CAMINADA POPULAR DE SANT BARTOMEU DEL GRAU A LA CREU DE GURB 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 15,01 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 544 metres, baixant: 544 metres.
Altitud mínima: 701 metres, màxima: 893 metres.
Temps total: 4 hores i 16 minuts.

Ens trobem davant el Bar Restaurant Geu, a la mateixa carretera d'entrada a Sant Bartomeu del Grau.

Iniciem la caminada cap a ponent, en direcció a la Plaça del Doctor Griera. Aleshores ens dirigim cap a migdia fins arribar davant el Casal. Aquí agafem el camí de l'esquerra que baixa cap a la masia de Can Rocanegra.



El camí baixa entre camps de conreu. L'atmosfera es clara i nítida, el que provoca un fred molt viu. Els llocs on toca el sol es converteixen en molt agradables. Al cap de poc deixem, a mà dreta, el camí d'accés a Can Rocanegra i ens dirigim a la banda esquerra de la vall, a la zona obaga. La vegetació canvia, comencen a aparèixer els roures, el pi rojalet, les alzines... espècies humides i fresques. Des d'aquest cantó de la vall divisem la masia de Can Rocanegra.

CAN ROCANEGRA

Rocanegra és una casa del segle XVI, de dues plantes amb la coberta a doble vessant. Els murs exteriors són de pedra arrebossada amb les cantoneres ben treballades. A la façana principal, que està orientada al sud, hi veiem el portal amb els brancals de pedra grogosa de Sant Bartomeu, i la llinda de fusta; les finestres estan totes emmarcades amb pedra. La tradició popular considera Can Rocanegra com una de les cases més antigues de Sant Bartomeu del Grau. L'origen del seu nom té relació amb el lloc on s'aixeca la casa: al damunt d'una gran roca de color negrós.

El camí avança per la zona obaga i comencem a trobar marques del PR-C 223, el sender circular de les Rieres de Sant Bartomeu del Grau. Enllacem amb una pista. Al cap de poc, en arribar a la capçalera de la riera de Sant Bartomeu, deixem el PR que continua per la dreta cap a la masia La Vall. Seguim endavant per la pista, enmig d'una boscúria esplèndida. Finalment arribem a una bifurcació a tocar de la carretera de Sant Bartomeu del Grau. Des d'aquest punt i cap al sud-oest, tenim una bonica vista de la masia La Vall.

LA VALL

Enclotada a la vall de la riera de Sant Bartomeu i a la dreta d'ella, veiem la masia de la Vall. Aquesta situació geogràfica, seria la que dóna el nom a la casa. Apareix documentada el 1320 com pertanyent a la parròquia de Sant Julià Sassorba, malgrat això, formava part de la batllia de Sant Bartomeu i avui encara pertany al seu terme. És un edifici de planta rectangular molt estreta, amb la planta baixa ocupada per les corts, el pis de l'habitatge i les golfes, la qual cosa li dona un aspecte de gran alçada. La casa està envoltada per diverses cors, totes antigues i de pedra, enmig de les quals sobresurt una pallissa.

A continuació agafem el Camí de Sant Julià Sassorba en direcció sud. Es tracta d'una estreta pista asfaltada, que comença planera però que a poc a poc descendeix de valent. De nou tenim unes bones vistes sobre la vall de la riera de Sant Bartomeu i de la masia de La Vall.



No tardem gaire a arribar a un collet, a 800 m.a., situat a l'inici del Serrat de les Corts. A partir d'ara deixem el terme de Sant Bartomeu del Grau i entrem en el de Gurb. Precisament en aquest collet, a mà esquerra, hi la el mas de Comaverda; la primera casa que trobem pertanyent al terme de Gurb i parròquia de Sant Julià Sassorba. La pista segueix el Serrat de les Corts en el seu camí cap a migdia. A mà dreta tenim la gran massa verda dels boscos, mentre que a l'esquerra hi ha algun gran camp. Les vistes cap a llevant s'ens amplien enormement. Poc a poc, el camí comença a davallar per sota el Serrat del Coll, que ens queda a mà dreta.



Mirant cap al nord veiem els Cingles de la Muntanyeta amb el veïnat del Roc Llarg al seu extrem. Més cap al nord-est es dibuixa la silueta dels cims del Cabrerès per sobre la boira matinal de la Plana de Vic.



Avancem una mica més. Cap al nord arribem a distingir el Puigsacalm, la Serra de Curull i fins i tot intuir el Forat Micó. Cap al migdia, i amb l'ajuda del teleobjectiu, obtenim les siluetes de Sant Sebastià, santuari situat al municipi de Vic que va ser construït al segle XVII amb motiu d'una pesta i en el que tingué lloc la conjura dels vigatans durant la guerra de Felip; i més al fons el Turó de Tagamanent. Continuem baixant i, cada vegada més, anem quedant enclotats dins la massa boscosa que ens envolta. Per un costat tenim la Costa del Coll i per l'altre la vall del Torrent de sant Julià.



Al cap d'una estona arribem a un trencall, la pista asfaltada continua de front cap a Sant Julià Sassorba. Aquí trobem senyals del PR-C 41, el sender de Gurb. Nosaltres fem un gir de 360° i seguim baixant pel vial de l'esquerra, aquest sense asfaltar, i seguint els senyals groc i blancs del petit recorregut. Un parell de revolts més endavant, deixem a la dreta el camí d'accés al mas El Coll que veiem amagat entre la vegetació. Tot seguit sortim de la zona boscosa i apareix un gran pla, el Pla de la Cervera, format majoritàriament per camps de conreu.

La pista creua el pla ben bé pel mig. Al cap de poc arribem al punt més baix de la caminada d'avui, 698 m.a. just a la capçalera del Torrent de Sant Julià i cruïlla de camins. Per l'esquerra i travessant el Pla de la vinya, surt el camí que porta a la masia El Borrelló, mentre que per la dreta un vial s'acosta a una granja propera. Des d'aquí la visual al mas El Coll està més neta de vegetació i podem fotografiar-lo.

EL COLL

El Coll està situat en la collada que formen el Serrat del Coll, a l'oest, i el Serrat del Portell a l'est, i que uneix de forma natural els dos altiplans que constitueixen la parròquia de Sant Julià Sassorba. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, constituïda per planta baixa i un pis i diverses estructures adossades al seu voltant. La façana principal, orientada al sud-est, conté un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra treballada i una finestra petita a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. De l'antiga lliça o pati només veiem els dos portals emmarcats amb llinda de fusta i adossats a les dues cantonades de la façana. Destaca a la façana del nord-est una cisterna de planta semicircular adossada a la casa. La cisterna arriba fins al nivell del primer pis, de manera que la teulada de la cisterna és la continuació de la teulada principal.

Seguim per la pista principal que comença a enfilar-se per sobre les naus d'una granja propera. No tardem gaire en arribar a un dipòsit d'aigua. La mica d'alçada que hem guanyat, ens permet veure cap al sud-oest el campanar de sant Julià Sassorba.

SANT JULIÀ SASSSORBA

Sant Julià és la parròquia més enlairada del terme de Gurb (786 m.a.), i comprèn el sector més muntanyós i despoblat. El 1091 es va consagrar l'església romànica de la que en resta una bona part de la nau i el campanar. L'any 1993 es va restaurar el campanar, quedant descobertes les finestres originals, als quatre costats, senzilles al primer pis i geminades al segon i tercer. Després de més de nou-cents anys l’església de Sant Julià Sassorba amb el seu campanar romànic destaca enmig d'un entorn privilegiat.

Ens expliquen que aquest gran dipòsit de formigó, que tenim a mà dreta, està construït sobre l'espai de l'antiga masia d'El Borrell. Malgrat això encara es poden veure diversos murs a banda i banda de la pista forestal. Continuem endavant i arribem a les instal·lacions de la Granja del Borrell. Aleshores deixem la pista i ens enfilem pel Serrat del Portell, seguint un corriol a l'esquerra tot fent drecera, fins el Racó de l'Arc. A poc a poc, per dins de l'atapeït bosc i sense deixar els senyals del sender de Gurb, arribem al Camp Gran del Portell. El recorrem pel seu límit nord fins a entrar a la Baga del Portell en que prenem la direcció nord.



A partir d'aquest punt comencem a visualitzar el Turó de la Creu de Gurb, amb la senyera, la taula d'orientació i la creu envoltada per un gran estel nadalenc. La pista comença a baixar per la boscosa Baga del Portell revoltant la capçalera del Rec de l'Esperança. Més endavant arribem a una bifurcació. Per l'esquerra la pista continua cap al veïnat de Vespella; per la dreta baixa cap a la masia Els Plans. Nosaltres continuem de front per la pista que comença a pujar suaument. Després de deixar un camp a la dreta, passem per sota el Puig del Portell de 836 m.a. Al cap de poc arribem a un petit coll sobre la Costa del Mig.

De nou davant nostre, ja veiem molt més proper el Turó de la Creu de Gurb. A continuació el sender baixa una mica fins arribar al Coll de la Creu de Gurb. Aquí el PR-C 41 continua per l'esquerra, baixant per una zona de margues, fins a l'ermita de Sant Roc. Des del coll tenim una bona perspectiva sobre les margues i el conjunt de Sant Andreu de Gurb.



En aquest punt el nostre sender avança de front per poder pujar al Turó del Castell, un mirador immillorable sobre la Plana de Vic. Al cap de poc de la pujada, el sender ens ofereix la possibilitat d'enfilar-nos pel dret i assolí més ràpidament el cim, fent-ho per la banda nord. Els més intrèpids i aventurers prenen aquesta opció.



L'altra possibilitat es dirigeix cap a la dreta, revoltant el turó per la banda de ponent fins arribar al coll que hi ha a la vessant sud. Aquesta opció facilita una pujada molt més suau. Finalment amb una curta remuntada anem a parar davant mateix de la Creu de Gurb.

LA CREU DE GURB

Damunt d'aquest turó hi havia l'antic castell de Gurb que pertanyia a la família de vicaris comtals, que prengueren el nom de terme. En el mateix pla on es trobava el castell hi ha una creu de ferro, col·locada l'any 1900 en motiu de l'Any Sant. Va ser destruïda durant la Guerra Civil i tornada a col·locar l'any 1941. Aquesta creu, que fa més d'un segle que el corona, ha fet que aquest turó també se'l conegui com el Turó de la Creu de Gurb.

TAULA D'ORIENTACIÓ I SENYERA

A la banda nord del turó hi ha una senyera i una taula d'orientació que ens permet identificar l'entorn que ens envolta. Alineat amb la taula i la senyera sobresurt nevat, el cim del Puigmal.



La taula d'orientació té una placa en el lateral, gravada amb la inscripció: "En commemoració del centenari de la Creu de Gurb. 1 de maig del 2000".

EL CASTELL DE GURB

De l'antic Castell medieval només queden algunes restes disperses en el pla més elevat del turó, però la seva importància històrica va ser molt gran perquè ell era qui donava cohesió i unitat al gran terme de Gurb i al de Sant Bartomeu del Grau. Era un castell termenal, per lo qual estava habitat per guardians i defensat pels homes del terme, que havien de fer vigilància per torns en èpoques de perills i defensar-lo o refugiar-s'hi en cas de guerra. El castell ocupava el cim del turó i estava format per una torre central, uns murs que l'envoltaven, una cisterna, la capella i segurament altres cambres per a aixopluc dels que el vigilaven. Actualment, malgrat la terra i l'herba que ho cobreixen, encara podem veure alguns murs de pedres, disposades en filades regulars, una estructura de planta circular, una fossa i part d'una torre.

ELS PESSEBRES DEL TURÓ DE LA LA CREU DE GURB 2012

Aquesta caminada, que fan anualment els amics de Sant Bartomeu del Grau, té com a motivació principal pujar fins el turó, per veure els nombrosos pessebres que s'hi col·loquen durant les festes nadalenques. Hem de reconèixer que aquesta tradició de posar pessebres a les muntanyes, ha reeixit per acabar quedant-se entre nosaltres.



Aprofitem l'esplèndid lloc per esmorzar. Mentre ho fem un paramotor (parapent motoritzat) ens sobrevola i ens saluda. Avui és un dia ple de sorpreses. També veiem que ha fet cim un falconer amb un aligot. No sabem si ha pujat per practicar l'antic art de la falconeria. Ens hi acostem a veure'l, doncs sempre ens ha encuriosit aquesta tècnica de cacera.



Després de deixar el falconer amb la seva au rapinyaire, aprofitem per gaudir de les vistes que envolten el turó. El turó forma part dels primers contraforts que separen la Plana de Vic de l'altiplà que s'aixeca a l'oest. La seva alçada el converteix en una talaia amb grans vistes sobre la part central de la Plana de Vic, i també sobre els quatre punts cardinals. Començant pel nord-oest veiem les cases de sobre la Costa de Sant Bartomeu, i al seu darrere el massís del Pedraforca i el Comabona.

A la seva dreta hi ha la Serra del Cadí. Aquesta és una serra que s'estén en direcció oest-est des del Pedraforca fins al Moixeró i la Tosa d'Alp. Encara podem observar algunes restes de la neu caiguda recentment.

Seguint la direcció de les agulles del rellotge, a continuació distingim la Serra del Moixeró amb la Tosa d'Alp i el Puigllansada. Pel fet que al capdamunt de la Tosa hi conflueixen els termes de quatre municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles.

Finalment, i en línia recte amb el nord, apareix la inconfusible silueta del Puigmal, el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. Al seu voltant s'estenen les serres del Pirineu de Núria amb el Pic de Noucreus, Finestrelles...

Després d'una bona estona contemplant aquestes vistes, toca pensar en la tornada. Abans però, els Amics del Club Esportiu Miraboira ens fan una fotografia de grup recordatòria de la pujada del 2012.

Ens posem en marxa retornant al Coll de la Creu de Gurb pel camí pel que hem pujat. De moment anem seguint el mateix recorregut que a l'anada i per tant els senyals del PR-C 41, el sender de Gurb, ara en direcció a Sant Julià Sassorba. El camí ample que seguim marxa a la dreta vorejant un camp, i canvia de vessant. Poc després trobem una tanca de filat.



Arribem de nou a la granja de bestiar d'El Borrell, al fons veiem Sant Julià Sassorba. Anem baixant pel costat d'una tanca de filat. Amb la llum més càlida de finals del matí observem els animals mentre mengen.



A continuació acabem de baixar. Passem una porta de filat i agafem el camí ample de la dreta. Finalment la pista arriba de nou a la cruïlla del camí que va de Sant Bartomeu del Grau a Sant Julià Sassorba, seguim cap a la dreta deixant el PR-C 41 que continua cap a Sant Julià. Ara tocar pujar la Costa del Coll.

Tal com hem fet al matí, en arribar a la part alta de la Costa, al coll que separa el Serrat de les Corts, del Serrat del Coll, ens aturem a recuperar l'alè. Aprofitem la millora de les condiciones lluminoses per fer noves fotografies. A llevant i sota nostra, s'estén la plana de Vespella amb l'ermita de Sant Cristòfol i amb el fons presidit per les muntanyes de Cabrera. Mirant enrere podem observar part de l'itinerari seguit, centrat en els plans de la Cervera i de la Vinya. Reemprenem el camí passant de nou pel costat del mas de Comaverda i entrant novament al terme de Sant Bartomeu del Grau. Al cap de poc arribem a la carretera de SantBartomeu. En aquest punt farem una variació respecte a l'itinerari seguit al matí. Una vegada reagrupats tots els caminants, seguim la carretera, en direcció a Sant Bartomeu del Grau, durant un breu tram. Tot seguit ens enfilem, travessant diverses feixes, per un corriol a mà dreta en direcció a la cinglera. Anem pujant cap al nord vers el Puig Cornador de 887 m.a. A la dreta tenim la cinglera i a l'esquerra, a sota nostre, una bassa d'aigua. A mida que ens enlairem les panoràmiques vers el sud milloren en perspectiva.

Finalment, després d'un darrer esforç per salvar l'última pujada, més dreta que les anteriors, arribem al pla del Puig Cornador.



La pujada a valgut la pena. Les vistes tornen a ser extraordinàries. Comencem per veure ja molt properes les cases de Sant Bartomeu del Grau. Darrere seu presidint-ho tot el Puigmal. Més a ponent i ajudants per la tècnica fotogràfica, ens apropem al Pedraforca.



Continuem el nostre recorregut panoràmic, ara més cap al nord-est i per sobre el veïnat del Roc Llarg, sobresurten els cims del Puig Cubell i del Puigsacalm ja en terres garrotxines. A la dreta i sota la cinglera s'estén la Plana de Vic.

Abocats a la cinglera veiem, cap a llevant, sota els nostres peus la Plana de Vic en la que distingim el Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, l'ermita de Santa Cecília de Voltregà, la població de Manlleu i al fons, presidint l'horitzó, les serres de Cabrera.

Cap al sud-est i ajudats pel zoom de la càmera, ens aproximem a la bonica església de Sant Cristòfol de Vespella. L'actual església datada al 1759, substituí una antiga ermita de pedra situada dalt d'un serrat davant mateix de l'església actual. El seu campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada amb una teulada aguda a quatre vessants.



Una mica més cap al sud-est ens apareix el Montseny. Entre les Agudes i nosaltres, en línia pràcticament recta, amb prou feines es distingeix el Turó de la Creu de Gurb. Més cap al sud veiem una altra línia imaginària interessant. La que formen visualment les esglésies de Sant Julià Sassorba, Sant Sebastià de Vic i Santa Maria de Tagamanent.

Cap a ponent tenim una altra de les vistes meravelloses que ens ensenya aquesta caminada: el rocam grandiós dels Rasos de Peguera i la Serra d'Ensija. A part dels cims de la Torreta, el Pedró i la Creu de Ferro, distingim la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela. Vistos de lluny tant la Roca d’Auró com el seu veí el Cogulló d’Estela, són com petits cervins, de formes elegants, amb cimeres rocalloses i més o menys piramidals.

Després d'extasiar-nos amb les vistes, prosseguim el darrer tram de la caminada avançant pel costat d'un camp en direcció nord. D'aquesta manera enllacem amb els carrers de la zona de la Serra, que en poca estona ens condueixen fins la carretera. Ara tant sols queden quatre passes per arribar de nou al punt de sortida.

CAMINADA POPULAR DE SANT BARTOMEU DEL GRAU A LA CREU DE GURB