


Distància recorreguda: 11,06 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 417 metres, baixant: 417 metres.
Altitud mínima: 583 metres, màxima: 751 metres.
Temps total: 4 hores i 8 minuts.
Ens trobem a la Plaça de Catalunya de Moià amb els amics Sebastià i Núria, que organitzen cada mes, sota el nom de Rivendel, una caminada sorpresa per donar a conèixer els racons del Moianès. Desconeixem si el nom està inspirat en el que apareix en les novel·les El Hobbit i el Senyor dels Anells, de l'escriptor britànic J.R.R. Tolkien; però s'hi adiu d'allò més: a la novel·la, Rivendell és un lloc d'acollida per a tots els pobles lliures de la Terra Mitjana, una ciutat-refugi habitada pels elfs i dirigida per Elrond. El Sebastià i la Núria ens han acollit i ensenyat racons preciosos, amagats entre el bosc humit i fresc, i ens han dispensat una amabilitat i atenció incomparables.
LA PLAÇA CATALUNYA O PLAÇA DELS ÀNECS
Iniciem la caminada dirigint-nos cap al sud a buscar la carretera de Vic a Manresa. La seguim per la dreta en direcció a ponent.
Anem avançant per la carretera fins arribar a la zona de les Cases del Franquesa. Aleshores en aturem i entrem en un dels patis davanters, per admirar una maqueta de l'església parroquial de Moià.
MAQUETA DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MOIÀ
Reproduir l’església del poble en una maqueta, l'hi ha suposat al moianès Josep Fonts treballar-hi durant dos anys. L'església fa 93 centímetres d'alçada, i el campanar 2,15 metres. La seva companya, la Núria, ens aporta més dades sobre la maqueta: 1.200 quilos de pes i inclou 8.000 teules fetes totes d'argila cuita a mà. Ha fet tota la maqueta en una escala de 1:32, tot un repte que ha durat dos anys i més de 4.000 hores de dedicació. La Núria ens explica que ha tallat cada pedra, ha fet bastiments, motllures, pilars, voltes o finestres una a una, a mà, amb la mola, la raspa, l’escarpa i la maceta. A través d’algunes de les seves obertures s’hi pot veure a dins de l’església les naus, les voltes i l'altar major, fets també amb gran precisió.
L'església parroquial i arxiprestal de Santa Maria de Moià, constituïda al llarg del segle XVI, es va començar el 1674 i es va acabar el 1722. Consta d'una gran nau, amb creuer, coronada per una cúpula, amb una treballada i elegant portada barroca al mur de ponent i una de més petita a la part nord que dóna a la plaça del mercat. El campanar, de 52 metres d'altura, és de pedra ben treballada, de forma octagonal amb grans finestrals al pis de les campanes i amb una cornisa, sostinguda per atlants, que té una gran barana amb poms i arcuacions i cimbori d'arcs lleugers. Comparant-les podem certificar que el resultat és excel·lent i sorprenent.
Retornem a la caminada i ben aviat girem a la dreta pel carrer de Jacint Icart. En arribar a una placeta tombem a l'esquerra pel darrere de les cases de La Pineda. Estem recorrent part de l'antic Camí Ral de Manresa.
EL CAMÍ RAL DE MANRESA
LA BARRACA DE VINYA DEL POU DE CASAGEMES
La barraca es troba en molt males condicions de conservació i coberta de vegetació, però, com a curiositat, destaca una alzina que hi creix des del seu interior. Retornem al camí i prosseguim la caminada. Al cap d'una estona, i després de passar un petit bosc, arribem a una petita esplanada. Des d'ella i mirant cap al nord-oest, força allunyat, veiem el conjunt de Sant Vicenç de Vilarassau, pertanyent al terme municipal de Santa Maria d'Oló.
SANT VICENÇ DE VILARASSAU

Reemprenem el camí continuant avançant cap a ponent. La successió de camps i bosc és continua. Més endavant, travessem una clapa més gran de pins, blades i roures i ens apropem al camí que va de la carretera de Manresa al mas Bussanya. Abans d'arribar-hi però, ens aturem en una petita esplanada per reagrupar el grup.
LA CAPELLA DE SANT JACINT DEL MAS BUSSANYA
L'accés a l'ermita es fa a través de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. En el portal d'accés hi ha un templet amb la teulada a una vessant amb el ràfec format combinant rajola, teula i rajola. A sobre de la porta d'accés sobresurt un ull de bou molt més modern. A la dreta de la porta hi veiem una finestra de petites dimensions amb la llinda de gres i l'enreixat en forma de creu i decorat amb una flor central. Tota la façana de ponent conserva l'estucat que imita el dibuix dels carreus.
La porta d'accés, de fusta, conserva el picaporta i els claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. La capella té l'absis semicircular encarat a llevant amb la teulada a dues vessants i el ràfec amb filades mixtes de rajola i teula. La seva paret, igual que les de les façanes que donen al nord com al sud, té un estucat llis, havent-lo perdut a la part inferior del sòcol on s'hi poden veure les pedres. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada.
A continuació retornem a la pista que seguíem i prosseguim baixant per dins del bosc. Al cap de poc enllacem amb una altra pista. La seguim cap a l'esquerra i en un no res arribem al mas Bussanya.
EL MAS BUSSANYA
Respecte al seu nom, podria estar relacionat amb l'epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan segle XIV fins al començament del segle XV. Copiem un text de Francesc Rafat Selga que en el IVº Congrés d’Història de la Medicina Catalana, celebrat a Poblet del 7 al 9 de juny de 1985, presenta unes Notes sobre la pesta del 1348 a Manresa, que entre d'altres coses diu: "Finalment, una petita digressió lingüística. El nom que s'acostuma a donar a l’epidèmia és molt divers: pesta negra, pestilència, buba negra, gran pesta, etc., però a Manresa se la coneixia com la Mala Busanya, ... El Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana -Salvat-, en L’edició del 1934 ens defineix Bussanya com a «mena de bony o llúpia», però en L’edició del 1968 no s'hi troba. Tampoc no hi és a la Gran Enciclopèdia Catalana ni al Pompeu Fabra. En canvi, Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari, al referir-se a Buba, cita la forma buanya, del segle XIII, emprada per Ramon Llull quan escriu «En tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tant solament la let; car, per defalliment de fort digestió, los infants en lo primer any no poden coure ni digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab llet o oli, que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força,e per açò son los chichs ronyosos e ab buanyes...»". De tot això es podria deduir que la gent de Cal Bussanya de l’època a Manresa, se l’anomenava així per haver-se salvat de la pesta negra o bé, que la pesta negra a Manresa, era atribuïda a la gent procedent de Cal Bussanya.
A la façana de tramuntana i destaca una interessant cisterna, coberta i elevada, de recollida d'aigua de pluja. Dintre del que cap, si més no externament, sembla una masia ben cuidada i conservada.
Tot seguit la pista continua baixant i després d'un parell de ziga-zagues creuem un torrent secundari del Torrent de Bussanya. A continuació deixem una pista al cantó esquerra i prosseguim descendint per la Baga de Bussanya. Arribem a un revolt de 360° on hi han restes d'una edificació que no hem pogut identificar.
LA FONT DE BUSSANYA
Es una font de dipòsit,actualment seca, situada aprofitant el marge d'una petita plaça. Tant sols queda el testimoni del arc que formen les pedres damunt la pared enguixada del dipòsit. L'espai inclou una taula de pedra enmig dels arbres, com a recordatori d'èpoques millors. En aquest punt ens aturem per fer l'esmorzar.
Tot seguit, després d'esmorzar, com mana la tradició d'aquestes caminades, la Núria ens va explicar una llegenda. Els assistents, ben atents, vam escoltar la història d'un xicot que semblava encantat però era molt espavilat.
A continuació el sender segueix paral·lel el Torrent de Bussanya, tot remuntant-lo. Més endavant ens hi anem separant per agafar alçada, i anem avançant en direcció sud-est.
LA BASSA DE BUSSANYA
Seguim el camí que ara ha girat en direcció al nord-oest, per sota el Serrat del Moro i recorrent la Solelleta de Bussanya. El camí torna a ser planer, amb una mica menys de vegetació al recorre la part assolellada de la muntanya. El Torrent de Bussanya ens queda enfonsat a mà esquerra. Entre els arbres i a l'altra banda del torrent, veiem de nou la torre del mas Bussanya.
BARRACA DE VINYA DEL SERRAT DEL MORO
En una de les pedres del lateral dret de la porta d'entrada, hi observem gravada la data 1874. En el seu interior hi ha un forat que be podria fer les funcions d'un armariet. Aquestes construccions servien bàsicament per aixoplugar el pagès, o bé com a magatzem per guardar-hi les eines.
SEGONA BARRACA DEL SERRAT DEL MORO
En aquest cas, per tal d'estalviar feina en la construcció, la barraca es troba adossada en un marge i s'aprofita la paret natural com a mur de la banda nord de la mateixa. És de planta rectangular i està orientada a ponent. La llinda de la porta d'entrada és del tipus pla i està formada per una única pedra força gran. En el seu interior s'hi veuen dos forats i una espitllera. Resten algunes de les lloses del voladís que envoltava la cúpula. Aquest voladís està format per una filada de pedres planes, just en el punt d'arrencada de la volta, que surten cap a l'exterior. El seu objectiu es escopir l'aigua de pluja, evitant que regalimi pels murs i es filtri cap a l'interior de la barraca.
Continuem i baixem fins a un pla. Ens acostem cap el marge de ponent on descobrim una altra us de la pedra seca combinada amb els marges.
UN AMAGATALL EN UN MARGE DE PEDRA SECA
Aquesta cavitat practicada en el mur de pedra seca, de petites dimensions, possiblement correspondria a un amagatall d’eines, o usat per a guardar-hi aliments i begudes fresques. Tot seguit ens dirigim cap al sud per la part alta de la conca del torrent de Bussanya. Imponents murs de pedra seca ens acompanyen.
LA BARRACA DE VINYA DE LA FIGUERA
Aquesta tercera barraca pertany a la tipologia de les construccions aèries aïllades, de planta rectangular i amb la llinda plana. La seva orientació és cap a ponent. El que la fa interessant i especial, és la important figuera que hi ha crescut des del lateral dret de la barraca i per sobre la cúpula. La gran ombra que desplaça sobre la barraca, segur que era molt agraïda pel pagès.
BARRACA DEL SERRAT DE BUSSANYA
Ens enfilem una mica més i passem per la següent barraca:
BARRACA NÚMERO 5
A continuació ens anem decantant cap a llevant, sense deixar d'anar guanyant alçada, a poc a poc, mentre travessem les feixes. Creuem pel mig d'un parell de camps de cereals, i a l'altra banda del segon veiem una nova tipologia de barraca: la barraca doble.
LA BARRACA DOBLE DEL SERRAT DE BUSSANYA
En aquest cas hi ha una segona estança adossada, que anava destinada a aixoplugar un animal. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, coberta per una volta cilíndrica acabada en un caramull, que en té adossada una altra de més estreta, amb la mateixa longitud, i coberta amb lloses planes.

Avancem, ara de pla, en una lleugera baixada i enllacem amb una pista al costat del Camp de la Riera. La seguim cap a l'esquerra en direcció a Moià. Al cap de poc arribem al Collet del Serrat de Bussanya a 733 m.a. Des d'aquest punt, lleugerament elevat, veiem la Caseta d'en Fermí i a sobre la capella de Sant Andreu.
LA CAPELLA DE SANT ANDREU

Al cim del turó de Sant Andreu, hi ha aquesta capella que té coberta a dues aigües. L'accés es troba en la façana encarada a ponent, i es fa travessant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple. Damunt la clau de la porta d'accés, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra de gres.
Amb uns quants metres més arribem a una cruïlla de camins, al davant mateix de la Caseta d'en Fermí.
LA CASETA D'EN FERMÍ
Sobre aquest mas hem trobat la següent informació: masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb la inscripció "MAS DE DOMINGO LLOBATERAS/1733". Va ser construïda al segle XVIII i posteriorment ampliada.
A la cruïlla agafem el camí de més a la dreta i que baixa per anar a trobar la riera de l'Om. La creuem i ens enfilem per l'altre cantó seguint el Camí del Castell de Clarà en direcció sud-est. El camí avança entre murs de pedra seca a l'esquerra i grans camps de conreu a la dreta. Arribem a una cruïlla sota les Costes d'en Fermí.

LA CAPELLA DE SANT JOSEP, ACTUAL AUDITORI DE MOIÀ
Aquesta capella és de nau única amb la coberta a dos vessants i el ràfec de fusta. L'edifici és l'auditori de Moià des de l'any 1993. La façana presenta una portalada rectangular, d'estil renaixentista emmarcada per dues pilastres llises de pedra, amb capitells dòrics que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. Posteriorment, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'una coneguda família de metges moianesos. En el xamfrà de l'edifici hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església té un campanar on es conserva una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789.
LA FONT DE SANT JOSEP
A continuació baixem pel carrer de Sant Josep fins al carrer del Comerç, que seguim cap a l'esquerra fins l'avinguda de la Vila. Girem a la dreta fins al carrer Onze de Setembre. I amb quatre passes més estem de nou a la Plaça dels Ànecs, inici i final d'aquesta bonica, interessant i completa caminada.
Gracies per la crónica i per el fet d'haver vingut a Moià. Sou els millors ! !
ResponElimina