IIª CAMINADA POPULAR DE LA FIRA DE NATURA I MUNTANYA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU 2013

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 14,23 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 723 metres, baixant: 723 metres.
Altitud mínima: 559 metres, màxima: 908 metres.
Temps total: 4 hores i 19 minuts.

Ens trobem a la Plaça del Dr. Griera on hi ha la Font del Poble. Aquesta és una font urbana, construïda en commemoració de l'arribada de l'aigua al poble, als anys 60. Consta d'un pedró i d'una pica. Al pedró hi ha gravat l'escut de Sant Bartomeu del Grau i, a sobre, hi ha una placa en metacrilat, col·locada el 15 de juny de 1986, amb quatre versos de Jacint Verdaguer.

La major part del recorregut d'avui, segueix el sender PR-C 223 de les Rieres de Sant Bartomeu del Grau pel seu bucle nord, afegint-hi la visita al Gorg Negre. Sortim del costat mateix de la carretera que travessa el poble i on ja hi trobem un rètol on s’indica el recorregut del sender. Comencem en direcció nord-est pel carrer del Mig fins a trobar el camí que porta al Vilar.

Just en deixar les darrers cases del poble, se'ns presenta una magnífica panoràmica, vers el nord, del Pirineu de Núria força nevat. Distingim el Puigmal i es pics d'Eina, Noufonts i Bastiments. Més a prop veiem la masia de la Guàrdia, el nucli veí de Sobremunt i el Santuari dels Munts. Davant nostre i envoltada d'extensos camps, apareix la masia El Vilar a la que ens dirigim.

Envoltats per magnífics camps anem seguint el camí que ens porta a tocar de la masia El Vilar. Abans d'arribar-hi el PR gira a mà dreta i comença a baixar seguint el Torrent del Vilar. Abans de seguir però, ens desviem fins a la masia per poder-la contemplar de més a prop.

EL VILAR

El Vilar és segurament una de les cases amb més història de Sant Bartomeu, ja que és un dels masos que ha tingut més poder sobre el poble. La majoria de cases que formen el nucli de Sant Bartomeu o eren del Vilar o es van construir dins la seva propietat. Es conserva documentació escrita des del segle XI, però l'edifici actual és una construcció que data del segle XVIII. De la importància d'aquesta casa n'és un exemple la dita popular: "Al Vilar, un tros de pa; a la Caseta, la llesqueta; i al Bosquet, el ronyonet". Etimològicament el nom Vilar significa "llogaret, pagesia" i prové de la forma llatina "villare", que volia dir "petit agrupament de cases". Si tenim en compte que el Vilar es troba molt a prop de l'església vella de Sant Bartomeu, podríem pensar que en època tardo-romana hi havia en aquest lloc un petit agrupament de població, un petit "vilar", que subsistís fins ala invasió musulmana, al segle VIII.



La construcció és un gran casal del segle XVIII, que presenta la tipologia més tradicional de les masies catalanes: tres plantes i teulada a dues aigües. L'edifici, amb els murs de pedra lligada amb fang, s'ha anat ampliant i modificant al llarg dels anys. Destaca la façana principal, orientada al sud, amb una estructura pràcticament simètrica. La porta d'accés és adovellada, amb un arc de mig punt una mica escapçar en construir-se el balcó de la primera planta. Les portes i finestres tenen motllures bisellades. A la llinda del balcó del primer pis hi ha inscrita la data "1801". En una de les finestres de les golfes, concretament la del costat est, hi veiem en les pedres dels seus brancals la inscripció "josep vilar". La seva posició vertical fa pensar que provenen d'algun altre lloc. Una altra curiositat d'aquesta façana la trobem en el cap de la biga de fusta situada en la intersecció de les dues vessants de la teulada, que té esculpit un rostre humà. El davant de la casa queda tancat per una lliça sense portal d'accés; aquest espai està flanquejat per antigues cors i l'antiga casa del masover.



Abans de re-emprendre el camí ens esplaiem observant cap al nord-oest l'horitzó nevat amb la Serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí, la Tosa d'Alp, el Puigllançada... El recorregut comença a baixar travessant l'Arbreda del Vilar, un conjunt d'unes cinquanta alzines situades a banda i banda del camí. Ben aviat deixem el camí que seguíem i girem a l'esquerra, per seguir un sender paral·lel al Torrent del Vilar que circula a la nostra dreta. Anem baixant en direcció nord-est fins arribar a una bassa que es forma en la confluència del Rec del Vilar amb el Rec del Bingrau. Abans d'arribar-hi ens desviem a mà dreta per anar a veure dues fonts: la del Boix i la del Vicari.

LA FONT DEL BOIX I LA DEL VICARI

Entre el Rec del Vilar i el rec d'on baixen les aigües del Bingrau es troba aquest bonic racó que molt amablement el Jaume ens ha ensenyat. Tot l'entorn està dominat per una vegetació de roures, pins, blades, aurons, freixes, alzines i boixos, que la humitat de les darreres pluges ha revifat.



Les dues fonts estan situades a la dreta del camí i a la fondalada. Les fonts corresponen a dos aqüífers diferents que es troben a uns 800 m.a. Al davant d'elles es forma una petita bassa. Una llosa vertical de pedra ens indica que la Font del Boix va ser arreglada el 11 de setembre de 1999. La Font del Vicari, en canvi, tant sols disposa d'una pedra ajaguda amb el seu nom. Aquesta última antigament era coneguda com a font de la Devesa.

A partir d'aquí comencem a caminar per un corriol gairebé sempre de baixada ja que hem d’arribar a la riera de Sorreigs.



Tot i que el pendent és fort en alguns punts, el camí és assequible i força agradable. Anem seguint les marques grogues i blanques del PR i les vermelles i blanques del GR 3. Durant aquest tram fins al Sorreigs no trobem cap masia, és un recorregut molt solitari. Durant la baixada deixem a la dreta un sender que porta a l’ermita de Sant Perpètua. Al cap d'una estona enllacem amb una pista més ampla. Un pal ens indica que és el Camí de Santa Perpètua que continua per la dreta cap a la Plaça Balladora. El PR segueix per l'esquerra, ara en direcció sud, per anar a buscar el Torrent del Vilar. A mida que anem descendint i que ens acostem al torrent, la vegetació es fa més abundant i atapeïda, la humitat regalima per sobre les molses i els boixos. Aquest torrent neix al sud-est del Vilar i, després de rebre les aigües procedents de la urbanització del Bingrau a l'alçada de la font del Vicari, desemboca al Rec de la Tuta. Tot seguit creuem el torrent i continuem el camí per sota la Baga del Vilar. Cada vegada estem més emboscats i la vegetació pràcticament ens cobreix. Ens hem anat decantant cap al nord-oest fins arribar al Rec de la Tuta.

EL REC DE LA TUTA

El Rec de la Tuta circula entre el nucli urbà de Sant Bartomeu i el mas Pujol. Baixa enclotat en tot el seu recorregut fins a la riera de Sorreigs, ja en terme de Santa Cecília de Voltregà. Històricament al rec s'hi han abocat les aigües procedents de l'antiga fàbrica "Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.". Això va comportar que se la considerés una riera "morta", amb molt poques possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. Després d'escoltar les encertades explicacions del Jaume, creuem el rec i ens enfilem, fent drecera, per anar a buscar de nou el camí que seguíem i que ara es dirigeix cap al nord-est.



Més endavant comencem a veure, enlairada a mà dreta, al nord-est i a l'altra banda del Rec de la Tuta, l'ermita de Santa Perpètua pertanyent al terme de Santa Cecília de Voltregà. Deixem un trencall a mà dreta que baixa a creuar el Rec de la Tuta i s'enfila cap a la Plaça Balladora. Al cap de poc arribem a un eixamplament del camí, en el que es forma una plataforma ideal com a mirador sobre una part del Voltreganès.



Ens trobem molt a prop del punt d'unió de tres termes municipals: Sant Bartomeu del Grau, Gurb i Santa Cecília de Voltregà. Les vistes són extraordinàries. Cap al nord-est veiem la silueta de l'ermita de Santa Perpètua i més cap al nord l'ermita de Sant Martí Xic i el cim del Castell de Voltregà. Continuem avançant ara més clarament cap al nord, i ascendint lleugerament per la Solella del Pujol. Bones visuals cap a llevant de la Serra de Cabrera.

En aquest tram el Rec de la Tuta, que circula enfonsat a la nostra dreta, passa entre les muntanyes de la Tuta, a l'esquerra, i de Santa Perpètua a la banda dreta. Planegem durant una estona vorejant el bosc i amb vistes sobre el Voltreganès i en algun punt, a la nostra esquena, amb vistes al poble de Sant Bartomeu. No tardem gaire en entrar en terme de Santa Cecília de Voltregà.



Tot seguit arribem en un altre mirador natural. Ara les vistes emmarquen el Cabrerès entre la cinglera del Castell de Voltregà i la de Santa Perpètua. Als peus d'aquestes dues cingleres s'estén tota la vall baixa de Sorreigs.



Continuem planejant i de mica en mica deixem la Solella del Pujol per entrar en l'Obaga del Pujol. A partir d'ara ens trobem dins la zona del Pla d'Espais d'Interès Natural de la Riera de Sorreigs. La vegetació va canviant en funció de la insolació. Passem d'una zona de pi roig barrejat amb roure martinenc a una altra formada per avellaners, auró blanc, freixes, blades i moixeres de pastor.



Després de revoltar la vessant nord de la muntanya de la Tuta, arribem a una clariana del bosc on ens esperen els companys de Sant Bartomeu amb l'esmorzar. Just en aquesta esplanada, el Pla de la Terma, hem tornat a entrar en el municipi de Sant Bartomeu del Grau.

EL PLA DE LA TERMA - LA FITA DELS TRES TERMES

Precisament en aquest pla, situat en una divisòria d'aigües i a uns seixanta metres al nord del camí, hi ha laa fita tri-termenal de pedra en forma de prisma recte de base quadrada que indica el punt d'unió dels termes de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. Les coordenades exactes de la fita amb el GPS per UTM ETRS89 31T són: X: 432412,1 i Y: 4650664,6.



Els amics de Sant Bartomeu ens han preparat un esmorzar de camp ben complet. Grans llesques de pa amb tomàquet (sucades i no pintades), acompanyades d'embotits variats com pernil salat i dolç, botifarra crua, llonganissa, fuet, formatge... i tot podent-lo regar amb vi, refrescs o aigua. Mentre esmorzem, contemplem treien el cap allunyada cap al nord-oest la Serra d'Ensija.

En aquest pla altrament podem descobrir un petit arbre monumental. Encara que no és dels més destacables en quan a mides, la seva singularitat enmig d'un paisatge de pins el fa mereixedor de que l'esmentem.

LA PINASSA DEL PLA DE LA TERMA

Es tracta d'una pinassa a la que li calculem uns catorze metres d'alçada. Es troba situada en la banda sud del Pla de la Terma, molt a prop del camí per el que hem arribat. S'aixeca majestuosa per sobre dels pins que l'envolten.
En acabar d'esmorzar reemprenem la caminada en direcció a ponent. El sender arrenca al costat mateix d'un pal indicador del PR. Entrem així de ple en l'espai del PEIN de la Riera de Sorreigs. La superfície d'aquest espai ocupa en total 286,70 hectàrees repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 hectàrees corresponen al terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant un 1,03% de la superfície total del terme. Comencem baixant cap al fons de la vall del Torrent del Pujol. Mentre baixem, encara podem afegir un cim més en el nostre horitzó. Al nord-oest i a la dreta de la Serra d'Ensija hi descobrim el Pedraforca.

Abans d'arribar a baix de tot, el sender gira cap al nord i avança paral·lel al torrent i a una pista provinent del Pujol. De nou canviem de terme per entrar aquest cop en el de Sobremunt. Tot seguit ens acostem al torrent just en el punt en que la pista del Pujol el creua. Aquí trobem un altre pal indicador del PR en el que fa esment de la Plaça de les Bruixes.

LA PLAÇA DE LES BRUIXES

Aquest espai, que no ens queda gaire lluny d'on ens trobem seguint el camí provinent del Pujol, està situat damunt una cinglera a la vessant dreta de la riera de Sorreigs. Encara que geogràficament pertany al terme veí de Sobremunt, és un espai molt lligat als records de la gent de Sant Bartomeu. Ens expliquen que era un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi balls i festes en honor al diable. Al novembre de 2010, va ser condicionar i s'hi va construir un mirador. Aquest mirador situat sobre la riera de Sorreigs, permet contemplar l'indret del Gorg Negre, les muntanyes de Sant Martí Xic i, ja més al fons, la població de Manlleu i els cingles de Tavertet al fons de tot.

Seguim la nostra marxa paral·lels al curs del Torrent del Pujol. Aquest tram del sender, transcorre força encaixonat entre les parets del torrent. Estem envoltats d'una vegetació selvàtica en la que predominen els boixos. Tot plegat ens obliga, a estones, a caminar apartant les branques dels arbusts. No tardem gaire en trobar-nos abocats a sobre de la pista que porta, per un cantó fins a les Granges d'Angelats i per l'altre al Pantà de Sorreigs.

És en aquestes zones on t'adones de la importància de la figura jurídica dels PEIN per protegir el nostre patrimoni natural. Una curta baixada, més dreta del que sembla, ens permet arribar a la pista d'Angelats. En aquest punt ens aturem per reagrupar els marxaires. Més tard hi tornarem per iniciar el retorn a Sant Bartomeu del Grau.

Mentre esperem, podem contemplar el salt que forma en aquest punt el Torrent del Pujol. Amb els segles s'ha format una placeta sota la bauma del que es coneix com el Salt de la Cabrida, atès que la llegenda explica que una cabrida, que era perseguida pel llop, va saltar d'allà sota, i en no aconseguir arribar a l'altre costat, no la va engolir el llop, però sí el Gorg Negre, que se la va empassar. La riera de Sorreigs i els torrents que hi aboquen tenen una vegetació de ribera exuberant, densa i a vegades impenetrable com hem pogut comprovar. Els verns, els gatells, els oms, la sarga, l'heura i altres plantes són fàcils d'observar. Un pal indicador ens informa que hem enllaçat amb el PR-C 46 la Ruta del Sorreigs. A continuació seguim l'ampla pista cap a la dreta en direcció a llevant.

La pista és de baixada i de molt bon trepitjar. Al cap d'una estona entrem en terme de Santa Cecília de Voltregà. Més endavant i després d'un revolt més pronunciat, la pista fa una baixada molt dreta. Abans que s'acabi la baixada, a la nostra esquerra, trobem un corriol molt clar i ben arranjat, que ens portarà fins al Gorg Negre. El corriol canvia de direcció i baixa cap a la riera de Sorreigs. Abans d'arribar-hi ens decantem cap a ponent.

El corriol ressegueix la paret de pedra que queda a la nostra esquerra fins arribar a la Font de la Gorga blava. És un tram estret i amb el terra molt desfet, per això s'agraeix trobar algunes cordes a la paret, a mode de passamà, que faciliten el seu pas. En travessar aquesta zona tornem al terme de Sobremunt.

LA FONT DE LA GORGA BLAVA

El paratge on es troba la font és obac, a peu de la riera de Sorreigs, fresc i humit, una destinació amagada i poc coneguda. L’arribada a la Font de la Gorga blava, després de resseguir una paret de pedra, ens porta a pensar que estem fent una gran descoberta. A continuació creuem a gual la riera de Sorreigs.

LA RIERA DE SORREIGS

La riera de Sorreigs és un curs d'aigua, de cabal mitjà, que neix prop del Santuari dels Munts i vessa les seves aigües al Ter, a l'alçada de la Gleva. L'Espai d'Interès Natural dels Sorreigs comprèn bàsicament el sector central de la vall de la riera. Aquesta ha format una vall bastant estreta en determinats trams, amb la presència de cingleres i barrancs originats per altres petits torrents. El resultat és una zona de remarcable interès paisatgístic amb salts d'aigua, gorgs...



Anem remuntant el curs de la riera, tot travessant-la diverses vegades. A estones avancem arrapats a les parets dels costats, i en altres moments pugem i baixem per sobre de grans roques. El corriol és preciós, envoltat de vegetació i d'aigua.



Anem gaudint dels petits salts d'aigua i de cada racó pel que passem. Anem descobrint nombroses plantes, algunes ens són desconegudes d'altres les identifiquem a la primera. A les roques per on l'aigua regalima abundosa, hi trobem algunes comunitats de molses en els degotalls calcaris.



La riera de Sorreigs no passa de ser un torrent amb aigua la major part de l'any; però que en certs moments provoca fortes inundacions a les seves riberes, depenent de les tempestes que es produeixen als alts de Sant Boi, Sobremunt i Santa Llúcia d'on recull l'aigua. Precisament aquests aiguats van originar, al pas dels segles i a causa de la seva orografia, una cavitat molt profunda, l'anomenat Gorg Negre.

EL GORG NEGRE

El Gorg Negre és un espai de gran bellesa paisatgística on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. Aquesta, en aquest tram, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses i donant lloc a diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat Gorg Negre.

Es tracta d'un gorg de forma ovalada i de grans dimensions, que està envoltat per cingles força alts de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas estret entre les cingleres. La vegetació que envolta el gorg és molt frondosa i arriba fins arran de la riera.



Pel cantó esquerra, una drecera molt dreta ascendeix fins una lleixa de roca que dóna sobre el gorg, com una balconada sense barana, a una alçada considerable. És un camí estret i de fort pendent que permet gaudir d'un punt de vista més elevat, a tocar de la cinglera i entremig de vegetació molt espessa.

Aquest espai ha generat diverses llegendes i històries que la tradició popular de la comarca recull, com la que ens diu que és un gorg de profunditat insondable. Deien que un pagès d'una casa propera havia volgut conèixer-ne la profunditat, finalitat per la qual havia anat descargolant una llarguíssima corda amb una pedra lligada per fer pes, i que quan la corda ja s'estava acabant, va sentir una veu com d'ultratomba, que li digué: "descabdella que descabdellaràs, que al fons mai no arribaràs". L'home esfereït va llançar la corda i va marxar corrent, creient que el gorg estava embruixat. Corria la veu que en els gorgs més profunds i inaccessibles s’hi reunien les bruixes per aplegar les tempestes i les pedregades que queien a la Plana de Vic.



Tant és així que, a la vora del gorg, hi ha un reviu de roca força ample on hi havia tres o quatre sots petits. Aquests sots els feien servir els capellans de Sant Bartomeu que baixaven cap els Sorreigs en processó i allà, als sots, hi posaven aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Jacint Verdaguer també deuria conèixer aquest lloc quan es dedicava a recórrer la comarca a la recerca de cançons populars. Va ser en aquest context que va escriure sobre el gorg i els bruixots que l'habitaven. Podem escoltar l'enregistrament sonor que en fa Jaume Arnella del poema:

Després d'una bona estona contemplant i fotografiant aquest racó, iniciem la tornada seguint el mateix camí que a l'anada, ara però riera de Sorreigs avall cap a llevant. Arribem a la pista d'Angelats i girem a la dreta ascendint vers ponent fins arribar de nou a la placeta del Torrent del Pujol. A continuació la pista va revoltant per sota la Plaça de les Bruixes. El camí segueix els revolts que fa en aquest tram el meandre de la riera de Sorreigs sota la Baga de la Guàrdia. Al cap d'una estona arribem a una de les estacions de bombament d'aigua del Pantà de Sorreigs. L'estació ens queda a mà esquerra, mentre que a la dreta hi veiem la resclosa construïda per l'ICONA per a les captacions de l'antiga empresa Puigneró de Sant Bartomeu del Grau. A la vessant esquerra de la riera i una mica per sobre el nivell de les aigües, s'hi veu l'antic mas Miolet, avui enrunat. També, per la banda esquerra del riu, podem observar les baumes de Beuloví. Per sota d'elles es dibuixa l'antic camí que en forta pujada porta fins a Sant Martí de Sobremunt. Al cap de poc arribem a la cua del pantà.

EL PANTÀ DE SORREIGS

A la zona central de l'espai natural de Sorreigs hi ha aquest embassament d'uns 25.000 m³ de capacitat, dos dipòsits-estacions de bombeig i diversos punts d'extracció d'aigües subterrànies al costat de la riera. Aquest pantà és anomenat popularment "pantano d'en Puigneró", perquè la seva aigua servia per abastar l'antiga industria tèxtil Hilados y Tejidos Puigneró, SA de Sant Bartomeu del Grau. L'actual embassament va ser construït l'any 1983 com a dic de contenció de sediments. Destaquem en el començament de l'embassament una important comunitat de boga i canyissar.



Tot seguit ens enfilem per la Baga de la Guàrdia, cap al sud, per després baixar vers el nord per retrobar la riera de Sorreigs una mica més endavant. En arribar a la riera, la travessem mitjançant una passera feta amb blocs de ciment.

Aquestes passeres abunden al llarg de la riera. És una forma divertida i còmoda de creuar-la quan el nivell de l'aigua és baix. Situat en el domini de la roureda de roure martinenc, el paisatge que ens envolta es caracteritza per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Avancem enmig de la boscúria fins que ens trobem de nou amb la riera. Una altra passera ens permet creuar-la. Aquesta riera és el principal curs d'aigua que creua el terme municipal de Sobremunt. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu recorregut, i diversos ponts i rescloses que la creuen. A continuació el camí torna a enfilar-se per salvar un altre meandre de la riera. A prop nostre, a la banda dreta, es troba el Salt de Guiterons, un salt d'aigua d'uns cinc metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just a tocar del salt, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del Molí de Guiterons cobertes d'espessa vegetació. Arribem a una petita clariana enmig del bosc que creuem cap a ponent. Ens trobem enlairats sobre la riera i amb una bona vista sobre la masia de Guiteres.

GUITERES

Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, de planta baixa, primer pis i golfes, i ampliada pel cantó est. Els seus murs són de pedra i estan completament arrebossats, amb les cantoneres de pedra treballada. La teulada és a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada al sud. La banda de llevant és més alta a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i correspon a una ampliació. S'hi veuen tres finestres a la planta baixa, un porxo al primer pis format per tres obertures i sustentat amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de pedra que tanca el pati que hi ha a la banda nord de la masia. Al sud d'aquesta hi ha l'antiga era, en la que es troba la pallissa. Es tracta d'una pallissa de dos nivells, feta en part amb murs de pedra i en part amb obra vista. Destaca el nivell superior amb dues grans obertures separades per un pilar central d'obra vista. Uns metres al nord-est de la masia es troba el Molí de Guiteres. Des d'aquest punt també veiem la passera que creua la riera a l'alçada de la masia. Continuem la caminada en direcció sud i en suau pujada pel llom d'aquesta carena. Aquest vessant és més assolellat, amb pins, alzines i garrigues que contrasten amb les fondalades obagues que hem trobat en el recorregut per la riera. Comencem a davallar molt suaument fins arribar al Torrent del Vilaró. En aquest punt s'hi forma una cruïlla de camins. Un pal indicador ens marca el camí a seguir i ens informa que ens queden uns quatre quilòmetres per arribar a Sant Bartomeu. A partir d'aquest instant tornem a trepitjar terrenys de Sant Bartomeu del Grau. Seguim avançant cap al sud enmig del bosc i per sota les vessants occidentals del Serrat de la Guàrdia. Més endavant el camí es converteix en un sender i travessa de nou el Torrent del Vilaró deixant enrere l'espai del PEIN dels Sorreigs. El corriol avança per la seva vessant esquerra, remuntant la vall. A estones veiem el torrent molt encaixonat i ens expliquen que existeixen nombroses baumes en aquest tram. Finalment acabem enllaçant amb un camí més ample. El seguim, sempre en pujada, fins que després de creuar de nou el Torrent del Vilaró arribem a una bifurcació. Continuem per la dreta per dins d'un bosc més fresc. Al cap d'una estona arribem sota mateix dels Solans. La revoltem per la seva banda nord i oest i després d'una pujada arribem a una zona de camps. Des d'aquest espai més obert i amb pocs arbres, podem observar la masia dels Solans.

ELS SOLANS

Els Solans és una masia de planta rectangular, dos pisos i teulada a doble vessant. Els murs són fets amb pedra i morter, i es troben coberts per una capa de ciment fruit d'una reconstrucció. La façana principal està orientada a l'est. A la façana que dona al sud, s'hi veu un porxo a la primera planta. A la banda nord-est i al sud hi observem un parell d'estructures que semblen unes corts o granges. El seu nom provindria de la paraula "solanu", que significaria tros de terra o solar.

Una mica més endavant arribem a una bifurcació, per la dreta surt un camí que va fins el Vilaró. Des d'aquí la vista dels Rasos de Peguera és excel·lent. Hem assolit els 820 m.a. i les grans panoràmiques tornen a omplir l'horitzó. Tot seguit avancem en direcció al modest Serrat de la Penyora. En arribar als seus peus enllacem amb la pista que va de la carretera fins als Solans. Planejant enmig dels camps de conreu i després d'una petita pujada, arribem al Pla del Pujol. A mà esquerra arrenca el camí d'accés al mas El Pujol.

EL PUJOL

És un dels masos històrics de més renom de Sant Bartomeu del Grau i un exponent de gran rellevància dins l'arquitectura rural catalana. Hi ha documentació referent a ell des del segle XII. El Pujol és un gran casal quadrat, orientat a migdia i amb la teulada a quatre vents. Disposa de baixos, pis i golfes. Destaca una galeria amb tres grans arcades amb pedra treballada a la primera planta. Una mica més endavant arribem al Pla de Cal Simon. És des d'aquest punt que obtenim la vista més bonica de la masia: envoltada de camps i amb el teló de fons de les costes de Sobremunt es destaca la figura quadrada del seu edifici, amb els tres arcs de mig punt que formen el porxo de la façana de ponent.

Avancem una mica més fins arribar al Collet Moliner. Des d'aquí i girant-nos vers el nord, se'ns presenta una panoràmica excel·lent, per damunt de Sobremunt, del Pirineu nevat.

Estem ja a tocar de Sant Bartomeu del Grau. Arribem a la carretera de Perafita a l'alçada del Grèvol. La seguim cap a l'esquerra en direcció al centre del poble. Encara gaudim d'una darrere imatge abans de que les primeres cases ens tapin la perspectiva.

Finalment i després de travessar el poble arribem de nou a la Plaça del Dr. Griera, punt d'inici i final d'aquesta caminada. Abans d'acabar hem d'agrair les abundants explicacions que ens ha anat comentant el Jaume al llarg del recorregut. Les seves paraules ens han engrescat a investigar i aprofundir en un munt de fons per conèixer una mica més tots aquests espais.

CAMINADA POPULAR DE LA IIª FIRA DE NATURA I MUNTANYA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU 2013