Satèl·lit 
Topogràfic 
DiapositivesDistància recorreguda: 13,04 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 987 metres, baixant: 987 metres.
Altitud mínima: 780 metres, màxima: 1.360 metres.
Temps total: 5 hores i 30 minuts.
Sortim de la Plaça Catalunya de Bagà i tot seguit passem per davant de l'Església Parroquial de Sant Esteve.
L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE BAGÀ
L'església es troba al centre del nucli de Bagà i és un bell exemple de transició de l’art romànic al gòtic. L’edifici és de planta basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes. Destaca la portalada gòtica esculpida que és l’exemple més important del gòtic al Berguedà. Aquesta s'obre a la façana de ponent de l'església. Té tres arquivoltes senzilles d'arc apuntat assentades sobre capitells de tres columnes per banda. Els capitells estan decorats amb petits caps de sants i santes i altres amb comparses de músics i lectors. Aquests personatges estan emmarcats per motius arquitectònics a la part superior i a sota per motius vegetals. Està coronat per un finestral gòtic situat a la part superior de la mateixa façana i a sobre de la porta. El material utilitzat és la pedra, però s'utilitza una combinació de color rosa i blanc en pedres alternades, i s'hi veuen les marques dels picapedrers. El fris acaba en unes mènsules, a banda i banda, de les que neixen la cornisa i uns pinacles rematats per un floró delicadament esculpit, un a cada banda. Aquestes mènsules tenen esculpit un àngel músic cada una. 
Sobre la porta principal d'entrada i a l'esquerra de la façana, hi ha el campanar de planta quadrangular. Aquest té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s'acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge.
Des de l'església, i mirant cap a ponent de Bagà, veiem com s'aixeca un imponent cingle sobre el nucli urbà. És la Roca Tiraval un dels objectius de la caminada d'aquest any.
A continuació baixem cap al Pont de la Vila per creuar el riu Bastareny. Tot seguit ens enfilem cap al Parc de la Vila i un cop allí iniciem el Camí del Siti, deixant just al nostre costat dret l'entrada de la Via del Nicolau, la qual, de forma molt planera, condueix a Sant Joan de l'Avellanet recuperant una antiga via per on es transportava fusta entre Guardiola i Gisclareny. El Camí del Siti, que ara comencem, puja fent giragonses per terreny molt erosionat i amb molt bones vistes de Bagà.
Ben aviat trobem una cruïlla de camins, tots ells marcats amb pintura verda: el que surt a mà dreta continua pujant pel Siti fins a la casa de Matallops, és el camí per el que tornarem a Bagà per finalitzar la caminada. Agafem el trencall de l'esquerra, que rep el nom de Camí del Cucut. Inicialment planegem una miqueta pel costat de petits camps i d'una barraca fins a creuar el Torrent de Turbians. 
Però un cop hem creuat el torrent hem de remuntar una forta pujada entre pins i boixos per un camí amb revolts molt tancats. Tanmateix, uns minuts més tard, el camí ens dóna un lleuger respir i creuem dos filats per als cavalls i tot seguit continuem pujant per dins del bosc fent alguns revolts agradables per un camí ombrívol i frescal. Finalment arribem a la pista forestal que va de la Font de la Vinya Vella fins a Sant Joan de l'Avellanet i la seguim cap a l'esquerra, en sentit cap a la Vinya Vella. 
Seguim aquesta pista uns cinc-cents metres en lleugera baixada, fins a trobar la casa de Cal Viudo, que veiem a la nostra esquerra a sota de la pista. Trobem un camí a mà dreta just quan tenim la casa de Cal Viudo a sota nostre, i el seguim. Al principi és bastant ample, quasi una pista forestal, i puja suaument. Molt aviat el camí enllaça amb un sender que ve de Guardiola i se'n va cap a Gisclareny el qual ha estat arranjat recentment i està marcat amb pintura groga. El seguim cap a la dreta i amunt, sense deixar-lo ben bé fins al Coll de Turbians. Al principi es dirigeix cap al sud i passa enlairat per sobre de la Font de la Vinya Vella, per més endavant girar cap a ponent per pujar pel torrent de Bac Extremer. Una mica més amunt arribem a una part més dreta que s'ha suavitzat afegint uns revolts a l'antic traçat. Poc després arribem a un petit brollador d'aigua i, a pocs metres, el camí que seguim enllaça amb una pista forestal en desús que seguim a mà dreta. Aquesta pista puja suaument i en uns 600 metres assolim el Collet del Serrat dels Moixons, punt en el qual enllacem amb la pista principal que puja a Coll de Turbians just quan fa un revolt molt tancat.
Continuem el camí, el qual apareix a mà esquerra just a l'alçada d'aquest revolt tancat de la pista principal. Iniciem la pujada més llarga i continua de tota la caminada, que va guanyant desnivell enmig d'un bosc de pi roig de grans dimensions, i amb alguns roures i alzines. Uns minuts després, el bosc s'obre i trobem un petit abeurador a la part superior d'un planell. 
Continuem pujant i a partir d'aquí trobem també el boix i el faig, amb la qual cosa la sensació de frescor augmenta i això facilita l'ascensió; de totes formes el bon disseny del camí ajuda a superar-ho. Deixem a mà esquerra el petit cim del Cap de la Baga Major de 1.376 m.a. Finalment arribem a un collet i, en pocs metres de lleugera baixada, som a dalt de la Carena de la Baga, on trobem un control de pas. 
En aquest punt ens desviem uns pocs metres de la ruta per acostar-nos al Roc dels Quatre Batlles de 1.371 m.a., punt on conflueixen els municipis de Bagà, Guardiola, Gisclareny i Vallcebre. Des d'aquí gaudim d'una vista impressionant del Pedraforca, la Serra d'Ensija, el Catllaràs, la Riera de Saldes, Vallcebre, Maçaners, i fins i tot es comença a veure el Cadí.
A continuació retornem al punt de control i seguim la ruta en direcció nord-oest per la Carena de la Baga Major. Hem entrat en el terme de Gisclareny. Reprenem el camí i, en pocs metres, deixem un camí poc fressat que se'n va a la dreta, tot baixant cap a Quer. Seguim el camí principal que, en direcció nord-oest, va vorejant la Carena de la Baga per la banda assolellada, amb continues pujades i baixades i amb una vista esplèndida de la Riera de Saldes.
Al cap d'una estona el camí que seguim enllaça amb un sender local que va de Coll de Turbians fins a Cal Noguera, marcat amb pintura blanca i verda. Si seguíssim cap a l'esquerra aniríem cap a Cal Noguera, on hi ha una alzina impressionant. Nosaltres, seguim cap a la dreta en direcció al Coll de Turbians; ara anem trobant dos tipus de marques: les grogues que ja seguíem i les blanques i verdes del sender local. Avancem pel camí ben marcat, evident, i molt bonic. A l'altra banda de la riba del Riu de Saldes s'aixeca la Serra d'Ensija. El camí transita per la part alta de la carena, uns cinc-cents metres de desnivell per sobre del riu, de manera que la perspectiva de la vall és molt bonica. Més endavant comencem a veure, allunyada encara, la casa en runes de Rocadecans.
Seguim el corriol en lleuger ascens i, entre boixos i parets d'antigues feixes que ja s'ensorren, passem a prop de la roca que, suposem, li dóna el nom. Ben aviat arribem a la casa ensorrada de Rocadecans.
MASIA DE ROCADECANS
Aquesta antiga casa enrunada, pertany al terme municipal de Gisclareny. És un magnífic mirador sobre les Serres d'Ensija, Pedraforca i Cadí i sobre el veïnat de Gisclareny. Des d'aquest indret fantàstic podem contemplar, a més, el Comabona i el Puig Terrers, també anomenat Cap del Sadorn.
El camí que seguim, durant una bona estona avança prop de la carena, però sempre pel vessant del Riu de Saldes. En tot aquest tram tenim una de les vistes més boniques del Pedraforca, ja que es pot contemplar des de la base més fonda de la zona de Gresolet fins al cim, i al davant l'estreta vall del Riu de Saldes. Val la pena entretenir-se en contemplar el paisatge.
Creuem algun filat i fem un parell de revolts curts en pujada, voregem el poc definit cim de Turbians i poc després un camí planer ens permet arribar al Coll de Turbians, on ens espera un merescut esmorzar. Situada a 1.455 m.a. la Collada de Turbians fa de separació d'aigües entre el Bastareny i el Riu de Saldes, entre la Serra de Turbians i la de Gisclareny. A la collada hi conflueixen diversos camins i pistes. Un altre sender local arriba per l'esquerra i continua cap a la Serra de Gisclareny. Un camí del Parc puja des de Bagà. En direcció sud es pot anar de dret al capdamunt de la Serra de Turbians a 1.519 m.a., on hi ha un vèrtex geodèsic. Agafem el camí, que en lleugera pujada, surt des del coll en direcció nord i entra a la Serra de Gisclareny. En el seu inici hi ha un rètol que indica "Coll d'Escriga". El sender també està marcat amb pintura blanca i verda de sender local. Més endavant, a uns 150 metres, trobem una bifurcació i deixem el camí de l'esquerra per agafar el camí més marcat de la dreta, amb un pal indicador que posa "Roca Tiraval". Pugem uns cent metres més, fins a trobar una fita de Mont Públic, aleshores el camí comença a planejar, es decanta a la dreta, en direcció est, i continua per la carena dels Cingle de la Torre amb poc desnivell. L'últim tram passa ben bé per la cresta i és bastant pedregós i irregular. Finalment davallem cap al nord a un petit pla penjat a l'extrem oriental dels Cingles de la Torre. Tot seguit arribem a la senyera de la Roca Tiraval.
LA ROCA TIRAVAL
Acabem de canviat de vessant hídric, saltant de les aigües del Riu de Saldes a les del Bastareny. La Roca Tiraval és un excel·lent mirador situat a 1.453 metres d'alçada. Sota mateix, a vista d’ocell, es veu Bagà quasi 600 metres més avall i com a teló de fons el Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada. La vista arriba fins a la part que ens faltava de les grans muntanyes del Berguedà, des del Pas del Bou fins a la Serra de Montgrony. Al seu cim hi ha una senyera, en un pal d'uns 12 metres d'alçada.
Des de la punta del cingle contemplem la vall del Bastareny i també veiem el Moixeró i la Tosa d'Alp cap al nord. Distingim al fons Bagà, i a sobre seu la Serra de Sant Marc. Les vistes cap a l'oest i cap al sud queden tapades, ja que el mirador no és el punt més elevat de la Roca. 
A continuació baixem, en direcció sud, pel fil mateix del cingle seguint un camí que surt dels peus de la senyera. Aquest tram és molt dret i amb el terra descompost. Passem uns metres per un tram una mica aeri, però sense cap dificultat. Mentre descendim obtenim bones vistes cap al fons de la vall del Bastareny, amb Bagà com a centre. 
La baixada ens permet observar, més propera, la casa d'El Quer, envoltada de prats, per on passarem properament.
Al cap de poca estona, el camí passa pel costat de l'Avenc de la Roca Tiraval, al marge dret del camí, el qual té una fondària d'una vintena de metres.
L'AVENC DE LA ROCA TIRAVAL
Aquest avenc es troba a 1.450 metres d'alçada i té una profunditat de 24 metres aproximadament. Uns troncs protegeixen de caure-hi accidentalment.
Continuem baixant fort, fins arribar al Torrent de Turbians, indret que és molt fresc, humit i obac. Entrem en un bosc mixt de pins i faigs, amb molt de sotabosc. Un cop al torrent, si seguíssim amunt per la dreta pujaríem de nou al Coll de Turbians. Continuem per l'esquerra i avall, seguint el torrent. Després d'uns cent metres trobem un faig impressionant de vuit peus. Passem pel costat de la base de les parets de la cinglera. Una mica més endavant el camí passa a ser una pista de desemboscar. La seguim fins arribar a El Quer.
Seguim pel camí que passa per sobre El Quer i de seguida som a la casa.EL QUER
Situada a 1.130 m.a., està documentada des del 984 però la construcció actual data del segle XVIII. Al lloc del Quer hi trobem dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. La que es troba enrunada data dels segles XVIII-XIX, i l'altre seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, amb la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana té, a la planta baixa, dos arcs de mig punt adovellats, i dos balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades. Les cantoneres de la casa i les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és un gran casal situat sobre una gran extensió de feixes. És una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, que segueix l'esquema clàssic de les masies, incorporant elements de les cases senyorials tals com la gran quantitat de finestrals d'arc de mig punt amb balcons de ferro forjat. Disposa de planta, dos pisos i golfes, amb la teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Aquesta és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó.
Des de la casa tenim una de les vistes més boniques de la Roca Tiraval, amb la seva cinglera característica en diagonal. Després de veure i tafanejar una mica, retornem a la pista de desembosc que seguíem i que ara continuem en direcció est. Tot seguit arribem a l'Ermita de Santa Fe de Quer a la qual li manca el sostre però que ha estat desembrossada i arranjada recentment.L'ERMITA DE SANTA FE DE QUER
Situada a 1.098 m.a. està datada del 1700. Es tracta d'una petita església, d'una sola nau amb el presbiteri quadrat i la coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d'arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. La paret de ponent, és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Aquests estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. 
Els materials utilitzats han estat petites pedres sense treballar, disposades en filades i unides amb morter a l'exterior, i a l'interior encara resten parts de l'arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l'arrencada de la volta de canó que cobria l'interior, així com d'una cornisa i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l'exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. La capella té la teulada esfondrada i està molt tapada per la vegetació.Continuem el camí que neix amagat pel costat de l'ermita i baixem pel mig del bosc fent alguna ziga-zaga. Finalment, assolim la pista que va de Sant Joan de l'Avellanet a la Font de la Vinya Vella.
Seguim la pista cap a la dreta, en direcció a la Vinya Vella, però només durant uns 80 metres. Ens trobem davant la casa de Matallops, la qual apareix a la nostra dreta i situada en un lloc magnífic.
MATALLOPS
Situada a 991 m.a. està força ben conservada. Disposa d'eixides obertes de cara al Moixeró i a la línia carenera que va de la Tosa d'Alp a Sant Amanç; també domina, a orient, bona part del Catllaràs. 
Aleshores agafem el camí del Siti, que surt a la nostra esquerra, i iniciem l'última baixada cap a Bagà. Podem aprofitar per gaudir d'excel·lents vistes de tot l'entorn del poble, arribant fins al Moixeró i al Puigllançada. Més avall arribem a un planell en el qual encenen les torxes de la festa de la Fia-Faia que se celebra el dia 24 de desembre de cada any, just quan es fa fosc, per baixar-les a continuació al poble de Bagà i celebrar la màgica festa amb balls i xerinola.
Des d'aquest planell, mirador molt bo del poble de Bagà, enllacem ben aviat amb el camí que hem fet a l'inici de la caminada i el desfem fins al poble.
Descobrim pels voltants de l'església, una original font en la que el broc per el que raja l'aigua és el cap d'una cabra.
Finalment arribem de nou a la Plaça de Catalunya on finalitzem aquesta paisatgística caminada.23ª CAMINADA POPULAR DE BAGÀ 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada