Xª CAMINADA POPULAR DE VILANOVA DE SAU 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 15,01 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 709 metres, baixant: 709 metres.
Altitud mínima: 471 metres, màxima: 728 metres.
Temps total: 3 hores i 53 minuts.

La Plaça Major de Vilanova, situada al centre de la localitat, és el punt d'inici de la ruta.

Primer de tot cal fer les corresponents inscripcions. Recollim un full de ruta amb la descripció de l'itinerari a seguir, i un altre amb l'esquema del recorregut i les condicions de participació.



Iniciem la caminada agafant el camí que surt a la dreta de la plaça en direcció sud. Baixem per unes escales i anem a sortir al carrer del Pont de Fusta. Des d'aquest punt, i mirant cap al nord, tenim una bonica vista de l'església romànica de Santa Maria.

Aquesta és una església romànica del segle XI. De la construcció original tant sols se'n conserva l'estructura i l'absis. Just al davant del temple hi ha un parc amb magnífiques vistes sobre els Cingles de Vilanova. A continuació travessem el pont i avancem fins arribar a la cruïlla de camins del davant de Can Serra. Girem a l'esquerra i després de travessar uns camps ens endinsem en un dens bosc de roures. Més endavant resseguim el límit oriental d'uns camps de conreu fins a trobar, a la dreta, una altra pista que travessa el Torrent de Les Fagedes. Travessem el torrent i seguim la pista que s'enfila i travessa un bosc de pins conegut com La Pineda. Finalment enllacem amb la pista asfaltada que va a Sant Romà de Sau vorejant la carena de la Serra de Vilanova. Arribem a una cruïlla de camins. En aquest punt hi ha un indicador que ens informa de la propera masia de Can Barloca.

CAN BARLOCA

A aquesta masia s'hi arriba seguint el camí de mà dreta. Rep el nom d'un mas proper, en runes, situat entre camps i sota una clapa de vegetació. A mà dreta veiem Can Janet, Can Pont, Can Burjada i més enllà La Pujada. La caminada segueix per la pista principal, asfaltada, cap a l'esquerra. No tardem gaire en arribar a una nova cruïlla, amb la casa de Cal Joan al davant.

CAL JOAN

Està situada en un pla sobre La Pineda i al cap d'amunt del Rec del Biaix. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa està feta amb pedra natural sense arrebossar, mentre que el pis, tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta està centrada respecte al carener, i disposa de dues finestres a la planta baixa i tres al pis, totes elles amb la llinda i els finestrons de fusta fosca.

Continuem per la dreta, seguint la pista asfaltada en una lleugera pujada. Al cap de poc arribem a una altra cruïlla al davant mateix del Mas Romeu.

EL MAS ROMEU

Aquesta masia es troba en el camí que va de Vilanova de Sau al nou poble de Sant Romà. És una masia de dimensions reduïdes, de planta rectangular que disposa de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana, la qual està orientada al migdia. A la façana de llevant hi veiem unafinestra doble, partida per una llosa de pedra disposada verticalment. Està emmarcada amb carreus de pedra i protegida per una reixa de llangardaix. Al seu darrera s'ha construït un porxo obert i reconvertit en una gran balconada protegida per la mateixa coberta de l'edifici principal. La casa no està arrebossada, de tal manera que es pot observar els blocs de gres i granit vermell, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç, que formen els seus murs.

Continuem endavant per la pista asfaltada que ara es dirigeix cap al nord-est. Durant una bona estona tenim a mà esquerra el Bosc del Biaix. Una esplèndida massa boscosa de la que obtenim diverses fotografies.



Finalment sortim del bosc i entrem en una planúria de prats herbats, el Pla de les Bassotes. A la nostra mà dreta tenim, una mica enlairada, la masia de la Bufia.

LA BUFIA O BÓFIA

La casa està situada al Pla de les Bassotes i consta d'un edifici de planta rectangular amb diversos cossos afegits. Actualment es dedica al turisme rural. La seva coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada que està coberta amb una teulada a dues vessants. La casa disposa de planta baixa i un pis. A la seva part dreta té un cos d'una planta, adossat a la façana, amb la coberta a una sola vessant.



Al costat esquerra de la façana de migdia, hi ha un altre cos amb una gran terrassa, mentre que per la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants. A la part de darrera destaca un porxo sostingut per pilars. A la façana de migdia hi ha la porta, que és adovellada amb arc de mig punt, que està descentrada respecte a l'eix de simetria.



En una de les finestres es pot llegir, a la seva llinda, la data de 1777, que podria correspondre a alguna reforma de la masia. Les parets estan sense arrebossar, mostrant les pedres de construcció a la vista. Els materials constructius utilitzats són el gres i el granit vermellós units amb morter de calç. Destaquen les obertures totes elles envoltades de pedres més clares que li donen un toc decoratiu.



Des de la casa, i mirant cap al nord, tenim unes esplèndides vistes, malgrat el dia ennuvolat, de les Cingleres de Tavertet. Retornem a la pista principal i continuem avançant vers el nord. Al Pla de les Bassotes li segueix el Pla Carbasser. A poc a poc anem baixant fins arribar a l'alçada de l'Arboç.

L'ARBOÇ GROS

Ens trobem davant d'un edifici d'aspecte senyorial, de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. Aquest antic mas es troba documentat des de l'any 1430. A la façana de migdia es troba el portal d'entrada el qual està descentrat respecte al carener. Al seu costat hi ha una gran finestra i una de més petita a la paret lateral. Totes les obertures estan envoltades per pedres ben polides. Al pis superior destaquen unes arcades, d'arc rebaixat, amb decoracions a la part compartida. A la façana lateral, la de llevant, hi ha una porta a l'alçada del primer pis, a la qual s'hi accedeix per una escala exterior.



Degut a la seva ubicació en un terreny amb un fort pendent, la façana nord presenta una quarta planta. Aquesta façana està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes. A la part baixa s'obren tres portes, mentre que als pisos hi veiem, distribuïdes de forma regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues de més petites. Aquestes estan situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La majoria de finestres destaquen per la seva ornamentació, doncs presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals, mentre que la resta de finestres estan emmarcades amb maons. Pel què fa als materials constructius utilitzats, hi veiem la pedra sense polir, les rajoles i també la pedra treballada.

LA CABANA DE L'ARBOÇ

La cabana es troba separada del mas per l'era, davant de la façana est. La seva estructura és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. També en aquesta cara s'hi obre un gran portal d'arc molt rebaixat i a cada costat finestres allargassades i un òcul al damunt. Aquestes obertures tenen decoracions fetes amb totxos disposats en forma de plecs de llibre. A ponent destaca una finestra que dividida verticalment en tres parts. El parament està format per blocs de pedra disposats de forma irregular i units amb morter de calç.

Tot seguit continuem per la pista fins a trobar un trencall a mà esquerra.

Des d'aquest punt la vista s'amplia cap al nord-oest, arribant a veure's els Cingles de Santa Cília. Prenem el trencall cap a l'esquerra i de seguida arribem al primer avituallament.

Aquest primer avituallament es troba a l'entrada del camí situat a l'esquerra de la pista asfaltada, a tocar de la masia La Serra de Vilanova. Amb uns bons talls de coca, una mica d'aigua i sucs, recuperen les energies perdudes per poder encarar un nou tram de la caminada. Abans de marxar però, obtenim una imatge de la propera masia La Serra de Vilanova que veiem a llevant del punt d'avituallament.

LA SERRA DE VILANOVA

És una masia de grans dimensions, situada a la dreta del camí que va de l'Arboç a Sant Romà. La coberta és de teula aràbiga amb doble vessant, de llargades diferents. El carener és perpendicular a la façana que es troba orientada a migdia. A la cara nord hi veiem un segon cos adossat que trenca la regularitat de la teulada per aquesta banda. Aquest cos està cobert amb una teulada a una sola vessant.

A continuació reemprenem la caminada baixant en direcció a ponent. Al cap de poc deixem a mà dreta l'accés al mas Francesc, i una mica més enllà un camí de carro, també a la dreta, que hi porta. Decidim acostar-nos hi per fotografiar-lo.

EL MAS FRANCESC

Aquest mas està format per dos edificis adossats entre si. El primer té l'accés pel sud i el segon al nord. L'edifici de migdia és de construcció senzilla i austera. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La porta principal és de forma rectangular amb la llinda de fusta i està descentrada respecte a la façana. Les finestres són molt senzilles i amb la llinda de fusta. El segon edifici, que s'adossa al primer per la banda nord, disposa de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és també a doble vessant. Destaquen els finestrals amb llinda de pedra acabats per unes mènsules esculpides també en pedra.

LA CABANA DEL MAS FRANCESC

Davant mateix del Mas Francesc hi ha una cabana per a usos agrícoles. És una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant. La façana principal té dues obertures, una correspon a l'accés a l'interior, que està coronat amb un arc rebaixat de maons a sardinell, i l'altra a un òcul emmarcat en maons i en forma de rombe.

A partir del Mas Francesc seguim els senyals de GR 2, el sender que uneix La Jonquera amb Aiguafreda, i que provinent de Tavertet passa per Vilanova de Sau; i també del GR 210, el Camí Vora Ter, sender que ha d'unir Ull de Ter amb L'Estartit i que actualment va de la Presa de Sau a la Farga de Bebié passant també per Vilanova de Sau. Anem seguint les marques dels dos senders tot baixant cap a la carretera de la Presa de Sau. Travessem el Rec del Biaix per un pont de pedra d'un sol ull.

El camí és extraordinari, passa per l'interior d'un bosc exuberant, humit, fresc, on els arbres comencen a canviar el seu color. Ens hem endinsat per un bosc de pi roig, roures, alzines i castanyers amb arços, arítjols, esbarzers, falgueres...



El camí continua planejant i s'acosta a la carretera. Durant una estona seguim paal·lels a ella, fins que arribem a Can Portet.

CAN PORTET

Es tracta d'una casa de nova construcció que segueix el model d'una masia. La casa és de planta rectangular amb un cos adossat que correspon al garatge. L'edifici consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La porta és troba en un costat de la façana i és rectangular; simètrica a ella hi ha una finestra i al pis dues més amb idèntica situació.

Passem per davant la casa i baixem fins a trobar la carretera de Vilanova de Sau al Pantà de Sau. En aquest punt trobem un parell de senyals informatius.

En primer lloc localitzem un senyal indicant els diversos senders de gran recorregut que utilitzen aquest camí. A part del GR 2 i del GR 210, s'hi afegeix el GR 151, els Camins del Bisbe i Abat Oliva. Aquest últim va de Montserrat fins a Sant Miquel de Cuixà. En el tram de Vilanova de Sau a Tavertet coincideix amb el GR 2. L'altre indicador ens informa dels diferents punts a on podem arribar. A continuació travessem la carretera i seguim els senyals dels GR's fins a trobar la pista asfaltada que porta a les cases de colònies de Les Tallades i Can Mateu. Tot seguit girem a la dreta, per la pista asfaltada, i passem el pont sobre el Torrent Moran. De seguida arribem a una cruïlla de camins. Davant nostre arrenca el camí a Les Tallades, a mà dreta el de Can Mateu i a l'esquerra la continuació dels GR's fins a Vilanova de Sau. Seguim per la pista de l'esquerra.

A l'esquerra i a l'altra banda del torrent veiem la Socarrada de Les Tallades. Al cap d'una estona, deixem la pista que seguíem i els senyals dels GR's, i agafem un camí a la dreta que s'enfila suaument cap a ponent. Poc a poc ens anem decantant cap al sud-oest. El sender és feréstec i ombrívol. Arran del camí trobem diversos rastres de la presència de senglars per aquests entorns.



Els banys de fang són una activitat important pels senglars, doncs li permet alliberar-se de paràsits i combatre la calor. Després del bany de fang, el senglar es rasca en una superfície rugosa, com un tronc de pi. Aquest fet acaba desgastant l’arbre, que queda sense escorça i amb el terra del seu voltant compactat. Alguns pèls negres i gruixuts adherits amb fang al tronc, ens indiquen la presència d'aquest animal.

Després de baixar una mica, el camí torna a enfilar-se fins arribar a una pista asfaltada. Per l'esquerra porta a Can Girapells i La Pendisa. Seguim aquesta pista per la dreta en direcció a ponent. Al cap de poc tenim una vista meravellosa de la Roca del Migdia.

Aquest és un dels cingles característic d'aquesta zona. Unes cingleres vermelles, formades per gresos silícics i conglomerats de còdols de pissarra, granit i sílex. L’erosió de l’antiga Serralada, ara reduïda al Montseny, va ser feta per torrents i rius arrossegant grans quantitats de fang, sorra i còdols cap a la plana costanera i al mar. Milions d’anys després, l’erosió de la xarxa del Ter ha anat formant el paisatge actual. A continuació la pista passa a tocar d'uns grans roures i una mica més endavant veiem a mà esquerra la masia de la Vileta Xica, una masoveria del segle XVIII. Continuem endavant i just passada la Vileta Xica, i abans de la Vileta Grossa trobem una cruïlla de camins, un s'enfila cap al Puig del Far, l'altre descendeix entre camps fins a la masia de La Font. En aquesta cruïlla hi ha previst aturar-nos per poder esmorzar.



Asseguts entre grans roures i alzines, fem l'avituallament fort de la caminada. Mentre esmorzem ens acostem a la propera masia de La Vileta Grossa, per fer unes quantes fotografies per a aquesta crònica.

LA VILETA GROSSA

Situada sobre un pla, és una casa de planta rectangular, estructurada en planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta de teula aràbiga a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés és una porta quadrada, emmarcada en pedra i centrada respecte a la façana. A la part superior hi ha un arc rebaixat de maons a sardinell que descarrega el pes de l'estructura. En mig del qual hi ha un escut repicat on s'observa un arbre i uns números romans. A banda i banda s'obren dues finestres també emmarcades en pedra i protegides per una reixa. A l'alçada del primer pis hi trobem tres noves finestres que segueixen la mateixa tipologia. Hi veiem també antigues finestres tapiades amb la llinda de fusta. A la part de les golfes, just sota el carener, hi ha una altra finestra aquesta molt petita. Els materials utilitzats estan formats per blocs de pedres de diferents formes, disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. Els angles de les parets estan acabats amb carreus ben escairats. Des d'aquesta casa de pagès s'observa una vista espectacular de la Vall de Sau, la població de Vilanova de Sau i el massís de les Guilleries, en primer pla, i el Montseny en segon pla.

Des d'aquest punt tenim vistes a La Cinglera de Vilanova, amb La Roca del Migdia a la dreta, El Cingle Vermell més a prop, i El Castell Sa Sala, també conegut com a Castell Bernat, just a l'esquerra dels altres punts panoràmics.



A continuació agafem el camí que descendeix entre camps i que ens porta a la masia La Font.

EL MAS LA FONT

Aquesta masia té un origen més senyorial que la resta de cases que hem vist fins ara, es remunta als segles XVII i XVIII. Presenta elements arquitectònics més elaborats com són les arcades decorades a les finestres i portes. Estem davant d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular a la que s'hi adossen altres estructures amb funcions agrícoles o de emmagatzematge. Per la part exterior la casa es troba tancada per dos portals que formen un pati interior o llisa. Una gran alzina de tres troncs i un gran roure precedeixen l'entrada, en un espai que, tal com indica la seva estranya forma, indueix a pensar que antigament hi havia una bassa. Actualment es dedica al turisme rural.



Observant a través de la reixa del portal d'entrada, veiem un pati on hi ha uns corrals molt ben conservats, amb els pallers a prop de l'era. L'edifici principal està format per una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta és de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. A la paret de ponent, a la llinda d'una finestra s'hi pot llegir la data inscrita de 1786. Veiem també un cos adossat format per una galeria sostinguda per pilars de pedra i amb baranes de fusta. Consta de dos pisos, sent el superior obert.



Deixem la Font reprenent la pista forestal, i de seguida travessem un rierol per un petit pont de pedra. Aquest torrent neix just al peu de la cinglera, a la Roca Falconera.

Reprenem el camí que en ziga-zagues, mena a una cruïlla de pistes. La de l'esquerra baixa fins a la carretera de Vilanova. A la dreta surt un camí que s'enfila cap els cingles, amb marques del GR 2. En aquesta cruïlla trobem un pal indicador de camins.



La caminada segueix el sender de la dreta, marcat amb els senyals del GR 2. Ben aviat però, arribem a una bifurcació. El GR 2 continua a la dreta enfilant-se cap el Pla de Brugueres, mentre que nosaltres seguim per l'esquerra. El sender de mica en mica va prenent la direcció sud. A sobre nostre, al cantó dret, uns espadats espectaculars dominen un extens i ric territori on la natura s'hi conserva de forma esplendorosa.



La immensitat i exuberància d'aquest bosc es veu magníficament enriquida per la presencia d'uns imponents penyasegats. Als racons més frescos i obacs hi veiem l'orella d'ós i una gran diversitat de falgueres. Després de creuar diversos torrents i passar sota el Castell Bernat, el camí s'acosta a la carretera prop del punt quilomètric 13,5. Abans d'arribar-hi, deixem el camí i ens enfilem, per la dreta, seguint un corriol estret, paral·lel al torrent que ens queda a mà esquerra, en direcció a les cingleres i amb grans solcs deixats per la pluja.



Més endavant travessem el Racó de la Conca i tot seguit ens tornem a acostat als espadats de la muntanya. Tot aquest espai compren un tram de cinglera en el que nidifiquen algunes aus rapinyaires. A les cingleres hi veiem grans blocs separats per relleixos de vegetació, sobretot d'alzines i pins.



A les parets escarpades hi veiem nombroses taques blanques corresponents a les deposicions de carronyaires. Aquests roquissars, a més de la bellesa plàstica que ens ofereixen, també són ples de vida, l'aufrany és una de les aus que any rera any hi ve a niar. És una espècie carronyaire molt escassa a Catalunya. Després de passar les Cingleres dels Munts, el camí comença a baixar cap a llevant. Trobem una cruïlla que enllaça amb l'antic Camí Ral de Vilanova. El seguim breument cap a la dreta fins a trobar un corriol que surt a mà esquerra i que es dirigeix cap a la carretera tot vorejant uns camps. Davant nostre, a l'altra banda, veiem el mas Morgaders.

EL MAS MORGADERS

És un mas amb dues parts clarament diferenciades. Per una banda tenim l'estructura pròpia d'un mas i per l'altra una torre de planta quadrada adossada a ell. És doncs un mas fortificat. La casa disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes, amb la coberta a doble vessant. La façana que veiem des de la carretera té quatre finestres, dues a cada un dels pisos, una d'elles amb trets goticitzants. Aquesta façana conserva restes de l'arrebossat de color salmó, tot i que encara es veuen els antics blocs de pedra rogenca disposats en filades irregulars. La torre també té la coberta a doble vessant. A la façana de la carretera, s'obre una petita finestra a la part superior, emmarcada en pedra. Els murs també són de pedra rogenca, disposada en filades irregulars i amb les cantoneres de grans carreus ben escairats, aquests estan disposats regularment. La torre data de 1377 quan era una possessió de Sant Llorenç de Munt.

Des d'aquí i mirant cap al nord-est, tenim una perspectiva diferent del Castell Bernat.

EL CASTELL BERNAT

El Castell Bernat és un gran bloc de pedra, en posició vertical, que es troba separat de la cinglera. El seu color terròs-rogenc és molt típic de la pedra de la zona. Separat de la cinglera, degut a l'erosió, és una de les imatges més característiques dels Cingles de Vilanova. Sembla ser que el nom d'aquestes estructures rocoses, que trobem escampades per tot Catalunya, conegudes com a Castell o Cavall Bernat, prové de la seva forma fàl·lica. El topònim Cavall Bernat apareix de la transformació púdica de l’expressió "carall trempat".

Tot seguit el camí es dirigeix cap a la carretera de Vilanova que creuem i seguim cap al nord-est. Arribem als camps del Pla de Morgaders, on trobem l'últim avituallament.



Recuperem forces menjant fruita i bevent aigua per poder encarar el darrer tram de la caminada. Des dels camps tenim una visió més ampla del castell Bernat.



A continuació travessem els camps del Pla de Morgaders en direcció nord-est per agafar un camí que surt a tocar dels arbres. Anem davallant, primer cap a llevant i després cap al nord. Més endavant creuem un torrent secundari i anem a sortir als camps de La Bronzera. Després de travessar-los passem per Can Gaspar, on enllacem amb una pista.



Des de Can Gaspar podem distingir perfectament, els diversos materials amb els que estan formats tant els Cingles de Vilanova com els de Tavertet. Mentre que a les parts baixes hi predominen els gresos i els conglomerats de color vermellós, a les parts superiors els estrats estan formats sobretot per calcàries, de color blanquinós. El contrast entre els materials rocosos és ben evident.

Seguim la pista cap a la dreta, passant pel costat de la formatgeria dels afores de Vilanova. Tot seguit enllacem amb una pista més ampla que seguim cap a la dreta. Al cap de poc arribem de nou a la cruïlla de Can Serra.

L'església de Santa Maria es troba situada a l'extrem sud-est del nucli de Vilanova de Sau. El temple, tot i conservar alguns elements del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat el seu aspecte original. Podem observar les capelles afegides als laterals i el campanar de torre, cobert amb una teulada d'agulla, que corona la façana principal.

Ara tant sols ens queda girar a l'esquerra per tornar al Pont de Fusta i d'aquí a la Plaça Major.



A l'arribada com demana la tradició, som obsequiats amb la samarreta commemorativa de la caminada 2012. Una mica d'aigua per apaivagar la sed i a esperar l'any que ve per tornar-hi. Abans d'abandonar Vilanova ens acostem a l'església per fer les darreres imatges d'aquesta bonica caminada.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILANOVA DE SAU

Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta arcuacions cegues separades per lesenes, amb un fris de dents de serra a la part superior. La finestra de la part central del tambor de l'absis és l'única originaria que es conserva. També podem observar el canvi de parament a mitja alçada, degut a l'ampliació de l'església per realçar-la i fer-la més alta. El campanar és de torre, amb dues obertures acabades amb arc de mig punt, i cobert per una teulada d'agulla.

10ª CAMINADA POPULAR DE VILANOVA DE SAU 2012