CAMINADA POPULAR DE LES CASES NOVES - MASIES DE RODA 2013



Caminada Popular de Les Cases Noves 2013
Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 17,80 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 528 metres, baixant: 528 metres.
Altitud mínima: 443 metres, màxima: 676 metres.
Temps total: 4 hores i 55 minuts.

Ens trobem a la Placeta del Barri de Les Cases Noves per inscriure'ns a la caminada popular d'aquest veïnat de Les Masies de Roda.

La taula d'inscripcions situada a la Placeta del Barri de Les Cases NovesInscrivint-se a la Caminada Popular de Les Cases Noves 2013

La caminada d'aquest any ens acostarà al congost de les Gorgues, un dels indrets més fascinants d'aquesta zona. El recorregut es divideix en dues parts ben diferenciades, totes dues amb suaus desnivells i paisatges amb molt contrast. Primer recorrerem la Riera de les Gorgues i després tornarem per un tram del Camí Ral de Vic a Olot.

Una bona colla de caminaires s'acosta a la Placeta del Barri atrets per aquest interessant recorregutIniciem el recorregut dirigint-nos cap al sud-est per la carretera de Còdol. A la nostra esquerra circula paral·lel, el Torrent de les Cases Noves envoltat d'una rica vegetació de ribera. Al cap de poc arribem a una bifurcació i tombem a l'esquerra, dirigint-nos cap a llevant tot travessant el torrent per un pont. Un cop travessat aquest, comencem a enfilar-nos en direcció al mas de Serra-xica. Després de passar pel costat d'aquesta masia, agafem un sender que es dirigeix cap al nord-est en direcció al mas Fontseré.Travessant el Torrent de les Cases Noves Avancem per sobre d'una dura capa de margues gris-blavoses que constitueixen la Serra-xica. El dia continua ennuvolat i el paisatge emboirat dona un aire fantasmagòric a les masies que apareixen a prop del camí. Deixem a la dreta la masia de Fontseré i a mà esquerra La Mesquida. L'ascens és continu però suau, enmig de grans extensions de camps envaïts per la boira. Travessem el Camp de les Basses deixant de banda alguns trencalls per accedir als camps. Finalment arribem a una bifurcació, en aquest punt entrem en el terme de L'Esquirol o Santa Maria de Corcó. Girem cap a l'esquerra i al cap de poc enllacem amb un camí més ample. Aquest pren la direcció nord-oest i comença a perdre alçada mol lleugerament.

Bestiar a prop del Colom GrosVaques enmig de la boira a prop del Colom Gros

Després de veure a mà esquerra el bestiar com pastura enmig de la boira, arribem al mas El Colom Gros, la primera casa que trobem pertanyent a L'Esquirol. Anem seguint aquest camí carreter en direcció nord-oest enmig de camps de sorgo o melca i tancats de bestiar.Indicador de camins a l'alçada de la Depuradora de purins de Santa Maria de Corcó-L'Esquirol De mica en mica ens decantem cap al nord i no tarden gaire en passar pel costat de la planta Depuradora de purins de Santa Maria de Corcó-L'Esquirol. Ens trobem a tocar de la carretera de Vic a Olot, que veiem ben a prop a la nostra esquerra, en el punt conegut com la Creu de Casserres. Valdria molt la pena acostar-s'hi, si no fos per el dia emboirat que tenim. Aquest collet, molt panoràmic, és un magnífic mirador del Collsacabra, del poble de l’Esquirol i també del monestir de Sant Pere de Casserres. A continuació voregem la depuradora pel costat de tramuntana i seguim l'antic Camí Ral de Vic a Olot en direcció nord-est i en lleugera baixada.

Anant pel Camí Ral de Vic a OlotEl Camí Ral de Vic a Olot va tenir la sort de que la carretera construïda cap al 1910-1920, va ser feta pel seu costat i no per sobre d'ell, en cas contrari segurament ja no el podríem trepitjar. El camí davalla cap al Sot de la Font de l'Avellaner. Els camps abandonats fan que actualment vegem un paisatge cobert de rouredes esclarissades, amb arbres relativament joves, i algunes zones obertes amb brolla baixa.Indicador de camins a l'alçada de l'Sporting Club Entre els roures de tant en tant apareix alguna alzina i algun aladern. En arribar a la capçalera del sot ens decantem cap al nord tornant a pujar lleugerament. Seguim un carrer de l'antiga Urbanització de l'Sporting Club fins arribar a una bifurcació. De nou ens trobem molt a prop de la carretera de Vic a Olot. Aquí trobem un nou indicador del Camí Ral i del Meridià Verd. En aquesta zona hi havia hagut el càmping i el complex lúdic de l’Sporting Club. Anem seguint el Camí Ral d'Olot que davalla suaument en direcció nord-est. En aquesta zona existia una antigua teuleria, al voltant de la qual es va formar el petit nucli de la Teuleria de Sant Martí Sescorts. Arribem a l'escorxador Patel. En aquest punt anem cap a la dreta passant pel mig de les instal·lacions de l'empresa i continuem davallant fins al Pont de la Teuleria o de Sant Martí. Es tracta d'un alterós pont medieval, d'un sol arc rebaixat situat sobre la riera de Sant Martí, afluent per la dreta de la Riera de les Gorgues. Tot just creuat el pont arribem a la Casa del Pont, actual Restaurant Les Gorgues, i al seu davant trobem el primer avituallament.

El primer avituallament situat davant el Restaurant Les GorguesAquí trobem aigua i taronges per recuperar les forces

En l'avituallament trobem aigua i taronges que ens han preparat els amics de Les cases Noves. Per aquí hi tornarem a passar a la tornada. Davant mateix de l'avituallament hi ha el Restaurant Les Gorgues.

LA CASETA DEL PONT - RESTAURANT LES GORGUES

La Caseta del Pont, actual Restaurant Les Gorgues, i al fons el primer avituallament de la caminadaLa Caseta del Pont, actual Restaurant Les Gorgues, havia estat un hostal de traginers arran del Camí Ral de Vic a Olot

Antigament va ser un hostal de traginers molt concorregut en trobar-se a tocar del Camí Ral de Vic a Olot. Conegut com l'Hostal de les Gorgues o també anomenat la Caseta del Pont, actualment funciona com a restaurant. Després de passar la casa el camí remunta un petit esquenallIndicador a la zona dels Plans, separació del Camí Ral d'Olot i el Sender de les Gorgues rocós format per dures margues blavoses i trobem un cartell indicador que ens situa a Els Plans. En aquest punt deixem a l'esquerra el Camí Ral de Vic a Olot, la caminada segueix per la dreta en direcció al Sender de les Gorgues. Aquest davalla marcadament cap a llevant. Quan tot just hem fet uns pocs metres, ens arriba el conegut so de l'aigua en precipitar-se. Tenim a la nostra dreta la visió del primer salt i gorga formats per la Riera de Sant Martí, ens trobem davant del Salt del Cabrit. Ens desviem uns metres cap a la dreta per acostar-nos a un petit mirador.

EL SALT DEL CABRIT

El Salt del Cabrit a la Riera de Sant MartíEl Salt i la gorga del Cabrit

Des d'aquest mirador natural, es domina el popular Salt del Cabrit, un dels principals saltants de la Riera de Sant Martí. És un salt d'una vintena de metres amb un curs d'aigua molt fluctuant. El Salt del Cabrit és la porta d'entrada a les Gorgues, i també l'indret més popular i concorregut per la seva proximitat a la carretera. A continuació retornem al sender que seguíem i que ara avança per la vessant esquerra de la Riera de Sant Martí, paral·lel al seu curs, fins l'aiguabarreig amb la Riera de les Gorgues. El desnivell natural de la riera és força pronunciat, donant lloc a diversos salts. Els dos més notables són sens dubte el del Cabrit i el Gros de la Gorga.

EL SALT GROS DE LA GORGA

El Salt Gros de la GorgaÉs el darrer salt d'aigua de la Riera de Sant Martí Sescorts abans de desembocar a la Riera de les Gorgues a l'altura de les ruïnes de l'antiga església de Sant Pere Pescador, abandonada quan es va fer el Pantà de Sau. Aquí la Riera de Sant Martí fa un salt impressionant abocant les seves aigües a la Riera de les Gorgues que en aquest tram es confon amb la cua del Pantà de Sau. L'alçada del salt, uns 80 metres, varia en funció del nivell del pantà.

La bonica cascada del Salt Gros de la GorgaUna altra perspectiva del Salt Gros de la Gorga

Aquest salt és un dels principals atractius d'aquest sector de les Gorgues. L'aigua de la Riera de Sant Martí es precipita formant una bonica i blanca cabellera que en rebotar al capdavall forma un gorg o gorga de gran extensió i profunditat. L'espectacle natural és sorprenent i més tenint en compte el canvi sobtat del paisatge amb el primer tram del recorregut. Diferents corriols, a mà dreta, porten a petits miradors des dels quals obtenim imatges espectaculars d'aquest indret. El senderLa Riera de Les Gorgues amb la situació de les ruïnes de la capella de Sant Pere Pescador planeja cap al sud-est i de cop i volta gira en direcció nord, es converteix en un corriol i es fica dins un petit bosc, seguint sempre aigües amunt la Riera de Les Gorgues. Des d'aquest revolt podem veure, mirant cap a migdia, les restes d'una construcció. Són les runes d'una petita capella dedicada a Sant Pere i curiosament es deia Sant Pere Pescador. Hem de tenir en compte que tota aquesta zona de rieres i sobretot del riu Ter que el tenim a l'altra banda d'aquest revolt, era un lloc ideal per l'economia d'aquesta zona ja que la pesca era molt freqüent i habitual en aquest indret. També cal dir que hi havia un camí natural que a través d'una petita passera permetia anar d'una riba a l'altra.

L'agulla del Cap de Mort o Ninot de les Gorgues des del Sender de Les GorguesContinuem pel sender seguint unes marques grogues. A l'altra banda de la riera ja tenim una primera visió del monòlit del Cap de Mort. Hem entrat de ple en la regió de Les Gorgues. La Riera de Les Gorgues ha construït un espectacular engorjat amb nombrosos salts d’aigua, agulles i restes d'antics molins fariners. Recórrer aquesta riera seguint el camí enlairat de la riba dreta de l’engorjat és tot un espectacle. La natura, exultant d'aigua i vegetació, ens deixa bocabadats davant d'aquesta bellesa. Cada racó del camí ens descobreix indrets meravellosos. Després de passar unes balmes, arribem a la Riera de les Paganes.

LA RIERA DE LES PAGANES

La Riera de Les PaganesAquesta riera recull les aigües dels vessants meridionals de la Serra de Feu. Quant conflueix amb la Riera de Les Gorgues forma un gran espai limitat per altes parets inaccessibles, d'entre les quals destaca el singular monòlit del Cap de Mort que presideix un pronunciat meandre de la Riera de Les Gorgues.

El sender travessa a gual la Riera de Les PaganesTravessant la Riera de Les Paganes amb el Salt de Nara al fons

Travessem la Riera de les Paganes uns metres per sobre del sallent del mateix nom, l'accés al qual resulta molt dificultós. Per creuar-la ens caldrà fer-ho mullant-nos els peus, depenent del corrent de la riera. Mentre la travessem, si mirem cap al nord, veurem un nou salt. Remuntant el curs de la riera per la seva vessant esquerra, podem arribar-nos-hi per admirar l'anomenat Salt d'en Nara.

EL SALT D'EN NARA

El Salt d'en Nara a la Riera de Les PaganesLa Riera de Les Paganes amb el Salt d'en Nara al fonsAquest salt està situat en un dels indrets més poètics i recòndits del sector de les Gorgues. El saltant en si mateix costa de veure ja que queda enmig de la vegetació. Cal endinsar-se i progressar uns metres aigües amunt de la Riera de Les Paganes, per localitzar un lloc prou adient per contemplar la cascada en tota la seva magnitud. És un saltant en que l'aigua cau amorosida sobre la riera enmig d'un bosc molt humit. Una vegada creuada la riera i sempre acompanyats per la remor de l’aigua, el camí es torna més estret i a la vegada més humit, els arbres resten coberts d’una fina capa de molsa. Quan el camí surt del tram arbrat, tornem a veure a la nostra dreta el monòlit del Cap de Mort.

EL CAP DE MORT O NINOT DE LES GORGUES

L'agulla del Cap de Mort o Ninot de les GorguesDetall del Cap de Mort

Es tracta d'una estructura rocosa amb una forma molt característica que crida molt l'atenció. El cap de Mort, conegut també com el Ninot de les Gorgues, està situat al cantó sud d'un marcat meandre de la riera de les Gorgues molt a prop de l'aiguabarreig amb la Riera de Les Paganes, al peu d'una falla horitzontal arran de riu. Va ser un dels referents en elsRètol indicador al Gorg del Saborell inicis de l'escalada osonenca a causa dels desploms de la seva part superior, que durant molts anys va representar una seriosa dificultat. Hi ha constància de la primera ascensió l'any 1961; l'any 1971 una altra cordada va instal·lar la creu que hi ha al cim. Aquesta agulla l'anirem veient un bon tram fins a arribar a un cartell indicador de la situació del Gorg del Saborell. Si ens acostem a la cinglera, podrem fer bones fotografies tant del Cap de Mort com d'altres bonics trams de la riera.

EL GORG I SALT DEL CÒDOL O DEL MOLÍ DEL CÒDOL

La part superior del Salt del Còdol o del Molí del Còdol des del Sender de Les GorguesLa regió de Les Gorgues està formada exclusivament per roques d'edat eocènica. Aquestes roques formen una sèrie de capes de més de 1000 metres de gruix, constituïdes per margues blaves i gresos calcaris, materials molt diferents, tant pel seu aspecte com per la seva duresa. Tant els gresos calcaris com les margues blaves estan disposats de forma molt senzilla i uniforme en capes paral·leles lleugerament inclinades cap al oest o sud-oest. Aquesta inclinació o cabussament de les capes és un fet mol important i en bona part responsable del curiós relleu de tota aquesta zona.

El Salt i el Gorg del Còdol o del Molí del Còdol enmig de la Riera de Les GorguesLa Riera de Les Gorgues amb la part superior del Salt del Còdol i l'agulla del Barret del Capellà

Les capes de gresos duríssims en les quals s'encaixen Les Gorgues, s'enfonsen i amaguen cap a l'oest, per sota de les argiles blaves més tendres que formen la Plana de Vic. D'aquesta disposició també n'és una conseqüència els gorgs i basses que es troben en el curs de la riera. El Salt del Còdol és ben diferent de la resta de cascades que hem anat veient. No es tracta d'una caiguda des d'un cingle elevat, sinó que són més aviat una sèrie de ràpids amb molt pendent, on el llit de la Riera de les Gorgues s'eixampla i dóna lloc a una cascada molt àmplia que cau suaument. L'aigua es recull en el bonic Gorg del Salt del Còdol o del Molí del Còdol.

L'agulla del Barret de CapellaEl nostre recorregut continua vorejant els espadats de la Riera de Les Gorgues. Aquesta des del seu naixement al peu dels penya-segats d'Aiats fins a ajuntar-se amb el Ter a l'alçada de Sant Pere de Casserres, desfà un desnivell de mil metres en menys de quinze quilòmetres de recorregut. El seu nom fa referència a la successió de gorgs, sallents, colls, afraus i congostos de gran espectacularitat que es troben en el seu curs. El camí és molt planer i passa per sobre del Salt del Còdol, amagat en un revolt de l'engorjat.

Un dels torrents a travessar després de la drecera del SimonMés endavant deixem a mà esquerra la drecera del Simon, un corriol que s'enfila fins a la masia homònima. Els espadats, els engorjats i la vegetació són cada vegada més impressionants. Les vistes de la riera són inoblidables. Ens trobem en un dels paratges més valuosos de tot el Collsacabra. Creuem un parell de torrents secundaris que vessen aiguaEl Torrent de la Font Nova per tot arreu. Al cap d'una estona i després de passar per sobre del Torrent de la Font Nova, deixem el sender principal i agafem un petit corriol, a mà dreta, que en pocs metres es dirigeix directe cap a la vora de la cinglera. Arribem a un indret impressionant: la Barra de Ferro, una gran roca que es despenja verticalment sobre la Riera de Les Gorgues, i des d'on tenim boniques vistes sobre el Salt de la Barra de Ferro, el congost en els seus dos sentits, ascendent i descendent, i, al fons, les profunditats feréstegues de la riera.

LA BARRA DE FERRO

Damunt la gran roca de la Barra de FerroLa Barra de Ferro

Antigament en aquesta plataforma hi havia una barra de ferro que s'unia amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall, mitjançant una gruixuda corda de cànem i que servia per a transbordar feixina (brancatge d'alzina), carbó vegetal posat en sarrions, troncs de fusta, etc., a través de la fondalada del congost i procedent del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. Aquesta barra de ferro, en persistir en aquest lloc durant molts anys, va acabar per donar nom al conjunt de penya-segats que clouen la vall en aquest indret. Aquesta plataforma rocosa està envoltada per un conjunt d'impressionants penya-segats que emmarquen la vall per tots els costats.

EL SALT DE LA BARRA DE FERRO

El Salt de la Barra de FerroEl Salt de la Barra de Ferro

Envoltats de cingles que cauen aplomats des d'una alçada d'un centenar de metres. La vista sobre el Salt de la Barra de Ferro és a volt d'ocell i una alzina arrelada acrobàticament al cingle ens dificulta la seva visió. L'indret és espectacular i l'estimball, considerable. El Torrent de la Font Nova es despenja des d'una alçada d'uns vuitanta metres i crea un paisatge irreal al jugar amb la boirina. Un bonic ventall d'aigua rebota al fons de la vall. Aquest és un dels salts més bonics de tot el terme de l'Esquirol. L'espectacle és verdaderament impressionant. Ens quedem una bona estona contemplant-lo bocabadats retardant el moment de re-emprendre el camí.

Maduixeres arran del camí junt amb exemplars de herba fetgera de la varietat blavaL'herba fetgera o viola de llop de varietat blanca vista a prop del camí

Finalment ens aixequem i retornem al camí principal. Seguim de dret en direcció a llevant, per un camí ample i sense pèrdua, enlairats sobre la riba dreta de la Riera de les Gorgues. Més endavant, encara que no el veurem, passem per sobre del Salt del Tornall. El barri del Pedró queda molt a prop, a l'esquerra nostre i enlairat, malgrat que la vegetació noIndicador del trencall al Molí d'en Bertrana ens el deixi veure. Continuem avançant fins a trobar un corriol que baixa cap a la riera a la nostra dreta, un pal indicador ens informa que porta al Molí d'en Bertrana. Al cap de pocs minuts, el bosc s'obre una mica i sortim a una esplanada amb una cruïlla de camins. Un pal indicador ens diu que ens trobem a l'Afrau dels Teixidors. A la dreta hi ha les restes d'un antic camp de tir. A sota seu hi ha una caseta de pedra. Actualment és un esplèndid mirador sobre la fondalada de Les Gorgues, justament damunt d’una bonica clotada encerclada de timberes. Ens venen ganes de baixar a la riera a tocar l'aigua del gorg i cascada dels Teixidors, que tenim a uns seixanta metres més avall. Aquest és un dels llocs més salvatges de tota la riera.

Trencall de l'antic camp de tir on deixem el Sender de les Gorgues i anem cap el barri del PedróIndicador a l'Afrau dels Teixidors

En aquest punt abandonem el Sender de les Gorgues, que continua de front i en direcció nord, per agafar el camí ample que surt a mà esquerra enfilant-se cap a ponent. Després d'un parell de ziga-zagues anem a sortir al barri del Pedró de l'Esquirol. Ho fem en mig del passeig del mateix nom. A continuació girem a l'esquerra en direcció a migdia fins arribar a la capella del Pedró.

LA CAPELLA DEL PEDRÓ

La capella del PedróPlaca commemorativa a la capella del Pedró

Aquesta capella es troba dins la propietat del mas Bertrana en terme de L'Esquirol. El 26 de desembre de 1989 es va inaugurar la nova capella del Pedró, edificada a prop d’on hi havia hagut l’antiga capella de Santa Maria de Corcó. Presideix la capella la imatge de la Mare de Déu del Roser que va ser beneïda pel bisbe de Vic Josep M. Guix.

EL PEDRÓ DE LA DOLOROSA

La capella del Pedró amb el Pedró de la DolorosaEl Pedró de la Dolorosa situat davant la capella del Pedró

Davant de la capella, a la banda nord, es troba un pedró amb un petit altar dedicat a la Verge dels Dolors, la Dolorosa, una de les advocacions de la Mare de Déu. Des de la plaça en la que es troba la capella, situada a 668 m.a., disposem d'àmplies panoràmiques de la Serra de Cabrera. Ens caldrà orientar-nos cap al nord-est i mirar per sobre les capçades dels arbres.

La Serra de Cabrera vista des de la capella del PedróEl zoom de la càmera ens permet acostar-nos i descobrir cada detall d'aquestes muntanyes. Ens adonem de la frondositat dels seus boscos i del despoblament que impera en aquest territori abrupte i poc comunicat.

Aiats i el Montcalm separats pel Coll de Comajoan sobresurten per damunt d'espeses boscúriesAproximació fotogràfica a la zona central de Cabrera

Anem descobrint el relleu accidentat de la zona, batejat amb nom tant evocadors com Cabrera, Coll de Bram, Puig dels Llops, les Bores... Després de contemplar aquest meravellós paisatge anem a la part posterior de la capella del Pedró on ens espera l'esmorzar.

Recollint l'esmorzar al PedróPreparant l'esmorzar al parc de la capella del Pedró

En un petit espai enjardinat, amb taules i bancs de fusta, junt amb diversos elements de parc infantil, els amics de les Cases Noves ens tenen preparat un abundant i apetitós àpat per recuperar forces.

La taula de les begudes i el cafèEsmorzant a les taules del parc infantil de la capella del Pedró

Després d'assaborir, ben asseguts a les taules, l'esmorzar i de fer petar la xerrada tot descansant, reemprenem la caminada dirigint-nos cap a La Bertrana agafant la pista que baixa cap al sud-oest. Al cap de poc fem un gir d'uns 360° i ens encarem cap al nord, passant entre el Sot de la Tomba, enfonsat a l'esquerra, i les cases del Pedró, enlairades a mà dreta.

La figura rectilínia dels Cingles de Cabrera i Aiats des del camí a La BertranaMentre avancem gaudim de la figura rectilínia dels Cingles de Cabrera i Aiats, sens dubte una frontera natural entre Osona i la Garrotxa. Més cap al nord comencem a distingir les Serres de Bellmunt, Curull i Puigsacalm.

Els principals cims de la Serra de Curull i el Puigsacalm vistos des del camí a La BertranaEl Santuari de Bellmunt a la serra del mateix nom

El camí es suavitza i planeja decantant-se cap al nord-oest. De tant en tant travessem algunes capes de calcàries grises que donen una nota de color al verd de l'alzinar. Hem abandonat la roureda de roure martinenc amb boix que hem trobat al recorre Les Gorgues, per un alzinar típic de muntanya amb abundància de aladerns. L'aladern, "Rhamnus alaternus",Exemplar femení d'aladern, carregat de fruits és un arbust de fulles petites i lluents per l'absència de pèls, disposades de forma alterna, d'on deriven els seus noms comú i científic de l'espècie. És una planta dioica, amb individus masculins i d'altres femenins productors de fruits rodons, vermellosos al principi i negres a la maturitat. És un arbust típic de la vegetació mediterrània. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu i és un arbust molt resistent a la sequera. Així mateix encara que és molt abundant en els alzinars, mai arriba a dominar el paisatge. Finalment comencem a divisar el conjunt de La Bertrana.

Arribant a La Bertrana i Cal Masover per llevantEl camí de La Bertrana

El camí, després de passar per entremig d'una petita arbreda, ens deixa al mig de les edificacions que formen el petit veïnat de La Bertrana. Aquest està format pel mas més antic del terme de l'Esquirol, La Bertrana, amb la capella de Santa Maria i Cal Masover o Rectoria Vella.

LA BERTRANA

Vista del mas de La Bertrana i de la capella de Santa Maria des de la banda de migdiaDetall de les galeries d'arc de mig punt de la façana de migdia i el portal de migdia del mur que envolta la lliça del masÉs el mas més antic de l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó, documentada, l'any 952, amb el nom de "Domus de Sancta Maria i de Villa Corgolone", i com a "Sancta Maria de Corcolione" el 1079. D'aquesta primitiva església no en queden restes, però se sap que estava situada al costat mateix de l'actual mas de La Bertrana. La masia és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el portal orientat a llevant. A la banda de migdia hi veiem unes galeries d'arc de mig punt. Tota la masia està envoltada per un mur amb dos portals que tanquen el pati o lliça, un a tramuntana i l'altre a migdia. Hi ha també, a la banda de tramuntana, un recinte que clou l'hort amb un portal d'arc rebaixat.

LA CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA BERTRANA

La capella de Santa Maria de La BertranaDetall de la llinda gravada del portal de la capella de Santa Maria de La BertranaEs troba situada al migdia del mas i està orientada de llevant a ponent. La llinda de sobre el portal d'accés ens indica que devia ser construïda o reformada al segle XIX. No sabem si es tracta d'un recordatori en honor de l'antiga església parroquial que hi havia en aquest sector, quan el poble de l'Esquirol tant sols era una fonda del Camí Ral.

CAL MASOVER - "LA RECTORIA VELLA"

Portal del cantó de tramuntana del mas de Cal MasoverDetall del pou de Cal MasoverÉs una antiga masoveria de planta en forma de "L", construïda damunt el desnivell del terreny. A la part de tramuntana hi té un portal que coincideix a nivell del primer pis, i li fa d'espona al pou. Pertany al patrimoni del mas la Bertrana i es coneix per la "Rectoria Vella", degut a que va ser la casa rectoral de l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó, abans de ser traslladada, al segle XVIII, a l'actual nucli de l'Esquirol. Ha estat reformada com a casa de colònies.

A continuació revoltem la masia i enllacem amb el Camí Ral de Vic a Olot que seguim cap a l'esquerra. Aquest camí carreter travessa uns paratges ondulats i molt fèrtils. Algunes masies cridaran la nostra atenció, les que més el Pla de Roda i el Cuní, a la dreta, i el Colom Gros, a l'esquerra. La carretera C-153 segueix gairebé paral·lela el Camí Ral i el seu brogit el podem escoltar nítidament.

Vista de Manlleu i de la Plana de Vic des de La BertranaPanoràmica de la Serra d'Ensija, el Pedraforca i els Munts des de La Bertrana

Des d'aquest punt gaudim de bones vistes, tot i haver-hi boirina. Davant nostre se'ns desplega una extensa panoràmica de la Plana de Vic, els Munts, la Serra d'Ensija, el Pedraforca, la Serra de Bellmunt, Curull i Cabrera, un autèntic plaer per la mirada i la càmera fotogràfica. Anem seguint, tot davallant suaument, l'antic Camí Ral de Vic a Olot en direcció sud-oest. El Camí Ral, possiblement d’origen romà, va ser durant dos mil·lenis la principal via de comunicació entre les comarques de la Garrotxa i Osona.

Vista de la Serra de Bellmunt amb el santuari homònimLa Serra de Cabrera amb el santuari del mateix nom des de La Bertrana

Fins ben entrat el segle XX constituïa una activa via de comunicació, per la qual passaven traginers i comerciants, s’anava a les fires de Manlleu o Olot, i es comunicava amb Barcelona o Perpinyà. El seu declivi s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'any 2007 Els "Amics del Camí Ral de Vic a Olot" van promoure la recuperació del Camí Ral, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni. Seguint el seu traçat arribem a Cal Bonifet.

CAL BONIFET

Cal Bonifet situada al peu del Camí Ral de Vic a OlotEs tracta d'una masia del segle XVII relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Sembla que va ser la última rectoria de La Bertrana abans de que es construís la Rectoria Vella. El nom original del mas seria "el Benifet", que li vindria donat per ser la residència d'un beneficiat eclesiàstic. L'edifici actual, datat al 1671, té més l'estructura i vistositat d'un estament eclesiàstic que no pas d'una modesta pagesia de l'època.

El Montseny amb el cim del Matagalls des del Camí Ral de Vic a Olot després de deixar enrere Cal BonifetVistes de la Serra de Bellmunt des del Camí Ral

El paisatge ens continua presentant unes vistes meravelloses. Anem davallant amb regularitat. El terreny és rocós i amb escassa vegetació arbòria. Seguim el camí ben marcat, sense fer cas de les pistes que surten a dreta i esquerra, que porten a les masies i granges properes. Deixem separades a l'esquerra el Simon i a mà dreta la masoveria de Can Martí. El camí té molta amplada i està separat dels camps de conreu per murs de pedra seca. Els conreus són escalonats i s'aprofiten entremig de les codines. Finalment arribem a l’interessant pont medieval i antic hostal de les Palanques.

LES PALANQUES

Les PalanquesMitjançant un pont d'un sol arc, tot de pedra, pla i amb les baranes trencades, situat al costat de la masia, travessem la Riera de les Paganes. La masia havia estat un antic hostal i molí, que actualment s'ha transformat en una casa de pagès. Tot seguit agafem una antiga pista que descendeix uns dos-cents metres paral·lela a la carretera. A l'altra banda, vers el nord, enlairada en el Serrat del Dot, veiem la masia del mateix nom.

EL DOT

El DotMasia que pertany al terme de Sant Martí Sescorts, vinculat religiosament a Manlleu i civilment a la senyoria del Cabrerès. És una masia de planta quadrada amb la coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de planta i primer pis. Les obertures que podem observar des del camí, estan emmarcades amb pedra picada. Al seu costat hi veiem una pallissa de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana orientada a ponent.

Exemplar de card mariàTram del Camí Ral de Vic a Olot entre Les Palanques i els Plans

A continuació seguim rectes cap al sud-oest pel Camí Ral. Aquest camí mil·lenari va ser construït pels romans fent servir antics senders de bestiar i va ser anomenat "Strata Francisca" ja que era el camí que connectava l'interior del país amb França. Entrava pel coll d'Ares i travessava el Collsacabra pel grau de Falgars. A partir del segle XVII se la denomina "camino regio" i "camino regalio de civitate Vici ad Olot". És doncs a l'Edat Mitjana quan es va convertir en Camí Ral de Vic a Olot, transformant-se en una de les rutes més transitades entre el segle XIV i el segle XIX. És a partir d'aquest camí que es va articular el territori.

LA RIERA DE LES PAGANES

Vista de la Riera de Les Paganes en direcció nord-estLa Riera de Les Paganes

De mica en mica ens anem acostant a la riba dreta de la Riera de Les Paganes. Decidim desviar-nos cap a l'esquerra, per anar a veure la part final de la Riera de Les Paganes abans de desembocar a la Riera de les Gorgues. Boniques vistes sobre els engorjats. Realment el canvi de paisatge que podem observar de la banda dreta a l'esquerra és realment espectacular. Continuem la caminada i tot seguit entrem a la zona dels Plans.

Quatre esglésies en una mateixa imatge obtinguda des dels PlansDes d'aquí i mirant cap al nord-oest, distingim quatre esglésies: els Santuari dels Munts i el de Puig-agut, i les esglésies de Sant Salvador de Bellver i Santa Maria de Vilanova. A continuació el Camí Ral, que normalment és de terra i de traçat sinuós, passa per sobre de grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa amb algunes fractures o clivelles degudes als moviments tectònics, fins arribar de nou a la Caseta del Pont, on tornem a trobar l'avituallament del matí.

L'avituallament de la Caseta del Pont a la tornadaDesprés de beure, menjar unes taronges i comentar les descobertes fetes amb els col·laboradors, iniciem un tram de la caminada que coincideix amb el que hem seguit al matí. Creuem de nou el Pont de la Teuleria i ascendim cap a l'escorxador Patel. Anem seguint el Camí Ral igual que hem fet al matí però ara en sentit contrari. Abans d'arribar a la planta Depuradora de purins de Santa Maria de Corcó-L'Esquirol, ens girem per gaudir de nou amb les vistes de les serres de Bellmunt, Curull Santa Magdalena i Puigsacalm.

Panoràmica de la Serra de Bellmunt, el Forat Micó i la Serra de Curull des de la zona de la depuradora de Santa Maria de Corcó-L'EsquirolVistes de la Serra de Curull i el Puigsacalm des de la zona de la depuradora de Santa Maria de Corcó-L'Esquirol

El paisatge és extraordinari, la planúria de camps verds i conreats està envoltada d'altes muntanyes amb pics que fàcilment podem reconèixer. Continuem la caminada envoltant la depuradora fins a situar-nos a l'extrem nord del Pla del Colom. Aleshores deixem de seguir el mateix camí del matí i iniciem el darrer tram de la caminada travessant el Pla del Colom. Ara el camí es manté en el mateix nivell planejant en direcció sud-est. Magnífiques vistes cap al nord-oest de la masia del Cuní.

EL CUNÍ

El CuníAquesta masia també pertany al terme de Sant Martí Sescorts. Té una estructura de planta rectangular amb la coberta a quatre aigües. Consta de planta i dos pisos, destacant la façana principal situada a migdia i amb un seguit de porxos. Aquests estan formats per quatre pilars unitsEl Cuní amb la Serra de Moixeró al seu darrereEl Moixeró i les Penyes Altes de Moixeró com a fons del Cuní per arcs carpanells a la planta i al primer pis, i per arcs escarsers al segon. La façana de llevant està arrebossada amb ciment i s'hi observen tres finestres a la planta, un balcó i tres finestres amb ampit al primer pis i quatre més al segon. El camí continua oferint-nos grans i espectaculars imatges. Aquest cop ens fixem amb les muntanyes de ponent.

Panoràmica de les muntanyes de ponent des del Camí RalLa Serra del Moixeró vist des del Camí Ral

Arribem a distingir Sant Sebastià, el Puig Rodó i el Turó de la Creu de Gurb. Per altra banda, mirant per sobre del Cuní s'arriba a veure la Serra del Moixeró. Continuem avançant i sense adornar-nos estem trepitjar de nou el terme de Les Masies Noves. Ens girem vers el nord-est per donar una darrere ullada als característics relleus de Cabrera i Aiats, que han presidit aquesta bonica caminada.

Imatge del Cabrerès després d'entrar de nou en terme de Les Masies de RodaSi la primera part del recorregut ha estat presidida pels engorjats de la Riera de Les Gorgues, amb abundància d'aigua, molta vegetació humida i el vapor de la boira; la segona part no ha desentonat gens ni mica amb les grans extensions planes de camps verds moguts pel vent i conreus ben endreçats, amb grans panoràmiques sobre les muntanyes que envolten la Plana de Vic. Per representar aquest camps he triat un parell de fotografies de roselles com a exemple de la gran quantitat que hem anat veient durant el recorregut.

Grup de roselles enmig d'un campExemplar de rosella, Papaver rhoeas, també coneguda coma paparola

La rosella, Papaver rhoeas, és una planta anual ruderal de flors de color vermell viu i fruits en càpsula, habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com caputxí, pipiripip, roella, gallaret, quicaracoc, badabadoc, paparola i quiquiriquic, entre altres. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món. Estem finalitzant el recorregut. Deixem a mà esquerra el camí de Fontseré i entrem al barri de Les Cases Noves. Amb unes quantes passes més arribem finalment a la Placeta del Barri, punt de partida i arribada de la caminada.

CAMINADA POPULAR DE LES CASES NOVES - MASIES DE RODA

Caminada Popular de Les Cases Noves 2013

4 comentaris :

Paris Canals ha dit...

Interessant sortida. Només agrairia que arregléssiu l'error que hi ha les imatges on s'etiqueta com a Gorg del Saborell la part superior del Salt del Còdol (en una imatge) i el Gorg del Salt del Còdol (en l'altre imatge). El Gorg del Saborell estaria uns metres abans, aniria des del Barret del Capellà en direcció a L'Esquirol. Salutacions!

josep-GPS ha dit...

Moltíssimes gràcies pel teu avís. Ja hem corregit la informació i les fotografies. Sempre intentem contrastar amb els organitzadors de la caminada, els centres excursionistes i amb la gent de la zona les diferents informacions que obtenim abans de publicar-les al bloc. Això minimitza les errades però no les evita. Per això sempre agraïm les correccions que ens pugueu comunicar els que llegiu i seguiu el bloc. De nou moltes gracies.

Ens prenem la llibertat d'afegir l'enllaç a una entrada del teu bloc en la qual fas una molt bona descripció d'aquesta zona.

Josep Balius Planellas ha dit...

Nois una excursió força bonica, quasi tot aixo ho he fet a troços i es un paratge preciós, pro vull felicitar-vos per el magnific bloc que feu, es dificil trobar-ne un de tan complert.
Vos convido a veure el meu: http://josepbaliusplanellas.blogspot.com.es/
SALUT.

josep-GPS ha dit...

Moltes gràcies Josep Balius per les teves paraules. La nostra intenció és promoure les ganes de observar i descobrir els racons encisadors que amaguen les caminades. Ho intentem des de la més honesta il·lusió d'afeccionats a la natura i a la fotografia. Hem mirat el teu bloc i el trobo molt bo, m'agrada descobrir que hi ha més gent que pensa igual. Amb el teu permís col·loquem el teu bloc en el nostre apartat "blocs que mirem".
A reveure

 
Anar al principi