XIIIª MARXA POPULAR DE REIS DE MASSANES

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 12,76 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 423 metres, baixant: 399 metres.
Altitud mínima: 47 metres, màxima: 237 metres.
Temps total: 2 hores i 46 minuts.

Ens trobem al poliesportiu de Massanes situat a la part inferior del Turó de Sant Roc. En aquest espai hi tenen lloc la majoria dels esdeveniments esportius de la població.



Després de fer les inscripcions iniciem el camí en direcció nord anant a buscar la carretera del barri de Cambrerol. La seguim cap a la dreta en direcció a llevant. En aquest primer tram anem avançant tot baixant suaument. Al cap d'una estona arribem al trencall d'accés a Can Cambrerol, que deixem a mà esquerra.

CAN CAMBREROL

Aquest casal dona nom al barri de Cambrerol. L'edifici és de planta quadrada i consta de baixos i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i pintades de color cru. Les cantoneres són de carreus en pedra vista. La casa actual data del segle XVIII, amb modificacions del segle XIX. Segons la tradició oral, al 1809, durant el setge d'Hostalric en la Guerra del Francès, s’hi va allotjar el general Auguerau i la casa fou ocupada per les tropes franceses, que van aprofitar els grans estables per guardar-hi els cavalls.

Tot seguit arribem a pocs metres del nou viaducte del Tren de Gran Velocitat. Girem a la dreta i seguim paral·lels al seu traçat tot baixant una mica.

Anem avançant entre grans extensions de pollancres per un costat, i el traçat de l'T.G.V. per l'altre. A poc a poc anem guanyant una mica d'alçada, fins a col·locar-nos al nivell d'un pont que creua les vies a la zona dels Camins Creuers. Travessem la carretera que enllaça Massanes amb l'anomenada de les Mallorquines. Un cop a l'altra banda, comencem a baixar lleugerament i de seguida trobem un punt d'aigua habilitat per els organitzadors. Al cap d'una estona, davant nostre, s'ens mostra el Castell de Hostalric.

A Massanes es pot separar la vegetació en dues gras zones, la de les més elevades i boscoses i la de les mes baixes, amb conreus. Les plantacions de pollancres abunden a les riberes properes de les rieres de Massanes i Santa Coloma i del riu Tordera. A mida que anem baixant ens adonem d'aquest fet. Tot seguit caminem per una zona planera i entrem en el barri el Marquès.

Creuem un torrent i a mà dreta, enlairada, veiem la Casa Nova d'en Regàs. Una masia d'estructura basilical, de dues plantes i golfes, datada de finals del segle XVIII o de principis del XIX. Ens diuen que a la part posterior de la casa hi ha les restes de l’antic casal de Can Regàs, molt ben situat damunt d’un turó enlairat proper a Massanes. Des de la casa hi ha molt bona visibilitat en totes direccions. Això va facilitar que durant la invasió napoleònica i posterior setge d’Hostalric (1809-1810), servís de quarter general d’alts caps de l’exèrcit francès des d'on dirigien l’atac a la vila veïna. A més així també evitaven que l’amo de Can Regàs col·laborès amb l’exercit estatal subministrant queviures a la tropa del castell d’Hostalric.

Després de travessar el torrent, ens enfilem una mica tot passant pel costat de la Granja de Can Regàs. Al cap de poc desemboquem a una carretera asfaltada que prové de Massanes. La seguim cap a l'esquerra i a continuació travessem el Torrent de la Teuleria. Avancem enmig de camps de conreu fins a situar-nos davant de Can Pipa. Aleshores girem cap a l'esquerra en direcció a migdia. Abans de travessar per sota el T.G.V., girem per un camí sense asfaltar que surt a mà dreta. Tot seguit passem pel costat de Can Comatei.

La casa està situada en una zona obaga que a primeres hores del matí esdevé gelada. En una de les seves finestres hi veiem una parella de gossos. Ara el camí comença a enfilar-se per dins un bosc de pins i alzines. Deixem a l'esquerra la masia de Can Basí. Al cap de poc arribem a una bifurcació i tombem a la dreta. El camí continua pujant entre els camps de conreu. Passem per sota una línia elèctrica de alta tensió. Cap a ponent apareix de nou el Castell d'Hostalric.

EL CASTELL D'HOSTALRIC O LA FORTALESA

La vila d’Hostalric es troba a 169 metres d’altitud i uns metres més amunt s’aixeca el Castell d’Hostalric, també conegut com la Fortalesa. La seva situació, dominant la Vall de la Tordera, ha esdevingut sempre molt estratègica. Cal tenir present que aquest castell domina l’entrada per la Vall de la Tordera de l’únic Camí Ral que durant tota l’Edat Mitjana comunicava Girona amb Barcelona. A més de la fortalesa militar, cal destacar-ne les muralles de la vila. El recinte emmurallat, segueix el traçat de l’antic Camí Ral i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell. La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Disposa de vuit torres cilíndriques, tot i que algunes d'elles no són totalment circulars al estar obertes pel darrere. Solen tenir tres pisos amb la coberta de volta apuntada o de mitja esfera, i acaben amb simples merlets o amb un coronament de matacans. Destaca la Torre d'Ararà o de la Presó, situada enmig de l'antic camí Ral. Té una alçada de 22 metres i està coronada per un joc de matacans molt bonics i originals.

Tot seguit passem per davant de can Valentí.

CAN VALENTÍ

A continuació la caminada entra de nou en una zona boscosa on predomina l’alzina surera i el pi pinyer. Al costat mateix del camí observem diversos exemplars d'alzines sureres que han estat explotats.



Arribem a una cruïlla i seguim pel camí de la dreta, deixant a l'esquerra Cal Botiguer. Anem baixant fins a sortir a una carretera asfaltada a prop de Can Barnei. La seguim cap a l'esquerra. Més endavant deixem a mà dreta un camí que passa pel Forn d'en Marquès. En arribar al següent trencall, deixem la carretera que continua cap a Can Managrell, i seguim pel camí de terra que surt a mà dreta. En aquest punt trobem un avituallament d'aigua.



El camí comença a enfilar-se en direcció nord per dins d'una gran massa boscosa sota el Turó del Marquès. El sotabosc és atapeït i abunden les lianes i altres plantes enfiladisses. Hi veiem l'arítjol, l'heura, el marfull, el lligabosc, el galzeran i la bruguera. Arribem a una bifurcació. El camí de l'esquerra baixa a Can Marquès, la masia que va originar el nom del barri el Marquès, el més proper a la veïna vila d’Hostalric. Antigament havia estat una de les finques més grans de Massanes. El nostre recorregut segueix el camí més ample de la dreta. A poc a poc la pista ha anat guanyant alçada i la panoràmica s'ens amplia cap al sud i cap a ponent.

Anem seguint sempre el camí principal, deixant de banda tots els secundaris a dreta i esquerra. A mida que pugem el bosc és molt més esclarissat. Deixem a la dreta la Casa Vella i avancem per una zona més humanitzada amb diversos camps i cases. A la dreta, i a l'altre banda dels camps, veiem les cases de Can Pararol i l'Arboç.



Tot seguit deixem a l'esquerra el camí que baixa a la Caseta de Sant Jacint. Més endavant el camí fa un gir de 360° i marxa cap a llevant a travessar la Serra del Terme Gros. Nosaltres seguim vers el nord per un camí més estret que s'enfila cap a la Serra del Terme Gros. Al finalitzar la pujada enllacem de nou amb el Camí de Sant Feliu de Buixalleu. Hem arribat al punt més alt de la caminada d'avui, ens trobem a uns 240 m.a. A continuació creuem la pista i ens enfilem per un camí que ens queda al davant. De seguida trobem el segon punt d'aigua.



El terme de Massanes, és força accidentat i envoltat de boscos, especialment en el seu sector més septentrional. Al centre del terme hi ha el casc urbà que és de dimensions reduïdes. La resta de la població es reparteix en quatre barris o districtes: Marquès, Cambrerol, Collformic i Rieral, així com en petites urbanitzacions desenvolupades a la dècada dels 70 i 80 del segle XX, amb molts habitatges de segona residència. A partir d'ara entrem en el barri del Rieral i en una de les zones més boscoses i despoblades del terme. Després de l'avituallament i d'un petit descans, el camí continua cap a ponent tot començant a baixar d'altitud. Les vistes vers el nord, amb una atapeïda boscúria, ens mostren la riquesa forestal d'aquesta part del terme.



Mentre avancem anem descobrint, en mig del bosc, nombroses cases en runes com Can Nen, Cal Blanc i Cal Músic. Al fons i a dalt de la muntanya apareix la urbanització de Can Fornaca, petita agrupació de cases de segona residència, pertanyent al terme veí de Riudarenes. Darrere seu sobresurt l'Argimon.

EL SANTUARI D'ARGIMON

L'església d'Argimon ocupa l'espai del derruït Castell d'Argimon, documentat per primera vegada en l'any 925, del qual se n'ha salvat la capella romànica, de dues naus i absis semicircular. Tot i la destrucció del castell, la capella va conservar el culte fins al segle XVII. Al segle XVIII es va bastir l'actual santuari, un edifici de planta rectangular. El seu airós campanar de torre, amb coronament piramidal, va ser aixecat al segle XIX.

Continuem baixant fins arribar a una cruïlla. Deixem el camí que seguíem i girem a la dreta per canviar de direcció i anar cap a llevant. El camí recorre la part obaga de la Serra del Terme Gros. La vegetació és més humida i amb prou feines i arriba l'escalfor del sol. Comencem a veure roures i alzines que encatifen el terra amb una línia continua de fulles. Al cap de poc deixem a mà esquerra un corriol que s'arriba fins a la casa en runes de Cal Nen. Tot seguit el camí planeja molt suaument i ressegueix les torrenteres. Més endavant esdevé més ample i acaba enllaçant amb la pista que prové de Can Pararol i L'Arboç. La seguim per l'esquerra, en suau baixada fins arribar una mica abans de la masia de Cal Ferrer Pagès on trobem un control de pas.

En aquest punt deixem la pista i de nou fem un gir de 360° a l'esquerra. Seguim un sender que de primer moment retrocedeix una mica i comença a baixar. Trobem una bifurcació i seguim per la dreta sempre de baixada. Al cap de poc arribem a una nova cruïlla, girem cap a l'esquerra planejant. Més endavant s'ens ajunta per l'esquerra una pista que baixa pel llom de la carena. Des d'aquí obtenim una àmplia vista cap a llevant amb les plantacions de pollancres sota el Turó de Can Mel.

Continuem avançant fins arribar a una bifurcació, seguim per la dreta entrant de ple en el Bosc de Can Pararols. Baixem una mica més, deixem un altre trencall a l'esquerra i ens decantem cap a llevant. A la nostra esquerra, i a sota, s'estén el Pla del Canyet. Regat per la Riera de Massanes és ple de planters de pollancres i plàtans, destinats a la fabricació de paper i a l'obtenció de fusta d'ús industrial. A l'altra vessant hi veiem, ajudats pel teleobjectiu, diverses masies.

CAN MOLINS

Aquesta és una masia aïllada, situada al barri del Rieral. D'estructura rectangular, està formada per planta baixa i pis i coberta per una teulada a doble vessant en teula àrab. A la part esquerra té un cos adossat, amb la coberta a una sola vessant. Aquesta masoveria pertany al patrimoni Viader que estava unit al patrimoni Cambrerol fins a la mort de Joan Cambrerol que ho va dividir entre les seves nebodes.

CAN VIADER

Can Viader és una gran masia situada al centre del barri del Rieral, a la riba esquerra de la Riera de Massanes. Va ser reformada a finals del segle XX.

El camí s'ha decantat cap a migdia i descendeix una mica més. Per l'esquerra s'ens ajunta una pista provinent del Pla del Canyet i tot seguit arribem a una bifurcació. En aquest punt hi ha un control que ens indica que hem de continuar pel camí de l'esquerra que segueix de baixada. Informats que per la dreta arribem de seguida a una masia, decidim acostar-nos-hi per documentar-la.

CAN SE RAIA

Veiem que és una antiga masia que actualment s'està restaurant acuradament. No hem aconseguit trobar informació sobre ella, si més no la documentem fotogràficament. En acabar retornem al control de pas i seguim pel camí de l'esquerra. Hem baixat molt hi ens trobem a uns 110 m.a. La zona és obaga, humida i molt freda. A l'esquerra es mantenen les vistes sobre les grans plantacions de pollancres. De tant en tant els raigs del sol aconsegueixen penetrar el frondós bosc.



Continuem avançant cap a llevant i mantenint l'alçada. Anem entrant i sortint a totes les torrenteres. Finalment comencem a baixar cap al Pla del Mas Gilabert. A la meitat de la baixada veiem, a mà esquerra, les runes de Can Serra.

CAN SERRA

D'aquest mas en prou feines queden dretes les parets principals. Al cantó nord hi observen un petit contrafort. Al seu interior, hi trobem una sala pavimentada amb la típica rajola vermella. Hem de destacar una de les finestres que dona a l'exterior, a sota de la qual hi ha una pica amb el desguas connectat directament a fora.

Tot seguit continuem baixant per arribar fins al Pla del Mas Gilabert. Enllacem amb una pista que prové, per la dreta, del Mas Monà. En aquest punt hi ha un control de pas que ens indica que hem de continuar, seguint la pista cap a l'esquerra.

Durant el recorregut més muntanyós, hem observat l'explotació del bosc amb l'aprofitament de l'alzina surera, a partir d'aquest moment caminarem enmig de grans extensions de pollancres, àlbers i plàtans ben arrenglerats en fileres molt rectilínies. Entrem en el món dels espais plans molt humits. A l'esquerra, entre els pollancres, veiem un pou. Com us podeu imaginar ens falta temps per anar a veure'l.

EL POU D'AIGUA DEL PLA DEL MAS GILABERT

Ens trobem davant un pou convencional que aprofita l'aigua de la capa freàtica dels aqüífers lliures. La secció és circular i el seu interior està recobert de pedra seca per permetre la filtració. La part externa està protegida amb una estructura que s'aixeca del terra uns 2,5 metres i construïda també de pedra seca. Està coberta amb una cúpula de pedra tot deixant una obertura o porta lateral per facilitar l'extracció de l'aigua. La part interior de la cúpula està reforçada amb maons.



Recordem la tècnica emprada en la construcció d'un pou. Un cop decidit el lloc, es començava a excavar a pic i pala. Els pouaires s'ajudaven d'una bastida circular de fusta de la mida del pou, que els aguantava mentre feien l’excavació i els ajudava a mantenir l’aplom i les mides del mateix. La terra es treia amb cabassos i a mesura que s'anava aprofundint es reforçaven les parets amb pedres o maons per evitar que la sorra caigués dins del pou. Un cop s'arribava a la capa freàtica i el pou s’omplia d’aigua, calia continuar excavant per tal que hi hagués suficient fondària d’aigua per poder treure-la còmodament. Després d'obtenir unes quantes fotografies, refem les nostres passes fins al camí principal.

Al cap de poc arribem a una bifurcació. El camí que marxa de front, baixa a creuar la Riera de Massanes i enllaça, a l'altra riba, amb el Camí de Massanet a Riuclar. Nosaltres seguim el trencall de la dreta fins arribar a l'alçada de la riera, aleshores la seguim paral·les en direcció a llevant i revoltant les diverses plantacions de pollancres. Aquest tram és el de menys altitud del recorregut, estem a uns 74 metres. De mica en mica anem decantant-nos cap al sud-oest. Arribem a una cruïlla al costat d'una edificació. Continuem pel camí de la dreta deixant el barri del Rieral i entrant de nou al de Cambrerol. El camí comença a anar guanyant alçada molt suaument. Al cap de poc veiem a mà esquerra el mas Coll.

EL MAS COLL

Es tracta d'una masia aïllada, situada en un trencall a l'esquerra de la carretera que porta de Massanes a la carretera de Les Mallorquines. Està formada per diversos edificis a diferents alçades. Té la teulada de doble vessant i a diferents nivells i en teula àrab.

Estem arribant al final de la caminada. Seguim endavant i enllacem amb la carretera per on hem marxat al matí. Girem a la dreta i amb unes poques passes més ens trobem de nou davant el Poliesportiu de Massanes.



Ara ens espera l'esmorzar: un deliciós entrepà de botifarra o llom, acabat de fer a la brasa i acompanyat de vi, aigua o refresc. Al ser una marxa en la que predominen els corredors, hi ha poca gent esmorzant. Tant sols els caminants ens trobem al pavelló per gaudir d'aquesta matinal del dia de reis.

13ª MARXA POPULAR DE REIS DE MASSANES