XVIIª CAMINADA POPULAR DE CASSERRES 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 20,78 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 655 metres, baixant: 655 metres.
Altitud mínima: 485 metres, màxima: 670 metres.
Temps total: 5 hores i 16 minuts.

El punt d'inici es troba a la Plaça de l'Ajuntament, on hi ha instal·lades les taules per poder fer les inscripcions.



La plaça està presidida per la Font de l'Hortet. Està formada per blocs de pedra sorrenca i disposa de quatre piques, les laterals serveixen per abeurar el bestiar. A la part central hi ha un pedestal de pedra, en forma de capçal d'una campana, on hi ha els brocs i l'escut municipal en un plafó de rajoles. També es coneix amb el nom de Font de Sant Isidre i és la font canalitzada més antiga del poble. La seva inauguració va tenir lloc el 15 de maig de l'any 1904.

Comencem el nostre recorregut pel carrer Major, la part més antiga del poble, fins a la plaça de la Creu. Aquesta està datada entre els segles XVII i XVIII i conserva l'aspecte original de l'època medieval. En aquells temps, Casserres era una vila fortificada i com a tal va patir diversos incendis, però la seva estructura de carrers es va poder mantenir. L'any 1653 va ser cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra dels
Segadors va ser cremada de nou i enderrocades les seves muralles. El darrer incendi el va patir l'any 1713. L'aspecte del carrer Major i de la Plaça de la Creu, són d'aquesta darrere època. Està presidida per una Creu de ferro, situada damunt un pilar de pedra de secció quadrada amb els escaires bisellats. El pilar descansa sobre un pedestal de secció circular, situat alhora damunt un podi piramidal amb la base quadrada, tots dos també de pedra. L'any 1936 van ser destruïdes totes les creus del terme de Casserres. El pilar té inscripcions en els quatre costats: "Missió 1965, Salitons 1773, Casserres i Restaurada 1971". A continuació passem per davant de l'església
parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. La seva façana principal, per davant de la qual passem, està orientada a ponent i acull la porta d'accés, que té la llinda recta. A sobre seu hi ha un frontó triangular, amb una fornícula buida, sense cap imatge. Al costat dret, s'aixeca el campanar, de secció quadrada i acabat amb una balustrada. Continuem seguint pel carrer de la Creu. Abans d'arribar al carrer dels Bons Aires, trenquem a la dreta fins a la carretera que ve de Puig-reig. La creuem i agafem el carrer del Camí de la Clota. Comencem a sortir de Casserres en direcció al sud-oest, enmig de camps de conreu. Arribem a una bifurcació de camins, per l'esquerra marxa el Camí de Madrona. Seguim per la dreta coincidint amb el Camí de Fonollet. Deixem a mà esquerra les masies de Cal Bellús i Cal Marxant. Una mica més endavant veiem a mà dreta la masia de La Clota. Aprofitem per girar-nos i obtenir una imatge de Casserres amb les muntanyes al seu darrere.

Avancem una mica més fins a trobar una nova bifurcació a prop del Serrat dels Colls. El Camí de Fonollet segueix de front en direcció a l'Hostal Nou. La caminada gira cap a la dreta i marxa cap a ponent. Deixem un parell de trencalls a la dreta i un a l'esquerra fins arribar als Camps de l'Alzina Grossa. Un trencall a mà dreta ens permet acostar-nos a la monumental Alzina dels Colls.

L'ALZINA DELS COLLS

Alzina monumental que es troba situada al mig de la plana conreada dels Camps de l'Alzina Grossa, completament aïllada de la vegetació dels voltants i exposada a ple sol. La capçada és molt espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Les seves mesures són: 19 metres d'alçada total, 29 metres de capçada mitjana, 4,10 metres de volt de canó i 8,50 metres de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. També és coneguda amb el nom d'Alzina Grossa de Casserres.

Retornem al recorregut de la caminada i seguim direcció sud. El sender s'endinsa en un bosquet, creua diversos camps i va a para al camí asfaltat de Sant Sadurní de Fonollet. El seguim cap a la dreta fins a trobar el camí d'accés a Cal Marquet que queda a mà esquerra. Trenquem per aquest camí i seguim un corriol que passa pel migdia de Cal Paraire. Aquesta masia és inconfusible per la seva forma basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, que la fa única a Casserres. Al cap de poc enllacem amb una pista provinent del Camí de Cardona. La seguim per l'esquerra, en direcció a migdia. Avancem entre el marró dels camps i el gris de les margues. A mà dreta tenim la masia La Cabana, i a l'esquerra el Camp de Trulls. Davant nostre, mirant cap al sud-oest, tenim una bonica imatge de l'antic llogaret de Fonogedell .

SANT MIQUEL DE FONOGEDELL

L'antic llogaret de Fonogedell està situat a la banda meridional del terme de Casserres. Consta d'una petita església romànica del segle XII, Sant Miquel de Fonogedell, formada per una única nau que acaba amb un absis. Està coronada per un campanar d'espadanya d'una sola obertura. També es coneix amb el nom d'ermita de Sant Blai. Prop de l'església hi ha les masies de Cal Blai i Cal Cirera. L'antiga Masoveria de Cal Cirera s'ha reformat i s'ha adequat per a turisme rural.

A continuació el camí fa un tomb de 90° i es dirigeix cap a ponent. Avancem per entremig dels Camps de La Cabana. De mica en mica ens anem decantant cap al nord-oest apareixen davant nostre la masia de Can Pasqual.

Més endavant i després de travessar la Riera de Cal Camadall, enllacem amb el Camí de Cardona. Molt a prop, a la nostra esquerra, tenim el primer avituallament; abans però, seguim un corriol que arrenca en front nostre i que, resseguint la riera, ens porta fins a la Font de Can Pasqual.

LA FONT DE CAL PASQUAL

Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, està situada a prop de Cal Pasqual. Consta de dos brocs situats un damunt de l'altre que surten del mateix marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Un parell de blocs de formigó aguanten el marge i un graó permet la circulació de l'aigua. Al voltant de la font hi ha varis avellaners.

Després de fotografiar el lloc, retornem al Camí de Cardona i anem fins al primer avituallament.



Aprofitem aquesta breu parada per recuperar forces amb la fruita, les galetes i l'aigua que ens ofereixen en el control. Tot seguit continuem endavant seguint el Camí de Cardona cap a ponent. En arribar al primer trencall a mà dreta, l'agafem i poc després ens desviem a l'esquerra per acostar-nos a veure el Roc de la Mel.

EL ROC DE LA MEL

Es tracta d'una gran bola de pedra sorrenca situada arran del Camí de Cardona, a la banda de migdia de Can Pascual. Presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions, rebaixats a la pedra, que a mode de graons permeten enfilar-se al seu damunt. Forma part d'un conjunt de 5 blocs que l'envolten, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons diferents informacions, es tractaria d'una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria rebut el nom del Roc de la Mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als seus voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.

A continuació retornem enrere fins el Camí de Cal Pasqual que seguim en direcció nord. El camí comença a pujar molt suaument. Passem pel costat de Cal Pasqual i entrem en un ample llom cobert de camps de conreu. Les vistes vers el nord són impressionants, destaquem la gran paret rocosa que suposa la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera, i que separa l'Alt i el Baix Berguedà.

Continuem avançant vers el nord per les Planelles de Cal Pasqual. Al cap d'una estona arribem al conjunt d'edificacions de Ripés.

CAN RIPÉS I CAL JOAN DE RIPÉS

Can Ripés i Cal Joan de Ripés, són dues masies adossades que formen un sol conjunt d'edificis. Totes dues estan construïdes directament sobre la roca. L'actual edifici de Can Ripés és de planta rectangular i consta de baixos i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Els murs són de pedra vista amb carreus escairats a les cantoneres. Les obertures són grans, amb vidrieres i tancaments moderns de fusta. Es va cremar en el gran incendi forestal de l'any 1994, i ha estat reconstruïda a partir de l'any 2009.



Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi van afegir diverses ampliacions. La més important va ser l'ampliació nord, cosa que podem observar fixant-nos en el carener de la teulada que va quedar desplaçat cap a migdia. Destaca la terrassa de la cara principal que li confereix una fisonomia força particular. Disposa d'una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. S'hi observen nombrosos coberts i porxos, destacant el que queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en la planta baixa i de maó en el pis.

Continuem avançant remuntant, a poc a poc, el Serrat del Ripés. Bones vistes vers el nord-oest sobre els veïnats de L'Esglesiola i Canudes del Prat pertanyents al terme de L'Espunyola.

Finalment arribem a la part alta del serrat, en una cruïlla de camins. La pista continua de front i s'enfila cap a les masies de Cal Cotre, Cal Talaia i Cal Catiu de Baix. El recorregut de la caminada tomba cap a l'esquerra tot planejant. Al cap d'una estona veiem, a mà dreta i enlairada, la masia de Cal Cotre.

CAL COTRE

Masia situada damunt d'una roca, amb un important desnivell pel vessant de ponent, que li atorga una situació de privilegi sobre tot l'entorn. Pel que podem veure des del camí, és de planta rectangular i disposa de baixos i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant.

De mica en mica el sender descendeix en direcció al Torrent de l'Àlber. Tot aquest tram es va veure afectat pels incendis forestals de l'any 1994. Això fa que la vegetació sigui escassa i la que veiem sigui posterior al pas del foc. La major part està formada per matolls, predominant la farigola i el romaní. En una raconada del camí i davant d'una esplanada plena de pollancres, descobrim una gran bauma obrada.

LA BAUMA OBRADA DE LES SET PORTES

Es tracta d'una bauma situada sota d'una gran llenca de roca sorrenca. Es troba obrada, per la banda de ponent, amb una paret que ressegueix tot el seu perímetre frontal, d'uns dos metres d'alçada màxima per cinquanta metres de llargada i uns sis metres de profunditat. Aquesta paret frontal fa la funció de façana i està construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la roca.



Disposa de set portes, una d'elles tapiada i una altra ensorrada. El nom vindria originat per aquestes set portes que es van obrir en el mur per convertir-la en habitable. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances, destinades a diversos usos com a estable pel bestiar, o com a habitacions. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. En el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca, de secció quadrada.



Al davant mateix de la bauma hi ha una plantació de pollancres. També se l'ha coneix amb els noms de Cafè de les Set Portes o Balma de Cal Calau. Sembla ser que hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres va servir d'amagatall i durant les guerres carlines va ser emprada com a presó. Posteriorment es va utilitzar com a habitatge fins l'any 1946.

Després de tafanejar per les diferents estances i fer les corresponents fotografies per a aquesta crònica, reemprenem el camí baixant fins a creuar el Torrent de l'Àlber. Un cop a l'altre costat, ens enfilem en direcció a Ca l'Escaler, una masia construïda directament sobre la roca natural i adaptada per al turisme rural. Més endavant deixem a mà esquerra el camí d'accés a Cal Gatzerí i passem pel mig de Cal Trumfet. No tardem gaire en trobar el trencall, a mà dreta, que porta a Cal Viudet Vell, una altra masia dedicada al turisme rural.

Des d'aquest pla elevat se'ns obren bons panorames vers el nord. Veiem les properes masies de Cal Minguet, Cal Suana, el Capllarg, Cal Millars... Finalment arribem a una cruïlla de camins, davant mateix de l'accés a la Torre del Boixader. En aquest punt, girem a la dreta i caminem per aquesta extensa planura, tota ella conreada, en direcció a migdia. Al cap d'una estona arribem a una important bifurcació de camins en el Clot de les Barraques. El primer camí per la dreta porta a Cal Perdius, i el següent a la masia La Torreta. La caminada segueix cap a llevant havent revoltat els camps del Clot de les Barraques.

A continuació el camí passa per una petita zona boscosa arran dels camps i es dirigeix cap al nord-est. Entremig dels arbres i mirant cap al nord, veiem la masia de la Casanova de la Fàbrega.

LA CASANOVA DE LA FÀBREGA

Masia orientada a migdia i formada per planta baixa i dos pisos. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A les parets, que es veuen arrebossades, s'han deixat a la vista diverses pedres treballades així com les cantoneres de carreus escairats. El pati o barri està envoltat per un mur amb un portal de llinda recta, amb una teuladeta a una sola vessant, de teules àrabs. La façana principal té una disposició asimètrica de les seves obertures, destacant el portal adovellat de punt rodó i la finestra del seu damunt amb una llinda recta de pedra motllurada d'arc conopial. La resta de les obertures combinen les llindes de fusta amb les de pedra. Està situada en un lloc amb gran visibilitat i envoltada de camps de conreu.



Una mica més endavant, i a l'esquerra, arrenca un dels accessos a la Casanova de la Fàbrega; a l'altra banda del camí, és a dir a mà dreta, passem pel costat d'un petit tancat en el que hi observem un bonic cavall. Tot seguit enllacem amb el camí asfaltat que porta, des de la Casanova de la Fàbrega i Cal Llorenç, a la carretera de Casserres a L'Espunyola. El seguim cap a l'esquerra, de baixada i direcció a la carretera. A mà dreta ens queden els Camps de La Cabana. Quan arribem a l'alçada de la zona esportiva agafem el camí que, per darrere el camp de futbol, ens porta a la zona de les piscines on trobem el control amb l'esmorzar.



Davant de la masia La Cabana es troben les instal·lacions esportives municipals de Casserres. És en l'interior d'aquest recinte que els amics de Casserres ens han preparat l'habitual i abundant esmorzar de la caminada. Un bon entrepà de pa amb tomàquet i botifarra a la brasa, acompanyat d'un bon vi que ens ajudarà a agafar empenta per la resta del recorregut.



Una vegada esmorzats, reemprenem el camí sortint de la zona esportiva per la banda nord. En arribar a la carretera de Casserres a L'Espunyola la seguim cap a l'esquerra. Més endavant passem la rotonda que permet enllaçar amb el nou vial que porta a Gironella. Avancem un centenar de metres més per la carretera, fins arribar al camí d'accés a la Roureda de la Font dels Pagesos. Aleshores deixem l'asfalt i seguim aquest camí per la dreta. Just en aquest punt tenim davant nostre i cap a ponent la Torre del Boixader.

CAL BOIXADERA - LA TORRE DEL BOIXADER

La casa està situada a tocar de la carretera de Casserres en direcció a l'Espunyola. L'antiga masia de Cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell va constituir la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la masia de Cal Passavant. L'aspecte actual és fruit d'una reforma que va tenir lloc l'any 1970. També es coneix amb el nom de Cal Motxo.



El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta de teules àrabs disposa d'un ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans. Observem diverses finestres de pedra amb la llinda de fusta o de pedra a la cara nord, mentre que a la banda del nord-est té algunes grans finestres de punt rodó. Destaca, per la seva monumentalitat una torre de 14 metres, situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l'edificació principal.

La caminada deixa a mà dreta la petita roureda que hi ha en el paratge de la Font dels Pagesos. Està constituïda per exemplars centenaris d'uns tres metres de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 metres. Està situada entre dos torrents secundaris del Rec de la Bauma. Ara el camí planeja entre els camps i algunes clapes de vegetació. Deixem les instal·lacions d'una granja a mà dreta tot avançant cap al nord. Ens anem acostant a la masia de Serrajoana, situada cap al límit nord d'aquest altiplà. Abans d'arribar-hi veient, cap a ponent, unes grosses alzines destacant enmig dels camps.

Les vistes tornen a ser impressionants. Avancem una mica més fins arribar a la masia de Serrajoana. Aquesta s'aixeca sobre la mateixa roca arran de la cinglera. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Continuem avançant i al trobar-nos més enlairats, els panorames vers el nord són més espectaculars.

A continuació el camí es decanta cap al sud-est i es dirigeix cap a la casa de Montoliu. Abans d'arribar-hi, a mà dreta, en una zona de roca grisa, hi ha les Tines de Montoliu. Actualment tenen la forma d'una bassa excavada a la roca, amb un costat recte on hi ha uns esglaons per baixar-hi, però amb els altres costats arrodonits que podrien pertànyer a la secció de dues o tres tines. Les trobem mig colgades i amb aigua embassada. Avancem una mica més fins arribar a la casa de Montoliu.

MONTOLIU

Masia orientada a llevant, de planta rectangular construïda sobre la roca i envoltada de camps de conreu de cereals. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues vessants, acabada en ràfec de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés es troba a la façana principal i té la llinda de fusta amb l'any 1785 gravat al damunt. Hi ha una petita finestra al costat esquerre i una altra de quadrada a la primera planta.



A la dreta de la casa hi ha un cos adossat, ara en runes, on hi havia el pou i, damunt d'aquest, el forn de pa. L'esfondrament d'aquesta part permet veure l'entrada del forn amb la volta destruïda. Davant de la casa hi ha un cobert enrunat. Antigament se la coneixia amb el nom de "Casa de Montolat".

Des d'aquí tenim bones vistes sobre el nostre pròxim destí: Sant Pau de Casserres, que veiem al nord-est i a l'altra banda de la vall.

A continuació el recorregut comença a baixar suaument per sobre la Costa de Montoliu. Veiem a mà dreta les runes de la masia de Serraseca. Ajudats pel teleobjectiu de la càmera, aconseguim aproximar-nos als edificis de Sant Pau de Casserres.

Anem baixant pel camí que va de Serrajoana a La Bauma per la Costa de Montoliu fins arribar a un petit coll, molt a prop de la masia de La Bauma. En aquest punt trobem el tercer avituallament i al mateix temps el lloc de separació de les dues caminades.



La caminada curta continua cap a la masia de la Bauma i, en poca estona, arriba a Casserres. El recorregut llarg segueix un corriol, que arrenca cap al nord i ressegueix, per sota, la part oriental de la Costa de Montoliu. En un descens suau però constant, anem recorrent una bosquina esclarissada amb boniques vistes sobre el paisatge ondulat de llevant. A poc a poc arribem al Planell dels Roures i en un no res tenim al davant el conjunt de La Muntada.

LA MUNTADA

El conjunt d'edificacions de La Muntada el formen la masia, la masoveria i un paller. Antigament aquesta masia va rebre el nom de "Casa Montana". La masia, com la resta de masies que hem anat trobant, també està construïda damunt la roca natural. La seva planta és rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada al sud-est. Els murs són de morter i calç amb grans carreus escairats a les cantoneres. Les obertures de la façana principal estan disposades simètricament a partir de tres eixos verticals.



A la planta baixa es troba la porta d'accés amb un arc de mig punt adovellat i dues finestres als costats. A la primera planta hi ha un balcó damunt la porta i dues finestres balconeres als laterals; per acabar a la segona planta amb una triple finestra amb arcs de mig punt, essent la central del tipus balconera, i dues petites obertures mig cegades als laterals. Les finestres tenen totes llindes de rajols. A l'angle de ponent de la casa hi ha un petit tancat amb ànecs i oques. Al davant mateix de la masia hi ha un antic paller aïllat, amb les parets de pedra i morter de calç, i amb els carreus cantoners treballats.

EL PALLER DE LA MUNTADA

El Paller de la Muntada és de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues aigües, acabada en ràfec i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La façana principal té, a la planta baixa, dues grans arcades de mig punt adovellades amb les portes de fusta de dos ventalls. A la primera planta hi ha dues grans obertures de llinda recta, amb els brancals de pedra treballada. La llinda situada més a l'esquerra hi té gravada la data de l'any 1559. Finalment, a la sota-coberta, hi ha una petita finestra
que correspondria a un altell de fusta amb ampit, llinda i brancals de pedra treballada. L'antiguitat d'aquest paller ve marcada per la llinda gravada que indica el seu any de construcció: el 1559. L'incendi de 1994 en va afectar l'estructura de fusta, però s'ha mantingut dempeus.

Reemprenem la caminada sortint per la banda de migdia i baixant per entremig dels camps. Abans d'arribar al vial de la nova carretera de Casserres a Gironella, trobem a mà dreta un parell de masies. Al cantó esquerra hi ha la bonica caseta de Cal Janató, una construcció als quatre vents d'una sola planta, amb els murs formats per grans pedres irregulars falcades amb pedruscall i amb grans carreus cantoners. En arribar a la carretera la seguim cap a l'esquerra, en direcció nord, fins a trobar l'enllaç amb l'antiga carretera de Casserres a Gironella. Des d'aquí i mirant cap a migdia veiem enlairada la població de Casserres.

Aleshores creuem el nou vial cap a llevant i agafem un camí que comença a baixar pel Cingle de Comarreus. El camí es dirigeix al Clot del Biel, fent unes quantes llaçades a la cinglera de Comarreus. A mida que anem descendint la vegetació és més ombrívola i fresca. Anem avançant paral·lels al Rec de la Bauma fins arribar al punt en que es barreja amb la Riera de Clarà. A partir d'aquí el camí planeja i es dirigeix vers el nord. No tardem gaire en trobar-nos davant l'impressionant viaducte de Casserres.

EL NOU VIADUCTE DE CASSERRES

Ens trobem davant el viaducte, sobre la Riera de Clarà, del nou accés a Casserres des de l’Eix del Llobregat. El pont té una longitud total de 380 metres, dividit en 10 trams. L’estructura està formada per piles de formigó, la més alta de les quals té una alçada de 45 metres, bigues prefabricades de formigó i tauler de lloses també de formigó. L’amplada del viaducte és de 10 metres i el pendent, del 4,9 %. Així mateix, s’han construït un pas superior i quatre passos de fauna.

Després de passar per sota el viaducte, el camí s'acosta a la Riera de Clarà i avança paral·lel a ella. Entre pollancres, verns, salzes i canyissars ens anem acostant a la pressa del Pantà de Casserres. En arribar a l'alçada d'ella, creuem la Riera de Clarà i un cop a l'altre costat ens enfilem per un camí que marxa a la dreta. No tardem gaire en trobar un accés, a mà esquerra, que per sota el Serrat dels Moros ens permet acostar-nos fins a la presa.

El PANTÀ DE SANT PAU DE CASSERRES

És un pantà d'origen artificial que està situat sota mateix de Sant Pau de Casserres. Es va construir aprofitant el Gorg del Xico de la riera de Clarà, i es va fer per tenir aigua al poble de Casserres. En l'extrem sud-est hi ha la presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. El seu origen prové de la construcció de la presa de ciment, que va substituir una de més antiga que era de fang i que se l'havia endut una riuada. Actualment està ple de sediments, el que fa que no es pugui utilitzar per al poble. Retornem al camí principal i avancem una mica fins enllaçar amb un camí per al servei del pantà. El creuem i agafem un corriol que s'enfila pel Serrat dels Moros. En arribar a dalt, avancem planers, entre arbres, fins situar-nos davant mateix del conjunt de Sant Pau de Casserres.

LA RECTORIA DE SANT PAU DE CASSERRES

La rectoria de l'església de Sant Pau de Casserres està adossada a l'església per la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres de teula girada i rajols plans. Els murs de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat, mentre que el de la façana nord està enganxat a l'església. El portal d'entrada és d'arc carpanell amb dovellesde pedra picada. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l'entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l'entrada a l'església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s'ha ubicat un sarcòfag de pedra. A la primera planta hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret, mentre que a la planta de sota-coberta hi ha una finestra més moderna amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat esquerra hi ha una petita finestra emmarcada amb pedres treballades. La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Va ser, durant molts anys, la residència d'estiu del bisbe de Solsona, posteriorment Seminari Conciliar, fàbrica de llonganisses, refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide, i fins als anys 80 una casa de colònies.

L'ESGLÉSIA DE SANT PAU DE CASSERRES

Sant Pau de Casserres és una església romànica d'una sola nau, rematada a llevant per un absis semicircular, la coberta del qual és de quart d'esfera. Posteriorment a banda i banda es van construir unacapella i, al costat de migdia, la sagristia. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedres polides, ben escairats, i distribuïts horitzontalment a trencajunt, amb el predomini de carreus de mides força voluminoses. Per lligar-lo s'ha utilitzat morter de sorra i calç, que omple i defineix totes les juntures. L'estil arquitectònic és romànic, si bé la portalada principal, amb l'arc rodó, les columnes i els capitells, és netament bizantina.

La porta d'entrada consta de tres arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles, amb l'interior decorat amb elements vegetals consistents en fulles inscrites dins de cercles, mentre que l'exterior és marcat per una arquivolta, disposada com un guardapols decorada amb un escacat.

Aquesta descansa, a cada costat, sobre una imposta, en pla i xamfrà, embellida, al pla, amb cercles i és sostinguda per dues columnes coronades amb capitells esculturats. Els originals foren substituïts pel seu mal estat de conservació. A la cara frontal del capitell dret hi ha la figura de Sant Mateu; a la cara lateral hi ha Sant Lluc, representat pel bou. En el capitell esquerre s'hi representen els altres evangelistes; l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc.



Un ampli campanar d'espadanya trenca la horitzontalitat de l'església. Consta de dues obertures rematades amb arcs de mig punt adovellats, proveïdes de campanes. Originàriament aquest campanar era de planta quadrada.



Després de gaudir una bona estona d'aquesta meravella, descobrir cada un dels racons i detalls que amaga, reemprenem el camí marxant per la part nord-est del conjunt. Tot seguit revoltem la capçalera d'un dels torrents secundaris de la Riera de Clarà, tot passant molt a prop de l'antiga carretera de Gironella a Casserres. En sortir de la zona boscosa arribem a la masia de Cal Daniel. Aquesta era una antiga masoveria datada en el segle XVIII, però que a l'any 1975 es va refer de dalt a baix perdent qualsevol rastre d'estructures originals. Una mica apartat però, destaca l'antic paller.

EL PORXO DE CAL DANIEL

Ens trobem davant de l'antic paller de Cal Daniel que està orientat a migdia. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa i la planta pis tenen entrades independent. Per accedir al primer pis s'ha de fer per unes escales de pedra exteriors adossades a la façana sud.

Deixem l'antic paller i marxem cap al sud seguint un camí de camp. Ben aviat arribem a una bifurcació. Girem a mà dreta per un altre camí que baixa fins el pantà de Casserres. Abans però, ens aturem per obtenir una bonica imatge del conjunt harmoniós de Sant Pau de Casserres.

Aviat abandonem el camí de baixada i agafem un sender, a mà esquerra, que s'endinsa per entre el bosc esclarissat tot baixant a busca la Riera de Clarà. Al cap d'una estona comencem a planejar paral·lelament a la riera, per un sender que recorre, a mitja alçada, la part occidental del Serrat de Cal Daniel. Arribem de nou al Viaducte de Casserres, aquest cop a un nivell més elevat. El creuem per sota i tot seguit davallem fins a trobar un camí més ample. El seguim per la dreta de baixada. Poc a poc hem arribat al nivell de la Riera de Clarà. La creuem per una passera, i un cop a l'altra banda seguim un camí que surt a mà esquerra. No tardem gaire en arribar al Gorg de Sant Joan.

EL GORG DE SANT JOAN DE LA RIERA DE CLARÀ

La Riera de Clarà és una riera que neix al Serrat de Runers a 1.350 metres d'alçada, travessa el terme municipal de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a barrejar-se amb el riu Llobregat. Travessa el terme de Casserres de nord-oest a sud-est i a mig camí alimenta el Pantà de Sant Pau. El curs baix travessa una vall agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'Home Mort, el dels Coloms, el de Sant Joan o el del Xico. Precisament en el terra d'aquest punt de la riera, hi podem observar les empremtes de la resclosa des de la qual es desviava l'aigua per un canal en direcció a la bassa del Molí de Bernadàs. Continuem el nostre camí cap al sud i després de passar un bellíssim prat herbat, arribem al Molí de Bernadàs.

EL MOLÍ DE BERNADÀS

L'antic molí fariner de Bernadàs està situat a la vessant dreta del Riera de Clarà, a poca distància del Gorg de Sant Joan. Actualment està en ruïnes i només conserva tres façanes. Consta de dues parts, la de l'habitatge i la del molí, diferenciació que encara es pot apreciar clarament, així la façana de migdia correspondria a l'habitatge del moliner. En aquesta àrea encara es conserva el forn de pa i la cuina. A la façana principal es pot veure una obertura que era l'entrada del paller o graner.



En contraposició tota la zona que dóna a la banda de llevant era la zona destinada al molí. Es conserva el pou, construït amb carreus molt regulars i ben treballats a més del carcabà i la bassa que va ser construïda aprofitant la part baixa d'una cinglera. La vegetació no permet seguir-ne tota la planta. La planta original del molí era quadrada, adaptada a la topografia existent, amb planta baixa i pis.

La coberta era de teules àrabs a dues aigües vers l'est i oest, amb bigues de fusta, mentre que les parets són de pedra arrebossada amb grans carreus cantoners. Les obertures conservades són més aviat petites, amb llindes de pedra i rajols a la porta principal. Deixem aquest bucòlic entorn i continuem cap al sud. El sender es decanta cap a llevant, seguint el curs de la riera i revoltant la Devesa de Vilanova. No tardem gaire en arribar a la Passera de Vilanova.

LA PASSERA DE VILANOVA

Travessem la Riera de Clarà per la passera i seguim una pista forestal que marxa cap al nord-est. Al cap d'una estona la deixem, i prenem un sender a la dreta que s'endinsa en un bosc esclarissat amb el terra herbat. El camí de mica en mica es torna a apropar a la Riera de Clarà fins que trobem el Pont de la Gravera, un pont de pedra amb tres arcades construït fa més de cent anys per la família del mas Bernadàs i la del mas Barbats que els permetia travessar la Riera de Clarà d'una propietat a l'altra.

EL PONT DE LA GRAVERA

Deixem el pont a mà dreta i seguim la pista que marxa cap a l'esquerra. Tot seguit trobem una bifurcació i seguim pel brancal de la dreta en direcció a llevant. A continuació passem pel límit sud dels Camps del Pentiner. Anem avançant per un pla ocupat totalment per camps de conreu molt ben endreçats. Quan arribem al final d'aquest segon camp, deixem la pista i agafem un sender a mà dreta que baixa, entre camps i roques, a buscar de nou la riera. Enmig d'una atapeïda vegetació de ribera descobrim l'antiga Palanca de Casserres.

LA PALANCA VERMELLA O DE CASSERRES

Sota l'ombra dels arbres de ribera creuem la Riera de Clarà per aquesta antiga palanca, que utilitzaven els habitants de Casserres per fer drecera quan baixaven a treballar a la fàbrica de Viladomiu Nou. Un cop a l'altra banda, el sender gira cap al nord i va resseguint la riba dreta de la riera. Al cap d'una estona ens desviem a la dreta per acostar-nos a la riera. Hem de passar per sota un tancat de filferro per poder contemplar el Gorg de l'Home Mort.

EL GORG DE L'HOME MORT

La riera està plena de racons amb salts d'aigua i bonics gorgs. No ens costa gaire imaginar l'època del desglaç en que el caudal augmenta i la vegetació verdeja. Aleshores tot l'entorn de la riera esdevé un punt important d'atracció per tots els que estimen la natura.



A continuació, el sender gira cap a ponent i travessa un bosc de pins on se senten els esquellots de les vaques i vedells que pasturen a prop nostre. Al cap d'una estona arribem a una torrentera que, baixant de la Baga del Bernadàs, va a desguassar a la Riera de Clarà. Ens toca remuntar aquesta torrentera, molt aixaragallada i amb una mica d'aigua, fins a dalt d'un petit esperó molt a prop de la Sorrera. Un cop a dalt ens espera el darrer avituallament.



La calor i els quilòmetres comencen a fer-se notar i ens cal aprofitar tota l'ajuda que ens faciliten els avituallaments. En aquest hi trobem fruita, aigua i galetes, que ens ajudaran de ben segur a refer-nos. Tot seguit agafem un camí força ample que planeja cap a ponent i que ressegueix el límit meridional d'un camp de conreu. Pel cantó esquerra hi tenim un bosc el qual ens permet gaudir d'una mica d'ombra. De mica en mica ens anem acostant a la masia de Vilanova, a la que arribem després d'una curta però intensa i calorosa pujada.

VILANOVA

Aquesta és una antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Com no podia ser d'altra manera, està assentada directament damunt de la roca natural. Orientada al migdia, està estructurada en planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de pedra vista i restes d'arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, continuen amb rajols fins a la primera planta i acaben amb carreus ben tallats a la planta segona. L'ampliació del sud-est, en contrast, està feta amb totxo i arrebossat.



La façana principal està distribuïda de forma simètrica. A la planta baixa es troba la porta d'accés amb arc de mig punt fet de rajols. Per sobre d'ella destaquen dues galeries triples, amb arcs carpanells també fets de rajols. S'accedeix al barri o pati per un arc, sense porta, fet de rajols amb una coberta de teules a dues aigües. La darrera reforma es va realitzar l'any 2000, quan es va adequar per al turisme rural.

Continuem pujant fins a enllaçar amb un camí provinent de les barraques del Bernadàs i del Lledó. El seguim ca a la dreta tot planejant. Passem per sobre una gran llenca de pedra grisa, i a continuació pel mig dels Camps de la Caseta. Pugem una mica i de seguida arribem a La Caseta.

LA CASETA

La Caseta és una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, i que posteriorment se li van aixecar unes golfes. La coberta és de teula àrab a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les parets de les plantes baixa, primera i segona són de pedra natural amb morter de calç i amb grans carreus a les cantoneres, mentre que l'aixecament de les golfes es va fer amb maó vist. Excepte la façana principal, la resta de parets es troben arrebossades i sense pintar. La porta d'entrada és de rajol i està emmarcada per un arc en forma de nansa de cistell. La resta de finestres i balcons tenen les llindes de rajols i combinen l'ús de l'arc carpanell amb el de nansa de cistell. Destaca a les plantes primera i segona, centrada a la façana, l'obertura d'una galeria doble amb columna central, feta de rajols.

El recorregut continua per un corriol que surt a ponent de la masia, i s'enfila de cop per entre les feixes del mas cap el planell de Casserres.

A mida que guanyem alçada, les vistes milloren i s'amplien enormement, sobretot cap al sud-est i migdia. A part d'observar el paisatge més proper, la vista arriba fins el Santuari de Santa Maria de la Guàrdia.

Mirant més cap a llevant tenim en primer terme la masia de La Caseta i més al fons el nucli de Barbats. Aquest forma un dels conjunts més antics de Casserres amb documentació datada del 1500. L'horitzó es clou amb el Serrat de La Roqueta. Més cap al nord treuen el cap els cims punxeguts de la Serra de Picancel. En arribar a dalt de la pujada, la caminada es dirigeix cap a migdia per sota la cinglera. El camí planeja i s'acosta a la paret del cingle. Ben aviat ens trobem sota la masia de La Fàbrega que està edificada damunt la roca natural, en el límit de la cinglera que fa de terrassa, abocada a la vall de la Riera de Clarà. Al cap de poc arribem a la font i safareig de la Fàbrega.

LA FONT DE LA FÀBREGA

L'aigua d'aquesta font procedeix d'una beta natural que s'ha aprofitat al llarg del temps per regar els horts i camps de la zona. També es va fer el safareig que recull l'aigua i que durant molt de temps s'ha utilitzat per rentar la roba. L'aigua raja per un broc de ferro a una pica de pedra treballada. Aquesta desguassa a una altra pica de pedra de les mateixes dimensions. En aquesta pica s'esbandia la roba. Abans de desguassar al safareig, trobem una tercera pica, també de pedra, i d'aquí l'aigua va a parar al safareig. Malauradament un rètol ens indica que no és potable.

EL SAFAREIG DE LA FÀBREGA

El safareig és de planta trapezoïdal i fa d'amplada uns dos metres i de llargada uns set metres. La rentadora està formada per un seguit de lloses sorrenques amb el corresponent regueró longitudinal per fer marxar el sabó. L'any 1937 als safareigs de Casserres se'ls hi va fer unes teulades, perquè les dones quan plovia també poguessin anar a rentar la roba sense mullar-se. Aquesta coberta és de teules àrabs a un vessant i es sosté amb quatre columnes de secció quadrada fetes de maons i bigues de formigó.

Els flequers venien a buscar l'aigua per fer el pa, amb dues galledes enganxades a un pal travesser i que es compensaven l'una amb l'altra. Per què l'aigua no els mullés en vessar-se, es posaven fulles de figuera a l'espatlla.

Tot seguit remuntem la cinglera tot passant pel cantó de migdia de La Fàbrega. Enllacem amb el Camí de la Fàbrega, des del qual veiem, cap al nord, l'església de la Mare de Déu de l'antiguitat.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ANTIGUITAT

Bonica ermita d'una única nau, de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El campanar és d'espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. La porta d'entrada té la llinda recta.

La caminada està arribant al seu final, tant sols ens queda travessar la carretera de Gironella, continuar pel carrer de Santa Maria i finalment retornar a la Plaça de l'Ajuntament.

Aquí ens espera el control d'arribada on se'ns entrega un petit obsequi, record de la caminada. Hem de dir que el recorregut ha estat un dels més bonics i interessants que recordem. Molt equilibrat en desnivells, amb bonics racons naturals i amb llocs plens d'història i bellesa. Pels que busquem un valor afegit al plaer de caminar, aquest recorregut ha estat tot un encert. I per descomptat els avituallaments tant excel·lents com cada any. Felicitats a tots els col·laboradors!!!

17ª CAMINADA POPULAR VILA DE CASSERRES