XXVIIª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 14,32 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 373 metres, baixant: 373 metres.
Altitud mínima: 289 metres, màxima: 459 metres.
Temps total: 3 hores i 34 minuts.

Ens trobem, com cada any, a la Plaça de l'església de Balsareny. A primera hora del matí ja hi ha força gent fent les inscripcions.



Iniciem la caminada per les escales del costat del centre parroquial seguint el caminet del Repeu de l'església que baixa, vorejant el balç, des de la plaça de l’Església fins el pont del Riu.



A continuació passem per sota del primer arc del pont de la Via i seguim de front fins a arribar a l'Aqüeducte de Santa Maria sobre la riera del Mujal.

L'AQÜEDUCTE-VIADUCTE DE SANTA MARIA

Es troba a 1,3 qm. de l'inici de la Sèquia de Manresa, sobre la riera del Mujal. Consta de tres arcs de pedra, amb una alçada de 5 a 6 metres i una llargada de 36 metres. La seva funció tant és d'aqüeducte, transportar l'aigua de la sèquia d'un costat a l'altre del torrent, com de viaducte o pont, ja que hi passa aigua per l'interior i alhora permet el pas de vehicles per sobre. Al costat d'aquest pont hi trobem una fita del terme de Manresa, ja que la Sèquia forma part del terme municipal manresà. Tombem a l'esquerra i creuem per sobre el viaducte. En arribar a l'altre extrem enllacem amb el canal de la Sèquia.



Tombem a l'esquerra accedint al caminet que, pel costat de la sèquia, la segueix tot planejant, fins arribar a la Resclosa dels Manresans. El recorregut la segueix una bona estona. De tant en tant, a la nostra dreta, podem veure les aigües del Llobregat que en alguns punts circula molt a prop nostre. Entre el riu i el canal han anat creixen una bona quantitat de petits horts que aprofiten les riques terres al·luvials.



Després d'haver deixat la zona dels horts, passem per un tram que discorre a la vora d'un bosc de ribera destacable. Més endavant, aquest, dona pas a un bosc de caducifolis format per aurons, blades, avellaners i boix grèvol, situat molt a prop de la resclosa de la sèquia. Un rètol, amb les principals espècies, ens indica que ens trobem en el Bosc dels Aurons considerat Espai d'Interès Natural.



Finalment i després d'aquesta passejada tant agradable arribem al mirador de la Resclosa, inici de la Sèquia de Manresa.

LA SÈQUIA DE MANRESA

La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l´enginyeria medieval. La caseta a l'inici de la sèquia protegeix la comporta que anivella l'entrada d'aigua al canal. Dins d'ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia. En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.



Al mirador de la resclosa hi trobem instal·lat el primer control i avituallament de la caminada. Una taula plena de trossos de coca i xocolata ens serveix per recuperar les poques forces que hem gastat. La mistela i l'aigua ajuden a passar aquest mos.



Continuem el camí seguint arran de riu. Una vintena de metres després de la caseta de control, trobem un petit observatori d'aus, amb un plafó que permet observar i identificar les principals espècies que s'aturen en aquest tram del riu Llobregat. A la nostra dreta tenim una bona vista de la resclosa de la Sèquia.

LA RESCLOSA DELS MANRESANS O DE LA SÈQUIA

La Sèquia comença sota el castell de Balsareny, a la Resclosa dels Manresans, on es capten les aigües del riu Llobregat aprofitant la corba que descriu el riu per contornejar el turó on hi ha el castell. La resclosa té una forma semiel·líptica i encara és l'originària. Està feta amb troncs de fusta i posteriorment reomplerta amb pedres, però des de 1952 està recoberta de formigó.

Aquí mateix i al cantó oposat al riu, podem observar, aixecant el cap a l’esquerra, unes curioses formacions geològiques. Són les anomenades "dammes coiffées".

LES DAMMES COIFFÉES O DAMES AMB BARRET

Situat entre l'aguait i el camí de la via que passa més amunt, aquest curiós conjunt de columnes coronades per una llosa, són el resultat d'un procés d'erosió diferencial. Estem davant d'un bon exemple de l'estructura geològica que rep el nom de "dammes coiffées" o "senyores amb barret". Dels penyasegats de l'esquerra es desprenen lloses de gres i petits fragments de margues guixenques. La pluja s'emporta les margues, però allà on hi ha una llosa, aquesta fa de paraigua i els materials de sota seu no s'erosionen. D'aquesta manera es forma un conjunt de columnes coronades amb una llosa. Aquestes formes del relleu s'originen, bàsicament, per l'erosió diferencial, és a dir, per la resistència desigual de les roques a ser erosionades. També s’anomenen "pilars coronats".

EL CASTELL DE BALSARENY

A continuació el camí segueix el meandre del Llobregat, travessant l’única verneda considerada important del Bages. Posteriorment el camí gira vers el nord i entrem en na zona de camps de conreu. Des d'aquí i cap al sud-oest, veiem imponent el Castell de Balsareny, sens dubte el monument més representatiu del municipi i un dels més coneguts de la comarca. L'actual construcció correspon al estil gòtic civil català i data del segle XIV.

Al cap de poc enllacem, a l'alçada de Cal Roqueta, amb la carretera d'accés al nucli de la Rabeia i la seguim cap a la dreta. Aviat passem per davant la fàbrica la Rabeia.

LA RABEIA

El topònim la Rabeia dona nom a un grup de cases situades al voltant de la Masoveria de la Rabeia, que es troba a l'altra banda del riu Llobregat. El nucli de la colònia tèxtil es va iniciar el 1868 en obrir-se una fàbrica de filatura coneguda fins avui amb el nom de l'indret, la Rabeia, i entorn de la qual es van agrupar les cases dels treballadors, fins a constituir un petit nucli a l’estil d’una colònia industrial, encara que no va arribar a constituir mai una verdadera colònia fabril.

Després de deixar enrere la fàbrica, travessem primer el canal d'aigua i tot seguit arribem a la passera sobre el Llobregat.

LA PASSERA O PONT DE LA RABEIA

Antigament en aquest lloc existia una palanca que permetia travessar el Llobregat. Aquesta va ser substituïda posteriorment per l'actual pont. Creuem el riu i arribem a una cruïlla. Tombem cap a l'esquerra en direcció nord, tot seguint el camí que va de la Rabeia a les cases del Pla de Vilamajor. Anem pujant lleugerament pel marge esquerre del riu. Més endavant deixem el camí ample i n'agafem un altre que surt a mà esquerra i que es dirigeix cap a uns camps. Anem avançant pel límit oriental d'un gran camp. Abans de que el camí s'acabi, girem a mà dreta i continuem per un corriol que va guanyant alçada fins arribar a un pla. Des d'ell tenim una bona panoràmica de la Colònia de Sant Esteve a l’altra banda del riu.

LA COLÒNIA SOLDEVILA O DE SANT ESTEVE DE BALSARENY

Aquesta colònia tèxtil es troba situada a la vessant dreta del Llobregat. Va ser l'any 1890 quan Josep Soldevila va comprar unes terres del mas Lladó per fundar la colònia. La fàbrica es va construir a prop de l´església romànica de Sant Esteve, datada al segle XII.

El sender, a continuació, avança en petites pujades i baixades per dins el bosc de ribera. Més endavant deixen de banda el Llobregat i després d'una curta pujada enllacem amb un camí més ampla. El seguim cap a la dreta entrant de ple en el Pla de Vilamajor.



A la banda esquerra del Llobregat hi ha una sèrie de terrasses fluvials que queden a uns 50 o 60 metres per damunt del nivell del riu. Aquestes estan constituïdes per les successives aportacions de sediments que ha anat deixant el riu al llarg de milions d’anys, formant una sèrie de petites planes molt adequades per l'agricultura a causa del seu fàcil conreu: el Pla de Vilamajor, el Pla del Vilar, les Planes de Puigdorca i el Pla de l’Alou. Mentre recorrem el Pla de Vilamajor, sempre en direcció a llevant, anem gaudint d'esplèndides panoràmiques vers el Prepirineu, amb la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera, el Castell de Balsareny i Montserrat.



Ens acostem al nucli principal de cases del Pla de Vilamajor. A l'esquerra veiem el mas de Cal Torres i a la dreta els masos del General Xic, el General Gros i l'Ambròs Nou.



Finalment arribem al que es coneix com el Barri, un petit nucli urbà dins el Pla de Vilamajor. Un carrer format per quatre cases: Cal General i tres cases annexes l’una a l’altra, l’Ambròs Nou, Cal Brancal i la Casa Nova del Cerdà.

EL MAS TORRES DE VILAMAJOR O CAL TORRES

Aquesta casa del Pla de Vilamajor està datada després de 1683. Destaquem les grans obertures en forma de porxo, en arc de mig punt rebaixat, que s'observen a la façana principal, orientada a migdia.

Enmig del nucli principal de cases ens espera el segon control amb l'esmorzar.

Mentre gaudim de l'esmorzar compost per un entrepà de botifarra acabada de coure a les brases, una tassa de caldo ben calent i un bon trago de vi, ens entretenim observant les panoràmiques que s'obtenen des d'aquest bonic lloc que és el Pla de Vilamajor.

Les vistes vers el nord-oest són extraordinàries. Van des del Prepirineu amb la Serra d'Ensija, els Rasos de Peguera i les Serres de Queralt i de Mata-rodona; fins al Pirineu amb la Serra del Cadí, les Penyes Altes del Moixeró, la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

Cap al sud-oest, i ajudats per l'òptica de la càmera, podem arribar a veure la Torre del Moro de Castellnou de Bages. Tant mateix dóna goig de veure aquest pla ocupat pels camps verdejants en un dia de típica primavera.

A continuació reprenem la caminada seguint el camí que marxa cap a llevant pel costat de l'Ambrós Nou. Al cap de poc creuem el Torrent de la Bruixa o Torrent del Cerdà i comencem a enfilar-nos a poc a poc. Deixem a mà esquerra un trencall d'accés a El Cerdà, que veiem cap al nord-oest.

El CERDÀ

Aquesta casa està situada al pla de Vilamajor, uns 300 metres al sud de la riera de Gaià i mig quilòmetre a l’oest del mas de les Claperoses. En els documents més antics apareix tant escrit amb "s" com amb "c", però conservant la "e" com a vocal neutra: Serdà i Cerdà. El seu nom fa pensar en un possible origen cerdà d’un primer propietari.

Tot seguit arribem a una bifurcació. El camí de l'esquerra continua fins el Cerdà i la carretera de Navàs a Gaià. Girem pel de la dreta que, amb una lleugera pujada, ens porta al mas de les Claperoses. Ens hi acostem per poder fotografiar-lo.

EL MAS DE LES CLAPEROSES

Aquesta masia, documentat ja el 1368, està situada al peu del turó de Guillempere i del Serrat de l’Abellar, que termenegen amb Cornet, municipi de Sallent. Se'l coneix normalment com el Mas. El nom de Claperoses deriva de claper: "Tros de terra cobert de rocs, que, a causa del pendent feble, són poc mòbils" (Gran Enciclopèdia Catalana).



En la seva façana de llevant es pot apreciar les etapes constructives amb les diferents ampliacions que s'han fet al llarg del temps. Destaca en ella una ben conservada i protegida premsa de vi, en la que s'hi pot veure el forat de la boixa fet en la mateixa pedra de la base.

El portal es troba a la façana sud, i és del tipus adovellat. Destaca la inscripció que ocupa tres de les dovelles superiors: "YOAN PERA MAS 1108", que demostra l'antiguitat de la masia.

Reemprenem el camí per entremig de camps, tot decantant-nos cap al sud-est i pujant suaument. Al cap de poc, i abans d'entrar al bosc, ens girem per veure una bonica imatge.

Mirant cap al nord-est veiem, en primer terme, el Mas Argelaguers pertanyent al terme de Sallent, una mica més enrere apareix Vilagaià, del terme de Gaià, i al fons de tot, treu el cap cobert de neu, un resplendent Puigmal. Aprofitem també per fer una darrere fotografia del conjunt del Mas de les Claperoses.

La caminada va avançant per dins del bosc. Més endavant tornem a travessar el Torrent de la Bruixa i després de descobrir alguna broma enmig del camí, comencem a enfilar-nos en direcció al Serrat de l'Abellar. A continuació, després de la pujada per entremig del bosc, anem a sortir a un camí pla que seguim cap a la dreta. De mica en mica anem revoltant els diferents torrents secundaris que baixen del Turó de Guillempere, variant la nostra direcció cap a migdia. El paisatge natural que hauriem de veure seria un bosc dens en que hi trobaríem alzines en els sectors assolellats, i roures en els sectors més frescos i humits. La realitat ens mostra un bosc mixt amb pi blanc i pinassa. Finalment anem a parar a les Collades.

LES COLLADES DE DALT

Aquesta casa, típica masia catalana datada al 1742, deu el seu nom al fet que es troba situada al peu de dos petits colls entremig de tres turons, molt a prop l’un de l’altre, que depassen tots tres els 450 metres d'altitud, al sud del turó de Guillempere i just abans d’arribar al Collet dels Plans de Cornet. Totes aquestes collades i turons separen els termes de Balsareny i de Cornet.



Al 1775 consta que ja existia, situada al nord-oest i a un nivell inferior, la Caseta Nova de les Collades, coneguda també com les Collades de Baix; i arran d’això, se la coneix també com les Collades de Dalt. Actualment el mas es dedica al turisme rural i es caracteritza per ser una construcció de pedra vista de tres plantes, amb pati interior i grans portals del segle XVII.



Tot seguit la caminada continua seguint el camí que porta a la carretera d'Avinyó. Una mica abans d'arribar-hi, tombem a la dreta i després de passar pel costat del Camp de l'Olivar, agafem un corriol que travessa una gran boixeda a la Baga de la Rabeia. Al cap d'una estona enllacem amb un camí més ample que seguim cap a l'esquerra. Continuem avançant per dins del bosc, per un sender força agradable fins a trobar el Camí del Vilar. Girem a mà dreta i de seguida arribem a la bassa i font del Vilar.

LA FONT I BASSA DEL VILAR

Aquesta font, situada a uns cinc-cents metres aproximadament de la casa El Vilar, està coberta amb una volta de pedra molt bonica. Segons la tradició oral, aquesta volta va ser arranjada pels carters que feien el servei rural de Sallent a Balsareny, com a aixopluc de la pluja o la calor.

Els amics de Balsareny han aprofitat aquest bonic lloc per instal·lar el tercer control: el tradicional avituallament de les taronges.



Davant de la font, a l'altra banda del camí, hi ha la bassa del Vilar.

Després de refrescar-nos amb l'aigua de la font i menjar alguna taronja, iniciem el darrer tram de la caminada. Així que seguim el camí que porta de la font a la mateixa casa del Vilar.

No tardem gaire en descobrir, al costat de camps ben verds, una masia abandonada com moltes de les que trobem escampades per tot el territori català.

EL VILAR

La casa es troba documentada per primer cop el 1368. El seu nom significa "finca rústica". El portal d'entrada està envaït per la vegetació, amb prou feines es veuen les dovelles del seu arc. Annexa al seu costat hi ha una petita capella. Amb l'amic Francesc decidim entrar-hi per veure el que pugui quedar de l'antic oratori. En fer-ho descobrim un accés a la casa.

Malgrat la pols i la deixadesa, la visita de les seves estances esdevé com màgica. Descobrim llits antics, la llar de foc amb l'escó, el terra entarimat de fusta..., tot ens transporta a un passat no gaire llunyà. La llum que capta el Francesc amb la seva càmera ens fa reviure un món no gaire estrany per a molts de nosaltres.



Amb molt de compte hem anat recorrent les diferents estances de la casa. Hem copsat l'abandonament i la tristor que produeixen, a tot arreu, les antigues masies quan es renuncia a elles. Arraconem aquests pensaments i retornem a la capella per mirar de documentar-la més detingudament.

LA CAPELLA DEL VILAR

No hem estat capaços de trobar informació sobre la capella. En les pedres de l'òcul s'hi veu la inscripció de la data 1786. A la clau del portal, que fa dues vegades l'alçada de la resta de dovelles, s'hi observa, a la part inferior de la pedra, un rectangle esculpit i totalment llis; mentre que a la part superior encara es pot apreciar les restes d'un relleu en el que s'hi endevina un cor.



Damunt l'òcul hi ha un escut del que no en podem dir res. Agrairem qualsevol ajuda que ens pugui aportar alguna informació sobre la capella, la masia o els seus elements.

Continuem la caminada passant per darrere la casa per enllaçar amb un camí que voreja uns grans camps. Com de costum, encara que no ho hem dit abans, al llarg de la caminada anem trobant petits cartells on se'ns informa de les plantes que podem observar mentre caminem.



En aquest darrer tram també n'anem trobant. Aquest costum és un dels trets diferencials de la caminada de Balsareny. Es possible que hi hagi caminants que ni se'n adonin de la seva existència. Per part nostre agraïm a qui fa la feina de cercar, identificar i facilitar-nos aquesta informació. És un granet més que introduïm a la nostra motxilla i que ens ajuda a conèixer millor el nostre entorn. Al cap d'una estona deixem, a la dreta del camí, les runes d'una construcció de pedra seca.

El camí avança davallant cap a ponent en direcció al Llobregat. A poc a poc es decanta cap a migdia i va revoltant uns grans camps de conreu. Anem seguint pel marge esquerre del riu, pel damunt d'un penya-segat des d'on gaudim, vers el nord i el nord-est, d'unes magnífiques panoràmiques sobre l’esplanada de la Rabeia i el Pla de Vilamajor.

El zoom del Francesc, ens apropa al Puigmal nevat que veiem al fons per sobre del Pla de Vilamajor. Més proper es troba, a l'altra banda del riu, el Castell de Balsareny.



Seguim per la pista que continua baixant i apropant-se al Llobregat. Enlairada a mà esquerra veiem la gran masia de Puigdorca.

LA MASIA DE PUIGDORCA

Es tracta d'un gran casal d'estructura rectangular, amb tres pisos, la coberta a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana de llevant. A la façana nord-ponentina hi veiem, a la planta superior, una galeria formada per tres arcs rebaixats i adovellats. A l''espai que s'observa del cantó de ponent, hi distingim un parell de balcons i a sobre d'ells tres grans ulls de bou el·líptics. Entre el mas i nosaltres hi ha tot un seguit de coberts. L'estructura actual del mas és bàsicament barroca, datant-se de finals del segle XVIII.

Tot seguit passem per davant d'una granja de Puigdorca i al cap de poc arribem a la carretera d’Avinyó. La seguim cap a la dreta fins a travessar de nou el riu pel Pont de Roc Garcia.

EL PONT DE ROC GARCIA O PONT DEL RIU

Es tracta d'un pont de cinc ulls adovellats amb els centrals més amples que els laterals. Els tres arcs centrals tenen un tallamar a la banda del corrent que li donen més solidesa. La tradició diu que va ser el rector Roc García de la Enzina, nascut l'any 1737 a Vega de Valdetronco (Valladolid) i rector de Balsareny des del 1775, qui va dirigir l'obra. Aquesta es va iniciar l'any 1779 i després d'alguna interrupció es va acabar l'any 1797. Aquest pont facilitava la comunicació dels pobles d'Osona i el Lluçanès amb la zona del pla de Bages, camí molt utilitzat pel comerç de la sal de Cardona. L'obra fou costejada pel rector i els parroquians.

EL FORTÍ DEL SERRAT DEL MAURICI

Des del pont podem observar el Serrat del Maurici de 418 metres d’altitud, que domina Balsareny pel cantó de ponent. Damunt d'ell destaquen les ruïnes d'un fortí construït el 1839. Es tracta del Fortí del Serrat del Maurici, un dels millors exemples d'arquitectura militar del segle passat, que no va arribar a construir-se mai del tot.

Una vegada creuat el pont, girem a la dreta per poder tornar al poble pel Repeu, seguint el mateix camí que a primera hora del matí.



A l'arribada de nou a la Plaça de l'Església, i com ja és tradicional, tenim preparada una taula plena d'un abundant pica-pica i begudes per acompanyar-lo, que posa un bon final a la bonica caminada que ens han preparat els amics del Centre Excursionista de Balsareny. Com a record, aquest any, hem recollit una paperina plena de fruits secs.

27ª CAMINADA POPULAR DE BALSARENY 2013

Àlbums de fotografies d'amics de la caminada:
- Enllaç àlbum de Francesc "Caminaire" (Manresa).