XIXª CAMINADA POPULAR DE PALÀ DE TORROELLA 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 19,52 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 524 metres, baixant: 524 metres.
Altitud mínima: 366 metres, màxima: 539 metres.
Temps total: 4 hores i 58 minuts.

Ens trobem davant la masia de Cal Tauler on els Amics Moto Valls de Torroella (AMVT), el desembre de 2011, van inaugurar el circuit de motocròs de l'àrea de motor de Cal Tauler. Fins aleshores estava modificat i reduït i s'hi van fet moviments de terra per permetre gaudir de tot el traçat.

CAL TAULER

Aquesta masia es troba situada a la part sud, dins l'extens terme de Navàs. Consta de planta baixa, pis i planta sota teulada. Està coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana sud. Ha estat arrebossada modernament, respectant algunes pedres que s'han deixat a la vista. No hi descobrim res d'interessant excepte una rampa, a la façana nord, que porta a una antiga tina, la qual es troba tapiada.



Després de fer les corresponents inscripcions, iniciem la caminada en direcció a llevant per sota l'Obaga de Malagarriga.



El paisatge pel que caminem és pedregós i pràcticament sense vegetació, fruit del incendi que a primers de juliol del 1994 va cremar terres del Berguedà i el Bages. A primeres hores del matí tot està gebrat i el fred és molt viu. Anem avançant en una lleugera pujada. Cap a ponent observem dues masies, Cal Conill i el Mas de Tresserres.

Cal Conill pertany al nucli de Torroella del terme de Navàs, mentre que Tresserres ja pertany al terme de Cardona. De mica en mica el camí es va orientant cap al nord-est, i a mida que guanyem alçada les vistes cap al nord-oest augmenten començant a visualitzar-se el Castell de Cardona.



Una mica més endavant, i també cap al nord-oest, descobrim la masia de Malagarriga, així com l'església romànica de Sant Jaume de Malagarriga. Ambdues pertanyen a un enclavament del terme municipal de Pinós situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navàs.

És un petit territori comprès dins d'un tancat meandre del Cardener que corresponia a una antiga quadra del castell de Vallmanya. Al 1813 quan es van eliminar les senyories, Malagarriga estava localitzada erròniament en el mapa i això va permetre que continués com un enclavament en la divisió provincial del 1833.



Anem pujant suaument i seguint sempre el camí principal. Més endavant travessem el Torrent de Comaerma, tant sols un solc marcat al terra. Ara el camí es dirigeix cap a ponent. Al cap de poc enllacem amb una pista transversal als peus del Serrat del Pont. Girem a la dreta dirigint-nos cap al nord-est per la banda obaga del serrat. Mirant cap al nord-oest, tenim una perfecta panoràmica del Port del Compte.

En primer terme veiem la masia del Pinell del Bosc per on passarem a la tornada. A mitja alçada apareix el Turó del Remei amb les antenes dels repetidors, i al fons de tot la Serra de Querol i al seu darrere, amb neu, la Serra del Port del Compte. Més endavant el camí fa una llaçada per enfilar-se cap el llom del Serrat del Pont. Situats en el primer revolt i vers el nord, descobrim el Pedraforca.

A mida que ens enlairem les panoràmiques es van succeint. Després del segon revolt, assolim el llom del Serrat del Pont. Aquest cantó és més assolellat i el fred no es nota tant. El camí és força aeri i les vistes són immillorables. Ara podem distingir la Serra del Verd i les seves principals alçades de més de 2.200 metres.



Anem veient, el Cap del Verd, el Cap de Prat d'Aubes i el Cap d'Urdet, tots ells de la Serra del Verd. l fons de tot la serra nevada del Cadí i més a la dreta treu el cap, per sobre la Serra de Busa, el Pedraforca. Continuem avançant fins arribar a una bifurcació. Aleshores deixem el llom del serrat i girem a l'esquerra cap a la part més obaga. Més endavant gaudim d'una bona vista sobre Cardona i el seu castell.

A partir d'aquest moment entrem en una zona de vinyes situades sota el Serrat del Pont. El camí les va resseguint pel límit occidental de la plantació.



Cap al final de la plantació de ceps, assolim els 544 metres d'altitud, el punt més alt de la caminada d'avui. Sota nostre i cap al nord, s'estén la vall de la riera de Valldeperes. Enmig de la vall veiem el nucli de Valldeperes del terme de Navàs.

Aquest nucli correspon a una antiga quadra del municipi de Navàs, situada al nord-oest del terme, en un terreny trencat i drenat per la riera de Valldeperes, afluent per l’esquerra del Cardener. El lloc de Valldeperes es troba documentat des del 977. Està format per diverses masies disperses al voltant de l'església de Santa Fe de Valldeperes.

L'ESGLÉSIA DE SANTA FE DE VALLDEPERES

L’església de Valldeperes es troba documentada des del 1139, com a "Sant Fe de Valle de Peras", del llatí "petra", que vol dir pedra. És un edifici romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis. Al segle XVII, va ser reformada, sobrealçant la volta i construint dues capelles laterals a manera de creuer. També es va remodelar el mur frontal, on s’hi va fer un portal modern. La façana està coronada per un gran campanar d'espadanya de dos ulls, amb un petit edifici afegit que podria tractar-se d'un comunidor. Pel nucli hi passa el GR 176, el sender anomenat Ruta de les 20 ermites.

A tocar de l'església es troa el Sunyer de Valldeperes, una masia d'estructura clàssica formada per tres cossos, la façana principal orientada a migdia, la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La casa forma un gran complex amb diverses construccions al seu voltant. Actualment es dedica a la producció ramadera, l’explotació forestal i a la producció del cereal.

Tota aquesta zona va patir l'incendi de 1994. Després de tres dies cremant pel Berguedà i el Bages, les flames van arribar a Valldeperes el vespre del 7 de juliol. El foc procedia de Castelladral, ajudat per la marinada de la tarda.



A continuació girem cap al nord-oest i comencem a baixar. Travessem alguna que d'altra vinya mentre al davant nostre anem gaudint de les vistes sobre Cardona i el seu castell. No tardem gaire en veure a la nostra esquerra el mas El Llobet.

EL LLOBET

Aquest mas és una de les masies importants del veïnat de Valldeperes i per tant del terme de Navàs. La Casa del Llobet data de l'any 1606. Actualment disposa d'una gran plantació de vinyes i forma part de la marca Vins Can Palet i Cava Piteus. La Finca "El Llobet" compren terres dels termes de Navàs, Cardona i Pinós, tenint unes dimensions considerables. Limita amb el Riu Cardener i dins hi trobem la Riera de Valldeperes que la travessa pel mig. Des de la finca es divisa el Castell de Cardona en primer terme, i més enllà les muntanyes del Port del Compte. Pel que fa a les seves vinyes, donen uns fruits d'una qualitat extraordinàries, gràcies al seu sòl, el clima i una altitud de 440 metres.

Més endavant arribem a una bifurcació i girem cap a l'esquerra continuant amb la baixada. El camí revolta el Llobet, primer per la banda nord i després per ponent, situant-nos a un nivell més baix que el mas. Tot seguit arribem a una cruïlla en la que trobem un pal indicador.



A continuació agafem el camí que marxa cap a la dreta. A la tornada seguirem el camí de l'esquerra. A partir d'aquest punt el camí és comú a l'anada i a la tornada. Anem descendint cap al nord, per anar a trobar la riera de Valldeperes. A mà esquerra, i a l'altra banda de la riera, veiem les instal·lacions del centre d'inseminació artificial d'animals de Semen Cardona.



Finalment, en acabar la baixada, arribem al gual que ens permet creuar la riera de Valldeperes. Un cop a l'altra banda el camí s'enfila i enllaça amb la carretera de Valldeperes, Viver i Serrateix. La seguim cap a l'esquerra, en baixada. Al cap de poc entrem en el terme municipal de Cardona. Més endavant deixem a mà esquerra l'entrada a les instal·lacions del centre d'inseminació artificial d'animals de Semen Cardona i en un no res arribem al gual sobre el Cardener.



Ens hi apropem per poder fer un parell de fotografies del riu. Després de fer-les, reculem uns metres enrere i agafem el camí que surt a mà dreta i marxa cap al nord. La pista segueix paral·lela i planera al Cardener.



A la nostra esquerra i fins a tocar l'aigua del riu, hi ha un bonic bosc de ribera. Destaquen sobretot la gran quantitat de bedolls que, amb la seva escorça blanca i clivellada, ens acompanyen al llarg d'aquest tram de camí. Més endavant avancem entre camps de conreu i bosc per un cantó, i el riu pel altre. Ens trobem a la zona coneguda com els Camps de l'Altra Banda.

Una mica més endavant arribem a la riera de Navel, que travessem per un gual. Recordem haver-lo travessat al juny, en alguna de les caminades populars de Cardona, amb els peus descalços degut al seu cabal important.



La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al Berguedà i desguassa a aquest últim aigües avall de Cardona. Això fa que les seves aigües acostumin a ser força fredes. Tot seguit, i després de travessar la riera, agafem un camí a mà dreta que marxa paral·lel, seguint aigües amunt, el curs de la riera de Navel. Al cap d'una estona el camí torna desembocar a la riera. Aquest cop la creuem per sobre de blocs de ciment que ens faciliten el pas.

Continuem avançant vers el nord, ara travessant un bosc esclarissat de pinasses. Els boscos d’aquesta zona són sobretot pinedes mediterrànies de pinassa. Aquestes pinedes són boscos secundaris com a resultat de la degradació de les rouredes. La pinassa es distribueix per gairebé tot Catalunya, però només a les comarques de la Noguera, Solsonès, Segarra, Anoia i Bages forma pinedes de major extensió.



El camí és molt amigable i esdevé un passeig planer i ple d'aromes. Els raigs del sol ens arriben filtrats pels pins mentre juguem amb les pinyes del terra. Una mica més endavant veiem a l'esquerra una construcció de pedra seca. Es tracta d'un forn de calç.

EL FORN DE CALÇ DE COSTA RÈVOLA

Ha estat una sorpresa doble, per una banda perquè des de la pista semblava una construcció que res feia pensar que pogués tractar-se d'un forn. Per l'altra banda el seu bon estat de conservació. Crida molt l’atenció aquest fet ja que molts han estat destruïts o es troben mig ensorrats.



Es tractaria d'un forn per fabricar calç a petita escala. La calç servia per obtenir morter de calç, i aquest s'utilitzava en la construcció de la majoria de les antigues cases de pagès. Sobte que pels voltants no es localitzi pedra calcària. Ara bé, pels forns que treballaven a petita escala, no els hi calia ser al costat d'una pedrera, doncs moltes vegades utilitzaven pedres trobades escampades pel bosc, pels camins o per la vora de les rieres. Les pedres recollides eren més que suficients per a l'obtenció de la calç necessària per a les petites feines de la masia.



El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant el forn. Es necessitaven temperatures d'entre 800ºC i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic, i passés a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven a l'hivern, quan les feines del camp minvaven. El combustible s'obtenia desembrossant el bosc. A continuació calia arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra amb carros, o a peu, fins al lloc on era el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses, i a dalt de tot les més petites. A la part inferior hi havia la boca, per on s'introduïa la llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia, que la pedra era ben cuita. Un forn trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien, que ja era al seu punt, segellaven la boca del forn i la part superior amb pedres i fang, durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps, ja era a punt per desenfornar i transportar la calç a la seva destinació per al seu ús.

Després d'aquesta troballa ens reincorporem a la caminada. La pista, seguint un meandre de la riera de Navel, fa una gran essa invertida cap a llevant i travessa l'Obaga de Cassol. Aproximadament cap a la meitat de la segona corba de la essa, trobem a mà dreta un gran pi.

LA PINASSA DE CAL RATERA

Aquesta pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanni) és un dels exemplars més grans de la comarca. Li calculem uns 20 metres d'alçada. L'Ajuntament de Cardona el té catalogat com a Arbre d'Interès Local. La pinassa és un arbre que pot arribar fins els 30 metres d'alçada. Té el tronc recte i una capçada cònica. Les seves pinyes són d'un color marró clar amb els escudets en forma de piràmide baixa i obtusa.

El camí continua planejant amb una lleugera pujada cap al nord. Arribem a una bifurcació. Per la dreta la pista segueix la riera, aigües amunt, endinsant-se al Clot de les Vinyes. Nosaltres seguim per l'esquerra. Ben aviat, i després de passar un camp a mà esquerra, deixem el camí i agafem un corriol a l'esquerra que baixa per dins el bosc fins a la riera de Navel.



Un tronc col·locat estratègicament ens fa de passera i ens permet creuar la riera tot fent drecera de la pista que seguíem. En arribar a l'altre costat ens enfilem fins a retrobar aquesta última. La seguim cap a l'esquerra i en direcció sud fins arriba a Cal Ratera.

CAL RATERA

Es tracta d'una masia mig enrunada des de fa uns quaranta anys. Entre les seves runes destaquem el forn per coure el pa, situat just a la dreta de l'entrada, segurament al costat de la cuina i de la llar de foc. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa.



Dels molts complements que podem veure en una masia, el forn de pa sempre s'ha considerat un espai especial. La seva construcció requeria fer una mitja volta de pedra. El foc es feia dins el mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l’interior amb brancatge encès que ràpidament s’havia de netejar, i treure la cendra per poder coure el pa a l’interior.

LA TINA DE CAL RATERA

Es tracta d'una petita tina de dipòsit circular i parets exteriors rectangulars, situada uns metres al sud de la masia. Les seves parets són de pedra seca unides amb morter de calç. Interiorment estava folrada amb rajoles vidriades lleugerament corbades, que es deurien arrancar emblanquinant les parets. Aquest tipus de tines daten dels segles XVI-XVII que és quan s'aprofita el mateix espai per premsar la verema i fermentar el most. Per això s'encaixaven, a la part superior del cup, uns travessers de banda a banda a on s'abocava i trepitjava la verema, regalimant el most entre les fustes. Quan s'acabava tot el procés es retiraven els travessers, caient la brisa a l'interior del cup. Aleshores es tancava tot perquè comencés la fermentació.



Els amics de Palà aprofiten aquest punt per servir l'esmorzar. Unes impressionants llesques de verdader pa de pagès ens estan esperant. Amb una crosta gruixuda i per tant amb la molla flonja, i sucades amb tomàquets de l'hort, la boca se'ns feia aigua.

A veure si en prenen nota, altres caminades, dels amics de Palà de Torroella. L'autèntic pa amb tomàquet consisteix en una gran llesca de pa de pagès (no de baguet o d'altres pans industrials) sucat amb mig tomàquet madur (el verb sucar no significa el mateix que pintar) i amanit amb oli d'oliva i sal. L'acompanyament de la botifarra no ha desmerescut gens ni mica aquest tradicional àpat de pagès. A més l'hem regat amb un bon vi, i per acabar hem pres un cafè sol, un tallat o un cigaló.

En acabar i abans de re-emprendre la caminada ens hem fet tots junts una fotografia de record. Avancem pujant suaument per la cara sud del Serrat de les Rovires. Més endavant passem per sobre els camps del Clot del Roure. Arribem a un petit collet que separa la Serra de les Roures del Serrat de les Rovires a uns 470 m.a. Aquí hi ha una bifurcació de camins. Continuem de front, tot baixant lleugerament, seguint cap a ponent. Cap al sud-oest i per sobre els arbres del Bosc del Pinell veiem la Canònica de Sant Vicenç de Cardona.



Mentre anem baixant comencem a veure a l'esquerra la masia de Cal Cabreta. Al cap de poc arribem a una cruïlla de camins. Girem cap a l'esquerra i canviem totalment de direcció dirigint-nos cap a la masia que es troba al sud-est.

CAL CABRETA

Coneguda també com a Cal Teuler és una masia de pedra, del segle XVIII, aïllada, situada enmig del bosc i a la vora del Torrent de l'Espinalt. Actualment és un establiment de turisme rural.

Després de deixar la masia el camí es va decantant cap al sud. A poc a poc tornem a guanyar alçada mentre ens endinsem en l'espès Bosc del Pinell. Més endavant, en arribar de nou a la vall del Cardener, podem observar, cap al sud-oest, el Viaducte de la Carosa, el Túnel de Cardona i per sobre d'ells el Castell de Cardona.



Podem distingir la Canònica de Sant Vicenç, les muralles, unes quantes torretes i alguns dels seus baluards. És una vista del cantó nord-est del recinte emmurallat. A continuació pugem un repetjó i seguim tot planejant cap al sud-est per sota la Serra de les Roures.

El paisatge d'aquesta banda torna a ser més sec i assolellat, la calor del sol comença a fer-se notar. Al cap d'una estona deixem un camí a mà esquerra. Una mica més endavant sortim de la zona arbrada i arribem a uns camps amb un xiprer en mig. Al fons apareix la masia del Pinell del Bosc.



Després de deixar una bassa a mà dreta, arribem a una zona amb unes alzines imponents. Són uns exemplars magnífics, de gran envergadura i amb una ombra que convida a refrescar-se al seu dessota.

LES ALZINES DEL PINELL DEL BOSC

Enmig d'aquest grup de grans alzines, arrenca el camí d'accés al mas del Pinell del Bosc. Al trobar-se molt a prop d'on passa la caminada decidim acostar-nos-hi per poder fer alguna fotografia.

EL PINELL DEL BOSC

Aquest bonic mas, datat del segle XI, està situat en un sortint del Serrat de la Coma. Pel cantó de migdia té un important pendent vers el Cardener amb un desnivell de quasi cent metres, mentre que per la banda nord i est s'escampen tot un seguit de grans camps de conreu. Estem davant una construcció de grans dimensions, amb un edifici central format per planta baixa i tres pisos. Al cantó de llevant hi veiem un edifici quadrangular amb planta i dos pisos amb una balconada coberta a dues aigües. És un bon exemple d'un mas que ha perviscut des del segle XI. Se'l coneix també amb el nom de Pinell de la Riera.

A continuació retornem a la pista principal i avancem en una clara davallada entre camps i bosc. Tot seguit el camí travessa un gran camp de conreu. A la nostra dreta i a tocar del camí hi ha una construcció de pedra.



Es tracta d'una edificació quadrangular amb tres murs de pedra seca, una biga de fusta com a llinda i una coberta a dues aigües de teules aràbigues que reposa sobre un encavallat de bigues de fusta. Deduïm que la seva funció deu ser aixoplugar, del sol i la pluja, algun animal de càrrega a mode de petit estable.

Seguim endavant fins apropar-nos a la zona boscosa. Aleshores veiem a l'esquerra, enmig del camp, una barraca de vinya. Anem a veure-la tot cercant el millor camí.

BARRACA DE VINYA DEL PINELL

És una barraca de planta circular, amb la coberta del tipus de falsa cúpula, es a dir superposant filades de pedres en anells concèntrics de menor diàmetre fins a tancar la volta amb una o unes quantes pedres planes. Està recoberta d'una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzant-la i acaba coronada amb pedres superposades, l'anomenat caramull. La porta és del tipus vertical i de llinda senzilla.



També disposa del típic voladís, una filada de pedres al capdamunt dels murs que sobresurten per evitar que l'aigua de la pluja no afecti a l'estructura de la barraca. A l'interior hi hem vist un parell de forats a mode d'armaris. Per la part del darrere es troba adossada a la paret d'una altra construcció.

Retornem de nou a la pista principal i baixem una mica més de nivell. Tot seguit tornem a desviar-nos de la ruta de la caminada per anar a veure les runes de Can Llobetó.

CAN LLOBETÓ

No hem trobat cap tipus d'informació sobre aquest mas. Podem constatar el seu estat ruïnós, amb quatre parets dempeus i la teulada ensorrada. El portal conserva els muntants i la llinda de pedra picada. Alguna de les finestres també conserva l'ampit motllurat. Ens posem a especular en si aquest mas, Can Llobetó, podria dependre del Llobet. Sense tenir més informació ho deixem així.

El camí travessa el Bosc de Garriga i va baixant fins a enllaçar amb una pista transversal. Girem cap a l'esquerra i al cap de poc ens trobem en el mateix punt per on hem passat al matí, a prop del primer pas per la riera de Navel. A partir d'ara el recorregut és idèntic al de l'anada però en sentit invers fins arribar de nou a la masia El Llobet.

EL LLOBET

Arribats ja al darrer tram de la caminada i situats de nou en terme de Navàs, continuem pel camí que planeja cap al sud. La caminada s'acosta de nou al Cardener sota el Serrat del Pont. En aquest punt entrem en terme de Pinós, que com hem dit al principi és un petit enclavament a la vall del Cardener. Boniques vistes a mà dreta del riu i del bosc de ribera.



A continuació la pista segueix paral·lela a la carretera C-55 fins que arribem al Pont de Malagarriga. Aquest va ser construït als anys 40; però des de fa uns anys es troba gairebé en desús, al no passar-hi la carretera. El deixem de banda i seguim de front començant a enfilar-nos per anar guanyant alçada. Al cap d'una estona veiem, cap a ponent, la masia de Malagarriga amb l'església romànica de Sant Jaume.

De nou tornem al paisatge aspre i erm, conseqüència de l'incendi de 1994. El camí fa una volta cap a l'interior de la serra seguint un torrent secundari per després retornar al seu avanç paral·lel al Cardener, havent guanyat lleugerament en alçada. Més endavant trobem una bifurcació, des d'ella i mirant cap al nord-oest, tenim una bona perspectiva de la petita Central Hidroelèctrica de Malagarriga.



Aquesta petita central, amb una potència de 400 KWh, havia produït energia per a l'empresa minera de Cardona. A la cruïlla seguim pel camí de la dreta. De seguida entrem en terme de Navàs. Al migdia comencem a veure la polseguera que desprèn el circuit de motocròs de Cal Tauler. El final ja és a prop.

A continuació i, sempre seguint la pista principal, anem baixant i revoltant l'extrem del Serrat del Pont fins a trobar el Torrent de Comaerma. El creuem i encarem la darrera pujada per sota de l'enrunada masia que dona nom al torrent, fins arribar de nou a Cal Tauler, punt d'inici i final de la caminada.



Com és tradició després de passar el control d'arribada gaudim d'una mica de pica pica i de begudes, per refer-nos lleugerament de la calor del darrer tram.

19ª CAMINADA POPULAR DE PALÀ DE TORROELLA 2013