CAMINADA POPULAR DE FESTA MAJOR DEL BRULL 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 6,63 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 271 metres, baixant: 271 metres.
Altitud mínima: 741 metres, màxima: 900 metres.
Temps total: 3 hores i 7 minuts.

Ens trobem en el nucli principal del Brull, format per l'Ajuntament, l'església parroquial de Sant Martí i les ruïnes del Castell. Abans de començar a caminar, aprofitem per admirar els principals monuments que tenim aquí mateix.

L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL BRULL

La part nord-est de l'església de Sant Martí del BrullL'església de Sant Martí del Brull es troba a l'entrada de la vall que culmina al Collformic, en un pendent del vessant dret de la riera de Collformic, que s'endinsa vers la Vallmanya, en direcció al Congost. L'església era coneguda, entre el 1018 i el 1044, amb el nom de Sant Martí de Castellar. Va ser consagrada entorn el 1064 i conserva d’aquella època, l’absis i tota l’estructura externa. L'absis central és semicircular
L'absis de Sant Martí del Brulli està decorat amb cinc espais, separats per lesenes amb arcuacions i bandes llombardes. En ell s'hi obren tres finestres de doble esqueixada i està cobert per una volta de quart d'esfera. Interiorment estava decorat amb pintures murals del segle XII, descobertes el 1909 i traslladades, posteriorment, al Museu Episcopal de Vic. L'església està formada per una única nau, coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals. A les façanes, les finestres cegues no tenen arcuacions i s'agrupen de forma irregular. La porta d'entrada s'obre a la façana de ponent, però no és l'original, que era a la façana sud, coberta per un porxo i ara tapiada. Les lesenes de la façana
El campanar de Sant Martí del Brullprincipal van ser també retallades per a poder obrir una finestra en forma d'òcul. També se li va afegir el campanar el 1791, època en què es van reformar les voltes i el capdamunt de la façana, dotant-la de decoració barroca. Té afegides les restes d'un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que protegien l'antiga porta de migdia, inutilitzada a partir del 1588, quan es modificà l'actual mur de ponent. Amb tot i aquestes reformes, l'església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l'equip de mestres d'obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l'absis major.

RUÏNES DEL CASTELL DEL BRULL

Restes de la torre del Castell del BrullSituació de les restes del castell respecte a l'església de Sant Martí del Brull

Aquest castell del segle XI-XII està situat dins el nucli del Brull, dalt d'un turonet davant mateix de l'església de Sant Martí del Brull. Va ser construït al voltant de l'any 1000, com una més de les possessions dels vescomtes d'Osona-Cardona. Actualment ha estat consolidat i en resta, únicament, part d'una de les torres. Estructuralment el castell tenia planta pentagonal amb torres als cinc angles. És visible la planta i es conserva un pany de mur, que emergeix de l'alzinar que l'envolta, i bona part d’una torre d'angle. Com tot castell, aquest també té les seves històries i llegendes: es diu que era un lloc molt freqüentat per les bruixes, ja que hi feien les seves reunions.

Punt de sortida davant mateix de l'església de Sant MartíIniciem la caminada davant de l'església de Sant Martí, primer passant per la zona de l'aparcament, recentment remodelada amb força encert. A continuació seguim l'ampla pista asfaltada, que hi ha al dessota, en direcció sud. Anem trobant senyals blanc i vermells del GR 2, el sender que va de La Jonquera a Aiguafreda. Seguim aquesta pista, tot deixant unes instal·lacions esportives a la dreta i el Camp Gran a l'esquerra. Anem avançant pel Camí d'Aiguafreda al Brull fins arribar al Pla del Monjo que ens queda a l'esquerra, i el trencall que porta a Can Coromines. A la dreta surt el camí de Can Casademunt, per on tornarà la caminada. Una mica més endavant veiem, a l'esquerra, l'alterós Tagamanent. Tot seguit la pista es dirigeix cap sud-oest. Més endavant a l'esquerra veiem Can Croselles i després el Solà. Cap a l'est, tenim bones vistes sobre el Pla de la Calma. Arribem a un revolt pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt deixem la pista, i agafem el Camí de la Fàbrega que surt cap al nord. A la dreta i enlairada, veiem Can Rovira.

L'ALZINA DEL PLA DE L'OMEDA

L'Alzina del Pla de l'OmedaL'Alzina del Pla de l'OmedaLa pista comença a pujar suaument fins arribar al Pla de l'Omeda. Punt més alt de la nostra caminada, a 842 metres d'altitud, i cruïlla de camins presidida per una bonica alzina. A continuació seguim el trencall de l'esquerra. Tot seguit veiem, a l'esquerra i entre alzines, la Casa de Fusta.

LA CASA DE FUSTA

La Casa de FustaComencem a davallar pel Camí de la Fàbrega, endinsant-nos per un bosc d'alzines amb alguns roures joves i amb un sotabosc fresat pel bestiar. El camí es va decantant cap a ponent seguint el Serrat de Gatillepa. Més endavant i enlairada cap a ponent, veiem la masia El Rourell.

EL ROURELL

El Rourell des del Serrat de GatillepaEl Rourell és una de les masies històriques del Brull. Forma part d'una sèrie de masos que ja existien vers el 1270. Era una antiga masia fortificada, de planta rectangular, feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. La teulada és de doble vessant, amb teula aràbiga. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos i el seu estat és d'abandonament total. La façana principal està orientada al nord-est.

Acabem de baixar i arribem a les envistes del camp de golf, molt a prop del Torrent de l'Estanyol. Aquest torrent proveeix dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf.

EL CLUB DE GOLF OSONA-MUNTANYÀ-EL BRULL

El Club de Golf Osona-Muntanyà-el BrullEl camp va ser dissenyat per David Thomas i inaugurat l'any 1989. El rierol de l'Estanyol i les deu llacunes de diversos tamanys existents en la propietat, conformen unes zones humides amb una gran riquesa de flora i fauna. El camí continua per l'esquerra cap El Rourell, nosaltres agafem el trencall de la dreta que segueix pel costat de la tanca del Club de Golf, per la banda de migdia. La vida moderna ha fet que molts d'aquests espais agrícoles es transformin en llocs residencials i turístics. El Camp de Golf s’estén per l’antiga gran finca de l’Estanyol. Ara el camí s'enfila en direcció a llevant, fins arribar al Sot de les Merles. Des d'aquí i mirant cap a l'oest, obtenim una bonica panoràmica del Rourell i al seu darrere els Cingles de Bertí i els espadats de Centelles.

El Rourell amb les cingleres de Centelles al seu darrere, des del Sot de les MerlesContinuem avançant amb la tanca del camp de golf a l'esquerra, i un frondós bosc de pins a la dreta. A mida que anem pujant s'ens fa més visible tota la finca. Al cap de poc podem observar, a l'esquerra sobre els camps de golf, la Casa-Club. Una vella masia, originària del segle XIV, reconstruïda amb absoluta fidelitat a l'antiga construcció.

LA CASANOVA DE L'ESTANYOL

La Casanova de l'EstanyolLa Casanova de l'EstanyolEs tracta d'una casa senyorial, de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Gairebé totes les finestres són fetes de maó i amb arcs carpanells. Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.

Continuem la caminada fins a trobar un punt en que ens separem del camp de golf. Aquí ens esperen per oferir-nos l'esmorzar.

Tot a punt al lloc de l'esmorzarRecollint l'entrepà i la begudaEsmorzant a tocar les instal·lacions del Camp de GolfTot el grup esmorzant en una agradable clariana del boscEsmorzant entre pins i alzinesEls més joves de la caminada

L'esmorzar és ben complert, hi ha entrepans de diferents classes i begudes variades, tant per grans com per petits. Després de refer les forces i fer petar la xerrada, reemprenem la caminada seguint cap al nord-est. Anem a la cerca del punt d'interès d'aquest any: uns brolladors naturals. La pista s'enfila i ben aviat veiem a mà dreta el llindar d'un gran camp. És el límit nord del Camp del Serrà. Ens hi desviem i seguint les indicacions d'un dels veïns que els ha vist rajar, ens posem a buscar-los cap al sud-oest d'on hem entrat, i arran dels arbres.

ELS BROLLADORS DEL BRULL

Lloc on es troben els Brolladors del BrullEs tracta d'uns brolladors naturals situats uns 250 metres a l'oest de can Serrà, entre la masia i el camp de golf. Corresponen a unes cavitats al sòl de les quals es veuen les sortides a la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 centímetres de llarg per 30 d'ample, i de profunditat desconeguda. Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica. Ens expliquen que el fenomen és bastant espectacular. No cal dir que a l'estiu, i en èpoques de gran sequera com és el cas, són molt difícils de veure i els forats s'han d'intuir.

Retornem a la pista i continuem pujant per assolir el llom del Serrat de les Estepes. En arribar-hi planegem una mica cap al sud-est fins a la masia de Can Serrà.

CAN SERRÀ

La façana est de Can SerràRètol a l'entrada de Can SerràLa façana nord de Can Serrà

Aquesta és una bonica casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual es troba més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada al sud-est i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de les finestres, que són de pedra del país. A la part nord hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada per passar a ser segona residència. A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. La casa actual pertany, al segle XVIII.

A continuació avancem de nou, pujant lleugerament, cap al sud-est entre el bosc que ens fa una profunda ombra, fresca i molt agradable. No tardem en arribar al conjunt d'edificacions de Can Casademunt.

EL MAS CAN CASADEMUNT

Façana de llevant del mas de Can CasademuntAquest mas, originari del 1485, està format per un bell edifici quadrat, de dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Va ser construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Pons. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635.

La porta principal del mas CasademuntLa porta adovellada i amb la data de 1635

S'aprecia la utilització de materials constructius bàsics com són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes fetes amb maons, sobretot a les finestres. Al tercer pis dels angles nord-oest i sud-est es poden veure petites torres defensives.

Torreta defensiva a l'angle sud-est de Can CasademuntFaçana nord de Can Casademunt en la que s'aprecia la torreta de l'angle nord-oestEntre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. El juliol de 1956, l’edifici del Sanatori Casademunt del Brull, va ser adquirit per la Congregació Religiosa de Jesús i Maria. Actualment és una estança de repòs i meditació, coneixent-se-la com a Casa de l'Espiritualitat. El complex es completa amb una església i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes.

L'ALZINA DE CAN CASADEMUNT

L'Alzina monumental de Can CasademuntEls jardins de Can Casademunt mostren una gran varietat d'espèdies arbòries i, sobretot, magnífics exemplars d'alzines, una de les quals, l'Alzina de Casademunt, que creix solitària al mig d'un prat, és especialment estimada per les seves dimensions i la seva bellesa estructural.

L'ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR

L'església del Sagrat Cor de Can CasademuntSituada al costat del mas Casademunt, es construí per als serveis religiosos dels interns del sanatori. És una església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials que es van utilitzar van ser la pedra i el maó, i es va cobrir amb teula àrab. Als murs nord i sud presenta arcbotants que li donen
El campanar neogòtic de l'església del Sagrat Coraspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original. Amb un estil ple de reminiscències goticomodernistes, va ser edificada entre el 1894 i 1895. Les seves línies imiten el gòtic, bàsicament pels arcbotants i els contraforts, així com per les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Destaca el campanar neogòtic de principi de segle. Des de la carretera, ofereix un aspecte curiós, ja que el gòtic urbà al que imita és poc freqüent al mig del bosc.

A continuació la pista enllaça de nou amb el Camí d'Aiguafreda al Brull, a la zona del Pla del Monjo. El seguim cap a l'esquerra per retornar al punt de partença.

L'església de Sant Martí del Brull i la Rectoria des del Camí d'AiguafredaAbans de finalitzar la caminada, tornem a admirar aquest bonic exemplar del romànic català. L'equip de mestres d'obra que va treballar per als Cardona, va fer una molt bona feina decorant amb arcuacions i faixes llombardes tots els murs exteriors. Ens esperem una estona a que ens obrin l'església i així poder conèixer el seu interior.

Interior de l'església de Sant Martí del BrullDetall de les pintures de la cúpula de l'absisDetall de l'interior de l' absisLes pintures de l'interior de l'absis, fan referència a diverses escenes de la vida de Jesucrist. Després de la visita interior donem per acabada la caminada d'avui.

CAMINADA POPULAR DEL BRULL 2012

Caminada Popular del Brull 2012

1 comentari :

Comissió de Festes del Brull ha dit...

Amics, dóna gust de conèixer aquest nostre país i la gent que s´hi mou, gent com vosaltres a qui hem d´agraïr la vostra companyia, agradable i conèixedora de molts dels nostres indrets.
Heu fet una descripció molt acurada d´aquesta passejada que ens ha fet molt de goig de rebre-la, gràcies altra cop i fins quan vullgueu!

 
Anar al principi