CAMINADA POPULAR DE TAVERTET 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 8,44 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 378 metres, baixant: 378 metres.
Altitud mínima: 862 metres, màxima: 1135 metres.
Temps total: 3 hores i 9 minuts.

Ens trobem a la Plaça Major de Tavertet, per participar en la caminada que s'organitza per la Festa Major. La plaça és molt acollidora, força arrodonida i enjardinada.

Tot el poble està declarat Bé d’Interès Cultural, amb el nucli antic que conserva unes quaranta cases construïdes entre els segles XVII i XVIII. Aprofitem abans de caminar per donar un tomb per aquest bonic poble. Comencem per l'església parroquial de Sant Cristòfol, que queda a llevant del poble presidint la Plaça Major.

L'ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL

L'església de Sant Cristòfol de Tavertet és un edifici del segle XI amb modificacions fetes en els segles XII i XIII. Inicialment estava formada per una sola nau central romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis semicircular, situat al caire de la cinglera sobre la vall del Ter, i decorat amb arcuacions cegues i lesenes i amb tres finestres de doble esqueixada. A la fi del segle XII o principi del XIII se li va afegir,
a l'extrem de ponent i adossada a la nau, una torre campanar de planta quadrada, amb obertures semicirculars al cim, geminades a llevant i ponent, i simples als altres costats, que s'uneix a la rectoria per un pont. A la part superior de la cara sud del campanar figuren uns curiosos relleus. Més tard, a principi del XVII, s'hi va afegir una segona nau, gòtica, a la banda nord, unida a la primitiva per dos grans arcs i coberta amb voltes ogivals. Un segle després es va construir la sagristia i un altar o capella a migdia. Són d'època més tardana el portal adovellat de grans dimensions al mur de migdia i la finestra en forma de creu del mur de ponent. Per accedir a la porta s'ha de passar per sota d'un pont amb arc rebaixat que comunica amb la rectoria.

Seguint el carrer de Dalt anem a parar a la Plaça de les Guilleries. Ens acostem a la lleixa de la Trilla on hi ha un mirador. Des d'aquí obtenim una esplèndida panoràmica de les Muntanyes de les Guilleries entapissades de densos boscos i amb la cua del pantà de Sau al seu dessota.

Després de recórrer els carrers i places de Tavertet, retornem a la Plaça Major preparats per començar a caminar. Iniciem el recorregut sortint pel camí de Cantonigròs, entre camps de conreu, tot pujant suaument. Els caminants anem agrupats mentre el sol comença a despuntar.

Arribem a dalt de tot de la pujada, després de passar un dipòsit d'aigües del municipi. A la nostra dreta tenim les Costes d'en Saule. Si ens girem i mirem cap al sud-oest, obtenim una imatge de Tavertet amb les muntanyes de les Guilleries al seu darrere.

A partir d'ara el camí és planer i fàcil. Anem avançant cap al nord-est molt tranquil·lament. Més endavant deixem a mà esquerra la masia, mig enrunada, de Can Casals de la Vall i a continuació la masia de Can Sánchez. Tot seguit comencem a veure, cap a ponent i entre els arbres, una altívola torre quadrada.

LA TORRE DE LA VALL

Es tracta d'un conjunt format per una torre de guaita medieval, i una masia. Els dos edificis estan ben diferenciats, però formen un conjunt compacte, edificat damunt d'un rocam d'uns tres metres. La torre té la planta quadrada i les finestres estan orientades a migdia, algunes d'elles tapades per la masia. La Torre és l’únic que resta de la que va ser fortalesa, vinculada al castell de Rupit. Està formada per cinc pisos, a més del terrat amb merlets. Fou anomenada també la Torre de la Guàrdia, i és l'edifici civil més antic, documentat i conservat fins avui, del terme de Tavertet. La masia està annexada a les façanes sud i oest de la torre. Té la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. Tant la torre de defensa del segle XIII com la masia del segle XVII, estan totalment restaurades i reconvertides per al turisme rural. En aquest enllaç podem veure més fotografies: Castells Medievals de Catalunya.

EL PUIG DE LA GUARDIOLA 1.030 m.a.

Mirant cap al nord-oest, observem una cinglera amb un turó arrodonit al seu damunt. Aquest turó es pot contemplar per sobre del Cingle del Llibre a la Cinglera del Sunyer; és un bonic turó arrodonit i cobert d'alzinar amb la forma d’un paller. La llegenda diu que en temps immemorials hi havia hagut un castell i que hi havia un tresor amagat, d'aquí provindria el seu nom. El cert és que aquest tindria l'origen en el de la casa desapareguda de Guardiola de les Canals, citada al segle XV. Popularment se la coneix com el "barret mexicà". Podem observar com, fins i tot en aquests bonics paisatges, aquest estiu s'hi està patint un fort estrès hídric. Les taques marrons dels arbres de la cinglera, com si haguessin patit un incendi, són degudes a la manca d'aigua.

Continuem endavant i poc abans d'arribar a la casa de El Pontí, deixem la pista i agafem un trencall a la dreta que s'enfila cap a la casa de Monteis.

Els camps de conreu s'estenen a banda i banda del camí; de tant en tant hi veiem alguna vaca pasturant. El camí va pujant i entrem en una zona de bosc. Creuem el Rec del Pontí i tot seguit fem un gir de 360° dirigint-nos cap al sud. Tornem a creuar el rec i al cap de poc entrem en una zona de prats de muntanya. En arribar a un revolt de 90° deixem el camí i seguim cap al sud pel mig d'un prat, sota la Baga de Monteis. De tant en tant obtenim unes boniques vistes cap a ponent i el poble de Tavertet. Més endavant enllacem de nou amb la pista que havíem deixat. En el següent revolt tornem a abandonar la pista, que continua fins a la casa de Monteis, i ens dirigim de front, passant per uns petits prats entre el bosc, al Roure de l'Amorriador, arbre gegantí i emblemàtic, un dels exemplars més vells d'aquestes contrades.

EL ROURE DE L'AMORRIADOR

En altres èpoques, les muntanyes de Tavertet estaven cobertes de grans rouredes, on sobresortien alguns exemplars centenaris però, amb el pas del temps, en van anar quedant pocs perquè s’utilitzava la seva fusta per cremar a la llar de foc de les cases a l’hivern. Un d’aquests vells exemplars ha sobreviscut: el Roure de l’Amorriador, vora el camí de Monteis.



És un arbre vell i majestuós que presenta unes malformacions al tronc i on a l’estiu les ovelles anaven a amorriar-se sota la seva brancada. És un dels arbres més bonics del terme. És molt gran i corpulent i té una gran malformació, com si tingués panxa. Es troba al peu del camí. A continuació anem baixant pels prats, decantant-nos cap a llevant. L'alçada a la que ens trobem, ens permet obtenir unes boniques imatges sobre Tavertet i la zona de ponent de la cinglera.

Geològicament, Tavertet està situat sobre un massís de materials eocènics sedimentaris, que formen una plataforma tabular elevada amb unes cingleres de verticalitat superior als 200 metres. Des d'aquest punt podem apreciar les diferents roques de que estan formades. Veiem el contacte entre els estrats inferiors de coloració vermellosa, formats per gresos; i els estrats superiors de color gris, d'origen marí i carregats de fòssils, les calcàries amb nummulits, que han donat nom a la formació Calcàries de Tavertet.

Més cap a ponent, la vista s'allarga fins a l'extrem més llunyà de la Cinglera del Pla del Castell.

Després d'embadalir-nos amb aquests paisatges, continuem la caminada. A poc a poc anem remuntant la part final del Pla de Monteis. A la dreta ens queda el Puig Segaler. Aquest turó que arriba als 1025 m.a. domina Tavertet i el fondal de les Guilleries, però la visió ens queda limitada pels arbres que hi han crescut. Ve a ser el final del Pla de Monteis que s'aboca sobre Collsavenc. En arribar a un planell, deixem a la dreta el camí que recorre la Solana de l'Avenc. Continuem pujant, ara més suaument, cap a llevant.

Superat el nivell del Puig Segaler, la panoràmica vers llevant s'ens amplia enormement. Veiem la cinglera del Pla de Fàbregues amb l'Agullola amagada darrere el seu extrem i, més enllà la llarga Cinglera del Far. A sota nostra el Pantà de Sau. El recorregut de la caminada continua pujant, i després de passar un vailet pel bestiar, anem a sortir a una pista que prové de Monteis.



En aquest punt ens trobem un indicador del Sender de Monteis i la Roca Llarga. Seguim el camí cap a la dreta, primer planejant, per després, a poc a poc, anar guanyant alçada. Ben aviat deixem a mà esquerra una antena de comunicacions. Seguint la pista, passem per sota els Cingles de Monteis. A la seva base es troba la Balma Grossa de Monteis.

LA BALMA GROSSA DE MONTEIS

Està situada a l'esquerra del camí carreter que de Monteis puja a tramuntana cap al Pla de la Soca Negra. Encarada cap al sud-est, és una balma molt ampla i amb un sostre gairebé horitzontal. Situada entre altres cavitats i esbaldregalls d'aquest petit cingle, en altre temps s'utilitzava per tancar-hi els ramats a l'estiu. Al costat de la balma i davant mateix, podem veure una gran roca on s’extreien blocs de pedra per fer les rodes de molí. Les margues i calcàries han afavorit, per erosió i fractura, la formació d'aquestes cavitats, en general poc profundes, a les parets rocoses dels cingles. La balma gaudeix d'unes vistes excel·lents.

El nom de Tavertet sempre va associat amb el de cingleres. Compren una línia ininterrompuda d'espadats, que va des del congost de Sant Pere de Casserres, fins a la proa rocosa on hi ha el Santuari del Far. La seva extensió és de més de 40 qm. Anem veient els Cingles de l'Avenc, els Cingles de Pla Boixer i, al fons la llarga Cinglera del Far. A continuació revoltem la cinglera i ens dirigim cap al nord. El camí va recorrent el Pla de Monteis.

EL PLA DE MONTEIS

És un pla molt ampli amb pins i roures. Continuem avançant cap al nord per la mateixa pista. El camí segueix pujant suaument fins arribar al Pla de la Soca Negra.

EL PLA DE LA SOCA NEGRA

Al arribar en aquest punt, el sender fa un gir de noranta graus cap a la dreta, i comença a enfilar-se entre els pins fins arribar al Collet de la Rambla. Una mica abans trobem una tanca de filferro, amb un petit pas estret, que té un clot d’obra al davant, per evitar el pas del bestiar. Passem la tanca i acabem de pujar al petit coll, a 1.123 m.a. la màxima alçada del recorregut. Cap al nord, el Camí de Monteis al Coll de la Finestrica, continua per un extens prat anomenat La Rambla o Artiga de l’Avenc. Cap al sud s'obre el Pla del Roc del Dolmen. Continuem, per la dreta, seguint el camí que baixa suaument per el llarg prat. Prop del final ens desviem cap a l’esquerra cercant unes roques situades al costat mateix de la carena. Són les roques del "fals dolmen".

EL FALS DOLMEN DE L'AVENC

L'existència de nombrosos testimonis prehistòrics, gràcies a l'abundància de balmes naturals, indica que hi havia una considerable presència humana. Testimoniant aquestes troballes, existeixen al terme de Tavertet nombroses sepultures megal·lítiques o dòlmens. La majoria d'aquests sepulcres es trobem sobre les capes de gresos. Aquests dòlmens a Tavertet no han rebut cap nom popular, com a molt han donat el topònim del Pla del Roc del Dolmen. Aquí on ens trobem, hi ha una formació rocosa realment curiosa i molt popular entre els tavertencs, que podria passar per un dolmen, però no ho és encara que ho pugui semblar. De totes formes es troba situada en un indret amb unes vistes esplèndides de tota la zona.

Des del darrere mateix del fals dolmen, si ens acostem a la cinglera, obtenim una vista sobre la vall del Torrent de l'Abeurador, la carena de la Rocallarga, el Puig de la Creu i el gran Casal de l'Avenc. Retornem al fals dolmen i seguim, per sobre del penyal rocós, fins al seu extrem on es forma un bon mirador de la vall.

Des d'aquest mirador tenim una esplèndida vista de les Guilleries, el Montseny i de la masia de l’Avenc.



A l'altre costat, cap a l'est, veiem un petit molí de vent sobre el Puig de la Creu, alterós turó de 1138 m.a., a sota seu i a la dreta hi ha la casa rural de l'Avenc i a l'esquerra hi ha la carena de Rocallarga.

EL CASAL DE L'AVENC

Documentada l'any 1292, és sens dubte la masia més important del terme. Ocupa una situació de privilegi, al nord-est del poble i vora el camí de Rupit, damunt un prat en suau pendent, no massa lluny del cingle del mateix nom. La casa, de grans dimensions, construïda de pedra, té la façana principal orientada al sud-oest amb una porta adovellada amb l’escut dels Avenc al mig, finestres gòtiques amb les llindes cisellades i molt treballades i els muntants esculpits tant a l’exterior com a l’interior. Pel que fa a l'actual edifici, és una construcció
renaixentista del segle XVI. L'edifici original és un notable exemple del gòtic rural català i un Bé Cultural d'Interès Nacional. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle XX, moment en el que només es feia servir per aixoplugar el bestiar. L'any 1997, després de quasi 50 anys d'abandonament, es va comprar amb la voluntat de restaurar-la i trobar-li un nou ús. Els darrers anys ha estat rehabilitada a consciencia i consta com a edifici turístic rural respectuós amb el medi ambient. Proposa un consum responsable d’aliments ecològics i de les despeses d’aigua i energia. Actualment es dedica totalment al turisme rural i cultural.

Després de les corresponents fotografies, retornem enrere a buscar el camí que seguíem. Davallem una mica més, fins a trobar un lloc adient per l'esmorzar. Els amics de Tavertet ens han obsequiat amb un esmorzar típic de campanya. Quant ens tornem a posar en marxa ens anem decantant cap a ponent. El camí va davallant per la carena fins que arribem a una fondalada on ens cal baixar cap al torrent de l’Avellanosa.



El camí sembla impenetrable. Els esbarzers, els arços, la gavarrera... ens dificulten, a estones, el pas. Uns esplèndids exemplars de grans falgueres ens cobreixen fins més amunt dels nostres caps.



Passem enmig d’unes grans roques i arribem a la curiosa Font de l'Avellanosa.

LA FONT DE L'AVELLANOSA

Font situada en la vessant esquerra del Torrent de l'Avellanosa i excavada a la mateixa roca, molt amagada sota el cingle. Està situada en un lloc molt agradable, amb unes grans roques despreses de la cinglera que li donen un aspecte enigmàtic i salvatge. Ens comenten que
en altres temps, en els seus planells hi havia hagut uns grans roures centenaris i uns prats on fins i tot s'hi havien plantat tendes d'acampada. Aquells arbres majestuosos van ser tallats; el seu lloc va ser envaït pels esbarzers i les males herbes, i aquest espai va deixar de ser un petit paradís. Tot i així encara conserva aquell esperit feréstec, ombrívol i cobert d’una espessa vegetació, sobretot d'esplèndides falgueres. Continuem baixant cap el torrent. Unes grans roques ens barren el pas; sembla que no tinguem sortida. De cop i volta el sender s'endinsa per un petit túnel que s'ha format al cavalcar dues immenses roques despreses de la cinglera.



Després de sortir d'aquest pas entre les roques, veiem a mà esquerra un dels pocs exemplars que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.

EL ROURE DE LA FONT DE L'AVELLANOSA

Es tracta d'un esvelt roure que neix entre les grans roques de la Font de l'Avellanosa. És un exemplar centenari, corpulent i impressionant, que crida l’atenció pel seu emplaçament. El roure martinenc és l’arbre per excel·lència del terme de Tavertet, amb el permís de l’alzina. Al costat de moltes casa de pagès es troben grans roures o alzines, que evidencien l’estima del seus habitants per aquests vells arbres. A l'inici de la caminada hem vist el Roure de l'Amorriador i ara hem descobert el Roure de la Font de l'Avellanosa. Encara ens en queden molts per veure. Més endavant, passarem a prop dels Roures del Pla de la Devesa, del Roure a prop del Camí de l'Avenc i del Roure de Collsavenc. Desprès de visitar aquest bonic racó continuem la ruta tot creuant el Torrent de l'Avellanosa.

Aquest torrent es comença a formar a la zona dels aiguamolls del Pla de Monteis. Després davalla entre brucs, ginebres i pins per la canal de l’Avellanosa, on, tal com diu el nom, hi abunden els avellaners. A continuació el torrent fa camí costa avall, i ben aviat deixa els avellaners per passar entre roures i ginebres fins que es despenja per la cinglera de l’Avenc amb un salt de 200 metres de caiguda. Anem avançant, primer de forma planera, per després baixar enmig d’una espesa vegetació, fins a enllaçar amb un camí provinent de la Solana de l'Avenc. Tombem cap a l'esquerra i després de travessar un prat anem a sortir a una pista encimentada, davant d’un roure monumental.

EL ROURE A PROP DEL CAMÍ DE L'AVENC

Es tracta d'un dels tres grans roures centenaris que criden l’atenció en el camí que va de Tavertet a l’Avenc, dos es troben al costat del camí i el tercer una mica més amagat al bosc. Està situat a tocar de la carretera de l’Avenc i abans de creuar el Torrent de l’Avellanosa. A continuació seguim aquesta pista, que és el Camí de Tavertet a Rupit, en direcció al sud-oest. El camí segueix els Cingles de Tavertet, en un ambient obert i assolellat, per sobre les impressionants parets de més de 100 metres d'alçada, penjades sobre la Vall de Sau. A mida que anem avançant per la pista, si ens girem i mirem cap al nord-est, tornem a obtenir bones panoràmiques.

Al davant veiem la casa de l'Avenc, i al seu darrere el Puig de la Creu; mentre que més a la dreta tenim el Cingle de l'Avenc i el del Pla Boixer.

Més cap al nord-est veiem la Cinglera del Far, Montdois i el Pla de Fàbregues i al seu extrem intuïm, amagada, l'Agullola; a continuació, més a la dreta, encara veiem les muntanyes de les Guilleries, amb els els cims de Sant Benet i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, el Pantà de Susqueda, en part, i, al fons, el Montseny. Al cap d'una estona arribem al Collsavenc, una zona de margues blavoses.

Per damunt de l'estrat de Calcàries de Tavertet, que és del que està formada tota la cinglera que hem seguit, hi ha una zona de margues, erma i aixaragallada, els terrers, formada de roca tova i erosionable de color gris blavós coneguda com a Margues del Coll de Malla o del Far. A Tavertet arriba a tenir un gruix de 100 metres. El Turó del Castell n'és un exemple i un testimoni d'aquestes margues que cobrien el pla on hi ha el poble i que reapareixen a Can Feló i en aquest punt del camí de l'Avenc. Deixem la pista que continua per l'esquerra i prenem un camí, a la dreta, que travessa aquestes margues, baixant amb camps a banda i banda.

Un tros més avall passem per un tram de camí empedrat. Correspon al Camí Vell de Rupit per Collsavenc, del qual tant sols es conserva aquest tram en mal estat. El camí es decanta clarament cap a ponent i finalment arribem a la pista que hem deixat abans. La seguim cap a la dreta. Des d'aquí podem observar perfectament l'absis de Sant Cristòfol de Tavertet.

Més endavant, deixem a l'esquerra la masia de Can Feló. A mà dreta observem de nou, els turons testimoni de margues gris blavoses, coneguts com els Terrers de Can Feló. Són testimonis vivents del que en algun moment del passat havia estat una muntanya, ara pelada i erosionada per causes meteorològiques i per la debilitat del material, del pas del temps. Deixem a la dreta un dipòsit d'aigua, i seguint el carrer de Galzeran Sacosta, arribem de nou al poble de Tavertet. Abans però aprofitem per fer les últimes fotografies de l'església de Sant Cristòfol de Tavertet.



Finalment arribem de nou a la Plaça Major de Tavertet, punt d'inici i final d'aquesta caminada. Agraïm sincerament el guiatge i els aclariments dels companys de caminada, la majoria d'ells veïns del poble o que hi han nascut i que retornen per celebrar la seva Festa Major. Sense les seves paraules i la seva amabilitat, no hauríem gaudit tant d'aquest recorregut. Fins la propera!!.

CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE TAVERTET 2012