Satèl·lit 
Topogràfic 
DiapositivesDistància recorreguda: 13,31 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 959 metres, baixant: 959 metres.
Altitud mínima: 720 metres, màxima: 1.302 metres.
Temps total: 5 hores i 42 minuts.
Ens trobem a la Plaça de la Vila de Vilada. La caminada d'aquest any ens portarà cap a la banda nord-oest del terme, on s'aixequen dos considerables esperons del massís del Catllaràs. Imponents, destaquen més per la seva verticalitat que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Abans però, cal que fem les corresponents inscripcions.
Iniciem la caminada sortint pel darrere mateix de l'ajuntament en direcció al nord. Deixem el carrer Castell de Roset a la dreta i ens enfilem pel carrer de la Vinya que marxa cap a l'oest. Veiem a mà dreta la masia de la Vinya. Davant nostre tenim l'església de Sant Joan i entre els arbres una torre de la masia La Ferrera.
Les vistes cap a migdia ens acosten als cims de la Serra de Picancel. Per sobre les cases es destaca el punxegut Serrat del Migdia. El nostre camí fa un revolt i en ell hi trobem la Font de la Vinya.
LA FONT DE LA VINYA
Antigament l'aigua d'aquesta font naixia al peu d'uns pollancres, actualment forma part de la xarxa d'aigua pública del municipi. De la importància de la vinya en aquests entorns, en dóna fer el nom de la font així com altres topònims propers: el carrer de la Vinya, la masia de la Vinya, el mas Cap de la Vinya, Cal Vinyes... Al cap de poc arribem a la Plaça de l'església.
L'ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE VILADA
L'església està situada al capdamunt del nucli urbà, i sota la finca de la Ferrera. De l'edifici original, romànic del segle XII, només en resten alguns murs. La construcció actual és fruit d'unes remodelacions que van tenir lloc al segle XVII, seguint els models del barroc rural. Consta d'una nau allargassada orientada d'est a oest, amb capelles laterals i un campanar. A la façana principal i sobre la porta d'entrada, hi ha una representació de Sant Joan Baptista, en ceràmica. Hi ha també un rosetó molt simple d'imitació gòtica i un petit finestral amb dues espitlleres de trets romànics. L'element més característic de l'església és el seu alt campanar, amb una base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. A la part superior s'hi alberga un rellotge esfèric automàtic. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó.
A continuació seguim per un carrer asfaltat que, amb una forta pujada, arriba al cementiri. A la dreta i una mica apartada, la masia del Cap de la Vinya domina el poble des de dalt d'un turó esglaonat de feixes.
A mà dreta i a l'altre banda del cementiri, deixem la casa de Cal Toll. Continuem avançant i passem per davant dels dipòsits de les aigües públiques. A la dreta, arrenca l'accés a la masia del cap de la Vinya i un centenar de metres més endavant surt, també a la dreta, la pista d'entrada a Cal Bonet. Som al collet de Sant Joan. Ara la pista ja és de terra i el poble es comença a perdre de vista. A partir d’aquí anem seguint la pista que va cap al nord. La nostra pista planeja per dins de la pineda, tot vorejant el Serrat Rodó, avui boscós i antigament ple de feixes. Ara el desnivell és poc important, pràcticament anem planejant. Ben aviat arribem a un coll on trobem un pal indicador: Pla de les Collades a 809 m.a. Cruïlla important de camins, per la dreta ens arriba l'antiga variant del GR 4-1 que ara correspon al GR 241, que ve de Borredà i va a la Nou de Berguedà.
Aquí cal deixar la pista, per on arriba precisament el GR 241. Aquest GR travessa la collada i salta pel vessant oposat, tot seguint un petit corriol. Nosaltres tombem a l'esquerra seguint les marques del PR C-147 en direcció al nord-oest, enlairant-nos progressivament, sempre per dins del bosc. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem una pista a la dreta i una altra a l'esquerra que va a la casa de la Coromina. Pugem pel mig, poc o molt per la carena i per un camí de ferradura. Amagades al bosc, veiem parets i feixes d’antics camps de conreu. Seguim amunt, primer vorejant el Serrat del Carme, i després per una costa, on el corriol mor en trobar una pista de desemboscar. La seguim a la dreta i després d'una pujada suau arribem a un nou coll on hi ha una pila de rocs amb una creu de fusta al damunt. És la Creu de Roset a 901 m.a.LA CREU DE ROSET
L'antiga creu de pedra va desaparèixer i es va substituir per l'actual de fusta. Era una de les poques creus de terme de la parròquia de Vilada. Anys enrere, tenia lloc un aplec, després de Pasqua, en el que s’hi repartia un panellet, un pa petit que es beneïa i repartia entre els assistents.A continuació avancem planejant per dins la Baga de Roset. La casa es veu en el vessant oposat, enmig de camps. Anem vorejant la part superior del Clot de les Falgueres. Creuem una pista de desemboscar i pocs metres més endavant, deixem la pista que seguíem i agafem un corriol a la dreta que guanya un petit desnivell. Arribem a la Collada de Roset.
El corriol es decanta cap al nord-oest i puja a una pista travessera que per l'esquerra baixa a la masia El Roset, i per la dreta enllaça amb el Camí de la Clusa. Aquí trobem un indicador del PR C-147.
Després de creuar la pista, el camí puja lleugerament cap a ponent fins a trobar el dipòsit de Roset, per a ús de bombers i forestals. Aquest punt és l'escollit pels amics de Vilada per oferir-nos el primer avituallament.
Al costat mateix del dipòsit hi ha una font d'aixeta que ens permet omplir les cantimplores en cas de necessitat.
LA FONT DEL DIPÒSIT
Ens enfilem per darrere el marge de la font, per continuar seguint l’anomenat Camí de l’Aigua, construït per portar l’aigua de la font de l’Arç a Vilada i que, serpentejant per dins del bosc de pi i alzina, ens permet gaudir d’esplèndides vistes sobre la vall, la serra de Picancel, la serra de Tastanós, la roca de la Gotzera... És un sender molt planer que va seguint les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs. També podem observar diversos murs de contenció de pedra seca, amb els carreus disposats amb molta cura. El Camí de l'Aigua flanqueja, a vegades en l'espai guanyat a la roca i en d'altres penjat damunt de terraplens. En alguns indrets el desnivell és força elevat. Travessem la Carena dels Roquets caminant pel Mal Pas. A l'esquerra tenim un bon mirador natural.
Les vistes cap a migdia són extraordinàries. En primer terme veiem els camps, la baga i la masia de La Masó. Al seu darrere, la carena de conglomerat arrodonit de la Serra de Picancel, amb els seus principals pics. En canvi, cap a ponent, s'aixequen majestuoses les serres calcàries de La Gotzera i el Tastanós. Continuem pel Camí de l'Aigua fins que arribem a la mina de l’Aigua, un túnel excavat a la roca per salvar l’esperó rocós.
LA FORADADA O MINA DE L'AIGUA
Passem per dins la Foradada o Mina de l'Aigua, oberta al Cingle de la Mina, d'uns 6 o 7 metres de llargada. A l'esquerra s'aixeca una roca des del damunt de la qual veiem la regió de Tastanós i les tres canals del vessant llevantí del Castell de Roset, actualment revestides de vegetació. Caminem entre rajolets, blades i boixos. Poc després de passar la foradada trobem la Font de l’Arç, que és l'encarregada d'alimentar el dipòsit que hem trobat fa una estona.
LA FONT DE L'ARÇ
La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. La font es troba a la vessant assolellada i la vegetació de l'entorn està formada per pinassa i roures, amb un sotabosc ric en boixos. Consta de tres brocs que poden rajar molta o poca aigua. Actualment la font no brolla perquè l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada. La font, doncs, s'ha convertit en un sobreeixidor, d'on només surt aigua quan hi ha hagut pluges abundants. Possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada. Per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Com hem vist va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, per la que hem passat fa una estona.
Deixem la font i creuem el rec de la Font de l'Arç tot dirigint-nos cap al sud i en baixada. Després d’una curta pujada entremig de boscos joves de pins rojalets i boixos, el camí surt a un ample coll. A la dreta tenim els camps i la Casa del Castell de Roset, una masoveria del segle XVIII, avui abandonada.
LA CASA DEL CASTELL DE ROSET
La Collada del Castell està ocupada, en bona part, per una esplanada, dita el Camp de la Casa del Castell de Roset, plena d'antics cirerers que s'hi conreaven. A l’esquerra arrenca el camí que puja cap al castell roquer que, en alguns punts, encara conserva l'empedrat. Les restes del Castell de Roset es troben situades dalt del turó del mateix nom, damunt dels camps de la Masó i Viladomat i sota les cingleres de la Gotzera. El lloc està documentat des del segle XI i va tenir força importància al segle XV, durant la guerra civil catalana. Sembla que al segle XVI va ser abandonat, tot i que els senyors del castell apareixen documentats fins al segle XVIII. Hem trobat informacions que indiquen que estava connectat, visualment, amb el castell de Puigarbessós, situat a l’altre banda del pantà de la Baells, damunt la muntanya de forma piramidal del Castellot, i que aquest alhora ho estava amb el castell de Blancafort, entre Berga i Cercs al cim del Serrat de la Figarassa.
A continuació el camí marxa cap a l'oest i es dirigeix cap a sota mateix dels verticals cingles de Tastanós. Davant nostre la Roca Gotzera i els Cingles de Tastanós, se'ns presenten inexpugnables. Els cingles d'aquestes dues parets estan orientats cap al sud, i trenquen bruscament en caigudes de centenars de metres. És una de les zones més espadades del Catllaràs, al límit sud-oest d'aquest massís. Corresponen als contraforts d'un altre cingle de més entitat, el Sobrepuny, situat més al nord.
El corriol de pujada és estret però ben marcat, i inicialment anem seguint el recorregut per la base del Cap de Tastanós. El camí comença a pujar de forma considerable, i aviat el pendent s'endureix a mida que s'acosta al Cap de Tastanós. Anem trobant alguns corriols que en surten, a dreta i esquerra, que porten a antigues carboneres. En alguns trams el camí permet veure, entre els arbres, boniques vistes, encara que ennuvolades, de l'entorn més immediat. 
El corriol va vorejant el Cingle de Tastanós per la part de migdia, i en el tram final se'n separa lleugerament. Anem avançant pel mig d'un bosc espès, fent petites ziga-zagues, amb alguns punts oberts que ens permeten contemplar la verticalitat de les seves parets.
Cap al final de la pujada, a mà dreta veiem l'imponent Cap de Tastanós de 1.347 m.a., clivellat d'esquerdes en les que s'arrapen alzines i savines que pengen al buit. A l'esquerra, s'allargassa el Cingle de la Gotzera. Finalment, amb un darrer esforç, arribem a la Plana del Castell.LA PLANA DEL CASTELL
Situada a uns 1.250 metres d'altitud, està entapissada d'una jonceda espessa i plena de pins rojalets, alts i prims. Per sort per a les nostres cames, aquí ens espera un merescut descans amb beguda per recuperar les forces.
A continuació trenquem a l'esquerra i planegem per un petit tram d'una espessa boixeda, per sota la carena de la Gotzera, cap al punt més meridional de la Cinglera de Tastanós. Les vistes cap a llevant ens faciliten observar les restes del Castell de Roset i al seu dessota la Casa del Castell de Roset.
Anem avançant per aquest extraordinari mirador que ens permet veure imatges esplèndides, des del nord cap al migdia. En el sentit de les agulles del rellotge descobrim el Cap del Tastanós, el Sobrepuny, el Roc de les Collades, les Collades de Picamill, el Puig Cubell,...
... Salga Aguda, Serrat de Migdia, Canals de Sant Miquel, Serrat del Boumort, Serrat del Duc, El Castellot i el Pantà de la Baells.
En pocs minuts arribem a la punta oest de la Roca Gotzera, coneguda amb el nom de Cap de la Gotzera, o també anomenada el Cap del Bac del Castell i Cap del Cingle de la Gotzera.
CAP OEST DE LA GOTZERA 1.283 m.a.
Gran balcó de la Serra de Picancel i de l'embassament de La Baells, el seu nom provindria de la paraula gotzo, gotza, que significa obès, panxarrut, gras com una bota. Mirant-ho bé s'hi adiu amb el contorn d'aquesta roca. Des d'aquest punt es domina el pantà de la Baells i el llarg pont del mateix nom o de Miralles que el travessa. Reposem i gaudim de l'extensa panoràmica cap a totes bandes. Cap al nord destaca la paret sud del Sobrepuny i el Cap de Tastanós, el cim més proper. Cap a ponent els núvols ens impedeixen veure, encara que intuïm, la serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Cap al sud també podem veure, a l'altra banda del pantà de la Baells, la totalitat de la serra de Picancel, amb les intricades formes de les Canals de Sant Miquel, i més enllà la vall del Llobregat.
A continuació, girem en rodó, i ens dirigim per la carena cap a la vertical punta del Cap de Tastanós.
EL CAP DE TASTANÓS 1.347 m.a.
El seu nom, segons el llibre de Rossend Mangot "Vies de La Nou i Malanyeu PR-C 199" 2008, potser vol dir "lloc de caminada insegura", per aproximació al terme tastanejar: caminar insegur, vacil·lar. Observant-lo podem veure la vertical Canal del Bou, que ratlla de dalt a baix el Cap de Tastanós. Anem avançant i ens decantem cap a ponent. Tot seguit ens enfilem una mica i arribem al Collet de la Plana del Castell, a 1.260 m.a.
Estem recorrent la part superior de la Plana del Castell. Entre els arbres, a mà dreta, podem veure uns metres més avall l'avituallament per el que hem passat no fa gaire. El sender transcorre sota les parets ponentines de la Cinglera de Tastanós travessant la Baga de Casadessús. Ara ens trobem a la vessant del Llobregat. La vegetació és típica d’un espai per-pirinenc influenciat per l’alçada i la variabilitat orogràfica. Anem descobrint exemplars de pi roig, d’alzina, de roure martinenc, de faig, algun til·ler; també veiem algun auró blanc, avellaners i, arbusts com el boix, el grèvol, l’arboç, el ginebre, etc.
Anem separant-nos de les cingleres i comencem a davallar cap a ponent. Canviem de terme i entrem en el terme municipal de La Nou de Berguedà. Les vistes s'amplien cap al nord i nord-oest. La nuvolositat del dia enterboleix la visió del Pedraforca i també del Cadí, però podem apreciar la serra d'Ensija, els Rasos de Peguera i la Tèrmica de Cercs. Travessem el Torrent del Duc que baixa de la Collada de Pasquals. Deixem a la dreta i en pujada un sender que s'enfila cap a la Collada de Pasquals. Mirant cap al nord s'aixeca el Serrat de Picamill de 1.415 m.a. 
Tot seguit anem descendint per la banda dreta del Torrent del Duc. El camí acaba enllaçant amb el Camí Ral de La Nou de Berguedà i que, després de transformar-se en una pista, ens porta a la casa de Marginet.
LA CASA DE MARGINET
Aquest bonic lloc, ha estat escollit per poder esmorzar amb tranquil·litat i gaudir del paisatge. Destaquem l'atenció i l'amabilitat que, cada any, els amics de Vilada ens dispensen. Ens ajuden a descobrir llocs nous i ens aclareixen dubtes sobre els que coneixem. L'esmorzar, com sempre, calent i cuixent, i per descomptat amb el porró de cava final!!!
Llàstima del dia ennuvolat, perquè el lloc permet obtenir unes vistes de l'Alt Berguedà força impactants.
Reemprenem la caminada passant pel costat dels edificis de Marginet. Ens acostem al paller i a les masies per captar imatges d'ambient rural.
El camí es dirigeix clarament cap al sud tot planejant. De nou gaudim de àmplies panoràmiques cap al sud-oest, enteranyinades pels abundants núvols. Tot fa pensar que acabarem mullant-nos.
Una mica més endavant travessem el Torrent del Duc i tot seguit passem ben a prop del mas Casadessús que deixem a mà dreta.EL MAS CASADESSÚS
Antiga masia pertanyent al municipi de la Nou de Berguedà i documentada des del segle XVI. La seva estructura és de planta basilical, amb el carener perpendicular a la façana i la coberta a doble vessant. La masia està orientada a migdia i presenta dos cossos ben separats, la part vella de la casa i l'ampliació del segle XVIII a migdia, corresponent a l'obertura de l'eixida en forma d'àmplia balconada als dos primers pisos i d'unes golfes també obertes. Destaca sobretot l'ampli graner amb arc de mig punt situat a migdia de la casa. La masia està construïda amb pedres força irregulars sobretot pel que fa a la part més antiga. Aquesta és una de les característiques de les masies de l'Alt Berguedà, la pobresa de la pedra i la seva irregularitat. 
Continuem endavant per la pista en direcció sud i per entremig d'un bosc força espès. Retornem de nou al terme municipal de Vilada. A poc a poc anem guanyant alçada fins arribar a una cruïlla de camins. Enllacem amb el PR-C 199 el Sender de la Nou de Berguedà. Prenem la direcció del Camí Ral de Vilada a La Nou. Anem decantant-nos cap a llevant i tot seguit arribem al quart control.
Som al Camí Vell de La Nou a Vilada, un camí que es va obrir al segle XIX per fer el trajecte amb menys pendent i on encara podem veure murs de contenció i llocs on va haver-se d’excavar la roca per fer-lo passar. Recobrem les vistes cap a la Serra de Picancel, primer cap el sector meridional i més endavant sobre la resta.
La pista, al cap de poc, queda reduïda a camí de bast, i més endavant, quan planeja, el camí es fa bastant pedregós. El camí baixa cap al sud-est. Aviat trobem un forat al marge superior esquerra del camí que penetra uns metres: és el Forat del Vent.
EL FORAT DEL VENT
A continuació el camí passa per un tram curt per on la brolla ens fa ajupir, però poc després s'eixampla força. Anem recorrent un bosc de pi i boix amb alguna alzina. El cel s'ha quedat força fosc i comença a ploure. Aquest tram forma una balconada amb vistes cap a la Serra de Picancel, el Pantà de la Baells i les Canals de Sant Miquel, si bé en alguns punts els arbres i la brolla ens dificulten la seva visió.
Al cap d'una estona passem per sota mateix de la Cinglera de la Gotzera, feta de roca favada segons el parlar de Vilada, es a dir de conglomerat. A l'altra banda es desplega l'accidentada orografia dels barrancs dels Colletons, de les Canals de Sant Miquel, del rec del Verdaguer, del rec de la Vellanosa i del rec de la Terra Alta.
Arribem a una cruïlla per on el PR-C 147 puja, per l'esquerra, cap a la Casa del Castell de Roset, i en sentit contrari va al Collet de Berga. Seguim un camí estret, que marxa cap a llevant tot fent drecera i que forma part de l'antiga via de la Nou a Vilada. Aquest camí desemboca en una antiga pista, més enllà del Collet de Berga, i després enllaça amb el GR 241 que puja des de la casa de Viladomat. 
Anem baixant i acostant-nos al mas Viladomat. S'hi miren cap a ponent podem contemplar la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós. La pluja és intermitent, i sembla que deixarà de ploure definitivament.
Continuem seguint els senyals del GR i en pocs minuts més, arribem a la casa de Viladomat.MAS VILADOMAT
Situada a prop de la Coromina i la Masó, sota del castell de Roset, es tracta d'una masia amb una estructura tradicional. L'edifici principal és un bloc molt sòlid de planta rectangular que s'orienta d'est a oest, amb una teulada a dues vessants. Està feta amb pedra ben escairada, força regular i molt ben treballada, cosa que permet veure les successives ampliacions. L'entrada actual és a la cara nord, però la façana principal sembla ser la de migdia. És en aquesta façana on trobem les obertures més grans. Hi ha també una balconada molt baixa amb una barana de fusta, que deixa veure les encavallades de la coberta. La casa consta de tres pisos d'alçada. A la planta baixa hi haurien les corts i els estables i a les dues plantes superiors la vivenda. A la primera planta s'hi accedeix a peu pla per l'era, ubicada a la part nord.
L'era separa la casa d'una gran pallissa, característica de les cases de la contrada. També destaquen diversos murs de pedra, algun d'ells força alt. La masia de Viladomat la trobem documentada des de l'any 1127, és una de les més antigues del terme.
Després de passar la masia, la pista fa un revolt tot baixant. Als pocs metres més avall arribem a una bifurcació. La pista segueix cap a la casa de La Masó, nosaltres seguim per la dreta de baixada en direcció al torrent.
La pista va perdent alçada fins a baixar al peu del Rec de la Masó. Després de creuar-lo ens enfilem per l'altre costat. Tot seguit passem pel costat de la granja abandonada, que havia servit per tenir-hi porcs, de la Coromina. Continuem seguint les marques del GR 241. Boniques vistes sobre els camps daurats del Pla de la Coromina.
La gran extensió de camps daurats pel sol i a punt de segar, contrasta vivament amb les parets grises clapades de verd fosc de la Serra de Picancel que s'aixeca al seu darrere. Uns metres més endavant i abans d'accedir a La Coromina, arribem a una cruïlla de pistes. En aquest espai trobem el cinquè avituallament. 
Una vegada recuperades les forces encarem el darrer tram de la caminada. Deixem la pista i els senyals del GR 241 que continuen en direcció a La Coromina, i ens enfilem per un corriol que surt a mà esquerra. Avancem, primer planejant, per sota la Solana de La Coromina per després baixar a creuar el Rec de La Coromina. Una vegada a l'altra banda el corriol s'enfila de valent per dintre el bosc. A mida que pugem, encara podem veure les darreres vistes de les cingleres de Tastanós i de la Gotzera; així com de la part ponentina de la Serra de Picancel.
A dalt de tot de la pujada arribem a un tallafocs i seguim cap a l'esquerra tot planejant. Passem a tocar de la masia La Solana i al cap de poc arribem davant el portal de La Ferrera. Situada just sobre l'església de Sant Joan de Vilada, per la banda nord, és una de les masies més emblemàtiques de Vilada. L'element més significatiu és la torre que s'aixeca en una de les cantonades, entre la façana de llevant i la de migdia. Aquesta és de planta quadrada, i a dalt de tot s'hi poden veure tres petites finestres a cada façana, totes elles en arc de mig punt. La teulada de la torre és de teula aràbiga, a quatre vessants. Destaquen els caps de biga que sostenen la teulada, ja que alguns d'ells hi tenen esculpits rostres humans.
El recorregut voreja la casa per migdia i segueix cap a llevant tot travessant uns horts.
El camí avança a prop dels horts i arriba a l'església de Sant Joan de Vilada per la banda de ponent. Això ens permet admirar el seu alt campanar, de base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó. 
A continuació baixem en direcció sud pel carrer de l'Església. Abans d'arribar a la carretera, tombem a mà esquerra pel carrer Xalets. Baixem per unes escales i seguim el carrer Teodor Miralles cap a l'esquerra fins arriba de nou a la Plaça de la Vila.
Aquí ens esperen els Amics del Camí, que ens endolceixen amb l'especialitat més reconeguda i característica de Vilada: els "predilectos", una galeta allargada recoberta d'ametlla i elaborada de forma artesanal des de 1924 per Especialitats Viñas. Després de recollir l'obsequi, que aquest any ha estat un parell d'hamburgueses de carn ecològica, donem per acabada aquesta bonica caminada.18ª CAMINADA POPULAR DE VILADA 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada