CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 8,04 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 371 metres, baixant: 371 metres.
Altitud mínima: 530 metres, màxima: 648 metres.
Temps total: 2 hores i 57 minuts.

Ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Després d'aparcar el cotxe, ens adonem de seguida de la importància que té, per la Vall del Ges, la presència de dos elements històrics: El Castell de Torelló i el santuari de Bellmunt. Els dos ben visibles des de tot arreu.



A poc a poc, van arribant els caminants disposats a gaudir d'un dia assolellat pels entorns del poble. Abans de començar, el guia ens fa cinc cèntims del recorregut indicant-nos que bona part d'ell resseguirà el Sender del Camí Vora Ges, el PR-C 47.



Iniciem la caminada seguint el carrer Major cap el nord. Travessem la plaça on hi ha el Dipòsit d'Aigua Municipal i seguim endavant pel carrer de la Font. A continuació enllacem amb el carrer de Bellmunt que seguim cap a l'esquerra. Comencem a trobar senyals del PR-C 45, el Sender de la Vall del Ges. Al final del carrer, deixem els senyals del PR i girem a la dreta, seguint un vial arbrat amb plataners, per a anar a trobar la carretera de Sant Pere de Torelló. Just abans d'arribar-hi, i a l'alçada del Pont de l'Aníjol, ens desviem a mà esquerra i baixem a la llera del torrent del mateix nom.



Tot seguit creuem el torrent i passem per sota el Pont de l'Aníjol. El sender segueix primer paral·lel al torrent, i després decantant-se cap a llevant. Enllacem amb el PR-C 47, el Sender del Camí Vora Ges, molt a prop de l'aiguabarreig del Aníjol amb el riu Ges. El camí és planer i encatifat de fulles caigudes dels plataners. A la nostra dreta circula proper el riu Ges. No tardem gaire en entrar al terme de Sant Pere de Torelló.

El riu Ges recull l’aigua de la subcomarca del Vidranès, la vessa a la Plana de Vic a través del Forat Micó i l’acompanya fins a morir al riu Ter a l’alçada de Torelló. Un recorregut curt però que marca profundament l’entorn pel qual circula. Al no travessar grans nuclis de població, les seves aigües baixen netes i manses, dibuixant grans meandres. El sender és deliciós, caminem en silenci escoltant l'aigua i el soroll de les fulles. Tot un plegat, a mà dreta, descobrim un roure monumental.

EL ROURE VELL DE LA FONT SANTA

Tenim al davant nostre, a tocar del riu, un gros i majestuós roure de set branques, que ben bé podríem qualificar de monumental. Aixeca les seves branques com anunciant el proper Pla de la Font Santa. Tot seguit arribem a la masia de la Font Santa. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. La masia es troba a pocs metres del que va ser, a principis del segle XX, un important balneari d'aigües termals. El balneari de la Font Santa es va construir l'any 1847 a l'entorn de tres fonts: la font Pudenta, la font del Ferro i la font del Raig. La primera era d'aigua sulfurosa bicarbonatada, molt valorada medicinalment. A l'actualitat tant sols en resta la masia i poca cosa més.

El sender continua, seguint molt a prop el riu Ges. A estones el riu s'eixampla i l'aigua queda tant repartida que sembla que no en porti. Mentre avancem, els alts plataners ens acompanyen a banda i banda del sender, omplint amb les seves grosses fulles el nostre camí. Al cap d'una estona ens acostem al Pont de Targarona.

EL PONT DE TARGARONA

El Pont de Targarona, situat a l'antic camí ral de Torelló a Sant Pere de Torelló, formava part dels camins de ferradura que utilitzaven la gent per dirigir-se cap a altres indrets de la comarca d’Osona, Vidrà o a la Garrotxa.



El pont és de tres arcs desiguals, de punt rodó, tot ell de pedra, pla i amb tallamars. Les seves bases són de pedra treballada mentre que la resta està construït amb rocs del propi riu. Passa per sobre del riu Ges, afluent per l'esquerra del Ter. És una obra notable dels segles XVII o
XVIII. Després de contemplar des de la base el pont, el sender s'enfila fins a la part superior. Aquí trobem un pal indicador amb els diferents camins que prenen els senders de la zona. Deixem el PR-C 47 que travessa el pont i es dirigeix cap el Molí de Puig-oquí. Nosaltres girem cap a l'esquerra i al cap de poc creuem el Torrent del Pujol, un altre afluent del riu Ges. Poc després, deixem la pista i tombem a la dreta començant a pujar, molt suaument, pel Pla de Targarona. Quant el camí fa un gir cap a la dreta per continuar fins a la masia de Targarona, l'abandonem i seguim endavant per un sender que travessa una zona de margues grises, típiques d'Osona. Envoltats de camps obtenim una bona perspectiva cap al nord, de la Serra de Bellmunt.



Finalment, i després de la pujada, enllacem amb el Camí de Targarona. Per l'esquerra ens portaria al nucli de Sant Pere de Torelló; i per la dreta fins a la mateixa masia de Targarona. Ens trobem a uns 586 metres d'altitud, el punt més alt d'aquesta caminada. Mirant cap al nord-oest, per sobre el Polígon Industrial de Sant Pere de Torelló, veiem el Castell de Torelló, el Serrat Alt i el turó dels Tres Batlles.

A continuació creuem el camí i seguim de front, tot descendint cap a la Resclosa de Targarona, al riu Ges. Encara ens envolta el paisatge de margues grises fins que arribem a l'alçada de la resclosa. Tombem a l'esquerra i aleshores entrem en una zona plena d'arbres que ens acompanyaran durant aquest tram del recorregut. Aquí tornem a recuperar els senyals del PR-C 47. Anem seguint la corba, per la part exterior, d'un dels meandres del riu Ges. Més endavant passem per sota un pont penjant. Finalment arribem a la Palanca dels Mesclaments, on hi ha l'aiguabarreig del Fornés amb el Ges.

LA PALANCA DELS MESCLAMENTS - AIGUABARREIG DEL FORNÉS I EL GES

Aquesta zona, de gran interès ecològic, és on es barregen les aigües del riu Ges amb les del riu Fornés. El primer arriba del nord per la nostra esquerra, mentre que el segon ho fa de llevant per la nostra dreta. La Palanca dels Mesclaments, uneix el carrer Doctor Casas i la Urbanització de la Riera de Sant Pere de Torelló. A continuació, reemprenem la caminada tonant enrere. Ens enfilem un moment, a un camp proper, per fotografiar el pont penjant per sota del que havíem passat anteriorment.

EL PONT PENJANT DEL MOLÍ DE LA RIERA

Sembla ser que aquest pont va ser construït per la gent de la propera Casa de Colònies del Molí de la Riera. La casa era un antic molí fariner del segle XVIII que va ser adaptat com a casa de colònies i que encara conserva les velles moles. Deixem enrere el pont penjant i continuem fins arribar de nou a l'alçada de la resclosa de Targarona. Aleshores deixem la pista i agafem el sender del PR-C 47, a la nostra esquerra, que s'acosta al riu i marxa paral·lel a ell. És un tram ombrívol i fresc, que avança envoltat d'arbres de ribera i molt a prop del Ges i dels camps. Anem a sortir a una pista que prové de la masia de Targarona. La seguim cap a l'esquerra, molt breument, en direcció al riu.

De seguida abandonem la pista i seguim per la dreta el sender que continua riu avall. Més endavant el camí voreja el límit oriental d'uns camps de conreu de la masia Targarona on observem uns quants animals pasturant.



Seguim planejant fins passar pel costat de la casa de pagès de La Fàbrica de Targarona.

LA FÀBRICA DE TARGARONA

Aquesta casa de pagès es troba molt a prop del riu, en un lloc molt ombrejat i fresc, però sobretot humit. Grans lledoners, castanyers i pollancres creixen al seu davant. A les seves parets encara hi podem observar paraments de tàpia, barrejats amb murs de còdols i reforços de totxo.



Està formada per diversos cosos que componen una estructura en forma de "L". La part corresponent a l'habitatge es veu reformada i arreglada. La porta d'entrada està situada a la façana de ponent i en la seva llinda, de pedra picada, hi ha la data gravada de l'any 1802.



Una vegada ens hem reagrupat tots els caminants, reemprenem el camí i, poc després de passar la casa, ens trobem un camí transversal que talla bruscament el corriol per on anem, i que porta directament al riu. Aleshores tombem cap a la nostra esquerra i travessem el riu per les passeres que trobem fetes amb blocs de ciment.



Un cop a la banda esquerra del riu Ges, enllacem amb un camí força ample. El seguim cap a la dreta en direcció a ponent. El camí avança a prop dels camps i tenim a la dreta un tupit bosc de ribera que ens separa del riu. Més endavant passem pel costat de la casa i les granges del Molí de Puig-oquí. Al cap de poc enllacem amb una pista que prenem cap a la dreta i que ens porta a trobar de nou el Pont de Targarona. Deixem el pont a la dreta i continuem per la pista cap a l'esquerra.

Per sobre els camps de conreu ens delectem amb la imatge del llunyà Castell dels Torelló, acompanyat pel Serrat Alt i el turó del Tres Batlles. El camí que ha anat guanyant una petita alçada, voreja esplèndids camps de cereals i farratges. El paisatge ha esdevingut més pla, amb petits turons escampats de margues grises. Deixem un trencall a mà dreta que porta a una casa i una mica més endavant ens aturem a contemplar una nova panoràmica.

Encarats cap a ponent i una mica més elevats, s'ens presenta una panoràmica extensa del poble de Sant Vicenç de Torelló en la que sobresurt el campanar romànic de la seva església. Per sobre d'ell, i més a ponent, la silueta inconfusible del Castell d'Orís domina aquest sector de la Plana de Vic. Al seu costat observem l'alt campanar de Sant Genís d'Orís. Per sobre d'ells i enlairada veiem la capella de Sant Salvador de Bellver o d'Orís, ja en terres del Lluçanès.

Continuem endavant i passem a tocar de Can Panosa, una casa de pagès dedicada a l'agroturisme. Destaca per la seva dedicació al món de l’apicultura, tal com ens indica un rètol a l'entrada. Arribem a una bifurcació i continuem pel ramal de l'esquerra. No tardem gaire en arribar a una altra masia: la Casanova. Aquesta es troba situada en el límit entre els termes de Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló. És la primera casa, per aquesta banda, que pertany a Sant Vicenç. Girem a la dreta i ens encarem al Serrat de la Miraculosa.

El serrat està format per un seguit de petits turons de poc més de 550 m.a., format per materials margosos d'un color gris-blavós i situats a llevant de Sant Vicenç, del que queda separat per un dels meandres del Ges. Continuem endavant per la plana i abans d'arribar a la propera masia de Can Serra Xico Pere, deixem la pista i ens enfilem directament per les margues que tenim al davant. Al seu cim hi ha el Pedronet de la Miraculosa.

EL PEDRONET DE LA MIRACULOSA

El Pedronet de la Miraculosa està situat a la part més alta de la Serra de la Miraculosa, entre el Pla de les Baietes i el Pla de Vilardell, a prop de la masia de Can Serra Xico Pere. És una construcció de base rectangular sobre la qual hi ha un pilar quadrangular amb petits contraforts als costats. A la part frontal del pilar hi ha una fornícula d'arc apuntat on hi
ha la imatge de la Verge. Sota d'aquesta hi ha un plafó ceràmic en forma de creu amb una caixa encastada on es custodien les medalles. Sota la caixa apareix una figura oval amb una "M" i una creu i a la part inferior la data "24-11-1940". El pilar es troba rematat per una coberta a dos vessants amb acusat pendent i el carener perpendicular. Tot ell està fet de maó. Davant del pedronet hi ha una estructura semicircular de maó que serveix per a seure-hi. El seu origen està en una prometença que va va fer el santvicentí Ramon Tor mentre lluitava a la guerra civil. Va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miraculosa. El noi va aconseguir tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet.













La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentins. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs de la Verge. La versió impresa dels goigs data de l'any 1947. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec.

En el següent enllaç es pot aprofundir més en la història de la Verge Miraculosa: La Devocioteca.

Per descomptat, que les vistes des d'aquest petit turó són extraordinàries. A l'horitzó nord s'ens presenten, amb tota la seva extensió, les serres de Bellmunt i Curull, separades pel tall del Forat Micó. Més cap a llevant s'allarga fins la Serra de Santa Magdalena i el Puigsacalm.

BELLMUNT

El Santuari de Bellmunt és l'indret més conegut del terme de Sant Pere de Torelló. La seva situació, al cim de la Serra de Bellmunt, a 1.248 m.a., el converteix en un mirador privilegiat de la Plana de Vic i d'una bona part del Ripollès. Abans de santuari havia estat un castell o fortalesa que s'anomenava Sa Reganyada i que va donar el nom a tota la serra. El turonet de davant el santuari s'anomena encara de Sarreganyada o, més popularment, de Serra Grenyada, i té un petit pedró, dedicat a la Mare de Déu de les Alades. Hi és col·locat per
recordar un fet curiós que es produeix cada any, cap a finals d'agost o primers de setembre, quan grans estols de formigues alades s'enfilen muntanya amunt, i un cop al cim de Bellmunt van morint progressivament en quantitats sorprenents. Aquest fenomen també es troba referenciat en molts altres indrets, com a les Agudes del Montseny, a la muntanya de Sant Antoni a Sant Joan de les Abadesses, i sobretot al cim de Sant Miquel de les Formigues, a les Guilleries, on hi ha una creu voltada de formigues alades fetes de ferro forjat. En el mateix cim, també hi trobem una creu monumental que va substituir la que s'hi havia col·locat l'any 1913, durant els actes commemoratius de la Pau de Constantí (any 313).

A continuació baixem del turó i enllacem de nou amb la pista que seguíem. Anem a parar davant la casa de la Miraculosa. Seguim la pista uns quants metres més per enfilar-nos a dalt d'un altre turó del Serrat de la Miraculosa. Al seu cim ens aturem per esmorzar.

Els amics de Sant Vicenç han preparat unes brases on fer-se pa torrat, que acompanyat amb botifarra, cansalada, all i oli, i un bon vi converteixen l'esmorzar en un plaer immens.



Mentre omplim el cos, l'esperit gaudeix de les vistes que tenim de l'entorn. Ens hem d'aixecar i, tot i estar menjant, agafar la càmera i captar tot aquest paisatge que tant llueix sota la llum de mig matí.

El campanar romànic de Sant Vicenç, el Castell d'Orís, l'església de Sant Genís i la capella de Sant Salvador de Bellver, configuren una postal fotogràfica excel·lent d'aquesta part nord-ponentina de la comarca d'Osona. Cap al nord-oest, en canvi, veiem aquest turons mig pelats, amb poca vegetació, però amb gran importància històrica. El més pròxim amb el seu cim ocupat pel Castell dels Torelló.

EL CASTELL DELS TORELLÓ

El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es domina visualment bona part de la Vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes. També es coneix com el Castell dels Moros. El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç.

Una vegada hem acabat d'esmorzar iniciem el retorn a Sant Vicenç de Torelló. Descendim del turó i anem a buscar de nou la pista. La seguim de baixada cap a la dreta. Passem pel costat de Can Riera. Una mica més endavant deixem a mà esquerra el trencall que porta a la propera masia de Les Passeres. Continuem endavant i al cap de poc travessem el riu Ges per un pont. Un cop a l'altra banda, pugem fins a trobar la carretera de Torelló. La creuem i anem a buscar el vial del carrer de Ges, que seguim cap a l'esquerra fins a trobar un trencall a la dreta. Des d'aquest punt tenim una bonica vista de l'església de Sant Vicenç.

L'ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ

A Sant Vicenç de Torelló s'hi troba una de les joies del romànic: l'església parroquial, que està documentada des del segle XI. La seva estructura consta d'una nau central coberta amb volta de canó i un absis semicircular a la capçalera, dues naus laterals amb voltes d’aresta romana i un campanar. La torre del campanar és de planta quadrangular i està dividida en quatre nivells, dels quals la base té una alçada considerable. Els nivells estan separats exteriorment per arcuacions cegues d'estil llombard, que als pisos superiors tenen forma de dents de serra. Al primer pis trobem una obertura d'arc de mig punt a cada façana, mentre que als superiors les finestres són geminades amb una columna central amb capitell trapezoïdal. La torre queda rematada per una coberta de lloses a quatre vessants.

Deixem el vial asfaltat i continuem pel trencall de mà dreta. Anem pujant fins enllaçar, a l'entrada del poble, de nou amb el carrer de Bellmunt. Tant sols ens queda seguir-lo cap a l'esquerra i enllaçar amb el carrer Major per arribar a la Plaça de l'Ajuntament i acabar aquesta bonica passejada.