XXXIIª CAMINADA POPULAR A LA CREU DE GURB 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 12,61 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 459 metres, baixant: 459 metres.
Altitud mínima: 485 metres, màxima: 841 metres.
Temps total: 4 hores i 45 minuts.

Ens trobem a la Plaça de l'Amistat de Gurb. Anem a participar en una de les caminades tradicionals del primer de maig: l'anada al Turó de la Creu de Gurb, un dels miradors per excelència de la Plana de Vic.

Després de fer la corresponent inscripció, sortim de la Plaça de l'Amistat i tot seguit agafem la carretera de Sant Bartomeu del Grau a l'esquerra i en direcció sud. A continuació girem a mà dreta pel carrer del Ginebrar i el seguim fins a trobar la Casa Nova de Mont-ral situada en un pla entre camps de conreu. Aleshores girem a l'esquerra i seguim un camí, entre mig de camps, en direcció a l'autovia de l'Ametlla.



Des del camí, per primer cop veiem el bonic Turó de la Creu de Gurb. Durant una bona estona serà el nostre far en la caminada d'avui. Fa un dia esplèndid, lo qual queda corroborat per l'enlairament d'alguns globus aerostàtics per damunt les cases de Gurb. En arribar a l'autovia la travessem per un túnel i girem a mà dreta. Durant una estona el camí marxa paral·lel a ella en direcció nord-est. Tot seguit girem pel primer trencall a l'esquerra.



El camí planeja progressant en direcció a ponent. A la nostra esquerra afloren les margues grises del Serrat de Falgueres. A mà dreta veiem la Caseta del Vinyets envoltada per camps ben grocs de colza florida. Una mica més endavant, també a la dreta, observem el mas Feliuets.



Totes dues masies conformen el típic paisatge rural de la Plana de Vic: masos escampats entre conreus, envoltats dels típics turons testimoni formats per les margues grises de l'antic mar català.



Al cap de poc arribem a una cruïlla de camins. En front nostre arrenca el camí que porta al mas Garrigons; mentre que per l'esquerra marxa el camí de la masia Camprodon. Girem a la dreta en direcció nord.



Avancem per entremig d'una zona boscosa. Al cap de poc, i després de travessar el Torrent de la Caseta del Vinyets, deixem la pista que seguíem i ens enfilem cap a l'esquerra per sobre d'una llenca de margues grises molt descomposta. A poc a poc el camí es decanta cap a ponent i va guanyant alçada. Anem alternant el paisatge de margues gris-blavoses amb el bosc, verd i humit, de pins rojalets. El contrast de colors és impactant.

A mida que hem guanyat alçada les panoràmiques augmenten. Així tenim una bona visual vers el nord-est, on destaca tota la Serra de Cabrera retallada a l'horitzó. Més endavant el que localitzem, mirant cap al sud-est, és el massís del Montseny, amb el Matagalls, el Turó de l'Home i Les Agudes.

No tardem gaire en entrar en la zona coneguda com els Pins del Verdeguer. Un espai boscós i ombrívol que en prou feines travessa la llum del sol. El sender comença a enfilar-se per la Costa del Castell.



Després d'aquesta primera pujada enllacem amb un corriol transversal. Un rètol de fusta ens indica les dues direccions possibles: a la dreta cap a l'ermita de Sant Roc i a l'esquerra cap a la Creu de Gurb. Girem a l'esquerra i continuem per dins el bosc dels Pins del Verdeguer.



Ara la pujada és més suau i de tant en tant se'ns obren finestres entre els arbres, que ens permeten obtenir àmplies panoràmiques vers el sud. Al cap de poc arribem auna mena de balconada. Un indicador de fusta ens informa que ens trobem en el Mirador dels Terressos Blancs.

EL MIRADOR DELS TERRESSOS BLANCS

El lloc escollit per situar-lo és immillorable; la vista ens mostra, en un angle de 180°, bona part de la Plana de Vic pel cantó de migdia.

Cap al nord-est destaca per sobre de tot el petit nucli de Sant Andreu de Gurb, amb l'església, la Rectoria, el Casal, el cementiri i unes quantes masies al seu voltant.

El mirador també ens permet acostar-nos, encara que sigui fotogràficament, a les principals masies d'aquest sector de la Plana. Així descobrim El Verdeguer, Vilafreser, El Romeu i la Casanova de Vilafreser, totes elles al peu del Turó de la Creu de Gurb i envoltades de camps que destaquen amb el seu color groc intens de la colza. Cap al sud-oest podem observar dos dels turons emblemàtics que voregen la Plana de Vic: el Turó de Sant Sebastià amb l'ermita del mateix nom, i el Serrat del Vilar amb la Creu de la Miranda.

L'ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ

Destaquem sobretot l'ermita de Sant Sebastià per un fet històric. El 17 de maig de 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, va convocar a un grup de potentats austriacistes a la capella de Sant Sebastià (en aquell temps pertanyia al seu terme parroquial). Van assistir-hi: Domènec Perera, Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs i Cavallera, Francesc Macià Ambert, Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc, Josep Moragues i Mas, Llorenç Tomàs i Costa. El motiu de la trobada era decidir si es signava un tractat amb Anglaterra, pel qual els catalans austriacistes es comprometien a facilitar un desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. A canvi, Anglaterra es comprometia, entre d'altres qüestions, a defensar les constitucions "de la noble nació catalana". Així es va acordar i el resultat va ser el tractat de Gènova, que curiosament no ha prescrit ni ha estat derogat.



Avancem una mica més i ens endinsem al bosc tot començant a enfilar-nos de nou. Al cap de poc enllacem amb un corriol, més fressat, provinent del mas El Romeu. La pujada es va fent més dreta i feixuga i ens decantem clarament cap al nord. El bosc va sent substituït per arbusts i plantes baixes. Trobem un rètol que indica "el castell - camí dels 6 pins". Aquí ens decantem cap a ponent, fugint del camí més directe però també més dret. Aprofitem els moments de descans a que ens obliga la dura pujada, per fer fotografies.



Continuem pujant, de tant en tant trobem alguns pins enmig de l’aridesa pròpia de la muntanya. Als marges, també hi distingim algunes mates de ginesta, marfull, farigola, argelagues... Un rètol ens indica que hem arribat al Pla de la Farigola.



A continuació ens decantem cap a llevant, planejant una mica, per anar a buscar el corriol que havíem deixant d'El Romeu. En arribar-hi encarem el darrer tram de la pujada, el més exigent i dret de tots. Ens delim per arribar al cim i copsar tot el que ens envolta.



Finalment arribem a un petit replà amb una bifurcació. Per l'esquerra és per on continuarem després de baixar del cim. Seguim cap a la dreta, creuant-nos amb alguns caminants que baixen del turó.



La vista de 180° cap al est-sud-oest és extraordinària. Les Guilleries, el Montseny i els Cingles de Bertí omplen l'horitzó sota un cel ben blau. És curiós adonar-se de la gran acumulació de margues gris-blavoses que hi ha a la vessant de Gurb.

Finalment, i després d'un petit darrer esforç, arribem al cim del Turó de la Creu de Gurb, precisament en el punt on es troba la creu metàl·lica.

EL TURÓ DE LA CREU DE GURB 842 m.a.

Aquest turó, també conegut com Turó del Castell de Gurb, amb els seus 842 m.a. és una de les muntanyes emblemàtiques que envolten la plana de Vic. El turó forma part dels primers contraforts que separen la plana de Vic de l'altiplà del Lluçanès que s'aixeca a l'oest i és un dels punts amb millors panoràmiques que podem trobar sobre la part central de la Plana. En el seu cim, a més de l'esplèndida panoràmica que podem arribar a copsar si la boira ho permet, hi trobem les restes de l'antic Castell de Gurb, una gran Creu metàl·lica i una bonica taula d'orientació. Al 2013, el Grup Fem Camí hi ha col·locat un plafó de fusta on hi ha representats els principals camins que portaven al Castell fins l'any 1373. El mateix grup s'encarrega de mantenir, tenir cura i descobrir els racons que amaga aquest bonic turó de la plana ausetana.

LA CREU DE GURB

Col·locada el 1900 en motiu de l'any sant, la Creu del cim del turó va ser estimbada el 1936 i recol·locada el 1939. L'any 1962 un temporal la va doblegar i un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal i com la veiem ara.

EL CASTELL DE GURB

El Castell de Gurb està situat al centre del municipi de Gurb, al cim del turó conegut pel mateix nom, i s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu. Apareix esmentat a partir del 886 com a "castrum Gorbi". El Castell de Gurb va ser habitat fins el 3 de març de 1373 en que un terratrèmol el va afectar i malmetre severament. De l'antic castell en queden només algunes restes disperses en el pla més elevat del turó: els fonaments i la cisterna. Es tracta de les bases d'alguns murs de pedres disposades en filades regulars. Tot i que es troben molt enrunades, també s'observa alguna estructura com la d'una torre de planta circular, una fossa, i l'arrencament d'un arc. El castell de Gurb era termenal i defensava un territori que comprenia els actuals termes municipals de Gurb i Sant Bartomeu del Grau. El castell era domini dels comtes de Barcelona i era senyorejat per la família Gurb que a partir de la segona meitat del segle XII va passar a anomenar-se Queralt.

La part nord-oriental del turó està presidida per una senyera i una taula d'orientació que ens permet identificar l'entorn que ens envolta. Alineat amb la taula i la senyera sobresurt nevat, el cim del Puigmal.

LA TAULA D'ORIENTACIÓ I LA SENYERA

L'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la Creu de ferro s'hi va muntar la taula d'orientació. Així ens ho explica una placa en el lateral, gravada amb la inscripció: "En commemoració del centenari de la Creu de Gurb. 1 de maig del 2000".

VISTES DES DEL TURÓ DE LA CREU DE GURB

La vista des de la senyera és espectacular, es veuen els principals cims del Pirineu i Prepirineu. Començant per l'oest, veiem els Rasos de Peguera amb els punxeguts Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró, els segueixen la Serra d'Ensija, el Pedraforca i el Cadí amb el Moixeró, la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

Directament alineat amb nosaltres, vers el nord, destaca el Puigmal, la muntanya més alta, juntament amb el Carlit, del Pirineu Oriental. L'acompanyen els cims de l'anomenada Olla de Núria, el Pic de Noufonts, Finestrelles, el Pic d'Eina,...



Mirant cap al nord-est descobrirem les serres del Catllaràs, Picancel, Bellmunt, Curull i Santa Magdalena amb l'inconfusible Puigsacalm en un extrem. Més proper a nosaltres veiem el nucli de Sant Andreu de Gurb. El lloc és ideal i ens hi estaríem hores i més hores, la vista és extraordinària però cal continuar la caminada. Així que retornem al petit collet abans de la darrere pujada, i seguim el corriol cap a la dreta tot revoltant el turó. Al cap de poc trobem un rètol que ens indica la direcció del Turó de la Mina. Decidim acostar-nos-hi.

EL TURÓ DE LA MINA 833 m.a.

Aquest turó es troba a un nivell més baix, al cantó sud-oest, del Turó de la Creu de Gurb. La seva situació millora les vistes pel canó de ponent. Després de fer algunes fotografies retornem al sender de la caminada. Avancem per la vessant ponentina del Turó de la Creu de Gurb. Ens dirigim vers el nord en una baixada força dreta. Al cap de poc arribem al Coll del Castell de Gurb on hi ha indicadors del PR-C 41, el sender de Gurb.



Per la nostra dreta arriben les marques del PR provinent de Gurb. A partir d'aquest punt seguim els senyals grocs i blancs en direcció a Sant Julià Sassorba, mantenint el nivell i decantant-nos cap al nord-oest. Bones vistes vers llevant.

Aquest sender careneja alternant breus pujades i baixades. Arribem a un petit coll a 813 m.a., sota mateix del Puig del Portell. Des d'aquest punt, i mirant cap al sud-est, podem observar el Turó de la Creu de Gurb amb els caminants baixant pel corriol més directe.



Després del coll el sender torna a la vessant de la Plana i avança carenejant per una pineda. Sortim a una pista més ample. Al cap de poc la deixem i agafem, a mà dreta, un sender que baixa de dret, uns 50 metres de desnivell, per dins del bosc de la Costa Xica. Enllacem amb una pista que seguim cap a llevant. Arribem a una cruïlla. Continuem de front en baixada. Seguim baixant per la Costa Xica fins arribar a una nova cruïlla de camins. Un rètol de fusta ens informa de l'existència d'una Pinassa monumental, a uns 225 metres de la cruïlla. És una visita optativa que creiem suficientment interessant per anar-hi. La Pinassa, Pinus nigra, és una espècie de pi que pot arribar a assolir entre 30 i 50 metres d'alçada. El seu tronc es recte i amb la capçada cònica, amb la tendència a agafar forma de para-sol en arbres més vells. Girem a l'esquerra i seguim la pista, que marxa planejant, cap a ponent. Al cap d'una estona arribem a un replà, molt a prop d'un torrent, i allà veiem a l'esquerra del camí la Pinassa monumental.

LA PINASSA MONUMENTAL HISTÒRICA DE LA COSTA DEL RACÓ

Aquesta Pinassa es troba situada en la vessant nord del Puig del Portell, en una canal de la obaga de Vespella al sud-oest del mas de la Serra de l'Oro. Es tracta d'una pinassa (Pinus nigra subespècie salzmannii) de grans dimensions ubicada en una baga formada per un bosc mixt de pins i blades, just al costat d'una pista forestal poc usada. La pinassa té un perímetre de tronc de 72 centímetres a 1 metre d'alçada i destaca especialment per una altura notable, propera als 30 metres. La capçada és petita en relació a les dimensions del tronc, que és molt recte i mostra signes de l'acció d'un llamp. Una vegada hem admirat aquest exemplar monumental de pinassa, iniciem el retorn a la cruïlla on havíem deixat la caminada. Durant el recorregut de tornada podem obtenir boniques imatges de la zona de Vespella, Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà.

Arribats de nou a la cruïlla, ens incorporem al recorregut de la caminada acabant de baixar la Costa Xica fins arribar a la masia de la Serra d'Oro.

LA SERRA DE L'ORO O DE L'ORATORI

La masia de La Serra de l'Oro es troba situada en un petit coll elevat, a l'oest de la Serra Vidala i al sud del Pla de Vespella. Aquest mas pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un cos principal de planta baixa i primer pis, i un cos adossat al costat sud. Podem observar la construcció amb murs de pedra a la base i a les cantonades, i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant desguassant a les façanes laterals.



A la façana principal hi ha tres obertures emmarcades amb obra vista i llinda de fusta, un portal a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La façana est es troba parcialment coberta de vegetació i conté quatre finestres amb llinda de fusta, dues a cada nivell i les dues de la dreta amb brancals de maó. Una part dels murs i les teulades es troben aterrades i la vegetació cobreix part de les façanes est, nord i oest.

LA CREU DE TERME DE LA SERRA DE L'ORO

A la part nord-est de la masia, entre la vegetació, encara es poden veure les restes d'una antiga creu de terme corresponent a la demarcació parroquial de Vespella. Estava datada al segle XVI. Antigament es trobava tancada per un edifici circular amb un diàmetre de 4,20 metres, en el que hi cabien 13 o 14 persones. Durant la Guerra del Francès, l'any 1808, va ser destruïda quedant només el tronc central de la creu. Els amics del Grup Fem Camí, en el seu bloc, hi tenen un reportatge fotogràfic, mostrant tal com era abans de la seva desaparició.

En arribar al mas un camí surt a mà esquerra i porta fins el Pla de Vespella. La caminada continua per la pista de la dreta. Més endavant deixem un trencall a la dreta i després un altre a l'esquerra. Tot seguit creuem el Torrent del Gorguet i entrem en el Pla de Sant Roc. Arribem a una bifurcació, la pista continua per l'esquerra fins el mas Els Saits. Nosaltres agafem el camí de la dreta que en poc temps ens porta a l'ermita de Sant Roc.

LA CAPELLA DE SANT ROC

Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc amb motiu de la pesta del còlera. La capella va ser construïda al voltant de 1886 i la varen fer construir els propietaris dels masos veïns, els Puig i els Saits, sent ajudats també per altres masos de les rodalies. El petit edifici original es va substituir, pocs anys més tard, per un de més gran, acabat l'any 1900. És una capella d'alçada notable, d'una sola nau, de planta rectangular i amb l'absis quadrat orientat a l'oest. La teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a les façanes laterals. Els murs són de pedra amb molt morter exceptuant la façana principal, que està arrebossada i pintada. La façana oest, que correspon a l'absis, no conté obertures, mentre que la façana sud té a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada i un cos adossat que correspon a la sagristia. Aquesta té la teulada a una sola vessant i disposa d'una obertura esqueixada d'arc rebaixat. Al capdamunt de la façana principal, orientada a l'est, hi ha un petit campanar d'espadanya format amb blocs de pedra treballada. En aquesta mateixa façana sobresurten dos pinacles decoratius a l'extrem de cada vessant de la teulada. Destaca el portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, formant un arc doble amb un emmarcament que a la part superior sobresurt lleugerament imitant una teulada de doble vessant coronada amb una creu monolítica. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb pedra motllurada. A banda i banda de la façana, hi han dos pilars adossats coronats amb diversos arcs de mig punt decoratius. La capella està tancada, malgrat això a través de les petites finestres del portal podem veure el seu interior. Descobrim l'altar amb l'imatge de Sant Roc i uns bonics retaules, a les parets laterals, obra de la coneguda il·lustradora Pilarin Bayés.

L'esmorzar de la caminada té lloc cada any davant l'ermita de Sant Roc. Un bon nombre de col·laboradors s'encarreguen de coure les botifarres, preparar els entrepans i repartir-ho entre els caminants. El lloc, assolellat, convidar a estirar-se i a reposar una estona.

La capella de Sant Roc es troba situada en un pla elevat, enmig d'una zona boscosa, des del qual es pot divisar la Plana de Vic. Podem distingir perfectament els cims de la Serra de Cabrera, les cingleres de Tavertet i el massís de les Guilleries. Arribem a veure fins i tot la planta processadora de llet que té la companyia Pascual a Gurb.



Després de descansar, menjar i gaudir d'aquest entorn, agafem un corriol que surt per llevant, descendeix una graonada i es dirigeix cap al sud entre afloraments de margues blaves.



Deixem a mà dreta la Bassa del Puig i tot seguit arribem a la masia del mateix nom.

EL PUIG

Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un edifici principal de planta baixa, pis i golfes; amb un annexe adossat a l'est i diverses estructures més al seu voltant. Les parets són de pedra amb carreus treballats a les cantonades i està coberta amb una teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a les façanes laterals. La façana de migdia disposa de quatre finestres a nivell de planta baixa. Al primer pis n'hi veiem quatre més, una d'elles molt més petita, i un balcó tots emmarcats amb pedra treballada. A les golfes se n'hi veuen cinc de finestres, també emmarcades amb pedra treballada, una de les quals es troba tapiada.



La façana principal es troba orientada a l'est. De la meitat dreta d'aquesta façana sobresurt, perpendicularment, l'annexe adossat, amb un contrafort a l'extrem dret. En la seva part orientada al sud, l'annexe disposa de tres galeries molt amples. Les de la planta baixa i primer pis disposen d'arcs rebaixats amb columnes decorades amb una pedra motllurada a mode de capitell. Després de tafanejar una mica, agafem un corriol que, arrencant d'El Puig i per sota d'ell, descendeix cap al Torrent del Puig.

EL TORRENT DEL PUIG

Ens endinsem en aquest torrent ombrívol i frescal on la llum del sol l'hi és molt difícil penetrar-hi. Hem de creuar el torrent per una passarel·la de fusta.



Anem avançant en paral·lel al llit del torrent. Tot d'un plegat, a mà dreta, trobem la font del Puig.

LA FONT DEL PUIG

La deu d'aquesta font es troba situada uns metres més amunt i és transportada per un tub que passa per sota el torrent fins a prop d'un salt de la riera. En aquest espai s'hi ha construït un mur de pedra arrebossat que amaga un dipòsit. D'ell surt un brollador metàl·lic, amb una pica de pedra, d'una sola peça, al seu dessota. La Font és de 1771. Al costat d'ella, en el mur, hi ha representada una al·legoria de les quatre estacions en ceràmica. A sobre hi ha una llosa amb les següents paraules gravades: "No veia la llum, sentia corre l'aigua, ara torno a bromar. J.S. 2010".

EL CAMÍ DEL BOSC ENCANTAT

Seguim endavant i comencem a trobar diferents rètols que ens indiquen diverses classes d’animals i arbres, tots reproduïts amb fusta. Acabem d'entrar en el Camí del Bosc Encantat. Un divertit recorregut naturalístic, al llarg del Torrent del Puig, amb escultures d'ocells i animals del bosc amb els seus corresponents noms, tot fet amb fusta.

Podem localitzar i identificar tots aquests animalons amagats entre la vegetació. Un recorregut divertit i a la vegada instructiu, l'existència del qual hem d'agrair al Grup Fem Camí de Gurb. Ells són els qui, des del 2009, netegen, arrangen i recuperen els camins que porten al Castell de Gurb, el Pont del Camí Ral, la Font del Puig... i tants d'altres espais d'aquest entorn.

Des dels inicis del 2011 podem gaudir d'aquest camí que puja des de Sant Andreu de Gurb fins a la Creu. Els indicadors de fusta i el disseny de l'itinerari, menys feixuc que l'original, son el resultat de la seva tasca altruista. Després d'haver passat a la vessant dreta del torrent, ens enfilem una mica i anem a veure les restes d'un forn d'obra recuperat i netejat pel grup durant aquest 2013.

FORN D'OBRA DEL TORRENT DEL PUIG

Del forn d'obra amb prou feines es veu la meitat de la seva boca d'entrada, doncs resta ple de terra. Una placa ens informa que aquests tipus de forn es construïen en llocs on hi hagués aigua i argila, a prop de les cases on calia utilitzar el material obtingut. Tot seguit acabem de pujar fins a trobar la pista que porta per la dreta al mas El Sitjar. La caminada la segueix per l'esquerra fins a una cruïlla. Des d'aquí es pot anar, seguint la pista de mà dreta en molt poc temps, fins el nucli de Sant Andreu de Gurb. Val la pena acostar-s'hi. El primer que veiem és l'edifici d'El Casal.

EL CASAL

El Casal es troba situat uns metres al sud de l'església i la rectoria de Sant Andreu de Gurb. Va ser edificat un cop acabada la Guerra Civil, als voltants de 1940, per iniciativa de la parròquia de Gurb. Es tracta d'un gran edifici que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una teulada a quatre aigües. Els seus murs són de pedra amb les cantonades de carreus treballats i la majoria d'obertures emmarcades amb obra vista i amb arcs de descàrrega a sobre. La façana de llevant té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha una porta amb escales d'accés i quatre finestres. Tant al segon pis com a les golfes tenen quatre finestres. La façana nord té dos nivells menys i disposa, a la part dreta, d'un mur adossat que delimita un pati davant la façana principal de l'església de Sant Andreu de Gurb.

L'ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE GURB

Sant Andreu de Gurb és la parròquia més gran de les quatre que té el terme municipal de Gurb. L'església que es conserva avui, és un edifici renovat al segle XII, del qual cal destacar el gran absis llis, els murs laterals amagats per capelles afegides, la rectoria que té adossada a ponent i el campanar, que té tots els indicis d'una obra preromànica aprofitada en refer l'església al segle XII. L'església ha estat molt reformada al llarg dels segles, pel que s'hi observa la influència de diferents estils, cada un d'ells representatiu d'una època determinada.

La seva planta és de creu llatina amb un absis semicircular a la capçalera, i la façana adossada a una de les naus laterals. Els murs són de pedra, amb les cantonades formades per carreus treballats. Al llarg dels segles XVII i XVIII es van obrir les capelles laterals a les façanes nord i sud, i es va construir la sagristia adossada al nord-est. Ja al segle XIX es va reformar el portal principal de l'església, orientat al sud, donant-li l'aspecte actual d'estil neoclàssic. L'exterior de l'absis es troba molt ben conservat. Està format per carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. A la part alta hi ha un fris emmotllurat i disposa d'una única finestra a la part central.



La nau, força ampla i espaiosa, està coberta amb una volta apuntada i reforçada per quatre arcs torals molt fins. L'interior del temple no recorda gens a l'època romànica degut a les nombroses modificacions que es van realitzar entre els segles XVII i XVIII, quan es van construir les capelles laterals. L'interior està decorat amb pilastres i cornises de tipus clàssic.

EL CAMPANAR DE SANT ANDREU DE GURB

El campanar es troba en el sector sud. Està com encaixat en el temple actual, el que indica que deuria ser construït amb anterioritat. Es tracta d'una torre tronco-piramidal, més alta que la resta de les edificacions, que va ser construïda a finals del segle X. Consta de tres pisos separats per dos frisos amb decoració geomètrica, que es troben molt erosionats, i només conté obertures al pis superior. El darrer pis va ser molt modificat i coronat amb merlets en la reforma del segle XVIII.

EL CARREU PRE-ROMÀNIC DE SANT ANDREU DE GURB

En l'angle sud-est de l'església de Sant Andreu de Gurb, encastat a l'arrancada de l'absis, hi ha un bloc de pedra esculpit amb motius geomètrics i vegetals. Es creu que es tracta d'un element preromànic i que formava part de l'església anterior. Es tracta d'un bloc de pedra treballada de dimensions notables, esculpit en una cara, tot i que originalment es trobava esculpit en les dues cares que queden a la vista. La cara que es conserva presenta un alt relleu de tres filades horitzontals de motius geomètrics que es repeteixen. En la línia inferior hi ha quatre elements florals emmarcats en un cercle. A la línia central hi ha quatre creus gregues emmarcades en un quadrat, les dues centrals amb una inclinació de 45 graus i lleugerament diferents. A la línia superior hi ha tres motius geomètrics amb un emmarcament semicircular formats per uns nervis que es ramifiquen sortint d'una base triangular, a mode d'arbre estilitzat. Es creu que aquest carreu és una imposta que prové de la primitiva església i que va ser aprofitada en la important reforma del segle XII.



També podem trobar, encastat en un dels seus murs, un relleu d'un petit àngel i, al seu davant, un cap de monstre re-aprofitat per a una font. A continuació donem la volta a l'absis i ens dirigim al costat nord per fotografiar la Rectoria.

LA RECTORIA

La Rectoria es troba adossada a l'oest de l'església. Es tracta d'un edifici amb planta baixa, pis i golfes, bastit amb murs de pedra i parts de tàpia arrebossats. La teulada és a dues aigües. La façana principal, orientada a ponent té al davant un pati tancat delimitat amb murs de pedra. Al seu interior hi ha una bassa, un hort i diverses estructures. L'accés principal es troba orientat al nord i adossat a la cantonada nord-oest de l'edifici. Es tracta d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, que també veiem sobresortint de l'inici de l'arc a mode de capitell. Està coronat amb una teulada petita de doble vessant amb un element decoratiu monolític al capdamunt i amb l'escut de Gurb esculpit en fusta sobre els batents del portal.

LA CREU-PEDRÓ DE SANT ANDREU DE GURB

El següent element que anem a veure és una creu que es troba situada a uns cinquanta metres al nord-oest de l'església de Sant Andreu, al costat d'un dels camins veïnals que condueix a l'església. Es tracta d'una creu d'uns tres metres d'alçada, formada per diversos monòlits de pedra amb motllures i altres elements geomètrics. Està coronada amb una creu de ferro forjat, també decorada amb elements geomètrics. Estructuralment està formada per una base quadrada sobre la que hi ha un gran bloc quadrat més petit, amb una inscripció erosionada, entre la que s'intueix una data del segle XVIII o XIX. Sobre aquest bloc n'hi ha un altre, allargat i convex, també amb una inscripció erosionada, i un monòlit ovalat sobre el que reposa la creu de ferro, coronant tota l'estructura. Des de la creu i mirant cap a ponent, podem observar el cim del Turó de la Creu de Gurb. A continuació retornem enrere, donant la volta per davant el portal de Sant Andreu de Gurb, deixem a mà dreta El Casal i seguim la pista cap a l'esquerra fins a Cal Doctor. En arribar a la cruïlla girem a la dreta i ens dirigim cap al sud-est.

Al cap de poc arribem a una bifurcació, per l'esquerra el camí porta a Can Jupeta. Ens aturem un moment davant les impressionants vistes sobre un cel ben blau. Al nord-est s'estén tot un seguit de muntanyes que van des del Puigsacalm fins els Cingles de Cabrera i Tavertet. Més cap al sud-est apareix el Montseny, aclaparat per un cel ple de núvols semblants al cotó. Deixem el trencall de Can Jupeta a l'esquerra, i més endavant també el d'El Jovell. Continuem avançant i gaudint de la gran extensió de camps verds i grocs, i ho aprofitem per fotografiar la Plana amb les primeres cases de Vic i al fons el Matagalls. Comencem a distingir Can Barnoles, el següent punt de pas de la caminada en el retorn a Gurb. A mida que avancem, si mirem enrere en direcció al nord, podem situar més fàcilment el mas El Jovell.

EL JOVELL

El Jovell es troba situada en un pla elevat, entre camps de conreu, a l'oest de Can Borra i al sud-oest de l'església de Sant Andreu de Gurb. Es tracta d'una masia de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos annexes adossats a les façanes est i nord. Està bastida amb murs de pedra arrebossats i pintats d'un llampant color asalmonat que la fa inconfusible des de molt lluny. Les cantoneres dels murs estan delimitades amb pedra treballada.



La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, que es troba orientada a l'est, forma un queixal a causa d'un edifici adossat. La façana sud conté a nivell de planta baixa tres finestres. Al primer pis hi ha una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat i dues finestres balconeres. A les golfes hi ha quatre finestres de dimensions desiguals.



A poc a poc ens anem acostant a Can Barnoles. A cada nova passa descobrint imatges i paisatges rurals de gran plasticitat. Mirant cap a tots els costats, els camps de colza d'un groc lluminós, contrasten amb el verd brillant dels camps de cereals. Al fons les serres de Cabrera sobresurten retallades en un cel nítid. El camí de tornada és un passeig d'olors, colors i estímuls tàctils i visuals.

CAN BARNOLES

Can Barnoles es troba situada a prop de la carretera C-17, en un petit pla elevat entre camps de conreu. És una masia de dimensions mitjanes formada per un edifici de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos annexes al seu voltant. Des d'aquí fem la darrere fotografia del Turó de la Creu de Gurb. En acabar deixem Can Barnoles i ens dirigim cap a la C-17. En arribar-hi tombem a la dreta i la seguim en paral·lel fins a trobar el túnel que ens permetrà creuar-la per sota. A partir d'ara el trajecte coincideix amb el que hem fet al matí. De nou arribem a la Casa Nova de Mont-ral.

LA CASA NOVA DE MONT-RAL

Es tracta d'una masia de planta baixa, primer pis i golfes amb annexes adossats a les façanes sud, oest i nord. Els seus murs estan arrebossats i pintats. La teulada és de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada al sud, té un annexe enganxat al davant que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per tres obertures d'arc rebaixat. A continuació avancem vers el nord-est fins a troba el carrer del Castell. Girem a la dreta i el seguim fins arribar de nou a la Plaça de l'Amistat.

32ª CAMINADA POPULAR A LA CREU DE GURB

Us recomanem que mireu l'àlbum de fotografies del company Francesc:
- Enllaç a l'àlbum del Francesc "Caminaire" (Manresa).