IIª CAMINADA POPULAR DE PRIMAVERA PER CANYAMARS 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 10,84 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 510 metres, baixant: 510 metres.
Altitud mínima: 230 metres, màxima: 461 metres.
Temps total: 2 hores i 42 minuts.

El nucli de Canyamars es troba al fons d'una vall, situada entre les serres del Corredor i de Montalt. Ens trobem al Pla del Molinot, al costat mateix de la riera de Canyamars.



A l'hora en punt s'inicia la caminada seguint el sender, per entremig dels plàtans, que recórrer el fons de la vall. Les valls de Canyamars són llocs amb molta frescor i abundància d'aigua. Una bona prova la tenim en els esplèndids boscos, els antics conreus, els molins fariners i pous de glaç que s'hi van trobant. L'orografia tancada condiciona un microclima fresc que permet créixer espècies vegetals amb grans necessitats d'aigua.

El camí és ample i ombrívol i transcórrer pel fons de la vall. Creuem la riera de Canyamars i poc després deixem un trencall a mà dreta. Anem avançant, i molt aviat arribem al primer lloc interessant de la caminada d'avui, el Pou de Glaç, en un indret obac i fred.

EL POU DE GLAÇ DE CANYAMARS

A finals del segle XVI i, sobretot, als segles XVII i VIII, es va popularitzar a Catalunya el consum generalitzat de neu i glaç natural, per conservar els aliments i, també, per refrescar les begudes a l’estiu. A Barcelona era usual utilitzar gel per oferir beguda fresca o amb glaçons als visitants. Per aquest motiu, la necessitat d’obtenir glaç va anar creixent i és així com va néixer la indústria de fabricació de glaç, que segons sembla devia ser rendible, ja que el cost de les instal·lacions era força elevat. Els indrets on s’ubicaven havien de ser obacs i molt freds. El gel s’elaborava durant els mesos d’hivern en unes basses situades prop dels pous, de poca fondària per facilitar el glaç de l’aigua. Una vegada el gel havia assolit el gruix desitjat, es trossejava i es transportava, mitjançant una rampa o baixador de glaç, a l’interior del pou. Un cop allà, gràcies a l’efecte isotèrmic de les parets, es conservava durant un temps considerable.



Com hem explicat més amunt, les valls de Canyamars són valls tancades, defensades de la turbulència de l'aire, i aixo fa que quan l'aire s'estabilitza les capes més fredes s'acumulin a les parts baixes, és a dir es produeix una inversió tèrmica. Aquest fenomen és fonamental per entendre el paisatge dels fondals de les valls. Al fons de la vall la inversió tèrmica produeix freds importants. L'aigua es glaça amb una certa freqüència i aixo va propiciar l'aparició de pous de glaç. El més significatiu de tots és el pou de glaç de Can Prat, que havia de ser convertit en la seu d'un restaurant però la Generalitat ho va aturar en última instancia. Les restes d'aquest pou són molt interessants perquè mantenen encara tots els elements: el safareig on es glaçava l'aigua, la rampa per on feien baixar els trossos de gel fins a dins del pou, els topònims de la resclosa de la riera des d'on agafaven l'aigua per a portar-la al safareig on es realitzava la glaçada, i els desguassos per on fugia l'aigua de desglaç cap a la riera.

Aquest pou és d’estructura cilíndrica, està cobert amb una cúpula semiesfèrica de teula àrab amb ràfec, de parets amples, i reforçades amb contraforts, que tenien la funció de mantenir la temperatura constant. Recorda l’estructura d’un temple medieval i la seva funció era la de conservar el glaç, en una època en que no existien neveres. Es tracta d’una de les construccions més grans, de les d’aquesta tipologia, que podem trobar a tot Catalunya. Data del segle XVI-XVII i s'ha conservat fins avui. És una edificació curiosa de veure, i que ens transporta a l’era preindustrial. Actualment està reconstruït, i, sobretot a l’estiu, s'hi fan activitats culturals. Originàriament, la meitat del pou estava soterrada i l’altra meitat vista. A tocar del camí hi ha una obertura amb brancals de totxos, situada a la part superior del cilindre, per on s’entrava el gel, el qual descendia per una rampa que baixava des de la bassa que es troba més aixecada a l’altre costat del camí. Per sota de l’obertura hi ha una altra de majors dimensions, construïda amb carreus de pedra i totxo, que forma un curt tram de volta de canó rebaixada i està protegida per una reixa de ferro. A llevant hi veiem una segona porta protegida igual que l’anterior.



A partir d’aquí, l’itinerari, segueix la riera de Cayamars en direcció nord-est. Caminem una bona estona, pujant molt suaument, sense res a destacar. Passem per davant l'entrada de la finca de Can Cuní. És molt curiosa la mostra d’estris de camp que s’exposen al llarg del camí. Està situada a l'esquerra de la pista. Al costat de l'entrada hi ha una pedra de molí i un gran pi insigne. Dintre de la finca hi veiem una plantació d'aquests pins. En aquest entorn, al costat de la riera, a més de la vegetació mediterrània que predomina en el bosc, trobem també vegetació de ribera, amb plàtans, pollancres, avellaners i també algun vern. Més endavant deixem a la dreta, l'entrada al lloc anomenat els Lledoners de Can Roca. Després passem el trencall cap a l’esquerra, que porta a la masia de Can Xerrac, pioners de l'agricultura ecològica. A continuació deixem un trencall a l'esquerra que porta a Can Mateu Ros. Abans de creuar la riera ens trobem a mà dreta, el trencall de Ca l'Estevenet. Travessem la riera i arribem a la masia de Can Cot.

la MASIA DE CAN COT

Aquesta masia es troba situada a l'esquerra del camí i possiblement va ser construïda al segle XVI. És una edificació aïllada, situada al peu de la vessant de migdia del Turonet, a la riba esquerra del torrent de Rupit, rodejada de feixes de conreu i bosc. Té una estructura de planta rectangular, orientada a migdia i consta de planta baixa i pis. Les fi nestres més antigues són de proporcions verticals, fetes amb brancals i llinda plana de pedra granítica ben escairada.



Sobre la porta principal hi ha un balcó amb la barana de ferro, la llinda de la qual està treballada amb una motllura en forma d’arc conopial. Gairebé centrat al capcer hi ha un rellotge de sol pintat, amb la inscripció "ANY 1962 S. COT". En la planta baixa les finestres estan protegides per una reixa de ferro amb el barrots verticals, en la llinda de la del costat de llevant hi ha la inscripció "ANY 1763".

Una mica més endavant podem veure una densa i fresca plataneda en perxada. Veiem com de cada peu de plàtan en surten tres o quatre troncs, i no només un de principal, com és habitual. Això és degut a que en tallar el tronc principal per al seu aprofitament, s'han deixat tres o quatre rebrots de la soca per a tractar-los com a perxada.

Continuem remuntant el Torrent de Rupit. Deixem a la dreta el Sot de la Font del Llop i ben aviat arribem a la masia de Can Pau de la Rosa, on encara es pot contemplar una antiga sínia (màquina d’elevar aigua, per tracció animal) al costat del pou. Es troba situada a la dreta de la pista i al peu del vessant nord del Pla de les Estelles. A l'alçada del pis hi veiem un rellotge de sol de perfil el·líptic i amb la data "1830", que podria fer
referència a la construcció de la masia o bé a una modificació.

La pista continuem tota l’estona paral·lela a la riera o torrent de Rupit. Més endavant, quan el camí canvia de costat i comença a remuntar el torrent, sorprèn trobar en aquest tram exemplars d'avellaners força desenvolupats. El camí guanya més alçada i es va separant progressivament del torrent. Fent llaçades assolim finalment el conegut Coll de la Creu de Rupit.

LA CREU DE RUPIT

Arribem a la cruïlla del Coll de la Creu de Rupit, a 430 m.a., anomenat també Coll Cintet. Una discreta creu de ferro galvanitzat d'uns 2,5 metres n'ha reemplaçat a una altra, més antiga, que va donar nom a aquest lloc. En aquest coll neixen les rieres de Canyamars i de Sobirans o d'Arenys. El grup Relk d’Arenys de Munt, toquen un tema vinculat estretament amb aquesta zona, titulat Riera de Sobirans, dedicat a la riera d’Arenys de Munt sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny.

"... I si a Rupit es desvetlla l'entranya
fecunda de les pluges i dels llamps,
i arrela a dintre nostre la creixença
que brosta pel frondós Pi de Buac,
vindrem a tu, amb l'ànima a la boca,
despresos de la febre dels cabals,
talment com si estimant-te revisquéssim
i sols pel teu amor siguem salvats. ..."

Fragment de "Riera de Sobirans" de l'àlbum Branques any 2004
Text, Jordi Bilbeny
Teclat, Joan Vallcorba
Veu, Maira Comalat
Violoncel, Montse Majà



El coll de la creu de Rupit és un indret de pas per anar a molts lloc i per això es conegut per excursionistes, boletaires, ciclistes ... Aquest punt és un pas històric del Corredor i una cruïlla estratègica: cap a la dreta en direcció sud, es pot anar cap a Mataró i Llavaneres per la Font del Mal Pas, cap al Coll de la Ferradura i al Montalt; recte en direcció a l'est, cap a Arenys de Munt per Lurdes; a l'esquerra en direcció al nord, primer trobarem l'entrada a la finca de Mas Rupit i després al Corredor i seguint el GR-83, el Camí del Nord o del Canigó, podríem arribar a França.



El lloc és molt apropiat per aturar-se a recuperar forces. A llevant del coll, en direcció a la casa enrunada de Can Jaume Alzina, hi ha un camp sense conrear ideal per a seure's a menjar i beure. Des d'aquest punt hi ha una bonica vista de la carena que va del Pi Buac fins a Collsacreu i per darrera, el Corredor.

Precisament al Coll de Rupit es troben dues runes del que havien estat masos importants. Pel vessant de llevant i a molt pocs metres del coll en direcció cap Arenys hi ha les runes de Can Jaume ALzina, la casa està en un estat totalment ruïnós. Les bardisses omplen tot l´espai i part de les parets mig enderrocades del mas. Can Jaume Alzina havia estat un mas important de la zona, cosa que s'aprecia per la importància de les feixes que envolten la casa. Una cosa semblant passa amb Can Cintet de Rupit, la casa es troba a pocs metres de Can Jaume Alzina en direcció cap als tres turons del Montalt. A continuació seguim l'ampla pista a la dreta en direcció sud-oest. És el Camí Ral que porta a la font del Mal Pas. A molt poca distància, deixem un trencall a l’esquerra, entre rocs, que es desvia cap a la malmesa masia de Can Cintet. Des del pla que es forma en aquesta bifurcació, tenim una bona panoràmica del Montnegre. En aquest punt girem a la dreta i anem en direcció a ponent. Deixem un parell de trencalls a mà dreta. Més endavant deixem l'accés, també a la dreta, que porta a la casa Els Arcs.

Una mica més endavant, en un revolt de la pista, a mà esquerra del Camí Ral que des de la Font del Mal Pas porta a Can Rupit, hi ha el Torrent de la Ferradura. Dins el torrent, enmig d’un fresc bosc de ribera hi ha la Font d'en Pagès. El torrent puja fins al coll de la Ferradura per un estret canal ple d’avellaners i castanyers, algun cirerer bord, algun pollancre i algun arç blanc. La Font d’en Pagès al trobar-se en un indret tant a prop del camí ral, facilitava que pagesos i pastors hi poguessinn anar a beure aigua, rentar-se o remullar-se quan estaven treballant pels camps i els boscos del voltant. El camí revolta per sota els Tres Turons del Montalt i arriba a la Plaça de les Fontetes. Aleshores deixem el Camí Ral i girem cap a la dreta. Ben aviat gaudim de nou de les vistes sobre la casa Els Arcs.



Després d'una estona, comencem a recórrer la Serra de Vallalta, seguint el Camí de la Serra que travessa la urbanització de Can Brugueràs amb alguns edificis de dubtosa estètica. A mesura que anem avançant, el camí ens endinsa en un entorn menys urbanitzat, dominat per pins i alzines. En aquest tram veiem gran quantitat d'alzines sureres. Deixem alguns camins que surten a dreta i esquerra i, tot planejant, arribem a un punt que s’obre a una gran clariana de camps cultivats, a la dreta. Entre ells descobrim la silueta de la masia de Can Vallalta. Val la pena aturar-se i contemplar el panorama. Darrera la masia tenim la serra del Corredor, al seu extrem més oriental veiem la torre de vigilància forestal del Corredor i a l’extrem oposat l’ermita del Far amb els seus xiprers. Seguim endavant i quant s'acaben els camps, ens trobem amb una bifurcació. Tombem cap a la dreta en baixada.

Continuem descendint cap a la vall de la riera de Canyamars. Passem a tocar de la masia de Can Cames, que ens queda a l'esquerra. A continuació, i després de la baixada, enllacem de nou amb el camí d'anada. Ja tant sols ens queda unes quantes passes més i arribem al punt d'inici i final de la caminada.

Aquí ens esperen els companys de Canyamars amb un bon aperitiu a base de beguda fresca i pica pica, tot plegat per recuperar una mica l'esforç.



Bonica excursió que ens ha permès descobrir aquestes valls estretes, fresques i ombrívoles que s'amaguen sota el Parc del Corredor. Una passejada agradable, sense fer molt d'esforç, que ens ha portat al punt més alt a la Creu de Rupit i que ha vorejat la riera de Canyamars.

2ª CAMINADA DE PRIMAVERA DE CANYAMARS 2012