CAMINADA POPULAR DE L'ALOU - SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 10,17 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 429 metres, baixant: 429 metres.
Altitud mínima: 653 metres, màxima: 1045 metres.
Temps total: 3 hores i 12 minuts.

Ens trobem a la masia de Can Coma, situada a l'alçada del qm. 16 de la carretera de Prats a Sant Agustí de Lluçanès.

CAN COMA

Can Coma està situada en una esplanada al sud de l'obaga del Grau, a tocar la carretera de Prats de Lluçanès, prop dels plans de l'Hostal del Vilar i de l'extrem nord de la devesa de Casacoberta. L'edifici conserva l'estructura original encara que ha estat molt reformat. Ens adonem com la part més antiga, queda molt amagada per la gran quantitat d'annexes que s'hi han afegit. Té unes dimensions mitjanes i amb la resta d'edificis agafa una forma d'U. L'edifici principal, i més antic, té planta baixa, pis i golfes, i la teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'orienta al sud-est, quedant parcialment tapada pels annexes. Destaquen algunes finestres del primer pis, emmarcades amb pedra picada. Des d'aquest punt tenim diverses panoràmiques.

Des de l'altra banda de la carretera la vista s'allarga per la Vall del Sorreigs fins al Montseny.

Tombant la mirada cap al nord-oest, ben aviat observem la presència del descomunal Pedraforca, tenint al costat la Serra d'Encija, els Rasos de Peguera i els Cingles de Capolat. Abans d'iniciar la caminada els amics de l'Alou ens fan entrega, a cada un dels participants, d'un bonic bastó de caminar.



Els bastons tenen diferents mides, per què s'adaptin tant a grans com a petits, i estan fets de fusta de boix i avellaner. Ens comenten que els ha realitzat un veí aficionat a aquest treballs.



Repartits els bastons i aplegat tot el grup, iniciem la caminada seguint la carretera de Prats de Lluçanès, cap a la dreta en direcció a Perafita. Aquest tram correspon a l'antic Camí Ramader, que passa pel terme de Sant Agustí de Lluçanès provinent del Vallès i que continua cap a Alpens, per enllaçar amb el que va cap a Castellar de n'Hug.



El Camí Ramader travessa el Moianès, passant a prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. Segueix en direcció a Sant Bartomeu del Grau, els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès per la zona de Rocatova. Del serrat de Rocatova es dirigeix a la masia del Salt del Llop, Can Jaques, l'Hostal del Vilar i Collet de Sant Agustí, lloc habitual de parada dels ramats transhumants. D'aquí continua per la Cometa, l'Alou, Cal Llorenç, Cal Peiró, Ca n'Alou i s'arriba a la zona de Pedres Negres, on deixa el terme municipal de Sant Agustí i s'encamina en direcció Alpens.
Abans de deixar la carretera, veiem a mà esquerra, entremig dels arbres el famós Hostal del Vilar.

L'HOSTAL DEL VILAR

Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, als segles XVIII i XIX, al voltant d'aquests camins van sorgir diversos hostals, fires i també pobles, com l'Alou. Aquest va ser el cas de l'Hostal del Vilar. Aquest està situat al peu del massís dels Munts en la seva vessant oest, en una zona planera des d'on surt la pista asfaltada que condueix al Santuari dels Munts. L'edifici té els murs molt degradats, l'arrebossat ha anat caient i la humitat ha fet malbé les façanes. Es tracta d'un edifici de planta basilical, tipologia única en tot el Lluçanès, format per diversos edificis i un mur de pedra que tanca una era enllosada. La façana principal està orientada al sud i és simètrica respecte l'eix vertical. Les golfes tenen tres finestres de volta rebaixada, actualment tapiades. La porta principal, com la finestra que té a sobre, està emmarcada amb pedra. L'any 1754, Josep Vilar obtenia la concessió del dret d'establir hostals, durant uns anys va cedir-lo a Can Coma, fins que va edificar, l'any 1756, l'Hostal del Vilar, conegut des de 1773 com l'hostal del coll de la Parera. A partir d'aquesta època es celebra a les esplanades que l'envolten la fira de l'Hostal del Vilar cada 28 de setembre.

Continuem per la carretera fins arribar al primer trencall a mà esquerra. El seguim en una suau baixada, en direcció sud-est, i envoltats per camps. Ben aviat ens apropem al mas de Can Coll.

CAN COLL

Can Coll està situada en una esplanada envoltada per camps, a tocar del Joncar de Can Coll i de la Devesa de Casacoberta. Està format per un edifici de planta rectangular, compost per diversos cossos adossats. L'edifici principal, destinat a l'habitatge, disposa de planta baixa i un pis i té la coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les parets són de pedra i estan arrebossades. La façana principal té una porta central amb els brancals i la llinda de pedra; mentre que al cantó esquerra hi ha una porta de garatge amb la llinda de fusta. La seva història està relacionada amb la de la masia del Prat, de la que n'és la masoveria. Passem per davant la casa i continuem el nostre camí cap al sud. Anem baixant fins a travessar el Rec de Can Jaques i al cap de poc arribem al conjunt d'El Prat.

EL PRAT

El Prat està situada en una esplanada envoltada de camps, propera al Joncar de Can Coll i el Serrat dels Alls. És un edifici de grans dimensions que conserva l'estructura de casa pairal. Està format per planta baixa, pis i golfes amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està orientada a l'sud-est. Les parets estan fetes de pedres irregulars lligades amb morter i parcialment arrebossades, amb les cantonades de pedra picada.

La façana principal està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb brancals de pedra, desgastats pel pas del bestiar cap a l'interior i pel salpàs. A la dovella central hi ha la data 1511 i a sota un escut amb una data 1649 i una inscripció. Les finestres són de diferents tamanys i estan emmarcades amb pedra picada, algunes d'elles tenen l'ampit de pedra motllurada. A la dreta del portal hi ha un antic abeurador, ara convertit amb banc. A la part del davant, els corrals s'han reconvertit en coberts i s'hi ha construït un pou.



A la façana nord-est, a part de diverses obertures emmarcades amb pedra picada, destaquen les tres finestres, situades a la part de les golfes, que són de volta de mig punt, sent la central més alta que les altres dues. L'annexe adossat perpendicularment a la façana oest, té una gran obertura d'arc rebaixat i una finestra a sobre, un cobert i una terrassa superior. Correspon a l'antiga masia anomenada Casanova del Prat. La façana sud-oest està articulada per dues galeries a cada pis formades per quatre arcades de mig punt amb les dues centrals més elevades. A banda i banda hi ha dues finestres quadrades. El primer pis mostra un gran balcó al llarg de tota la façana.

Després d'admirar aquesta gran pairalia, la revoltem i continuem descendint cap a migdia. Els camps i les clapes de bosc es van succeint a banda i banda del camí. Travessem el Rec del Prat i ens enfilem suaument per l'altra banda. La vista s'eixampla i obtenim una panoràmica de Sant Boi de Lluçanès des de la part de tramuntana. Al fons es distingeix la pairalia de Viladecans arrecerada a la serra de Sobremunt, ennegrida per la boscúria. El paisatge està presidit per la patriarcal masia El Vilar, d'aspecte senyorial, una de les més importants del Lluçanès.



Una mica més endavant travessem el Rec de la Font del Bac, i al cap de poc enllacem amb una pista provinent de la carretera de Prats. La seguim cap a l'esquerra. Ara el camí planeja per sota la Costa del Prat. A la dreta tenim una espessa massa de bosc que cobreix el Bac de Fontcendra; mentre que a l'esquerra s'estenen els camps ben conreats i remarcats per aquesta llum càlida de la tarda. A continuació descendim lleugerament i arribem a la masia de Fontcendra.

FONTCENDRA

Fontcendra està situada al peu de l'Obaga de Fontcendra, un serrat boscós que delimita de forma natural els termes municipals de Sant Agustí de Lluçanès i Perafita, i molt a prop del Gorg de la Vaca. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes formada per un edifici principal rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal.



Els murs són de pedra irregular i estan arrebossats en les zones reformades. La façana principal, orientada al sud-est, presenta la majoria d'obertures emmarcades amb llinda de fusta i brancals de maó, excepte la porta principal que té els brancals de pedra picada i la finestra situada a la seva dreta, que conserva els brancals i la llinda de pedra picada. A l'esquerra de la porta principal, hi ha una porta d'accés a un corral i un abeurador pel bestiar.

A l'extrem esquerra de la façana principal, s'hi ha construït un porxo, mentre que a la façana sud-est hi ha un cobert, amb la teulada a una sola vessant i amb els pilars de maó. La façana oest està dominada per un annex que sobresurt de la façana. La casa es devia construir, probablement, durant el segle XIX, com a masoveria de la masia del Prat.

Tot seguit la caminada continua pel Bac de Fontcendra, per dessota de la Muntanyeta. Continuem descendint, vorejant camps i bosc, fins a trobar-nos a sota el Coll Triador. De nou, enfront nostre, tenim una bonica imatge de Sant Boi de Lluçanès. Aquest és el poble més destacat d'aquesta zona alta del Lluçanès. El paisatge és obert i amb llunyanes perspectives, tacat de grans pairalies com El Vilar, Viladecans, Vilarrasa, Perenoguera, Codines, Orra, La Serra, El Prat, Pujols....

A partir d'aquí el camí pren la direcció nord-est i s'apropa a la Riera del Sorreigs. Una mica abans d'arribar a la riera, apareixen les marques del PR-C 46, la Ruta del Sorreigs. Es tracta d'un sender que surt de Santa Cecília de Voltregà i que arriba al Santuari dels Munts al cap d'uns 20 qm. El camí travessa diverses zones humides de pastura. El tram que discorre pel terme de Sant Agustí de Lluçanès, passa per la masia del Molí de Perenoguera i continua cap al Gorg de la Vaca i la Font de Perenoguera fins arribar al Roure dels Gitanos. A continuació, segueix en direcció nord-oest fins a l'alçada del trencall de la Corona, on gira a la dreta seguint una pista forestal que s'enfila cap al Santuari dels Munts salvant un desnivell de 258 metres. Seguim endavant i al cap de ben poc, arribem al Molí de Perenoguera. El PR continua per l'esquerra paral·lel a la Riera del Sorreigs.

EL MOLÍ DE PERENOGUERA

El molí de Perenoguera està situat al costat de la Riera del Sorreigs, de la que n'aprofitava el corrent, a prop del Gorg de la Vaca i al Pla de les Albes. L'edifici conserva l'estructura del molí, amb les estances de la maquinària i el forn a la part baixa. A l''antiga pallissa es va rehabilitar el segon pis com a habitatge. L'edifici és de mitjanes dimensions i està format per un cos central, amb dos adossats laterals, i un cos rectangular independent paral·lel a l'edifici principal. Tots dos edificis estan units per una passarel·la de construcció més moderna.

La part principal consta de planta baixa i pis, amb la coberta a doble vessant descentrada i amb el carener paral·lel a la façana principal. Antigament aquesta part allotjava les dependències i la sala de màquines del molí fariner. Destaca la porta amb els brancals de pedra i la llinda de fusta formant un arc deprimit convex. A la part inferior esquerra, encara es pot observar la sortida de l'aigua del molí, d'arc rebaixat de pedra en forma de plecs de llibre, que a través d'un rec va a parar a la riera. Al cantó lateral dret hi ha un annex, la part baixa del qual està destinada a corts i la part del primer pis a graners.

Reemprenem la caminada, pel darrere del molí i en direcció al nord. Travessem els camps del Pla de les Albes, tot pujant fins enllaçar amb la carretera de Sant Boi. La seguim cap a la dreta fins el primer trencall que trobem a mà esquerra. El seguim en direcció nord.

La pujada ara és més dreta, però molt assequible. A la nostra dreta, uns bonics cavalls sembla que ens saludin. Davant nostre, i a dalt de tot de la pujada, veiem les masies de l'Oliver i Perenoguera.

L'OLIVER

L'Oliver està situada al peu de la vessant sud-oest del massís dels Munts, a tocar de la masia de Perenoguera i a prop dels camps del Salt de la Cabra. Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes que està formada per dos edificis adossats perpendicularment formant una estructura en forma d'L. Aquests junt amb un graner i uns coberts, formen un pati orientat al sud.



L'edifici principal està format per planta baixa, pis i golfes amb la teulada a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana. Les parets són de pedra lligades amb morter i amb les cantonades treballades. La façana principal està orientada al sud i disposa de finestres emmarcades amb pedra picada, destacant la porta d'accés d'arc rebaixat i brancals de pedra, a més d'un balcó just a sobre d'aquesta.

També veiem, a la part lateral esquerra, un graner al que s'accedeix per una escala exterior que arranca del peu de la façana principal. Conserva molts elements propis de la vida rural com el marcador de ferro de les ovelles, mesures de gra, eines agrícoles... Davant de la casa hi veiem una arada brabant i en una paret diverses olles penjades de clemàstecs.



Perpendicularment a la masia presenta dos coberts annexats, reformats i adequats recentment com a garatge i magatzem agrícola. Més cap a ponent hi ha la gran masia de Can Perenoguera, que forma un interessant conjunt rural amb les diferents edificacions annexes.

CAN PERENOGUERA

Es tracta d'una masia de grans dimensions, que està formada per diversos edificis disposats linealment, formant una lliça orientada al sud i tancada per dues portes d'accés. Conserva l'estructura típica de masia rural i disposa d'elements decoratius d'estil renaixentista. La construcció principal és rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes amb la teulada de doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Les parets són de pedra lligada amb morter i les cantonades de pedra picada. La façana sud té una composició simètrica, d'eix vertical, amb dues grans obertures bessones separades per un pilar esvelt i coronades amb dos arcs rebaixats a cada pis. Aquesta façana correspon a una ampliació feta l'any 1728. El nom originari de la masia, era el de Codinach. El canvi de nom prové d'una generació on la descendència va ser únicament femenina; la pubilla es va casar amb l'hereu, dit Pere, de la Noguera d'Olost. L'any 1645, s'arribà a l'acord de mantenir el cognom Codinach al llinatge familiar a canvi de modificar el nom de la masia que des d'aquell moment es coneix com a Perenoguera. La façana principal està orientada al sud-est i presenta una gran portalada d'arc de mig punt adovellat situada a l'extrem dret, amb les dovelles centrals força erosionades. Destaquen les obertures del primer pis de gran tamany, emmarcades amb pedra treballada, dues d'elles decorades amb motius renaixentistes. La finestra que es troba sobre la porta conserva l'escut de la família treballat amb pedra. Les obertures de les golfes són de menor tamany i combinen el maó i la pedra.



La façana nord-oest té les obertures emmarcades amb pedra picada. Destaca la finestra del primer pis que està decorada amb motius renaixentistes. També hi ha adossat una estructura amb porxo on hi ha el pou, que està formada per una teulada de triple vessant amb estructura de fusta sustentada per pilars de pedra amb capitells.

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE PERENOGUERA

La capella de la Mare de Déu dels Dolors de Perenoguera es troba adossada a la façana nord-oest de la masia de Perenoguera. És un edifici de planta rectangular de petites dimensions, d'una sola nau i cobert per una teulada d'una sola vessant amb el carener paral·lel a la façana lateral esquerra, amb un petit campanar d'espadanya. La façana principal, orientada al sud, té una porta central i un petit rosetó a sobre. Les parets són de pedra i estan arrebossades, les cantonades estan reforçades amb carreus treballats.

En mig de les dues masies hi ha una esplanada que el grup aprofita per repartir una mica d'aigua entre els caminants. Des d'ella tenim una bonica vista, cap al sud, de Sant Boi de Llobregat. Quan tothom està a punt reemprenem el camí marxant cap al nord. Deixem a la dreta el Camí Ramader de l'Hostal del Vilar, i tombem a l'esquerra pel darrere de les instal·lacions d'una granja. Al cap de poc entrem en el bosc i el camí comença a enfilar-se. Després el camí es suavitza, però sense deixar de pujar. Més endavant deixem un trencall a l'esquerra, i al cap de poc planegem pel sector de les Rovires fins arribar a una barraca de pedra seca.

LA CABANA DELS PASTORS

La barraca de pastor està situada a la vessant oest dels Munts, a la zona anomenada les Rovires, on hi predominen els roures, i dins de la Baga de Perenoguera. Es troba emplaçada en una zona rocallosa i amb pendent degut al propi vessant del massís.



És una construcció de planta rectangular, de petites dimensions, construïda de pedra seca amb lloses mitjanes i pedres irregulars. Té la coberta plana enllosada i presenta un únic accés a la part frontal que es troba orientat al sud-oest. Destaquen dues grans lloses a la porta, una forma el brancal dret i l'altra el coronament. Les petites dimensions de la cabana només permeten l'aixopluc d'una persona, que s'hi pot col·locar mig ajaguda o asseguda.



Després d'escoltar les vivències, d'alguns dels caminants, sobre la cabana quan hi anaven de petits; reemprenem el camí fins enllaçar amb una pista que prové de la carretera. Aquí retrobem de nou els senyals del PR-C 46, la Ruta del Sorreigs. Girem a la dreta, cap a llevant, i seguim els senyals. Ascendim, ara pronunciadament, de dret cap a la capçalera de la vall. De tant en tant, anem trobant senders a dreta i esquerra, nosaltres seguim sempre la pista principal i els senyals groc i blanc. Arribem a una bifurcació, el PR segueix el seu camí, de front i sense deixar de pujar, fins arribar al Santuari dels Munts. Nosaltres agafem el trencall de l'esquerra que, més suaument, ens portarà fins a la capçalera del Rec de Font Jordana.

Una vegada hi arribem, la pista comença a davallar, cap al sud-oest, seguint paral·lela el Rec de la Font Jordana. Aquest junt amb el de Casacoberta, són els que després donaran lloc a la Riera del Sorreigs. Com que el que té el recorregut més llarg, és el Rec de la Font Jordana, s'accepta que aquest és l'origen del Sorreigs. A mida que anem davallant, la vall es va tancant i la fredor i foscor van en augment. Al cap de poc deixem, a mà esquerra, el corriol que porta a la Font del Perrot. Aquesta és una de les principals deus que nodreixen la Riera del Sorreigs. Es tracta d'un tipus de font únic al municipi. Consisteix en una obertura en la roca de la que en brolla aigua. L'aigua surt en direcció ascendent de la roca horitzontal, i descendeix fins que s'embassa uns metres més avall. La font es troba en un racó molt ombrívol i fresc, dominat per boixos de dimensions considerables. Quan falta poc per arribar a la carretera, deixem la pista per enfilar-nos seguint un corriol, a mà dreta, que fa de drecera. Enllacem amb una pista que puja de valent pel llom d'un dels estreps del massís dels Munts. Després d'aquesta forta pujada, arribem a una bifurcació de camins.

El camí de la dreta, continua la pujada, enllaçant amb el Camí Ramader de Montorro i arribant també al Santuari dels Munts. Seguim el camí de l'esquerra que ara marxa planer. A sota nostra i a l'esquera, deixem la masia de Casacoberta. Anem avançant per dins un bosc de pins, roures, alzines i blades, cada cop més esclarissat. El camí davalla suaument fins arribar a un gran camp, i a continuació torna a enfilar-se per un altra estrep del massís. La caminada però, segueix a mà esquerra per una pista molt bruta de vegetació, avançant en paral·lel al camp. A estones hem d'anar esquivant el brancatge que emplena el camí. En un moment donat, quan el camp s'estén cap a la dreta en forma de L invertida, el travessem pel mig per anar a enllaçar amb la carretera asfaltada que baixa del Santuari dels Munts.

La foscor és pràcticament total. A continuació iniciem el darrer tram de la caminada, seguint la carretera que davalla cap a ponent. Al cap de poc, obtenim una magnífica vista de les muntanyes del Berguedà, que s'ens mostra davant dels nostres ulls amb la silueta inconfusible del Pedraforca i la Serra del Cadí molt més enllà. No tardem en arribar a l'Hostal del Vilar, on es celebra una fira el 28 de setembre. La data és l'escollida per què correspon al fet en que el bestiar, que ha passat l'estiu a les comarques pirinenques, es trasllada a hivernar a zones més càlides de l'interior o del litoral. De seguida sortim a la carretera de Sant Quirze i del collet de Sant Agustí. La seguim cap a l'esquerra. Arribem al Coll del Pal, important nus de carreteres on es troben la que va a Perafita, a Prats i a Gironella, amb la de Sant Boi i la de Sant Quirze i Sant Agustí. Seguim endavant i no tardem en veure els llums de Can Coma.

Els amics de L'Alou han preparat una magnífica taula plena dels millors productes del camp. Tots plegats, i amb un magnífic capvespre d'estiu, gaudim del pa amb tomàquet, dels embotits, formatges, pernil, refresc, aigua, vi, cava, cafè i gotes. Un perfecte final de caminada.