XXª CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 16,37 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 602 metres, baixant: 602 metres.
Altitud mínima: 610 metres, màxima: 939 metres.
Temps total: 5 hores i 6 minuts.

Ens trobem al Parc de l'Aigua, un dels indrets més refrescants de Sant Quirze Safaja. Dins del Centre Cívic, inaugurat el 26 de març de 2011, ens inscrivim per la caminada d'aquest any.



Des del Pac de l'Aigua comencem a caminar, anant a buscar el Camí del Vilardell. El seguim en direcció nord. Deixem les masies de Can Brugueroles i Can Curt a mà dreta tot seguint el Torrent del Bosc aigües amunt. Ben aviat entrem en terme de Castellcir. A mà esquerra hi ha la casa de Puigdomènec. El camí és ample i va resseguint la part baixa i fresca de la vall.



El terreny és molt accidentat i es troba cobert per densos boscos de pins, alzines i roures. Deixem a mà esquerra el trencall que porta al mas Vilardell i seguim endavant de forma molt planera. El primer avituallament el trobem molt a prop del Molí Nou.



Ens trobem davant d'un dels avituallaments més complerts que hem trobat en les caminades populars. Per ordre d'aparició hi veiem plàtans i pomes, a continuació fruits secs, magdalenes, coca amb pinyons, brioixeria farcida de xocolata, i per acabar sucs de taronja i maduixa.

Després d'omplir-nos d'energia, reemprenem la caminada i al cap de poc veiem, a la dreta del camí, un curiós exemplar de pi de tres besses.



Seguim endavant i al cap de poc passem a la riba esquerra del Torrent del Bosc. El camí és molt agradable, tot i que comença a pujar a poc a poc. A mà dreta ens queda la Baga de Serratacó i després la Baga del Bosc. Més endavant arribem a una pista travessera, el Camí del Bosc, que arrenca de Sant Andreu de Castellcir i puja fins la masia del Bosc. Si seguíssim per la dreta aniríem a la masia El Bosc. Tombem cap a l'esquerra, seguint el Camí del Bosc en direcció nord. Just abans de travessar el Torrent del Bosc, abandonem la pista per agafar un corriol a mà dreta. Seguim aquest sender que travessa el bosc de ribera i puja enmig d'un frondós paisatge de pi roig i roure tot travessant la Solella del Bosc. En arribar a un collet enllacem amb una pista. Continuem per la dreta fins arribar a un petit altiplà, al capdamunt de la Serra de Barnils. Segona parada, per esmorzar.



El punt escollit per l'esmorzar es troba molt a prop de la casa pairal de Barnils, una ferma masia del segle XVI, la més gran i important de la zona; i de l'ermita de la Mare de Déu del Roser de Barnils. L'esmorzar és força abundant. Hi trobem entrepans de bull blanc i també de bull negre. Després d'esmorzar ens acabem d'enfilar a la carena on veiem, amb tota la seva amplitud, el gran mas de Barnils que actualment funciona com a casa de turisme rural. En aquest punt es separen les dues caminades. El recorregut curt marxa seguint la pista de la dreta, tot revoltant el mas Barnils. El recorregut llarg s'enfila fins l'ermita i posteriorment continua cap al nord.

EL MAS BARNILS

El mas inicialment va rebre el nom d'Hortalà, i més tard el va canviar pel de Barnils o Bernils, quan a finals del segle XV un pubill, del mas Bernils de Bertí, es va casar amb Joana Hortalà. Es considera que el mas existeix des del 1260. Es troba situat al bell mig d'un petit altiplà a la carena de la Serra de Barnils, en una raconada d'allò més tranquila. Fa pocs anys que s'ha restaurat i una part funciona com a allotjament de turisme rural.



Es tracta d'un gran casal de planta rectangular amb teulada a dues vessants. La façana està arrebossada i decorada amb esgrafiats de tons rosats. Les pedres dels angles de les cantonades estan molt ben treballades, les finestres disposen de llindes de pedra i els balcons són de ferro. L'edifici de tres pisos, d'aspecte fortificat i de planta allargada i irregular, disposa de planta baixa, pis i golfes. El mas Barnils és l'antic Mas Hortolà, que fou renovat a principis del segle XIX. Del Mas Hortolà antic en queden restes que formen les dependències de l'actual masoveria de Can Barnils.

A la façana principal hi ha el portal amb arc de descàrrega, amb dues pilastres que sostenen la llinda. A sobre hi ha un balcó amb llinda i dues finestres als costats. A les golfes hi ha un altre balcó, coronat per una finestra en el·lipse, i dues finestres més als costats. A la banda esquerra, entre el balcó i les finestres, hi ha un rellotge de sol.

La façana és de finals del segle XIX, i està datada al 1887. Al seu damunt hi ha un escut centrat.

A tocar del mas, damunt d'un turó, hi ha l'ermita barroca de la Mare de Déu del Roser, que data de principis del segle XVIII, a la que hi accedim pujant per unes escales poc després de passar per la cisterna del mas Barnils.

CISTERNA DEL MAS BARNILS

Es tracta d'una cisterna semi soterrada, rectangular i situada als peus del turó de l'ermita. Al seu davant hi ha dos abeuradors de pedra i una llinda abandonada, també de pedra. Té volta de canó, que posteriorment ha estat reforçada amb ciment i ha quedat una mica apuntada. El fons està ple d'aigua, la qual es filtra cap a les instal·lacions del mas. A la part superior hi ha una peça de pedra rectangular, en forma d'embut, segurament per recollir l'aigua de la pluja. A la façana hi ha la porta, quadrada, amb llinda i una inscripció, de la qual amb prou feines es llegeix: "MARIA GRACIA BARNILS".



Els organitzadors de la caminada han col·locat un rètol on l'anomenen cup. Ens expliquen que "...és un recipient de pagès que pot tenir una forma quadrada, rectangular o rodona. Està fet, generalment, d'obra o ceràmica i serveix per guardar productes del camp, com l'oli, el vi o el gra. En aquest cup de Barnils, on sempre hi sol haver una mica d'aigua, s'hi estovaven les aglans que donaven als porcs del corral". A continuació ens enfilem fins a la porta de l'ermita.

L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER

La capella està situada dalt del petit turó de 841 metres d'altitud. S'hi accedeix després de pujar una escala amb les contrapetges de pedra. Es tracta d'una capella de dimensions regulars, d'una sola nau, de construcció senzilla, i amb l'absis quadrat i una capella al costat sud.



Està coberta amb teulada a doble vessant i disposa d'un campanar d'espadanya d'un sol ull. Hi observem el ràfec fet a la catalana. A la façana principal, encarada al sud-oest, hi ha una porta rectangular amb la llinda motllurada i dovelles als costats. A sobre seu hi ha una placa amb relleu amb la inscripció "AVE MARIA" i, al damunt, un ull de bou.



L'ermita està tota arrebossada imitant el dibuix dels carreus en tots els murs. Es tracta d'una obra popular del període barroc, construïda al voltant del segle XVIII. La seva festa és pel "Roser de tot lo món", el 7 d'octubre, on cada any s'hi celebra un aplec.

Al ser un dels punts més elevats de la zona, la vista que obtenim és amplíssima: en primer terme i cap a migdia, tenim el mas Barnils amb els camps de conreu i els boscos de la Serra del mateix nom. Més lluny i cap al sud-oest es descobreixen els cingles de Gallifa i, fins i tot, si la visibilitat ho permet, la Mola de Sant Llorenç del Munt.

Revoltant l'ermita i mirant cap al nord-oest, s'observa el Castell de la Popa o de Castellcir, el campanar de Santa Coloma Sasserra i més allunyat el Puig Rodó, cim situat darrere de Moià.

Després d'esplaiar-nos una bona estona contemplant aquest bonic paisatge toca re-emprendre la caminada. Ho fem per la banda nord de l'ermita i davallant cap a llevant fins a retrobar la pista que segueix la continuació de la Serra de Barnils. Aquesta, que ara també rep el nom de Serra del Fabregar, és una serra compartida pels termes municipals de Sant Quirze Safaja, Castellcir i Sant Martí de Centelles. Està situada a l'extrem de llevant del terme de Castellcir i en el del sud-oest del de Sant Martí de Centelles, continuant cap al sud, en la serra homònima del terme de Sant Quirze Safaja.



La pista avança cap a llevant ascendint suaument per dins el bosc. En aquest punt acabem d'entrar en el terme municipal de Sant Martí de Centelles de la comarca d'Osona. Al cap de poc deixem un trencall a la dreta i una mica més endavant passem a tocar del mas del Fabregar. Nosaltres seguim el trencall de la dreta per anar-lo a fotografiar.

EL FABREGAR

El mas Fabregar formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. Aquest mas està edificat sobre una plataforma de roca natural que a causa del seu desnivell fa que l'edifici tingui dos plans d'accés diferenciats. L'edifici principal és de planta rectangular i està orientat de sud a nord i consta de planta baixa i dos pisos. Les parets són de pedra calcària local de dimensions mitjanes i amb carreus més grossos en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es troba a la façana sud, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna a una petita entrada rectangular en el fons de la qual hi ha les escales d'accés a la resta d'habitacions.



La façana principal presenta una estructura particular, les obertures estan repartides de forma irregular en els diferents pisos: en el primer hi ha quatre finestres, una d'elles tapiada, totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una lleixa de pedra treballada com a element decoratiu. Dues d'aquestes finestres, les de la banda oest, es van modificar per convertir-les en portes d'accés a una terrassa. Al segon pis hi observem tres obertures, dues de petites dimensions, una d'elles parcialment tapiada, i una tercera centrada en la façana. Al seu davant, es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de la façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estable. Les dues estructures estan construïdes en pedra de carreus poc treballats i irregulars.



En època moderna el mas anirà creixent, arribant a l'apogeu constructiu al segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades, en una de les quals s'esmenta el nom de Miquel Fabregar i la data 1713; mentre que a l'interior de l'edifici principal es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. A la façana principal es pot apreciar la seva evolució constructiva: d'un primer edifici de planta i pis, posteriorment s'hi afegeix un altre pis. Volem agrair l'amabilitat i la extensa informació que ens va facilitar el Josep, masover jove del mas, gran amant de les caminades llargues, que fins i tot ens va obrir les portes i ens va ensenyar l'interior del mas. Ell és qui ens parla del Roure Gros del Fabregar, arbre monumental situat en el termenal de Castellcir i Sant Quirze Safaja. També ens dóna les indicacions per localitzar la Font del Fabregar, situada a la dreta del camí que seguirem. En fi, una bellíssima persona amb la que quedem retrobar-nos si de nou passem per aquestes contrades.

Retornem a la pista principal i continuem amb la caminada. Arribem a un trencall a mà dreta. De nou bonica vista vers el nord-oest.

Al trobar-nos una mica més enlairats, arribem fins i tot a veure les cases de les urbanitzacions que envolten Moià. La pista segueix enfilant-se a poc a poc. Més endavant la deixem i agafem un sender a mà dreta que voreja la part alta del Racó de l'Om. Endevinem un corriol, a la dreta del sender, que intuïm podria ser el que porta a la Font del Fabregar. Deixem la seva descoberta per a una altra ocasió. El sender es va decantant cap a llevant i finalment arribem a la cinglera, des d'on la vista sobre la comarca d'Osona i el Montseny també és excepcional.

MIRADOR DE LA CINGLERA DEL PUIG FABREGAR

El mirador es troba arran de la cinglera, a 929 m.a. i sota el Puig Fabregar, una muntanya de 932 metres situada en el terme municipal de Sant Martí de Centelles. Mirant cap al nord, obtenim una magnífica panoràmica del petit nucli on hi ha l'església parroquial de Sant Martí de Centelles i del Castell de Centelles.



Cap a llevant les vistes arriben fins al Montseny, una mica enterbolides per la calitja que tenim avui. Tot i així s'observa perfectament el Pla de la Garga amb les masies Comabessona i el Cerdà de la Garga. A continuació, seguim un corriol que ressegueix, de baixada, tota la cinglera en direcció sud. Dos-cents metres més avall passa la carretera de Sant Martí de Centelles a Sant Quirze Safaja.


Durant el descens arran de cinglera, no deixem de gaudir d'aquesta extraordinària panoràmica. Amb l'ajuda del teleobjectiu de la càmera fotogràfica, localitzem i ampliem masies com Comabessona al Pla de la Garga, el Castell de Centelles o la Creu del Pou que recorda els fets ocorreguts entre el 19 i el 21 de febrer de l’any 1937. En aquest enllaç a la crònica de la XVIIª Caminada Popular de Centelles del 17 d'octubre de 2010, hi trobareu més informació.

Aquest corriol passa per alguns trams molt aeris, cosa que obliga als organitzadors a col·locar cartells indicadors del perill per als menors o gent poc avesada a caminar per la muntanya. Una mica més endavant, i a sota mateix de la cinglera, podem veure la masia El Pou.

MASIA EL POU

La masia d'El Pou està constituïda per un conjunt d'edificacions formades per una torre, una masia, una font, una petita capella i diverses dependències agrícola-ramaderes. Després de la Pesta Negra, va créixer absorbint diversos masos rònecs veïns fins a convertir-se en una de les cases més poderoses de la rodalia. Destaca una imponent torre defensiva. La seva situació, lleugerament elevada i amb bones terres, la convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de Caldes de Montbui a la Plana de Vic, com podem apreciar amb la presència de la torre i altres mesures defensives. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Martí de Centelles.



Poc després ens apartem de la cinglera per anar a enllaçar amb el Coll del Fabregar. Per l'esquerra i des del Pou, un camí carreter s’enfila suaument remuntant la carena fins al Coll del Fabregar. El camí ha estat tallat parcialment a la roca i en el darrer tram conserva encara un bon tros empedrat. Per la dreta, la pista continua cap els masos Fabregar i Barnils. La caminada segueix un sender que s'enfila per dns del bosc en direcció als Turons del Fabregar.



Anem trobant senyals del traçat de la travessa Matagalls-Montserrat mentre ens enfilem de nou per sobre els 900 metres. A continuació passem per la vessant nord dels Turons del Fabregar i comencem a baixar per la Baga del Fabregar. El bosc es dens i l'ombra espesa. El sender s'acosta de nou a la cinglera, en la zona del Grau de la Font. Boniques vistes vers el nord-est, cap el veïnat del Racó de la Font i la vessant sud del Turó de l'Antiga.

Anem seguint el Camí del Grau de la Font, ara més planer, fins arribar al Collet del Marçó, a 830 metres d'alçada.

EL COLLET DEL MARÇÓ

El collet rep el nom del mas conegut com el Merçó, el Marçó o el Marsó, que es troba situat a sota mateix de la cinglera. És una una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural. En aquest punt hi ha el tercer avituallament amb aigua i fruita. Com a curiositat els càntirs d'aigua estan col·locats dins d'uns cistells de vímet. A continuació agafem un sender, de baixada, que marxa cap a ponent i arriba fins el Torrent de l'Espluga, just a sota del mas Barnils. Abans d'arribar al torrent haurem retornat de nou al terme de Sant Quirze Safaja. Una vegada a l'altra banda ens retrobem amb la pista que baixa de Barnils i d'aquesta manera ens ajuntem amb el recorregut curt de la caminada.



De l'abundant humitat d'aquestes valls en són un clar exemple l'abundància de verns i falgueres que anem descobrint. Els verns i les falgueres només es troben en sòls molt humits, generalment en la ribera dels rius on formen les vernedes i els falguerars. Ara la pista es dirigeix cap al sud, seguint paral·lela el curs del Torrent de l'Espluga. Al cap d'una estona, deixem la pista per travessar el torrent i enfilar-nos per l'esquerra i així iniciar el tram per la Fageda de Barnils.

LA FAGEDA DE BARNILS

Entrem en un paratge de gran bellesa que podem qualificar com un dels més bonics de la zona, comparable per exemple amb la fageda de la Sauva Negra, de la Grevolosa o del Montseny. El faig, barrejant-se amb roures martinencs, ha creat un bosc fresc i ombrívol, que ens fa oblidar la calor d'aquest inici d'estiu. El lloc junt amb el silenci de l'indret, és ideal per els que estimem la natura.



Coneixíem les altres fagedes, però ha estat tot una sorpresa descobrir-ne una de nova. Felicitats als organitzadors pel disseny del recorregut de la caminada. El Torrent de l'Espluga i la fageda de Barnils estan situats a la part més meridional dels cingles de Centelles. Aquesta és la fageda més meridional del Moianès i una de les més riques, amb espècies animals i vegetals. El buixol i l'el·lèbor són dues de les espècies típiques de les fagedes, molt rares al Moianès però presents en aquesta fageda. També hi veiem arbres rars com el castanyer, el teix o el roure de fulla gran.



El faig (Fagus sylvatica), és un arbre gran i corpulent. El seu nom, "Fagus" deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles; "sylvatica" fa esment a la seva capacitat per formar boscos, les fagedes. Podria ser que el nom de Sant Quirze Safaja derivés del llatí "sa fagea", la fageda, bosc de faigs. Els grans troncs drets i les branques disposades horitzontalment que filtren la llum donen la impressió d'estar en un món de dimensions diferents. Aquest arbre pot viure fins a 250 anys. El seu fruit és la faja (plural: fages), l'aliment dels porcs de l'edat mitjana pel seu alt contingut de greixos i hidrats de carboni.

El sender s'acosta al Torrent de l'Espluga i passa a tocar de la Font Fullosa.

LA FONT FULLOSA O FUIOSA

El Torrent de l'Espluga es forma en el terme de Sant Martí de Centelles, en el vessant nord-est dels Turons del Fabregar, a 908 metres d'altitud. Discorre a migdia de la font, els camps i de la masia del Fabregar, abandonant el terme de Sant Martí de Centelles per entrar en el de Sant Quirze Safaja formant una vall estreta i profunda entre les Serres de Barnils i de la Codina.
Es tracta d'una font de bassal amb boca de mina, sempre acompanyada per una catifa de fullaraca de faig, situada en un indret pla i cobert de faig en una zona molt obaga del Torrent de l'Espluga. L’abundància de fulles li van donar aquest nom, pronunciat "fuiosa". A continuació tornem a enfilar-nos pel Bosc de Barnils.



El sender travessa, de cap a cap, la Fageda de Barnils. No és fàcil trobar aquests arbres en un ambient mediterrani, perquè hi fa massa calor. De fet, aquesta és una de les fagedes que es troben més al sud del país. Hi ha una fageda al Parc Natural del Massís del Port, declarada Reserva Natural per la Generalitat que es considera com la situada més al sud de Catalunya. Els organitzadors ens avisen que en un dels arbres més antics, hi viu en Quirzet, el gnom protector dels boscos de Sant Quirze Safaja. Algun poder deu tenir aquest follet perquè fins i tot a Sant Quirze existeix la Llar d'Infants "Els Quirzets".

Finalment sortim de la fageda enllaçant amb una pista provinent de la Serra de la Codina. La seguim cap a la dreta, creuant el Torrent de l'Espluga, i retrobant la pista que baixa del Collet del Marçó. Girem a l'esquerra i durant una bona estona acompanyem el Torrent de l'Espluga. Travessem la Baga de la Corona, i més endavant deixem, a mà dreta, el trencall que puja a la Serra de Barnils i porta a les masies de La Corona, Serratacó i Serracarbassa. Un bon tros més endavant, deixem la pista i baixem cap a l'esquerra, per sobre d'un gran bloc de pedra grisa, a trobar de nou el Torrent de l'Espluga.

Creuem el torrent, que baixa sec d'aigua, i agafem un sender que surt a l'altra banda, remuntem un turó i tornem a baixar a retrobar el torrent. El creuem de nou i seguim tot travessant uns prats del Sot de l'Avanc. Aquest forma una vall estreta i feréstega que ens porta fins el quart avituallament.



Tot seguit el sender va a parar just a sobre de la bauma de l'Espluga, enllaçant amb la pista del Camí de la Rovireta. El torrent, al llarg dels anys, ha modelat una gran bauma que quan aquest porta aigua, forma un espectacular salt.

LA BAUMA DE L'ESPLUGA

Ens trobem davant d'una espectacular bauma de grans dimensions, exemple d’hàbitat en cova propi del neolític. Anomenada també la Bauma o la Bauma del Torrents, perquè queda al mig del salt del torrent, més amunt d'aquesta casa, es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle, d'un vol extraordinari d’uns cent metres de longitud, i una cabuda excepcional de quinze metres de profunditat, que es va utilitzar com a habitatge en la prehistòria. L'aigua del Torrent de l'Espluga hi cau just pel mig, en forma de salt d'aigua, de més de 25 metres, que només es pot observar en moments de pluges abundants. Diuen que, malgrat el seu gran espai, no era aprofitada pels pastors per a amorriar, perquè és molt freda i s'hi constipaven.

A continuació seguim la pista cap a la dreta mantenint el mateix nivell d'alçada. No tardem gaire en arribar al Mirador de la Campana.

El MIRADOR DE LA CAMPANA

Sembla ser que el nom li ve donat per estar situat en la feixa de la Campana. Aquesta era la primera de les feixes de la Rectoria, situades a continuació del cementiri. També se l'havia anomenat les feixes de les Campanes de Can Pau, per ser la primera d'aquestes terres de conreu que menava en Pau Rota.



Des del mirador de la Campana es veuen unes vistes impressionants de la vall del riu Tenes. Després de gaudir de l'àmplia vista, iniciem els darrers quilòmetres de la caminada. Deixem a mà dreta la pista que s'enfila per la Serra de Barnils i arribem davant l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita.

L'ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA

L'església està documentada des del 1.054 i conserva un bonic absis del segle XI. Destaca el massís i esvelt campanar de vuit pisos que es va construir al segle XVII. A la banda de llevant hi ha el cementiri del poble, darrere l'església. Hi és enterrat el poeta lleidatà Màrius Torras, que visqué malalt al sanatori de Puig d'Olena entre el 1935 i el 1942.



Recomanem aturar-se un moment, seure en un dels bancs de pedra que hi ha a la Plaça de l'Església i contemplar el conjunt que formen l'església amb el campanar, el carrer que puja, la plaça empedrada; tot molt senzill i acollidor. A més podem gaudir de la vista que tenim al davant i sota nostre; els boscos i torres de Sant Quirze i la vall que forma la riera de Tenes.

A continuació seguim el carrer del Rector Vallver en direcció nord, enllacem amb el carrer del Molí Vell i amb el Camí del Vilardell, i finalment arribem de nou al Parc de l'Aigua. Aquí rebem com a obsequi una planta de jardí.

20ª CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA