VIª CAMINADA POPULAR DELS POBLATS IBÈRICS DE CERDANYOLA DEL VALLÈS 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 10,32 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 455 metres, baixant: 455 metres.
Altitud mínima: 72 metres, màxima: 224 metres.
Temps total: 2 hores i 34 minuts.

Ens trobem davant les piscines del barri de Montflorit, a Cerdanyola del Vallès. Iniciem la caminada seguint el carrer de la Mare de Déu dels Dolors, en direcció al nord, fins a trobar el carrer de Sant Cugat. Tombem a la dreta i seguim paral·lels la riera de Sant Cugat, seguint en direcció a llevant.

La riera de Sant Cugat és un afluent del riu Ripoll pel marge dret. Els 7,8 qm. de curs de la riera, flueixen per tres termes municipals: Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, tots de la comarca del Vallès Occidental. Durant el seu curs rep aigua de diferents torrents de la serra de Collserola i la serra de Galliners. El tram que anem seguint està sec i força brut, malgrat tot, a les seves voreres hi han grossos plataners i altres espècies que requereixen molta aigua. Passem per sota l'avinguda de la Flor de Maig i enllacem amb el carrer de la Riera. Aquest fa un tomb cap a migdia i enllaça amb el carrer de Canaletes que marxa cap a ponent. Al cap de poc, arribem a una placeta i girem cap a l'esquerra tot pujant el carrer de Montflorit. Anem ascendint, a poc a poc, cap al Turó de Ca n'Oliver. Deixem el carrer de Montflorit per agafar el carrer de Sant Gregori que surt a mà esquerra. De seguida ens trobem davant les portes del Museu de Ca n'Oliver.

MUSEU DE CA N'OLIVER

El dia 1 d'octubre de 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de Ca n'Oliver, ubicat a l'antiga pedrera del poblat, on es mostra més àmpliament el gran volum d'objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural del Museu d'Arqueologia de Catalunya amb l'objectiu de difondre la cultura ibèrica a Catalunya.

Anem avançant de pla, per sota el Turó de Ca n'Oliver, observant el poc que es pot veure des del carrer del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver.

EL POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER

El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats ibèrics, des d'on les famílies de posició social més elevada podien controlar àmpliament el territori, format per camps de conreu, dividits en terrasses per adaptar-se al terreny, i petits nuclis agrícoles. Des del turó s'observa tota la plana del Vallès. Aquest territori era conegut antigament com a Laietània. Va ser ocupat entre el 550 i el 50 aC, vivint el seu moment de màxima esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l'objectiu d'emmagatzemar els excedents de la producció agrícola, que posteriorment es comercialitzaven amb els cartaginesos, els grecs i, més tard, els romans. Ho testimonien el camp de sitges situat a l’exterior del poblat, i la quantitat i qualitat de materials d’importació localitzats. Es tracta d’un lloc d’habitació fortificat, amb estructures conservades i restes de muralla. En destaquen les restes de muralla, el fossat, el camp de sitges, el carrer principal, les cases i els magatzems.

Al final del carrer asfaltat i abans d'entrar al carrer de Gavà, agafem un sender cap a llevant que comença a davallar cap al torrent.

Enlairada cap a migdia, enmig d'una vessant molt boscosa, davant nostre veiem la torre de guaita del Puig de la Guàrdia, cim al que hem de pujar. El corriol arriba a la llera del torrent, el travessem i continuem per l'altra banda. Ara anem avançant cap a llevant, pel mig d'un alzinar amb el sotabosc molt empobrit, tot i així els raigs del sol tenen dificultat per penetrar-hi. Més endavant travessem el torrent de Can Canaletes. En aquest punt, molt a prop i a mà esquerra, ens queda en mig de la vall, el mas de Can Canaletes del segle XVI, i l'aqüeducte de tretze arcades del mateix nom. Una mica més enllà destaca l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes. Deixem el corriol que seguíem i comencem a enfilar-nos per dins del bosc en direcció sud.



La vegetació és abundant i força atapeïda. Ens aturem a fotografiar un tronc de pi, ple de bolets de soca. Aquest és el nom comú que es dóna a aquells bolets que creixen sobre la fusta viva o morta d'un arbre o arbust. Apareixen en els arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa com pot ser una secada, una inundació, un incendi, arbres atacats per insectes. En aquest cas observem que aquests exemplars són llenyosos, de consistència del suro i d'un color marró amb les hifes de color marró groguenques. A continuació passem per sota una línia d'alta tensió i continuem enfilant-nos ara en direcció a ponent.

El corriol comença a pujar de valent encarant-se al Puig de la Guàrdia. Mentre avancem pel llom de la carena, deixem a banda i banda diferents senders que marxen en baixada. Anem alternant trams d'intensa pujada amb trams més planers que ens permeten recuperar-nos de l'esforç. Finalment enllacem amb una pista transversal. En aquest punt trobem l'avituallament.

Seguim la pista cap a l'esquerra, que ,suaument i després d'un revolt, acaba de pujar fins al Puig de la Guàrdia de 214 m.a.

EL PUIG DE LA GUÀRDIA 214 m.a.

El Puig de la Guàrdia és una petit turó de la Serralada Litoral, situat al barri de Montflorit per sobre del poblat ibèric de Ca n'Oliver, a una altitud de 214 metres aproximadament. Al seu cim hi ha instal·lada una torre de vigilància per a la prevenció d'incendis forestals a Collserola. La torre, està codificada com a L "Lima". El bosc que cobreix els seus vessants és un bosc mediterrani amb el predomini del pi blanc, el roure i l'alzina. En el puig de la Guàrdia no s'hi ha trobat cap evidència arqueològica ni de la presència dels àrabs ni d'altres establiments anteriors o posteriors, i, ara per ara, tant sols la toponímia, és l'única referència existent per poder atribuir-li un caràcter andalusí.



Des d'aquest punt elevat es té una visió molt àmplia de tota la plana del Vallès des de més enllà de Montserrat fins al massís del Montseny. També es divisa perfectament la zona del turó de Montcada i el seu coll, que és l'entrada natural al Vallès des de Barcelona.

Deixem el turó i baixem pel cantó sud en direcció al Torrent de Can Coll. En arribar molt a prop del torrent, enllacem amb un camí transversal. Tombem a mà dreta i el seguim cap a llevant. Al cap d'una estona arribem a un camí més ample que enllaça per un cantó amb el Camí de Can Codina i per l'altre amb l'àrea de Can Coll.

Tombem cap a la dreta i de seguida l'abandonem per agafar un corriol a mà dreta que s'enfila paral·lel a un torent que baixa del Puig de la Guàrdia. Primer anem pujant suaument per després anar incrementant el pendent. En arribar a dalt de tot, ens trobem amb la pista que baixa del Puig de la Guàrdia i les cases mes enlairades del barri de Montflorit. Seguim la pista cap a la dreta que ens porta de nou cap al cim del Puig de la Guàrdia. Abans d'arribar al punt de l'avituallament per al que hem passat, ens aturem per gaudir de la panoràmica que hi ha sobre la plana vallesana.

La caminada torna enrere i segueix la mateixa pista ara de baixada. Recorrem el llom de la carena deixant un parell de trencalls a mà dreta i esquerra. Passem per varies clapes de bosc molt esclarissant, i en una d'elles tenim una bona vista cap al Tibidabo la Torre de Collserola.

Finalment baixem directes a trobar de nou el Torrent de Can Coll. En arribar quasi a baix de tot, tombem a la dreta i anem a buscar el Camí de Can Codina. El seguim cap a mà dreta i ben aviat arribem a l'Àrea de Lleure del Torrent de Can Coll.

L'ÀREA DE LLEURE DEL TORRENT DE CAN COLL

L’àrea de lleure, que configura la porta nord del parc de Collserola, es troba en la línia de contacte entre el pla i la muntanya. Té un caràcter semi-natural, on conviuen una activitat agrícola important juntament amb àrees de vegetació natural molt ben conservades. És un indret tradicional per a la costellada i un punt de partida de diversos itineraris a peu i en bicicleta. També compta amb una esplanada idònia per jugar. El bosc que predomina són les pinedes de pi blanc amb sotabosc d'alzines que s'estan refent després d'un llarg període d'explotació del bosc. L'espai condicionat com a àrea de lleure és una antiga peça de conreu de la finca de Can Coll. Passem per davant de les instal·lacions del Parc i continuem fins arribar a la carretera d'Horta. La creuem pel Coll de Mas Bernat, deixant el Camí de Can Coll a mà esquerra i seguint la pista que arrenca en front nostre. El camí pràcticament planeja enmig del bosc d'alzines. Al cap d'una estona travessem el Torrent dels Toros dues vegades. Més endavant arribem a un coll, a la capçalera del Torrent de Can Castelló, on trobem una important cruïlla de camins. Seguim la pista de més a l'esquerra en suau pujada i en direcció sud. Arribem a un trencall a mà esquerra, barrat amb una cadena, i l'agafem. Aquest planeja per sota la Bassa de Can Coll i al cap de poc arribem a la masia del mateix nom.

CAN COLL

Can Coll és una antiga masia amb pati tancat que abans de 1495 s'anomenava Mas Portell i que va ser una de les més grans de Cerdanyola. La finca està situada al vessant nord de Collserola, dins l'antic terme de Valldaura. La masia va ser propietat de la família Coll i dels seus hereus des de principis del segle XVI fins al 1928. Després de passar per diverses mans, l'any 1987 va ser adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona i, després de ser restaurada, acull un dels Centres d'Educació Ambiental del Parc de Collserola.



S'hi accedeix des d'un pati tancat amb una reixa de 1854. Originalment era un sol edifici quadrat compost de planta baixa, pis i golfes i un altre que el doblava, formant una planta rectangular. Al segle XVIII es va construir un celler i al següent, la casa del masover. Al 1844, s'hi va fer una petita capella neoclàssica amb un accés per l'interior de la masia per ser utilitzada com a oratori privat. Al 1929, s'hi edifica una casa pel guardabosc i un dipòsit d'aigua amb una font decorativa. Al 1992 s'unifiquen les cobertes de l'edifici principal formant-ne una de sola.



L'interior data del segle XIX. La planta baixa compta amb les estances típiques d'una masia: el celler, el graner, les quadres, el pastador, la cuina per a la matança del porc..., el primer pis és on hi han els dormitoris i diverses sales i en el superior, les golfes. Tot i el pes de les activitats forestals, també s’hi va desenvolupar el conreu de la vinya i la producció de vi. Les diferents modificacions sofertes junt amb els edificis annexos, no l'hi han fet perdre el seu caràcter rural. Durant més de quatre-cents anys ha anat transformant la seva fesomia en funció de les necessitats de l’època. La darrere restauració va tenir lloc el 1992.

Deixem aquesta gran masia i marxem per la pista de ponent que surt per la part superior de la Bassa de Can Coll. De seguida enllacem amb una pista que baixa del Turó de Can Coll i la prenem cap a la dreta. Ben aviat veiem el trencall a mà dreta que per entre mig de la vegetació ens porta a la Bassa de Can Coll. El seguim per anar-la a veure.

LA BASSA DE CAN COLL

A continuació retornem a la pista i girem cap a la dreta per seguir-la en direcció nord. Arribem de nou a la cruïlla de camins de la capçalera del Torrent de Can Castelló. Ara agafem el segon camí per la dreta. Deixem el primer trencall de la dreta i passem per sota el Turó de Can Castelló. Més endavant trobem una bifurcació, seguim el camí de la dreta tot baixant. Deixem el bosc i travessem un ample pla ple de camps de conreu situats a la vessant esquerra del Torrent dels Toros. Nova cruïlla de camins. Seguim per la dreta en direcció a Montflorit. Arribem a les primeres cases pel carrer del Vallès. A continuació girem a la dreta pel carrer de Víctor Català fins enllaçar de nou amb el carrer de la Mare de Déu dels Dolors i així arribar al punt d'inici i final de la caminada.