana sud té diverses estructures adossades que s'uneixen amb el volum modern, algunes de les quals es troben en un nivell força inferior respecte la masia a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta.

A continuació anem a trobar la riera, que travessem pel Pont de les Canals.

Pont de les CanalsPont de les Canals

Una vegada travessada la riera de Merlès ens enfilem pels camps de Bec tot deixant aquesta masia a la nostra esquerra.

CAN BECS

Can BecsA continuació ens desviarem per un corriol que passa a tocar de

CAL BLANQUILLO

Cal BlanquilloCal Blanquillo

La masia de Cal Blanquillo fou construïda l'any 1780 i totalment restaurada el 1998. La seva bodega es conserva intacta i també dues grans tines on es guardava el vi que antigament s'elaborava a la zona.

Ens anem acostant al final de la caminada. Travessem l'autovia de nou i fem una breu parada a Cal Saltet. Traspassem el riu Llobregat pel pont i entrem a

COLÒNIA CAL PONS

Cal PonsCal PonsCal PonsCal Pons

La Colònia Pons és una de les colònies tèxtils del municipi de Puig-reig. Fundada l'any 1875 per la família manresana Pons, és probablement la colònia tèxtil més interessant de Catalunya des del punt de vista monumental (arquitectònicament i urbanísticament). Compta amb un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievalistes dels propietaris, el xalet del director, la magnífica església neogòtica de Sant Josep (amb el panteó familiar), obra de l'arquitecte modernista Josep Torres i Argullol, la casa-convent de les monges i el teatre. A un nivell més inferior, i prop de la fàbrica, hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis (forn, botigues, ...)

Cal PonsCal PonsCal PonsCal PonsLa colònia fou construïda entre 1875 i 1920, els anys de màxim creixement econòmic i d'especial protagonisme polític i econòmic dels seus propietaris.

Lluís G. Pons i Enrich, industrial i polític, fou un dels màxims defensors del paternalisme industrial.
La fàbrica, dedicada a la producció de filats i teixits de cotó, amplià la seva producció amb la confecció de tovalloles als anys seixanta, esdevenint la principal activitat fins al seu tancament l'any 1992.

Continuem pel carrer del Riu, desprès el carrer de Verdaguer tot arribant de nou a la Plaça Nova, punt de sortida i final de la caminada.

XXVIª CAMINADA DE PUIG-REIG

Caminada de Puig-reig 2010

Cap comentari :

 
Anar al principi