VIIIª MARXA DE LA DIADA A FONOLLET 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 16,69 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 565 metres, baixant: 565 metres.
Altitud mínima: 449 metres, màxima: 687 metres.
Temps total: 5 hores i 4 minuts.

Ens trobem davant l'església de Sant Sadurní de Fonollet, un petit veïnat del terme de Puig-reig.

La sortida es fa davant l'església de Sant Sadurní de FonolletLa taula d'inscripcions de la Marxa de Fonollet

Després de fer les corresponents inscripcions, fem unes quantes fotografies de la bonica església de Sant Sadurní.

L'ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DE FONOLLET

El campanar d'espadanya de Sant Sadurní de FonolletEns trobem davant d'una església romànica d'una sola nau i coronada per un absis a llevant, el qual resta amagat per la casa de cal Fuster, que es troba adossada a aquesta part de l'església. Pel costat de migdia també hi té adossada la rectoria, tot plegat provoca que no es pugui admirar plenament aquesta obra romànica. L'església és totalment llisa, sense ornamentacions destacables.

La façana de ponent amb la porta d'entrada i el campanar d'espadanyaRètol informatiu sobre l'església de Sant Sadurní de Fonollet

Davant de la façana de ponent de l'església, hi ha un petit cementiri de nínxols. En aquesta mateixa façana hi trobem la porta d'entrada, que és molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. El robust i massís campanar d'espadanya de dos ulls corona la façana.

La masia de Cal Fuster adossada a la façana de llevant de l'esglésiaComencem a caminar pel costat de Cal Fuster en direcció al sud. Deixem a mà dreta la masia de Trulls. Una mica més endavant, i després de deixar a la dreta el trencall d'el Verdeguer, arribem a una bifurcació. Agafem el camí de l'esquerra que davalla cap al Torrent de Montoliu. Creuem el torrent i un cop a l'altra banda trobem una nova bifurcació. Agafem el camí de la dreta que es va enfilant suaument pe la Baga de Trulls. Al cap d'una estona arribem a un petit coll on hi ha una bifurcació i unes runes a mà esquerra.

Runes de la Baga de TrullsRestes d'una antiga masia a la Baga de Trulls

Des d'aquest punt tenim bones vistes cap a ponent on, amb l'ajuda de la càmera, ens aproximem al nucli de Viver. A l'altra banda de la vall, i més propera, veiem la gran masia de La Rovira de la Bassa.

El nucli de Viver des de la Baga de TrullsLa Rovira de la Bassa vista des de la Baga de Trulls

Continuem per la pista, seguint el trencall de l'esquerra, i dirigint-nos cap al nord-est. El camí és bastant planer i assolellat. Anem revoltant la part superior d'un torrent secundari. Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta. Passem pel costat de migdia del Camp de la Baga, i una mica més endavant deixem, a mà esquerra, el camí d'accés a la masia Els Plans, que queda amagada darrere els pins. Anem avançant pel llom de la carena, de nou en direcció sud. El canvi de perspectiva ens permet obtenir alguna imatge de la masia Els Plans, ara no tant tapada pels arbres.

La masia Els Plans des de la zona dels PlansEn arribar a la següent bifurcació, deixem la pista que seguíem per agafar el trencall de l'esquerra que baixa cap al Torrent de Filomera. La pista, a poc a poc, es converteix en un camí de carro i posteriorment esdevé un corriol.

Baixant cap al Torrent de FilomeraCaminant per la vall del Torrent de Filomera

En arribar al Torrent de Filomera, el creuem i emprenem una forta pujada cap a llevant que ens portarà fins al primer control. Les vistes sobre la vall que hem travessat i la vessant soleia per la que hem caminat, s'ens obren a ponent.

La vall del Torrent de Filomera des de la pujada al primer controlA poc a poc anem assolint el carener, i aleshores el desnivell es suavitza. Enllacem amb un camí que s'ens ajunta per la dreta, i el seguim cap a l'esquerra. Al cap de poc el camí s'acosta al caient de la carena, cap al nord veiem el mas Filomera.

Les masies Filomera i els Plans des de l'altra costat de la vallDetall del cantó de migdia del mas Filomera

Continuem la caminada en direcció nord-est, i no tardem gaire en arribar al primer control i avituallament. Aquest és anomenat precisament Filomera, al trobar-se situat al davant, però a l'altra banda de la vall, del mas homònim.

L'avituallament de la FilomeraRecuperant forces en el primer avituallamentAigua, sucs i pastes en el primer avituallamentDesprés de la intensa pujada, és d'agrair trobar aigua, sucs i pastes, que és el que ens tenen preparat en aquest primer control. Després de refer-nos i descansar una mica, gaudim de les vistes que tenim sobre el mas Filomera.

EL MAS FILOMERA

El mas FilomeraÉs una casa de pagès de dimensions mitjanes, de planta rectangular amb un pati al costat sud-est tancat per un mur i uns coberts. La teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. Els murs són de pedra arrebossada i de carreus treballats a les cantonades, les obertures tenen les llindes i els brancals de pedra, mentre que el portal d'entrada té un arc rebaixat emmarcat
Façanes sud-est i nord-est del mas Filomeraamb maó. Es troba documentada des de l'època medieval com un dels dominis de l'Orde del Temple. En aquella època apareix amb el nom de Font Fiumera i com una masoveria de la casa de Trulls; el nom de Font Fiumera es mantindrà al segle XVIII i com a tal apareix el 1748. Fa uns anys hi havia viscut un curandero que tenia molta fama. També es va veure afectada durant els incendis de 1994. Ens expliquen que cap al 1945 a Fonollet encara s'hi conreava vinya i els habitants del mas Filomera tenien encomanat guardar una part de la seva collita de raïm per fer el vi que es destinava a les misses de la parròquia. Al voltant de la masia hi ha tres coberts independents que allotgen les tines.

A continuació, ens enfilem per darrere el control i anem a buscar un camí herbat que revolta la carena i puja a un pla superior. Avancem per aquest pla en direcció nord, fins a trobar una cruïlla de camins.

Camí herbat de dalt de la carenaCaminant pel llom de la carena

El camí que baixa per l'esquerra porta al mas Filomera; el següent, que ascendeix en direcció nord-oest, va al Roseret; seguim el camí de la dreta en direcció a llevant. Ben aviat trobem un trencall, a mà esquerra, que també porta al Roseret; i una mica més enllà hi ha el camí d'accés, també a mà esquerra, al mas Vilarrassa. A continuació entrem en la zona dels Camps de Cal Griva.

VILARRASSA

La masia de Vilarrassa des dels Camps de Cal GrivaÉs una masia de petites dimensions, situada a l'extrem d'un altiplà, que ha conservat la tipologia tradicional de la masia catalana. Consta d'un edifici de planta rectangular, distribuïda en planta baixa, pis i sota-coberta. La façana principal està orientada a llevant. Els murs són de pedra vista, amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. A la planta sota-coberta hi veiem una galeria amb dues llindes en forma d'arcs. Vora la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga.

Anem avançant sempre pel camí carener, deixant de banda els trencalls de la dreta, i tenint davant nostre, encara allunyat, el Turó de la Senyera. Arribem a una esplanada de margues grises, des de la qual i mirant cap al nord, veiem les properes runes de Cal Griva, i més al fons la masia de Vilarrassa; com a teló de fons les Serres d'Ensija i Rasos de Peguera.

CAL GRIVA

Les runes de Cal Griva, el mas de Vilarrassa i al fons les Serres d'Ensija i Rasos de PegueraEs tracta d'una casa de pagès que actualment es troba en estat de ruïna. En queden els murs que delimiten el perímetre de l'edifici, que és d'estructura irregular, amb planta baixa més un pis. Alguns dels murs es mantenen fins a la primera planta. Són de pedra i tenen carreus a les cantonades. A l'angle nord-oest té una tina adossada a la casa, i poc abans d'arribar-hi, a l'altra costat del camí, conserva un interessant pou.

Les masies de Cal Tresserra i Cal Martinet situades a la dreta del camí carenerContinuem endavant, gaudint de bones vistes cap a la vall de la dreta. Veiem les properes masies de Cal Tresserra i Cal Martinet.

CAL MARTINET

Cal Tresserra des del camí carenerÉs una casa de pagès de dimensions modestes de planta gairebé quadrada i que consta de baixos, un pis i sota-coberta. Els murs són de pedra sense arrebossar, amb les cantonades de pedra treballada. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud. És una de les moltes masoveries que es van construïr en els temps de prosperitat del segle XVIII.

Abans de que la pista comenci a davallar, ens enfilem a unes roques properes per augmentar la visibilitat sobre l'entorn.

Les masies de Cal Martinet i Cal Tresserra des del límit sud dels Camps del Cal GrivaEl Turó de la Senyera la nostra propera paradaTot seguit la pista comença a davallar per la carena, que esdevé més estreta, augmentant les vistes cap a la dreta i l'esquerra. Cap al nord-est, i a l'altre costat de la vall, veiem la important masia de la Serra de Cap de Costa. Davant nostre, i cada vegada més a prop, tenim el Turó de la Senyera.

A l'altra banda de la vall tenim la masia de la Serra de Cap de CostaEl Turó de la Senyera cada cop més a prop

Entrem en els dominis del Serrat de l'Oca. La pista arriba als peus del Turó de la Senyera i el voreja pel cantó dret. La caminada pren un corriol que segueix per la vessant esquerra, molt més aèria i amb bones vistes sobre el nucli de Puig-reig. Mentre avancem, i ajudats pel teleobjectiu de la càmera, obtenim unes quantes fotografies del cim del Turó de la Senyera.

Zoom al cim del Turó de la Senyera des de la vessant de Puig-reigEl cim del Turó de la Senyera de 580 m.a.

El corriol davalla una mica mes i finalment arribem a un petit coll al Serrat de l'Oca, on enllacem de nou amb la pista que havíem abandonat. Aquí ens espera el segon control amb el corresponen esmorzar.

La taula de control del segon avituallamentCollet al Serrat de l'Oca, sota el Turó de la Senyera, on esmorzemhttp://2.bp.blogspot.com/-6L8qsQFZ8wM/UMh6u5oURII/AAAAAAAAky4/ATqXJf6EDpo/s1600/P9114050a-1.JPGPreparant els entrepans de pa amb tomàquet i botifarra

Després d'esmorzar decidim ascendir fins a la senyera. És una pujada intensa, però curta, que permet incrementar notablement les vistes sobre el paisatge proper. El corriol està molt marcat, primer es passa per la Roca del Turó, de 557 m.a., i després s'arriba a la senyera situada a 580 metres.

El camí de pujada al Turó de la Senyera, amb el Castell de Puig-reig al fonsEl darrer repetjó abans d'arribar a la senyera

Una vegada arribats al cim, toca fer-nos la fotografia de rigor per commemorar el moment:

El grup amb la senyeraA continuació retornem fins al coll on hem iniciat l'ascensió, i seguim el recorregut avançant pel Serrat de l'Oca en direcció sud-est. En arribar a una espècie de portella, feta amb pals de fusta, deixem el camí i agafem un corriol que baixa per l'esquerra de la carena. És un corriol pedregós, on hi predominen els arbusts a banda i banda del sender. Un corriol molt erosionat degut a la freqüentació humana, sobretot pel pas de les motos, i també pel seu pendent ja que el camí perd alçada de manera molt decidida. Alguns dels arbusts que hi trobem són l'espernallac, l'argelaga, el garric... Tot fent vàries llaçades arribem als primers carrers asfaltats de Puig-reig. Passem pel costat de la casa de pagès de Cal Sastre de la Costa. Tot seguit revoltem el Pavelló Poliesportiu Municipal i creuem el Passeig de la Riera de la Sala. Seguim pel carrer de Sant Jordi, en direcció nord, que ens porta fins a la sortida del poble. Aleshores un petit túnel ens permet passar per sota de la variant de la carretera de Casserres.

El túnel que ens permet creuar la carretera de CasserresCreuant el túnel sota la carretera de Casserres

Un cop a l'altra banda, comencem a enfilar-nos per la Serra de Cap de Costa. Primer ho fem amb petites llaçades i passant pel costat d'un dipòsit d'aigua. Més endavant la pujada es fa més directa i intensa. Les vistes cap a migdia són extraordinàries, a pesar de la boirina que s'ha anat format. Als nostres peus s'estén el nucli de Puig-reig, on destaquen la zona de l'antic castell, l'església romànica de sant Martí i el nou temple parroquial. A l'altra banda de la vall, cap a ponent, veiem tot el Serrat de l'Oca amb l'inconfusible Turó de la Senyera.

Puig-reig des de la Serra de Cap de CostaEl Turó de la Senyera des de la Serra de Cap de Costa

Continuem ascendint per aquest paisatge erm i pedregós fins arribar als 560 m.a. A partir d'aquest punt la pujada és molt més suau i ho fa pel llom de la serra. Els arbusts són més abundants i comencen a aparèixer oliveres, ametllers i camps de conreu. Cap al nord-oest apareix, amb tot el seu esplendor, la gran masia de la Serra de Cap de Costa.

LA SERRA DE CAP DE COSTA

Façana sud-est de la masia de la Serra de Cap de CostaEl cantó de llevant de la masia de la Serra de Cap de Costa, i al seu darrere, al fons a l'esquerra, el mas de Vilarrassa

És una masia de grans dimensions, situada a l'extrem de l'altiplà que forma la serra anomenada precisament de Cap de Costa. Consta de diverses edificacions independents: la casa dels amos, la casa dels masovers, una església i diversos coberts. L'edifici principal és de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint a la façana nord. La part més antiga és al costat sud-est i posteriorment va ser ampliada amb un cos que mira cap a la vall, al sud-oest, amb una galeria formada per quatre arcs al pis superior. Està construïda a base de murs de pedra picada i les cantoneres de carreus. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada al nord. Les obertures, disposen de llindes, brancals i escopidors de pedra. A la façana sud hi ha un llarg balcó amb una barana metàl·lica que s'estén al llarg de tota la planta del primer pis.

La Serra de Cap de Costa vista des del nordA la banda nord es troba la masoveria, una construcció del segle XVIII força homogènia que ha estat reconvertida en allotjament rural independent. La seva façana, orientada al sud-est, té un portal adovellat i un balcó amb baranes. Consta de planta baixa més pis i sota-coberta, i té annexats un cobert amb grans arcades que servia de corral i, a llevant, l'antiga pallissa. Entre les dues hi ha la capella de la Immaculada de la Serra de Cap de Costa, construcció de principis del segle XIX, d'una sola nau.

Prosseguim la caminada cap al nord, seguint el llom de la carena. Arribem a una bifurcació de pistes i tombem cap a l'esquerra. No tardem gaire en passar pel costat d'un dipòsit d'aigua, a l'esquerra del camí. Continuem gaudint de vistes, ara sobre el cantó nord, de la masia de la Serra de Cap de Costa.

Dipòsit d'aigua de la masia de la Serra de Cap de CostaA continuació el camí es decanta cap al nord. Deixem un nou accés, a mà esquerra, a la masia de la Serra de Cap de Costa i més endavant travessem la zona del Bassull. Arribem a una bifurcació, el ramal de l'esquerra continua fins a sortir a la carretera de Casserres. Seguim per la dreta enfilant-nos per la zona del Forn. Després d'algunes llaçades, amb les que guanyem alçada, el camí planeja en direcció al nord-oest. Bones vistes de les muntanyes del nord de Berga: les serres dels Lladres i Queralt, i el conjunt d'Ensija-Rasos de Peguera.

Les serres del nord de Berga des de la zona del Pla de l'ÀngelQuan travessem la zona de camps del anomenat Pla de l'Àngel, identifiquem, a l'altre costat de la vall, el mas de Vilarrassa.

El mas Vilarrassa des de la zona del Pla de l'ÀngelEl mas Vilarrassa des de la zona del Pla de l'Àngel

Anem avançant entre camps de conreu i clapes de bosc, entre zones d'erms i brolles empobrides. De tant en tant, i molt disperses, veiem algunes cases de pagès. Al nord-est, i per sobre nostre, veiem les masies de Cal Cua, la Casa Nova de Murulls i també Cal Murulls o Murulls Vell.

Cal Murulls i la Casa Nova de MurullsUna mica més endavant deixem un camí secundari, a la dreta, que porta al mas de Cal Cua. Anem baixant de nivell, fins arribar molt a prop de la carretera de Casserres on trobem el tercer control.

El tercer avituallament amb meló i síndriaEls riallers col·laboradors del tercer control, molt a prop de la capella de Sant marçal

Ens refresquem del sol que ja comença a fer-se notar, amb unes riquíssimes i fresques tallades de síndria o meló. Que bé que va quant fa calor!! Els col·laboradors del avituallament ens aconsellen anar a visitar la propera capella de Sant Marçal, que queda molt a prop del control. És una ermita que hem vist moltes vegades a tocar de la carretera, quan hi passem a primera hora del matí, però que no ens hi hem aturat mai. Aprofitem l'avinentesa i ens hi acostem, en un breu passeig, que ens porta a baixar fins la carretera de Casserres i a seguir-la vers el nord uns centenars de metres.

LA CAPELLA DE SANT MARÇAL O SANT MARÇAL D'IRENNA

La capella de Sant MarçalEl porxo d'arc apuntat de la capella de Sant Marçal

Aquesta església correspon a un exemplar del primer romànic català encara que modificat. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó de mig punt, i reforçada per dos arcs torals, molt amples, que sorgeixen a l’exterior a manera de contrafort. Està coronada per un absis al cantó de llevant. Coneguda també amb el nom de Sant Marçal de la Serra, és esmentada en la documentació medieval amb el nom de Sant Marçal d'Irenna, la "Sanctus Marcialis Erenna" o "Hirena", nom que correspon a una vila documentada per primer cop l'any 1026.

Detall del porxo, d'arc apuntat, i del portal adovellat de la capella de Sant Marçal de Puig-reigVista lateral del porxo de Sant Marçal de Puig-reigDetall del portal adovellat de la capella de Sant Marçal de Puig-reigDetall del sostre del porxo, fet d'embigat de fusta i teula àrab

La porta original, situada al mur de migdia, va ser tapiada i substituïda per una de nova oberta al mur de ponent, que es troba precedida per un porxo, afegit posteriorment, d'arc apuntat de dovelles de pedra. És una porta que acaba amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes. En l’aparell de la construcció de l'edifici, que és desigual i col·locat en fileres, hi apareixen fragments de maó, cosa que no és estranya en l’arquitectura catalana del segle XI.

L'absis de la capella de Sant Marçal de Puig-reigEl mur lateral sud, reforçat per un contrafort, continuació del arc toral interior

L'absis es la part més interessant del conjunt que es conserva fins avui, amb restes de decoracions d'arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l'arquitectura del primer romànic. Veiem un parell d'aquestes arcuacions, fetes amb maó massís, a la part superior i cap al cantó de migdia. Els murs haurien de tenir la mateixa ornamentació, però ha desaparegut. Al centre de l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat. Els murs laterals estan reforçats per esvelts contraforts, continuació dels arcs torals interiors.

Detall d'una finestra al mur de migdiaPlaca informativa de la capella de Sant Marçal de Puig-reig

Aquesta capella va passar a dependre, des de la seva construcció, de l'església parroquial de Sant Martí de Puig-reig. Es trobava isolada a la vora de l'antic camí que l'unia amb Casserres. Ha valgut la pena fer aquesta petita variant per anar-la a veure i gaudir d'aquesta estructura peculiar. A continuació desfem el camí fins a retornar al tercer control. Aleshores agafem un corriol que baixa pel dret tot cercant la Riera de la Sala. Per arribar-hi creuem per sota la carretera de Casserres i anem a sortir a la llera de la riera, a tocar de la Font de les Cargolines.

LA FONT DE LES CARGOLINES

La Font de les CargolinesPlaca indicativa de la Font de les Cargolines

Creuem la riera de la Sala i comencem a pujar pel mig d'un camp, en direcció a ponent. Travessem un camí que prové de la carretera i avancem enllaçant diversos camins desdibuixats. Prenem la direcció nord tot travessant els Camps del Pas de Vilarrassa. Les panoràmiques vers el nord comencen a aparèixer entre la vegetació. Propera a nosaltres veiem la gran masia El Lladó, i com a teló de fons les serres de Queralt i dels Lladres.

Vistes de les serres de Berga des dels Camps del Pas de VilarrassaVistes de la masia El Lladó amb les serres dels Lladres i Queralt al seu darrere

El camí avança en constants pujades i baixades de petita intensitat. Els garrics i els arbusts baixos ens acompanyen en el nostre avanç. Arribem a un punt una mica enlairat des d'on veiem, a la banda nord i per sota nostre, el Molí del Lladó, antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la immensa bassa (que en realitat forma un estany), la resclosa i el rec. Més allunyada, però pràcticament en la mateixa vertical, fotografiem El Lladó.

EL LLADÓ

El LladóAquesta masia de gras dimensions està documentada des del segle XIII. Era una de les grans propietats que depenía de l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem de Puig-reig. La genealogia de la família Lladó comença a principis del segle XVI i fins avui encara ha conservat el mateix cognom. Vora la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga. Consta de diferents edificis: la casa dels amos, la masoveria, una gran pallissa i diversos coberts. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Disposa de planta baixa més un pis i sota-coberta. A la façana principal destaca una galeria formada per tres arcs de mig punt, i en la cantonada de la dreta hi descobrim una garita de guaita. A l'angle sud hi ha la capella dedicada a Santa Rita.

A continuació el corriol segueix, en direcció sud-oest, el límit de llevant d'un camp de conreu. Torna a enfilar-se de nou, travessa un parell de camins que porten als camps propers, i finalment enllaça amb el Camí de Vilarrassa. El seguim breument cap a la dreta fins a trobar un trencall a mà esquerra.

Vista de Casserres amb les serres d'Ensija i Rasos de peguera al seu darrere, des del Camí de VilarrassaLes serres d'Ensija i Rasos de Peguera des de la carretera de Sant Sadurní de Fonollet

Seguim el trencall cap a l'esquerra fins arribar a la carretera de Sant Sadurní de Fonollet. La creuem i un cop a l'altra banda prenem un camí que travessa el Camp Gran de la Madrona. Arribem a una bifurcació on es troben els diferents camins d'accés que, provinents de la carretera, porten per la banda sud a la masia de la Madrona.

LA MADRONA

La MadronaMasia de petites dimensions, molt modificada, que consta d'un cos principlal, de planta rectangular, amb un cos adossat de manera oblíqua a l'angle sud-est. Disposa de planta baixa més un pis. Els murs de les façanes són de pedra. La coberta és recent i feta de teula àrab a dues vessants. Les obertures estan emmarcades amb maó. És un mas d'origen medieval, documentat ja els segles XII i XIII.

Després de fer la fotografia per documentar la crònica, seguim pel camí de l'esquerra fins arribar a una zona àmplia de gresos de color gris. En aquest punt deixem la pista i ens enfilem per la Miranda de la Madrona.

LA MIRANDA DE LA MADRONA

Els gresos calcàris de color gris que formen la Miranda de la MadronaRoca dura, grisa, sense vegetació, així és la miranda de la Madrona

És impressionant caminar per sobre aquesta gran massa de gresos calcàris de color gris, que formen la Miranda de la Madrona. Sembla un paisatge desolat, desèrtic, ideal per imaginar un espai lunar. Anem avançant cap al sud-oest fins assolir el cim.

EL SERRAT DE LA MADRONA

El cim del Serrat de la Madrona amb el vèrtex geodèsic i la senyeraEl Serrat de la Madrona és un dels punts més enlairats del terme de Puig-reig. Ocupa una gran extensió de terreny formada per una gran concentració de gresos. Situat a 685 metres d'alçada deuria ser un lloc estratègic durant els segles medievals, per això fou poblat, i fins i tot s'hi construí una església, la de Sant Andreu, avui perduda. La masia de la Madrona és un exemple de la pervivència d'aquest poblament medieval.

Panoràmica cap al sud, amb la capella del Roseret en primer terme, des del Serrat de la MadronaPanoràmica vers el sud-oest des del Serrat de la Madrona

Des d'aquí hi ha una magnífica vista panoràmica vers el sud, amb un gran domini visual dels entorns de Fonollet i Puig-reig. Girant la mirada cap al nord podem observar les muntanyes del Baix Berguedà i les poblacions d'Avià, La Valldan, Berga...

Les muntanyes del Baix Berguedà i les poblacions d'Avià, La Valldan i Berga des del Serrat de la MadronaLa visió pels quatre costats és extraordinària, i s'intueix encara més extensa sense la presència de boirina. Ens enfilem sobre la columna del vèrtex geodèsic, per obtenir encara millors perspectives. A ponent anem descobrint, una per una, totes les masies de Fonollet. També podem endevinar la gran àrea afectada per l'incendi de 1994, que va cremar tota la vegetació de la zona i que amb prou feines ha estat substituta per boscos de pinassa.

Vistes cap a ponent des del vèrtex geodèsic del Serrat de la MadronaLa gent de Fonollet, de Puig-reig i de Casserres, el tenen com un referent en les seves caminades i passejades. De la importància del lloc, n'és testimoni el fet de que hi passava el Camí Ral i també el Camí Ramader de L'Espunyola a Puig-reig. Aquest últim entra al terme de Puig-reig a través de la Madrona, passa pel Serrat de la Madrona i es dirigeix a Tresserra; continua cap el Turó de la Senyera i travessa el Serrat de l'Oca, sortint seguidament a sobre el poble de Puig-reig. Seguint el camí de cal Feliu s'arribava a cal Marçal.

Sant Sadurní de Fonollet i els seus voltants des del Serrat de la MadronaZoom a Cal Fuster, Sant Sadurní de Fonollet i la Rectoria

La caminada es va acabant i ens dol deixar aquest lloc tant meravellós, però cal prosseguir i finalitzar el que hem començat. Al cantó de ponent de la gran roca grisosa arrenca un sender estret, que baixa pel dret entre matolls i arbusts. El seguim i aprofitem breus parades, per acabar de fotografiar l'entorn. Propera a nosaltres veiem la masia El Puig.

EL PUIG DE FONOLLET

El Puig des de la baixada del Serrat de la MadronaPrimer pla de la masia El Puig

La masia El Puig de Fonollet és una masia del 1615, que es va ampliar posteriorment cap el 1747, i més tard al 1840. És un edifici de planta rectangular, que consta de baixos més un pis i sota-coberta, amb la teulada a doble vessant. Els murs de la construcció són de pedra treballada, i les obertures estan fetes amb llindes i brancals també de pedra. Després dels incendis de 1994 la casa va quedar molt afectada, fins que al 2011 es va rehabilitar tot conservant les tres parets principals que no van caure en l'incendi. Es van arreglar algunes arcades i es van reconvertir les dues tines com a bany. Actualment es dedica a l’agroturisme.

Panoràmica vers el nord des dels Camps del Puig de FonolletAl final de la baixada, enllacem amb el camí que, provinent de la carretera de Sant Sadurní de Fonollet, porta fins el Puig. La creuem i continuem de front, passant molt a prop d'una casa de segona residència. El recorregut continua pel darrere de diversos coberts i d'una moderna granja, fins a sortir a la carretera de Sant Sadurní de Fonollet. Tant sols ens queda seguir-la cap a la dreta i en unes poques passes més arribem de nou al punt de sortida.

8ª MARXA DE LA DIADA DE FONOLLET 2012

Marxa de la Diada de Fonollet 2012
 
Anar al principi