XVIIIª MARXA POPULAR A CIRERA - MATARÓ 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 23,01 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.086 metres, baixant: 1.086 metres.
Altitud mínima: 68 metres, màxima: 446 metres.
Temps total: 5 hores i 35 minuts.

Ens trobem en el Centre d'Ensenyament Infantil i Primari del barri de Cirera de Mataró. Encara és fosca nit mentre fem els tràmits de les inscripcions.

Sortim de l'escola i ens dirigim a buscar la Ronda de Jaume Ferran que seguim cap a la dreta. A continuació girem a l'esquerra per la carretera de Cirera fins arribar a la Plaça de França.

LA PLAÇA DE FRANÇA - ESCULTURA "LA MATARONA"

Situada al capdamunt de la Via Europa, a la Plaça de França es troba des de 1997 "la Matarona". Aquesta és una escultura de Jordi Cuyàs i Jaume Simon. Es tracta d'una estructura metal·lica de més de cent metres de llargada, formada per un tub quadrat d'alumini amb característiques modulars, fet que li permet adoptar diferents formes. Abans d'arribar a la plaça, havia estat una escultura mòbil i mutable que va recorre, de 1986 a 1988, diverses places d'altres ciutats. Des d'aleshores tot aquell que passa per la seva rotonda, veu uns "ferros" que fins i tot van abandonar el seu roig original per transformar-se en un taronja més fluorescent. Hi ha qui diu que ve a suposar guixades a l'aire, d'altres hi veuen una expressió canviant i irregular. Popularment se la coneix com els "quatre ferros".

Donem la volta a la plaça pel seu costat dret, i tot seguit ens dirigim cap a la Plaça de la Gran Bretanya, el repartidor que dona accés a l’Hospital de Mataró, a l’autopista i al Mataró Parc. L'envoltem per l'esquerra, i continuem per la carretera de Cirera tot passant pel costat del camp de Futbol. Deixem a mà dreta l'Hospital de Mataró i poc després l'Estadi Municipal d'Atletisme. Després de deixar aquest últim, agafem una pista de terra, cap a l'esquerra, que comença a enfilar-se cap a ponent.

El sol comença a elevar-se sobre el mar. La primera llum, lila i vermellosa, deixa unes imatges espectaculars del paisatge urbà de la ciutat. Veiem el cementiri als nostres peus i a migdia; al cap de poc entrem en el terme d'Argentona. El camí avança primer cap a ponent i després cap al nord en vàries llaçades. Anem seguint el Camí de la Serra. Quant hem pujat més de cent metres de desnivell, enllacem amb un carrer asfaltat del Camí de la Serra entrant de nou en el terme de Mataró. Comencem a veure cases de la urbanització de Can Vilardell.

Continuem avançant i pujant, encara que més suaument, pels carrers de la urbanització. Més endavant deixem l'asfalt i recuperem la pista de terra. Després d'una curta rampa ens queda a la dreta el Turó d'en Dori. Aquest es troba situat a ponent de la Serra de Can Gener, a 361 m.a., i entre els municipis d'Argentona i de Mataró. Aquest turó fa de separació entre el veïnat de Cirera i el veïnat de Valldeix. El nom li ve donat per la masia de Can Dori de Cirera.

Anem seguint sempre la pista principal, envoltats del bosc de pi pinyer tant típic de la Serralada Litoral. Més endavant arribem a una cruïlla de camins a la zona coneguda com la Plana del Pou de Plata. Molt a prop i a la nostra esquerra, queda el Turó de Cabanyes, de 407 m.a. Seguim la pista cap a la dreta en direcció a llevant. Tot seguit deixem a mà esquerra el Turó de la Creu d'en Serra de 403 m.a. La pista ens porta fins a les primeres cases de la Urbanització La Cornisa, la qual va ser creada als anys setanta del segle XX, estenen-se des del Centre Atlètic Laietània fins a Can Bruguera. A mà esquerra tenim el Turó d'en Tarau. Situat a la capçalera del torrent de Can Bruguera, amb 434 m.a. és el turó més alt del veïnat de Valldeix, que és a la vegada el punt culminant del terme de Mataró.

Ara ens trobem a uns 407 metres d'alçada i això ens permet observar, cap al nord-est i encara mig emboirat, el Montalt i la Serra del Corredor-Montnegre. Anem travessant, tot baixant suaument, la urbanització pel carrer anomenat el Camí de la Cornisa. Seguim sempre per aquest carrer i en pocs minuts arribem a la Font de la Cornisa.

LA FONT DE LA CORNISA

Aquesta font es troba situada a la urbanització del mateix nom, molt a prop de Can Bruguera. Com indica el plafó ceràmic del seu damunt, pertany al veïnat de Valldeix. Aquest és un dels veïnats més antics de Mataró. Situat al peu de la Serra de Can Bruguera, s'estén al llarg de la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó. A poc a poc anem deixant enrere les cases de la urbanització. La pista passa a ser de terra i ben aviat arribem a la masia de Can Bruguera, actualment reconvertida en restaurant.

CAN BRUGUERA

Can Bruguera dels Planells, nom que també rep Can Bruguera, és una masia situada a la serra homònima en la capçalera de la riera de Valldeix. El nom dels Planells al·ludeix al fet que la casa es troba en un indret pla i elevat; mentre que Bruguera faria referència a l’abundància de bruc en aquestes muntanyes.



Passem per davant de la masia i uns metres més enllà arribem al Coll de Can Bruguera. A l'esquerra de la pista hi ha el camp de futbol de Can Bruguera, on hi trobem el primer control de la caminada. Damunt un pedró de pedres, en l'accés al camp, es troba la Creu de Planells.

LA CREU DE PLANELLS

Es tracta d'una creu de ferro forjat, molt estilitzada i pràcticament sense decoració, col·locada sobre un fust de pedra granítica lligada amb ciment. Se la coneix també amb el nom de Creu de Can Bruguera, i es tractaria d'una creu de camí. No hem sabut trobar cap tipus de referència que ens aportés més dades.



En aquest control, ens entreguen aigua o sucs per recuperar una mica les forces. Hem salvat uns 135 metres de desnivell. Reemprenem el camí, deixant la pista de la carena i agafant-ne una altra que marxa direcció nord. Acabem d'entrar en el terme de Dosrius. Al cap de poc arribem a una bifurcació, seguim pel trencant de la dreta que comença baixant lleugerament cap a llevant. El recorregut per l'obaga, o bagueny com es diu a la regió, és fresc i ombrívol i ens mostra el contrast climàtic que hi ha entre la vessant marítima, que és assolellada, i la vessant nord de la Serra de Can Bruguera. Més endavant arribem als peus del Turó d'en Rimbles. Just abans d'arribar-hi, trobem una bifurcació seguim per la dreta. Al cap de poc tornem a gaudir de les vistes sobre el Montalt.

Ara el descens és més acusat. Arribem a un trencall i seguim per l'esquerra. Anem travessant el Bosc de Can Rimbles, ple d'alzines,
pins, roures i alguna surera. Finalment acabem el descens arribant a la riera de Can Rimbles. El desnivell de baixada des de Can Bruguera, ha estat d'uns 165 metres. Ens trobem al veïnat de Can Rimbles de Dosrius, en una vall allargada, plena de cultius, entre la Serra d'en Gel i la de Vallalta, al nord, i la de Can Bruguera i Polseruda al migdia. A la nostra esquerra i a la vessant dreta de la riera, veiem la masia de Can Rimbles, que dóna nom a la riera, a la vall i al veïnat. És una masia aïllada, entre masies i conreus, al costat
d’alzines frondoses i pins. En front nostre s'aixeca una bonica pineda. Les pinedes que més abunden al Maresme són les de pi pinyer, que són especialment esponeroses a prop de la costa, però també arriben sense cap dificultat fins a la muntanya, on es barregen amb l'alzina. A continuació seguim la pista cap a la dreta en direcció a llevant. Anem remuntant la vall de Can Rimbles, para·lels a la riera homònima. El paisatge d'aquesta vall és sorprenent i meravellós. Avui, la boirina i la humitat que hi ha a l'ambient, donen als arbres una verdor lluent. Veurem de seguida les pollancredes i els plataners arran de la riera i els camps ben conreats de farratges pel bestiar. A la banda esquerra se succeeixen les plantacions d'avets, magnòlies i altres arbres ornamentals.

Les rieres són les xarxes de transport més antigues: la presència humana les ha convertit en camins i carreteres, sovint sense respectar el medi natural. En aquesta cas, la pista s'integra perfectament amb el paisatge i ens permet gaudir d'un entorn rural i bucòlic extraordinari. No tardem gaire en veure a mà esquerra, mig tapada per grans plataners, la masia de Can Llibre.

CAN LLIBRE DE PAGÈS

Aquesta masia es troba al sud de la Plana d’en Mametes i de les Vinyes d’en Llibre, rodejada de camps de conreu i vegetació. Està situada en una plataforma suportada per un mur de contenció amb una gran quantitat de contraforts. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. Les façanes estan revestides d’arrebossat i pintades de color blanc. Per anar-la a veure ens hem separat lleugerament de la pista que seguíem. Retornem al camí principal i continuem en la nostra marxa cap a llevant. Després d'una estona caminant sota un túnel d'arbres, ens anem allunyant de la riera i sortim a una zona planera amb grans camps. Tot seguit, a mà esquerra, tenim la masia de Can Rogent.

CAN ROGENT DE CANYAMARS

Aquesta masia està situada al sud de la Plana de Can Vallalta i a l’inici de la vessant de migdia del Turó de Castellar. Rehabilitada recentment i envoltada de camps de conreu i boscos, destaca sòbriament en el paisatge. És una edificació aïllada de planta rectangular orientada a migdia, amb una estructura gairebé basilical. L'edifici central consta de planta baixa, pis i golfes, i es cobreix amb una coberta de teula àrab a dues aigües. Els laterals disposen de planta baixa i pis, i teulada a una sola vessant.



La portalada de l’accés principal, està descentrada respecte a la façana i té els brancals de carreus, i l'arc de mig punt de pedra adovellada. Totes les finestres tenen els brancals de pedra amb les llindes de pedra o de fusta. Les cantonades de la façana estan reforçades amb carreus treballats. Les façanes estan revestides d'una capa de color ocre fort. Anem caminant admirant, a través dels reixats, l'harmonia i perfecció d'aquesta casa. El camí torna a dirigir-se cap al curs de la riera. Una mica més endavant trobem una bassa a mà dreta, és la bassa de Can Rogent.



Tornem a avançar envoltats d'alts plataners i vegetació espessa. De mica en mica anem guanyant alçada. Deixem a la dreta el trencall que porta a la masia de Can Brugueràs. La història d’aquesta masia està molt lligada al cognom Bruguera. Antigament a la vall apareixen els noms de Can Bruguera de les Planes i Can Bruguera de Ribelles. Del topònim Ribelles en derivaria l’actual forma Rimbles, que dóna el nom al veïnat de Canyamars. Amb el pas del temps Can Bruguera de Ribelles es transformarà en Can Brugueràs o també en Can Bruguera de Canyamars. Segurament l’especificació dels topònims Ribelles i Planes, obeeix a la necessitat de diferenciar dues branques de la mateixa família els que habiten a la vall i els que ho fan a la muntanya.

Tota la serralada marítima es caracteritza per tenir un relleu moderat, amb muntanyes suaus i pendents poc pronunciats. El seu vessant mediterrani és majoritàriament de granit, l'alteració química del qual determina el paisatge de la zona que pren formes suaus i arrodonides. Les velles roques granítiques, sedimentades per la humitat, es converteixen en sauló que omple els camins del nostre recorregut. Més endavant la pista canvia de nom: primer és la Carretera de Rupit, i tot seguit, a mida que s'acosta a la capçalera de la vall, rep el nom de Camí del Forn de la Pega. Finalment arribem a dalt de la carena, on enllacem amb el Camí de la Creu de Rupit. En aquest punt, el segon més alt de la caminada, hi ha instal·lat l'avituallament de l'esmorzar.



Recuperem les forces escollint entre un entrepà de llonganissa o un de formatge, tot acompanyat amb aigua, vi i refrescs, i olives per picar. En acabar l'esmorzar reemprenem la caminada, seguint la pista cap a la dreta en direcció al sud-oest. Ben aviat, en la raconada del primer revolt trobem la Font del Mal Pas.

LA FONT DEL MAL PAS

La Font del Mal Pas, pertany al terme de Dosrius, concretament al veïnat de Canyamars. Es troba a peu de pista, sota el camí i protegida per uns grans plàtans, en un espai més aviat triangular, amb un banc de fusta a cada lateral. Les parets són de pedra, sent la que ens queda a la banda dreta força més alta.



La canyella de ferro surt d'un frontal de pedra i ciment i cau en una modesta pica quadrangular arran de terra. El nom prové de la dificultat d'accés que antigament hi havia per arribar a la font. Continuem endavant seguint la pista que va davallant. Al cap de poc deixem a mà dreta una bifurcació, tot seguint de front cap al sud-oest. Anem recorrent la part obaga de la Serra de Polseruda o de Polseruc, que fa de divisió entre els termes de Llavaneres i Dosrius. Durant una bona estona seguim el camí en direcció a Mataró, fins a trobar una cruïlla en la que se'ns ajunta, per l'esquerra, un camí provinent de la Plana del Tintorer i del Turó del Montalt. Aquest camí és l'anomenat Camí Ral, que va de
Mataró al Corredor, un camí que ressegueix el traçat d'una via romana interior que ve del turó del Montalt i que va cap a Parpers per endinsar-se cap al Vallès. Entrem en el terme de Llavaneres. El camí avança per la carena fent petites pujades i baixades. Passem pel Coll de Lorita de 338 m.a. i al cap de poc deixem un ben marcat camí, a la dreta, que s'enfila cap al turó i les ruïnes del Santuari de Lorita. Lorita és la denominació popular que se li dóna a la Mare de Déu de Loreto. Més endavant arribem al Coll de Can Xerrac, molt a prop del vèrtex d'unió dels termes de Dosrius, Llavaneres i Mataró. Durant el recorregut per la Serra Polseruda trobem afloraments d'enormes boles granítiques, que l'erosió ha configurat i modelat amb aspectes antropomòrfics i zoomòrfics. Una mica més endavant retornem al terme de Mataró i comencen a aparèixer de nou els camps de conreu. Anem deixant diferents trencalls a banda i banda, però sempre avançant en direcció a migdia. Al cap d'una estona deixem el camí que seguíem i ens endinsem al bosc que tenim al davant per un corriol. De seguida trobem la desgavellada Caseta dels Caçadors.



Aquest corriol és molt estret, tant ho és que ens obliga a anar en fila índia, és un tram curt però encisador. Les altes parets granítiques que ens envolten, la foscor i la frescor que hi trobem el fan encantador. En sortir-ne trobem, a mà dreta, les escales d'accés a la capella de Sant Martí de Mata.

LA CAPELLA DE SANT MARTÍ DE MATA

Capella que trobem documentada des del segle XI com a sufragània de Santa Maria de Mataró, tot i que el seu origen és anterior, probablement del segle X. Va ser reformada cap a la fi del segle XVI i durant la segona meitat del XVIII. Als inicis del segle XX es trobava en molt mal estat i sense sostre. Va ser restaurada el 1955.



L'edifici és de planta rectangular, sense absis, amb el portal d'entrada adovellat, de tipus punt rodó, situat a la façana lateral, on hi ha també tres prominents contraforts. També hi veiem una petita espitllera oberta en un sol bloc de pedra, que és l'única finestra de tot l'edifici. Està cobert per una teulada de dues vessants. En un extrem de l'edifici hi ha un petit campanar d'espadanya.



Des de l'ermita i mirant cap al sud-oest, tenim unes boniques vistes del Castell de Burriac i el Turó de Céllecs.



Deixem l'ermita i retornem al camí que seguíem. Els camps de conreu ens envolten i entre ells, i a mà dreta, veiem la gran masia de Can Flequer.

CAN FLEQUER O CAN FLAQUER

Es tracta d'una important i gran masia que pertany al veïnat de Mata, però que té part de les seves extenses terres al veïnat de Valldeix, tots dos dins el terme de Mataró. Es troba situada a la capçalera de la riera de Masriera. Passem pel seu davant i anem a buscar un sender, que marxa cap al sud-oest, entre camps i arbres. La vegetació de la zona està fortament marcada pels usos agrícoles, hi podem observar les feixes de conreus, les plantacions d'oliveres i ametllers, entre d'altres. No tardem gaire en trobar un petit oratori al costat esquerra del camí.

L'ORATORI REPÒS DE SANT BERNAT PATRÓ DELS EXCURSIONISTES

L'any 1966 la Unió Excursionista Catalunya de Mataró, va construir aquesta petita capella situada a uns cent metres de Can Flequer, dedicada al patró d'excursionistes i esquiadors. És un racó acollidor, amb un parell de bancs de pedra, que es manté endreçat i polit. Continuem endavant pel sender, sota el bosc de pins pinyers. Al sotabosc trobem diversos arbustos, entre els que destaquen els brucs. les herbes aromàtiques i les estepes. Sortim a un espai més aclarit on hi ha una gran bassa i diversos hivernacles.

De mica en mica el bosc es va fent més esclarissat i entrem en zones més urbanitzades. Finalment anem a parar a un vial asfaltat que seguim cap a la dreta. Estem entrant en el veïnat de Can Marqués. En arribar a l'alçada de la riera de Can Soler, trobem el tercer avituallament.



Aquí ens tenen a punt unes bones tallades de meló i síndria per ajudar-nos a acabar el recorregut. En aquest veïnat hi ha una petita ermita dedicada a Santa Rita de Càssia, a l'alçada de Can Marquès i seguint el camí cap a la dreta d'on ens trobem. El nostre camí continua per l'esquerra, acabant de baixar fins la carretera de Valldeix. La creuem i a continuació agafem un camí que s'inicia amb una bona pujada pel costat d'un càmping, sota un sol que es fa notar. Més endavant es suavitza i segueix transversal cap a ponent, retornant al barri de Cirera. Enllacem amb una cruïlla asfaltada i girem pel vial que marxa cap a migdia. Voregem una rotonda i seguim pel costat oriental del Centre Comercial Mataró Parc. Tot seguit passem per sota l'autopista C-32 i ens dirigim cap el Parc del Camí de la Serra. Continuem pel carrer de Joan Fuster fins a trobar la Ronda de Frederic Mistral que seguim cap a la dreta. Enllacem amb la Ronda de Jaume Ferran i d'aquí amb poques passes més arribem de nou al CEIP Cirera.

18ª MARXA POPULAR A CIRERA - MATARÓ