XXIXª MARXA POPULAR DE CARDONA 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 18,47 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 757 metres, baixant: 757 metres.
Altitud mínima: 344 metres, màxima: 688 metres.
Temps total: 5 hores i 11 minuts.



Ens concentrem a la Plaça del Vall. Aquesta plaça es troba situada a ponent del centre de Cardona, el seu nom es deu a la depressió del terreny que hi ha en aquest punt.



Sortirem de la plaça del Vall desprès de tastar una molt bona xocolata amb coca. La caminada arrenca puntual i va a buscar el carrer de les Flors, també conegut com el carrer Brut, que seguim cap a la dreta. Després tombem a l'esquerra pel carrer del Convent, i de seguida cap a la dreta pel carrer del Pujolet. Baixem cap al carrer Nou a buscar el Portal de Graells.

EL PORTAL DE GRAELLS

El Portal de Graells o Portal de Santa Maria és un dels portals d'accés que hi havia a la muralla que envoltava la vila de Cardona. Els accessos es feien a través de quatre portals majors situats segons els punts cardinals. És l'únic portal que encara resta dempeus. Està situat a la part baixa del carrer Graells i donava entrada als camins rals que arribaven des de Solsona, Sant Llorenç de Morunys i La Seu d'Urgell per una banda i de Serrateix, Berga i Puigcerdà per l'altra. Aquest era l'únic dels quatre portals majors que comptava amb dues torres laterals tipus bestorre.



De planta pentagonal, les dues torres eren constituïdes per carreus regulars i units amb morter de calç. Té una portalada adovellada, mènsules i matacans. El Portal de Graells va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret publicat el 5 de maig del 1949. Al llarg del segle XVI, com avís a tothom qui arribava a la ciutat, hi hagué penjada una gàbia amb el cap de Samsó Forts, un súbdit francès que va desobeir la llei del municipi i posteriorment condemnat a ser degollat a la plaça de la Fira. Traspassem el portal i girem a l'esquerra seguint pel carrer de Verdaguer. Tot seguit enllacem amb el carrer de Bertran i el seguim a l'esquerra fins a mig carrer. Bones vistes del Castell i de la Canònica de Sant Vicenç de Cardona.

En aquest punt agafem un corriol a mà dreta que baixa i va a sortir a la carretera d'accés a Cardona. La travessem i continuem per l'altra banda seguint un corriol cimentat, que tot fent drecera, continua i passa per sota la C-55 i creua el canal del conjunt industrial de la Costa. Arribem al Pont de Sant Joan, damunt el Cardener. Antigament constava de sis arcs, però ara és tot nou, quedant-ne restes de les bases dels pilars. El pont esta format per set arcs sostinguts per pilars amb contraforts angulars en forma de petits baluards. Té uns 80 metres de llargada per 3,25 metres d'amplada. L'antic pont medieval de Sant Joan va ser construït en el segle XV per a facilitar les comunicacions amb els camins rals que hi havia a l'altra banda del Cardener. Els camins anaven cap a Serrateix, Casserres i Berga, cap a Solsona, la Vall de l'Aigua d'Ora i Busa i cap a Sant Llorenç de Morunys. Una vegada hem creuat el pont, veiem davant nostre el mas de Sant Joan del Pont.

SANT JOAN DEL PONT

Es tracta d'un edifici de planta baixa i tres pisos que encabeix a la planta baixa una capella, del segle XV, amb entrada des d'un petit atri cobert. El mas va ser el Molí dels Horts o de la Costa, i en ell s'acabava la sèquia. L'aigua que sobrava era la que feia anar els molins. Quant la sèquia va ser més ben anivellada, va augmentar l'extensió del regadiu, amb lo qual van desaparèixer aquests molins i el Molí dels Horts es convertí en l'Hostal del Pont. Durant la Guerra Napoleònica va ser destinat a hospital militar. L'any 1822 davant els atacs carlins, va ser fortificat. Girem a la dreta per la carretera B-420, que seguim breument en direcció a Berga. Arribem a una bifurcació i girem a la dreta pel camí de Tavèrnoles i Serrateix. La caminada continua per la dreta recorrent les Hortes. De nou bones vistes dels arcs del Pont del Diable i del Castell de Cardona.

EL PONT DEL DIABLE O PONT NOU

El Pont del Diable, o pont Trencat, ha estat declarat part del conjunt del Camí de Santiago. El configuren dos arcs de diversa amplada i alçada, que reposen sobre roques del llit del riu, la qual cosa l'obliga a descriure un angle obtús. El pont conserva tallamars pel costat on baixen les aigües. Es tracta d'un pont medieval del segle XIV, situat en el barri de Segalers, al peu del vessant nord del turó on es troba Cardona. La seva construcció es va iniciar quan el govern de la vil·la de Cardona va creure necessari substituir el pont de Sant Joan, que s'inundava amb les riuades estacionals del Cardener. És per això que, en aquella època, va rebre el nom de Pont Nou. La finalitat d'aquest pont era fer més lleuger el pas dels pelegrins que des d’Europa arribaven al cor de Catalunya de camí cap a Montserrat, el Pilar (Saragossa) i Santiago de Compostela. Tanmateix, el pont mai va arribar a acabar-se i, de fet, només es van construir dos arcs dels cinc que contemplava el projecte.

Una mica més endavant, deixem el camí principal i girem a la dreta, tot baixant per acostar-nos al Cardener. El camí s'acosta al riu i es converteix en un sender que avança paral·lel al Cardener. La vegetació és de ribera, predominen els verns i els plataners. Passem ben a prop de la Resclosa de la Plantada, que desviava l'aigua del Cardener, a través d'un canal subterrani, fins a la fàbrica.



Al cap d'una estona comencem a enfilar-nos per sobre el meandre del Cardener. Les vistes sobre Cardona i el Castell són espectaculars.



Travessem una pista provinent de les Hortes i la seguim breument, a continuació baixem cap a la dreta fent drecera, per retrobar-la més endavant, sota el Serrat de les Rovires i molt a prop de Cal Cabreta. Seguim la pista per la dreta tot planejant fins arribar a Cal Cabreta. Coneguda també com a Cal Teuler és una masia de pedra, del segle XVIII, aïllada, situada enmig del bosc i actualment rehabilitada per fer turisme rural. El camí va ascendint, vorejat d'arbres, fins un collet de la Serra dels Roures. Trobem una bifurcació. Seguim per la dreta i tot seguit agafem una drecera a mà esquerra, que baixa suaument per sobre els camps del Clot del Roure. Retrobem de nou la pista que havíem deixat i arribem a la masia de Cal Ratera. Una masia totalment enrunada des de fa uns quaranta anys. Continuem per sota el Serrat de les Rovires, baixant suaument, fins a trobar la riera de Navel.

LA RIERA DE NAVEL

Com és costum, en els darrers anys, ens cal descalçar-nos per poder travessar-la. La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al Berguedà i hi desguassa aigües avall de Cardona. Això fa que les aigües siguin força fredes. Aquests dies però, estan sent més calorosos i s'agraeix especialment aquesta remullada. En haver-la travessat ens trobem amb grossos rotlles de paper per eixugar-nos els peus. A continuació la pista segueix riera amunt, passa pel Clot de les Vinyes i s'enfila fins enllaçar amb una pista a l'Obaga de la Caseta del Sunyer. En aquest punt, i a mà dreta, observem unes runes.

RUNES DE L'OBAGA DE LA CASETA DEL SUNYER

No hem pogut esbrinar si corresponen a la Caseta a que fa referència el nom de l'obaga, o bé són merament les restes d'una barraca de vinya. Seguim la pista per l'esquerra. A continuació canviem de terme i entrem breument en el de Navàs. De seguida però, convergeixen els termes de Cardona, Navàs i Viver i Serrateix i entrem en terme de Viver i Serrateix. La pista continua, aigües amunt, paral·lela a la riera de Navel. A partir d'aquest moment la riera de Navel fa de límit entre els termes de Cardona i Viver i Serrateix. Arribem al primer avituallament.



A continuació i al cap de ben poc, tornem a creuar la riera de Navel per segona vegada. De nou ens cal descalçar-nos i remullar els peus.



Creuem la riera i per tant retornem a terres de Cardona. La pista s'enfila suaument en direcció nord. Ara a la nostra esquerra circula la Rasa del Catrà, un torrent afluent per la dreta de la Riera de Navel, que substitueix a aquesta com a límit entre els termes de Cardona i Viver i Serrateix. A mà esquerra i enlairada observem la masia de Ca l'Eudalet. La pista mentre ascendeix, canvia varies vegades de vessant de la Rasa de Catrà, alternant entre els termes de Cardona i Viver i Serrateix. Finalment arribem a la carretera de Serrateix. La creuem i agafem una pista que s'enlaire cap al nord-oest remuntant la Rasa del Catrà. Entrem de nou en terme de Cardona. Al cap d'una estona i després de passar un torrent, hi ha la confluència de termes entre Cardona, Viver i Serrateix i Montmajor. Entrem en terme de Montmajor. Deixem a la nostra dreta un trencall que porta a unes runes. Una mica més endavant arribem a una cruïlla. Deixem la Rasa del Catrà i continuem costes amunt pel camí de l'Afrau. És la part més feixuga de la caminada. El pendent és fort mentre remuntem el Clot del Mestre.

Mentre ascendim veiem, cap al nord i entre els arbres, la gran masia de Torrebadella. Finalment arribem a dalt de tot de la pujada. Hem salvat un desnivell, des de l'inici del camí de l'Afrau, d'uns 145 metres. A continuació deixem la pista que fa un revolt de 360°, i agafem un sender a mà dreta que planeja per la capçalera del Clot del Mestre. A l'altre banda de la vall, al cantó de llevant, hi ha el Serrat de les Pipes on s'hi han descobert diversos dòlmens. El distingirem perquè al seu cim hi han unes granges.

A continuació el sender fa una petita pujada i arriba al Pla de la Sal. El paisatge és un dels elements que més valorem d'aquesta caminada, ja que es barregen zones planeres amb vegetació de petits boscs d'alzines, roures i pins, intercalats amb camps de conreu i amb zones de muntanya suau comunicades per una important xarxa de camins. Davant nostre, mirant cap al nord, i en mig del Camp Gran hi ha la gran masia de Torrebadella.

TORREBADELLA

És una de les grans masies del terme de Montmajor. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb baixos, un pis i golfes; la seva façana principal està orientada al nord-est i té el carener paral·lel a aquesta. A la façana sud-est, que és la que veiem, hi observem una eixida amb un arc de mig punt. Al pis, de la façana oposada a la principal, hi veiem una porxada amb tres arcs de mig punt.

A continuació, el sender enllaça amb una pista que marxa cap a ponent entre mig d'un bosc de pins esclarissat i ens porta fins a Claranès.

CLARANÈS

Aquesta casa era la masoveria del Sunyer d'Aguilar i pertany al terme de Montmajor.

Presenta una estructura clàssica de planta basilical, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba orientada a migdia i té una estructura simètrica: porta al centre i dues finestres espitllerades a cada costat, al primer pis un balcó al centre i una finestra a cada costat, i a les golfes un balcó central. La casa va ser totalment reformada a inicis del segle XX, essent arrebossada de ciment i ampliant les finestres que es troben acabades amb maó, igual que la porta d'arc rebaixat; també s'hi va construir un cobert al seu costat.



El lloc ha estat escollit pels amics de Cardona per servir-nos l'esmorzar. Uns bons entrepans de pa amb tomàquet i botifarra a la brasa, amb begudes, cafè i llet, ens permeten renovar les forces per continuar endavant.



El lloc escollit és ideal. Envoltats de camps a punt de segar i amb clapes de bosc d'alzines i pins. És una joia veure els marxaires escampats, anant d'un lloc a l'altre, resguardats sota l'ombra d'una gran alzina o descansant asseguts al terra.



Ens diuen que a prop de la casa hi ha una tina d'aigua, excavada a la roca, que té una escala a l'interior molt vertical i enganxada a la paret. Pels voltants d'aquesta casa també ens informen que es troba el dolmen del Pla de la Fossa. Hem fet un intent de cercar-lo, però no hem reeixit. Les vistes cap al nord, malgrat la calitja, ens permeten intuir les Serres del Cadí, Queralt, Ensija, Peguera...



Reemprenem la caminada seguint un corriol, que marxa cap a ponent entre camps i bosc, i tot baixant enllaça amb una pista. Al cap de poc arribem a la carretera de Berga per Montmajor. La creuem i seguim de pla el Camí de Santa Maria d'Aguilar. Sortim del bosc i al davant nostre s'obren els camps i la masia d'El Sunyer d'Aguilar.

EL SUNYER D'AGUILAR

Ens trobem davant d'una masia de planta basilical, coberta amb teulada a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una de les més antigues del terme de Montmajor i ha estat històricament molt lligada al castell del Sunyer.

Avancem una mica més i arribem al trencall, a mà dreta, que porta fins El Sunyer. Al fons i cap al nord, veiem el conjunt d'Aguilar.

AGUILAR

Es tracta d'un antic llogaret i quadra del municipi de Montmajor, situat a prop del Pujol de Planès. Al segle XIX havia format un municipi juntament amb d'altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera (Catllarí) fins al pla de Montmajor (l'Hospital) i a la serra de Busa, en ple Solsonès (Valielles); duia el nom d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí. Està format per l'església de Santa Maria del Sunyer, les masies d'El Sunyer Vell, Cal Planes i Cal Gep i el Castell del Sunyer. Aquest era una torre-fortalesa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. El castell va ser destruït pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.

Continuem amb la caminada, dirigint-nos ara cap al sud-oest. Les vistes vers el nord van des del Port del Compte fins els Cingles de Travil. La pista va avançant en petites pujades i baixades. Passem per la zona de la Socarrada i comencem a veure les antenes d'El Remei, el nostre proper destí.



A continuació la pista comença a ascendir suaument, envoltada pel bosc, per assolir el cim d'El Remei, situat a 675 m.a. Muntanya que comparteixen els municipis de Cardona a la comarca del Bages i de Montmajor a la comarca del Berguedà.

EL REMEI

A dalt del cim d'El Remei hi trobem la única instal·lació de telefonia mòbil i de radiocomunicacions de Cardona. Així mateix fa de límit entre els termes de Cardona i Montmajor. La pista continua cap a migdia baixant ràpidament. Quant arribem al primer revolt l'abandonem i agafem un sender que comença a baixar pel mig de la Costa de Segalers. Primer ens dirigim cap al sud i després ens decantem cap a ponent. Arribem a una petita esplanada enmig del bosc, que forma una espècie de mirador.

Les vistes son extraordinàries sobre el Pla de les Hortes i al fons Cardona i el seu Castell i Canònica.

EL CASTELL DE CARDONA

El castell de Cardona està considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener. Va ser construït l'any 886 per Guifré el Pilós i és d'estil romànic i gòtic. Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d'Aragó tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, dons disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb les cases reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols. Després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V. La seva joia és la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre i l'església romànica de Sant Vicenç.

Continuem avançant cap a ponent i arribem a un petit collet. Ens trobem a l'inici del Serrat de Cal Porquer, en un punt en que la vista s'amplia enormement cap a migdia. Gaudim d'una visió insòlita de Cardona i els seus voltants. Els nostres ulls van des del Remei fins el Pla de Bergús i Pinós i, a l'horitzó, intuïm les puntes de Montserrat, i també podem observar el Pla de les Hortes i el Castell de Cardona.

Sota les costes de Segalers, els camps de cereals, sobretot de blat i ordi, del Clot de Coma, Planès i el Pla de Bergús s'omplen amb aquell color groc a prop del torrat, que anuncia la propera sega. Al final de la baixada deixem a l'esquerra Cal Musella i després a mà dreta Cal Català. A continuació travessem el barri de Segalers passant per Cal Mestre.

CAL MESTRE

El Pla de les Hortes, amb els camps ben grocs, és una delícia pels fotògrafs. Des de Cal Mestre i mirant cap al nord-oest obtenim una bonica imatge dels camps al voltant de Cal Fages.

Una mica més endavant i al costat d'una bassa, a mà dreta, veiem el Pou de Cal Mestre.



Posteriorment arribem a la Creu Vermella. Aleshores girem a l'esquerra i seguim fins arribar a prop del Pont de l'Heura, on ens desviem cap a la dreta. A continuació passem per davant Ca la Llúcia fins arribar al pont sobre el canal del Paperer.



El travessem i tot seguit arribem al riu Cardener, que haurem de creuar a gual. En aquest cas hi baixa molt poca aigua, doncs és retinguda més amunt per ser desviada al Canal del Paperer.



El Cardener és un riu que neix a les fonts del Cardener, al peu del Port del Compte. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i de la Serra d'Ensija. Després d'haver recorregut uns 106 qm., finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 qm. aigües avall de Manresa. El Cardener va ser, a l'Alta Edat Mitjana, la frontera occidental de la Catalunya Vella. De sempre ha marcat la línia viària de l'antic camí ral i de l'actual carretera C-55. Al segle XIX es va omplir de canals per fer funcionar les fàbriques tèxtils que van aparèixer als seus voltants. Un cop creuat el riu trobem el darrer avituallament.



Aquest sempre és el control més esperat, el meló i la síndria fan els seus estralls: en menges més del que caldria i després sempre ve la darrera pujada. Marxem direcció sud arran del Cardener. Més enllà creuen la carretera C-55 i un dels seus vials per sota el Pont de Talaia. A continuació i després de passar el Torrent de Coma comencem a enfilar-nos. Deixem a l'esquerra la Torre d'en Vila.

LA TORRE D'EN VILA

Es tracta d'una edificació residencial de planta baixa i pis amb coberta plana. Anem pujant i més endavant deixem la pista que continua cap a Cal General. Seguim cap al sud pel costat de l'Havana. A continuació creuem el boscós Torrent del Cadenes per anar, tot seguint un corriol, cap a la Font del Tap, malauradament perduda entre la vegetació però encara localitzable en el talús d'un camp.

Bones vistes cap a la Costa del Segalers i El Remei. Seguint el corriol enllacem més endavant amb una pista, que seguim cap a l'esquerra i en pujada. Estem apropant-nos a Cardona i fent el darrer tram de la caminada. Girem la vista cap al nord-oest per tornar a copsar el recorregut que hem fet des de la Costa de Segalers.

Ben aviat anem a parar als carrers asfaltats de Cardona i en un no res tornem a entrar a la vila pel Portal de Graells. Continuem pel carrer del mateix nom, que segueix rere la porta i condueix al centre històric de la vila. A la nostra dreta hi ha el Palau dels Aguilar, exemple representatiu de l'arquitectura gòtica civil. Al segle XVIII rebia el nom de "Casa Gran" i s’hi allotjaven les tropes que no tenien cabuda en les casernes del castell. El carrer Graells té un fort desnivell que ens porta cap el carrer Escasany. Aquest carrer ha rebut diferents noms al llarg de la història: en el segle XI s’anomenava "el camí que porta a Sant Miquel", en el segle XIV rebia el nom de "Carrer Major del Mercadal" que, amb el temps, es va reduir a "Carrer del Mercat" fins el 1924 quan va ser dedicat als germans Escasany. Al final del carrer trobem, a mà esquerra, una de les dues portes gòtiques de l'església de Sant Miquel.

L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE CARDONA

L’església de Sant Miquel, a diferència de l’església de Sant Vicenç situada al Castell de Cardona, era l’església dels mercaders. Entre finals del segle XIII i inicis del segle XIV s’iniciaren els treballs per bastir una nova església urbana i d’acord amb la nova cultura del gòtic. La consagració de l’església va tenir lloc l’any 1397. L’església de Sant Miquel consta d’una nau central i dues de laterals. A banda, cal destacar la cripta de planta octogonal on es guarden les relíquies dels Sants Màrtirs: Sant Celdoni i Sant Ermenter. Aquesta segona porta gòtica, per la que passem, té les arquivoltes i la decoració força desgastada.



Els pòrtics de la Plaça del Mercat estan formats per una galeria coberta d’edificis per on hi circul·la la gent i els mercaders. Són nou arcs, d’alçades i amplades diferents, que van des de l’apuntat (gòtic) fins al carpanell, predominant els de mig punt. Continuem endavant, i després d'un parell de carrers més, arribem de nou a la Plaça del Vall, punt d'inici i final de la caminada de 2012.

29ª CAMINADA POPULAR DE CARDONA 2012

L'amic Francesc de Manresa ens ha facilitat el següent vídeo sobre la caminada: