XXVIIIª PUJADA DEL PESSEBRE AL ROC GROS 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 11,31 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 427 metres, baixant: 428 metres.
Altitud mínima: 542 metres, màxima: 897 metres.
Temps total: 4 hores i 57 minuts.

Ens trobem davant la seu del Centre Excursionista dels Hostalets de Balenyà, per participar, per primer cop, en la tradicional pujada del pessebre al Roc Gros organitzada pel mateix centre.



Tot seguit marxem en direcció nord pel carrer de Barcelona. Passem per sobre la via del tren i en arribar als primers camps, girem a l'esquerra per seguir el Camí de l'Ajuda als Hostalets de Balenyà. Passem per sota la C-17 i continuem en direccó al cementiri.



Hem iniciat el camí de ben fosc, amb una mica de boira i amb una temperatura d'alguns graus sota zero. Ben aviat però, la boira s'esvaeix i se'ns presenta el Roc Gros davant nostre. Tot seguit passem pel costat de Can Bolet i Can Ramonet fins arribar a l'alçada de Can Teixidor.



A la nostra dreta ens queda el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. En aquest punt tombem a l'esquerra per agafar el Camí de les Roquetes. Anem avançant per entre camps i clapes de bosc. A mà dreta deixem el camí d'accés a la finca de la Casanova de la Font.



La direcció és clara, davant nostre s'aixeca imponent el Roc de la Guàrdia, i cap allà ens hem de dirigir. Més endavant, en sortir de la zona boscosa, passem sota una línia elèctrica i la vista s'amplia: cap a ponent, sobre la Costa de Fontderola, sobresurten les antenes del Castellar.



A continuació fem una petita pujada hi arribem al mas de Les Roquetes. Ens hi acostem a saludar una sorollosa oca que hi ha dins un tancat. Compartint espai hi descobrim un vell amic d'altres caminades per la zona: el boc o cabró de Les Roquetes. Fins hi tot sembla que s'hi posi bé per la fotografia, deu ser que ens reconeix. Més endavant la pista es dirigeix vers el sud després de creuar el Torrent dels Boixos. Anem ascendim suaument en direcció a la Serra dels Morts. En arribar a una zona de margues grises agafem una drecera, a mà dreta, que s'enfila de dret per les aixaragallades terres fins a recuperar la pista i també la direcció de ponent. Avancem una mica i de seguida tenim davant nostre la casa del Grau del Racó.

EL GRAU DEL RACÓ

Aquest mas l'hem anat veient com s'anava restaurant, de mica en mica, en les diverses caminades que hem fet darrerament cap al Roc Gros. Situat al peu del camí que porta al Roc Gros, té unes vistes espectaculars sobre la plana i les muntanyes del horitzó. Revoltem la casa per la banda de migdia, deixem la pista i seguim el sender de mà dreta que comença a enfilar-se cap al Roc de la Guàrdia. Després de creuar el Torrent dels Boixos, al cap d’una estona trobem una mina d'aigua que dóna origen al torrent. Tot seguit iniciem el tram mes dret de la caminada.

LA VIA ROMANA DEL ROC GROS

Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Osona. La caminada passa per sobre d'un tram d'aquesta via del qual que encara podem veure restes i observar-ne la col·locació de les pedres. Pertanyia a una via secundària que unia la via del Congost amb la via Republicana, que anava des de Caldes de Montbui a la Plana de Vic. Són uns 30 metres de grans pedres ben col·locades fent del camí una calçada. Més amunt trobem una cruïlla i agafem el camí que continua pujant tot decantant-se cap al nord. Poc a poc ens anem acostant a la paret del cingle. Aleshores, en arribar-hi, ens cal superar un dret i feixuc pujador fins a dalt del Collet de la Guàrdia.



Ens trobem a 870 metres d'alçada sobre la plana, i les vistes de l'entorn són extraordinàries. Encara que el dia a acabat ben assolellat, la panoràmica cap al migdia queda difuminada per les boires del matí. Mirant al nord-oest observem la masia del Garet de Dalt.



A continuació agafem un corriol, a mà dreta, que en poc mes de 100 metres ens porta fins el Roc de la Guàrdia o Roc Gros com és conegut a la contrada.

EL ROC GROS O ROC DE LA GUÀRDIA

Es tracta d'un turó de 891 metres d'altura que s’aixeca a més d’un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És la muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà, com el Puigsagordi ho és de Centelles. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar i el Puigsagordi, els tres pics més importants de la Serra de Fontderola. Disposa de dos miradors, el del Roc Gros i el del Pirineu, que ens ofereixen unes panoràmiques extensíssimes, sobretot en dies tant assolellats i clars com el d'avui. Gaudim d'aquestes meravelloses vistes:

EL MIRADOR DEL ROC GROS

Des del Mirador del Roc Gros la visual segueix un semicercle des del Puigsacalm als Cingles de Bertí, passant per Cabrera, les Guilleries, el Montseny i el Tagamanent; sense oblidar les poblacions de Vic, Tona, Balenyà i Centelles. Aquest mirador disposa de bancs i un llibret de firmes.



Al estar fetes les fotografies en diferents moments al llarg de tot el matí, ens permet comprovar l'efecte de la inversió tèrmica que es dona a la plana. A primera hora les parts baixes resten cobertes per la boira, que no desapareix fins unes quantes hores més tard quan el sol aconsegueix desfer-les.



Continuaríem molta estona veient el paisatge que ens envolta. Un cartell ens recorda, però, que el Roc de la Guàrdia o Roc Gros té dos miradors. Anem a veure el segon mirador. Per fer-ho hem de seguir per un caminet a l'esquerra en direcció nord, ple de matolls i arbusts, que en poca estona ens permet arribar fins a l'altra punta del Roc de la Guàrdia, on hi ha el Mirador El Pirineu.

EL MIRADOR DEL PIRINEU

El segon mirador, anomenat del Pirineu, encara ens mostra més paisatge. Disposa d'una bonica rosa dels vents en la que està indicada la situació de les principals muntanyes i serralades respecte del Roc Gros.

Des d'aquest mirador s'arriba a veure la Plana de Vic, els Cingles de Tavertet, els Pre-pirineus, els Pirineus i fins i tot, amb permís de la típica boira, podem visualitzar les puntes del Canigó i del Puigmal.



Els amics del Centre Excursionista comencen a preparar el foc per obtenir unes bones brases. La idea és que qui vulgui menjar un esmorzar calent, es porti carn i la pugui coure a dalt del Roc Gros.



Sembla ser que l'anunci de la possibilitat de portar carn per coure-la, ha estat tot un èxit. Un cop fetes les brases, comencen a aparèixer els talls de carn, les botifarres, la cansalada, el pa ... El foc queda cobert de graelles plenes de carn i l'olor de la brasa s'estén per tot el replà. Comença a haver-hi gana.














Aquesta festa al Roc de la Guàrdia es celebra cada any pels volts de Nadal. Els balenyencs hi pugen a peu per portar-hi el tradicional pessebre. Aquest és realitzat, cada any, per un autor diferent del poble.

EL PESSEBRE DEL ROC GROS 2012

En Manel Flores, un bon artista de Els Hostalets, ha fet el Pessebre del 2012. Representa l'espai de cadascú, amb la llum i la reialesa de la força personal, i als peus les sabates buides d'aquells que ens han precedit.

Mentre contemplem el pessebre, els companys de caminada han acabat de preparar el nostre esmorzar. Anem a gaudir d'aquesta estona amb un àpat tant saborós.



Després de l'esmorzar té lloc la tradicional cantada de nadales. Tothom es trasllada al voltant del pessebre per commemorar aquesta tradició. Les nadales, anomenades "Christmas carols" en anglès, "nöels" en francès o "villancicos" en castellà, són una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental. Tal com afirma Joan Amades, el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s'hi barregen tant les cançons religioses, com les cançons per cantar davant dels pessebres.



En acabar, el centre excursionista convida a tots els participants de la caminada, a torrons i cava. També tenen un bon detall pels més joves, amb un assortit de llaminadures.

La festa es va acabant i ens anem acomiadant dels amics de Balenyà, agraint-lis aquesta bonica i simpàtica trobada matinal al seu cim emblemàtic. La gran majoria del grup torna pel mateix camí que a l'anada. Nosaltres decidim revoltar la cara nord del Roc Gros. Així que retornem fins al Collet de la Guàrdia i aleshores agafem el camí de la dreta, que baixa més directe cap al nord. A mida que descendim recuperem el fred de primeres hores del matí. L'obaga es fa notar. Al cap d'una estona de baixada, arribem a una cruïlla en el Sot de l'Home Mort. Girem a mà dreta tot seguint una pista més planera en direcció a llevant. Guaitant cap al nord-oest obtenim una nova imatge del Garet de Dalt.

Anem avançant per dins la Baga del Puig. De mica en mica la panoràmica es va obrint. Tornem a gaudir de les meravelloses vistes vers el nord, i més a prop sobre l'imponent mas de Vilageliu i l'ermita de Sant Miquel.



De mica en mica ens trobem a sota mateix dels miradors del Roc de la Guàrdia. El camí és obert i assolellat. Més endavant entrem en la zona boscosa i més humida, als peus del Roc Gros. Finalment enllacem de nou amb el camí de pujada que hem fet al matí. Des d'aquest punt podem observar el Roc Gros i a sota d'ell el tram de camí que acabem de seguir.

A partir d'aquí continuem baixant fins passar de nou pel mas El Grau del Racó i més endavant per Les Roquetes.



Finalment tornem a trobar-nos als Plans de l'Ajuda, davant mateix del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. El nucli inicial de poblament del terme de Balenyà no es va crear als Hostalets, sinó al costat mateix de l’església de l'Ajuda. Aquest espai que consistia en la sagrera de Sant Fruitós, va créixer amb les masies del Verdeguer, Cal Teixidor i Ca l’Estevenell que actualment encara envolten l'església.

La sagrera era l'espai situat dintre d'un radi de trenta passes de propietat eclesiàstica que es donava a les esglésies el dia de la seva consagració. El mot sagrera, deriva de "sacra" o "sacraria", lloc sagrat. En aquest espai es trobava la residència dels clergues i el cementiri, i per un principi o costum jurídic, gaudia del privilegi d’asil o d’immunitat, de manera que aquell que s’hi refugiava no en podia ésser extret sense permís o consentiment eclesiàstic, i les persones que hi entraven amb armes o hi cometien violències quedaven excomunicades.

L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'AJUDA

Es considera que va ser edificada a finals del segle IX, quan va ser restaurada per la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083. Ha rebut diversos noms al llarg dels anys com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció vers les epidèmies de pesta.

Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, del gòtic en el pis de les campanes, i del barroc o del modernisme, en les pintures que decoren l’altar major. Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos. Des de l'església i mirant cap a ponent obtenim una bonica imatge del Roc de la Guàrdia.

Tot seguit, i per no tornar pel mateix lloc, agafem la pista que surt per l'esquerra de l'església. Comencem decantant-nos cap al nord, deixem a mà dreta l'accés a Can Perot i arribem a una cruïlla de camins. En aquest punt girem a la dreta dirigint-nos cap a llevant per la pista que porta al Moli del Verdeguer, avui reconvertit en granja. Seguim per la pista deixant el molí a mà dreta, i just uns 25 metres més endavant, abans de fer una corba cap al nord, agafem un altre corriol que neix entremig de dues casetes de la llum. Aquest corriol, després d'una baixada, ens enllaça amb una pista ampla amb una magnífica vista de la masia La Riera. Anem en direcció cap a la casa.

LA RIERA

La Riera és un complex agropecuari de grans dimensions i que malgrat el decadent estat de conservació manté restes del seu antic esplendor.



Anem avançant pel costat del mur de la masia, que ens queda a la dreta. A l'arribar a la banda est, ens acostem al portal que hi ha per aquest cantó. El poc que entreveiem a través de la reixa, ens indica la importància d'aquesta propietat. Malauradament no hem estat capaços de trobar més informació d'aquesta masia. Davant mateix del portal, amagada entre diversos arbres descobrim una bonica creu.

LA CREU DE LA RIERA

Aquesta creu reposa sobre tres columnes hexagonals de pedra picada, superposades unes sobre les altres, disminuint el seu diàmetre a mida que s'enlairen. La situada al mig és de menor alçada. Tot el conjunt descansa sobre un pedestal de planta circular format per tres graons concèntrics, construïts amb pedres irregulars. Al damunt de tot, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les seves puntes, culmina tota l'estructura. Desconeixem si es tracta d'una creu de terme d'una antiga parròquia.

Davant nostre, en mig d'un camp, sobresurt un molí de vent imponent.

EL MOLÍ DE VENT DE LA RIERA

Tot seguit continuem la caminada per la pista fins a trobar la C-17. Girem a la dreta tot seguint paral·lels la carretera. Finament enllacem amb la pista asfaltada que ve de l’Ajuda. Girem a l’esquerra i trobem el túnel per on aquest matí hem creuat per dessota la C-17. Ens girem de cara a ponent i fem les darreres fotografies del Roc Gros.

Finalment tant sols es qüestió de desfer el camí fins que arribem al punt de sortida.

28ª PUJADA DEL PESSEBRE AL ROC GROS