XXXIª CAMINADA POPULAR D'OLÓ 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 18,28 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 897 metres, baixant: 897 metres.
Altitud mínima: 351 metres, màxima: 634 metres.
Temps total: 5 hores i 10 minuts.

Comencem a la Plaça Nova d'Oló. Prèviament fem els tràmits corresponents a les inscripcions.



Des d'aquesta nova plaça, tenim una bonica perspectiva d'Oló amb el poble antic a dalt del turó i l'església moderna a sota. El zoom de la càmera ens permet acostar-nos molt a les antigues cases i a la seva església parroquial.

El poble de Santa Maria d'Oló es va formar inicialment dalt del turó ocupat pel castell i l'antiga església parroquial. La vella església de Santa Maria es va construir cap el 1646. És un edifici de pedra, de nau amb capelles laterals i un campanar esvelt. Entorn de l'església hi ha velles cases amb llindes de pedra treballades, com també n'hi ha en el costerut carrer que hi porta.

Sortim de la plaça i anem a buscar l'avinguda de Manuel López. La seguim cap a l'esquerra tot baixant cap al carrer de Vic. Passem per davant de l'església nova de Santa Maria.

És una església moderna de línies molt atrevides per al seu temps. Es va començar a construir cap el 1950 i va ser beneïda el 1963. La construcció d'aquesta església dedicada a l'Assumpció de Maria va sorgí del matrimoni Roger-Vidal (amos de la fàbrica López). L'arquitecte va ser Manuel Puig i Janer, el constructor Ramon Camprubí i Casadejús i el decorador, Josep Artigues Basté.

Anem seguint el carrer de Vic fins a trobar, a mà dreta, el camí que ens pujarà a les escoles i a la Cooperativa de les Cases Noves. Des d'aquest punt i mirant enrere, veiem una nova i bonica perspectiva de Santa Maria d'Oló.

Creuem aquesta zona i just al cantó nord agafem un corriol que, passant pel costat de Cal Corbo, comença a allunyar-nos del poble entrant en el Pla de la Morena.

Anem avançant enmig de camps conreats i enllacem amb la pista del Camí Vell de Vic. Tombem a la dreta i la seguim sense deixar-la fins al trencall de l'Auberg, que deixem a mà dreta. Anem a parar a l'antiga carretera d'Oló a l'Estany. La creuem i la seguim de front en direcció nord-est. De seguida passem per sota l'Eix Transversal, i al cap d'un centenar de metres la deixem i girem a l'esquerra. Tot seguit agafem el primer trencall a mà dreta, de baixada, que correspon al camí de la Garriga. La pista comença a baixar per l'Obaga de la Moretona. Una extensa, atapeïda i rica boscúria ens envolta. Hi veiem roures, alzines, pi roig i pinassa... A mitja baixada deixem la pista que seguíem i agafem un trencall a l'esquerra. Just en el trencall ens espera el primer avituallament.



Després de refrescar-nos una mica continuem ara en direcció sud-oest. Al cap de poc i a mà esquerra, adossada al marge del bosc descobrim una barraca de vinya pràcticament coberta per la vegetació.

BARRACA DE VINYA DE LA BAGA DE LA MORETONA

Durant les caminades que hem fet pel Bages, no ens hi ha faltat mai trobar algun exemplar de barraca de vinya. Aquesta és la primera, en la caminada d'avui, i de segur que en trobarem d'altres. Després de veure'n tantes, podríem dir que cada barraca és única, però que a la vegada totes presenten unes característiques comunes. Són construccions amb una superfície interna de 4-6 m², de planta simple, és a dir, d'un sol habitacle. Els murs tenen un gruix de 50 a 60 centímetres i estan fetes a base de pedra seca amb tascons de pedres més petites.

A continuació la pista s'endinsa en la Baga de Berengueres, de nou a mà esquerra veiem una altra barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DE LA BAGA DE BERENGUERES

Les pedres que formen els murs no acostumen a estar treballades, com a molt poden estar desbastades per tal que encaixin millor. Només a les cantoneres, a la llinda o a les obertures es retallen les arestes dels blocs. La barraca es cobreix amb una falsa cúpula, formada a partir de filades de lloses planes que a mesura que es col·loquen es van tancant cap a l'interior. El coronament es fa mitjançant una gran llosa de pedra que se situa al centre de la coberta. Moltes d'elles porten un voladís format per lloses planes inclinades cap a l'exterior per expulsar l'aigua de pluja. La impermeabilització s'aconsegueix a base de terra i pedres, tapant la falsa cúpula.

Arribem a una bifurcació de camins. Girem a la dreta i continuem baixant, sempre per la pista principal, fins el fons de la Vall del Segalers. Finalment arribem a la riera de Segalers.

LA RIERA DE SEGALERS

La riera de Segalers és un afluent de la riera Gavarresa, que neix en el terme d'Oristà, en ple Lluçanès. Ha anat excavat una estreta i profunda vall, amb força meandres, que separa els altiplans del Lluçanès i del Moianès. L'abundància de meandres, que ella mateixa ha esculpit, es deguda al seu pas pels materials més tous que són els estrats de margues vermelles d'origen continental corresponents a la formació Artés.

Passada la riera la pista comença a enfilar-se pel Solell de les Berengueres. Arribem a una bifurcació i tombem a l'esquerra. En un no res som a la masia de Les Berengueres.

LES BERENGUERES

Aquesta masia forma part del veïnat de La Frau del terme de Santa Maria d'Oló. Es troba enlairada en l'extrem sud del Serrat de Les Berengueres, a sobre de la riera de Segalers. És una construcció força gran que veiem en fase de remodelació. A la façana que dona a migdia s'hi veuen diversos contraforts per reforçar la casa. En el seu angle nord-oest hi observem una tina adossada.



La tina és un altre dels elements rurals que utilitza en la seva construcció la tècnica de la pedra seca. En el procés d'elaboració del vi era necessari disposar d'un espai on aixafar-hi la verema. El most, que és el líquid obtingut, es fermentava en les tines, cups o trulls. La tina és, a la comarca del Bages, la construcció més estesa. Consisteix en un dipòsit, circular o quadrat, fet a base de pedra, morter de calç i cairons de rajola per la part interior. La seva capacitat variava entre les 45 i les 100 cargues de verema. El most i la brisa es fermentaven a l'interior d'aquestes construccions fins que el vi es trascolava cap a les bótes. La darrera filada de cairons de la part superior de la tina es feia més ample que la base per poder-hi repenjar el brescat de fusta. Sobre aquest, dos homes agafats amb una corda trepitjaven la verema que es convertia en most. A la part inferior de la tina hi havia la boixa, forat per on es treia el vi un cop fermentat.



Deixem la masia i reemprenem la caminada en direcció al nord, per la banda de llevant del Serrat de les Berengueres. Arribem a una bifurcació de camins i continuem per l'esquerra passant, d'aquesta manera, al cantó obac. Trobem de nou una bifurcació i seguim per l'esquerra. Al cap de ben poc arribem al segon avituallament.

LA CLINGLERA DE CAL LLOP

A uns metres cap a ponent tenim unes magnífiques vistes, pel cantó sud-oest, sobre la Vall de la Gavarresa i el Serrat d'Aguiló, aquest amb una caiguda de 150 metres d'alçada; i de la Costa Grona i les masies d'El Prat i la Torre d'Oriols per la banda del nord-oest.

La visió del Serrat d'Aguiló amb el seu color rogenc sobre el verd dels camps del Pla d'Aguiló, és extraordinària. Des d'aquí ens fem una idea del recorregut de la riera Gavarresa enmig de les grederes o "cuestas", que tradicionalment s'han denominat serres, típiques de l'altiplà del Moianès. Els materials d'aquestes grederes, en la part bagenca del Moianès, pertanyen quasi exclusivament a la Formació Artés, i estan formats per gresos rogencs, margues igualment rogenques, calcàries, guixos i lignits; amb un notable predomini dels dos primers.

Mirant cap al nord-oest veiem la masia d'El Prat d'Oriols, sota la Costa Grona, on ens està esperant l'esmorzar; i la propera masia de la la Torre d'Oriols per la que hi passarem més endavant.

Anem seguint aquest petit sender que continua baixant per la carena, i que ens permet gaudir d'aquestes boniques vistes.

Arribem a un punt en que el corriol passa pràcticament per l'aresta de la serra. A la banda de llevant tenim, sota els nostres peus, un penya-segat impressionant sobre la riera Gavarresa.

Estem recorrent el punt més estret d'un dels meandres de la riera Gavarresa, per la seva part més alta. Fa milions d'anys, la riera anava erosionant i aprofundint la Vall de la Gavarresa. Als revolts d'entrada i sortida del meandre la força del riu anava desgastant les parets. Actualment el meandre, per efecte de l'erosió, està pràcticament escanyat i el serrat del centre del meandre està gairebé envoltat per la riera.



En un futur, els revolts d'entrada i sortida s'hauran aproximat tant, que l'erosió de la riera i els despreniments faran que es trenqui la separació dels seus extrems. El meandre quedarà inactiu en forma d'aiguamolls i posteriorment s'omplirà de terra. Aquest punt és un bon lloc per entendre l'evolució d'una riera. L'estret corriol continua baixant; ara, però, decantant-se cap a l'estimbat de ponent. Les vistes sobre la masia d'El Prat d'Oriols ens tornen a aparèixer.



Finalment el corriol enllaça amb una pista, herbada i entollada, que seguim cap a l'esquera molt a prop de la riera. A sobre nostre, a ponent, tenim una altra paret d'erosió de la riera, en aquest cas a la Costa Grona, d'un centenar de metres d'alçada.

La pista segueix paral·lela a la riera i en direcció a migdia. Ben aviat ens trobem davant mateix de la Gavarresa. La creuem amb l'ajuda d'una passera feta amb grosses pedres.

LA RIERA GAVARRESA

La riera de La Gavarresa, o Gavarresa, neix al terme municipal d'Alpens, a uns 900 metres d'altitud. Travessa de nord-est a sud-oest el Lluçanès i entra al Bages pel nord-oest del Moianès. Continua per Avinyó i mor a uns 240 metres d'altitud per l'esquerra del Llobregat, aigües amunt del Pont de Cabrianes.



Un cop a l'altre banda anem seguint un camí que va revoltant els camps d'Els Prats d'Oriols. Tant sols la taca verda dels camps de cereals ens separa del lloc d'esmorzar. Ens cal fer aquesta petita marrada per arribar a la casa d'El Prat d'Oriols.



A continuació el camí canvia de direcció i comença a enfilar-se cap al nord-oest. Al cap de poc i en el marge del camí, localitzem una nova barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA D'ELS PRATS D'ORIOLS

Ens trobem davant una barraca de planta irregular, mes aviat quadrada, d'un sol habitacle. La porta té els muntants verticals i és de llinda única. Està coberta pel sistema de falsa cúpula, és a dir per superposició de filades; i no hi veiem cap voladís, ni finestres, ni espitlleres.

Acabem la pujada i després d'unes quantes passes més, arribem al lloc de l'esmorzar: la masia d'El Prat d'Oriols.

EL PRAT D'ORIOLS

El Prat d'Oriols és un dels masos que pertanyen al veïnat de La Frau. Aquest és un conjunt de masies disperses del terme de municipal de Santa Maria d'Oló. En la caminada d'avui, passarem per alguna d'elles i pràcticament en veurem tota la resta. Formen aquest veïnat les masies de les Berengueres, el Ciuró, el Corral, el Flequer, Oriols, el Prat d'Oriols, la Torre del Ciuró, la Torre d'Oriols i Torroella, a més del Molí del Ciuró. També hi pertanyen les capelles de Sant Francesc d'Assís de Torroella i Sant Pere de les Cigales, o d'Oriols.

Poca cosa en podem dir de la casa. Tant sols hem contemplat el mur que rodeja la masia i fa de tancament de la llisa o barri. La seva situació, una mica enlairada sobre la roca, impedeix trobar algun punt de vista proper per fotografiar el seu interior.



Després de recuperar forces, reemprenem la caminada agafant el camí de Torroella que arrenca cap al nord-oest. Aquest és un camí bastant planer que es mou entre el bosc, per la banda dreta, i els grans camps pel cantó esquerra. Més endavant deixem a mà esquerra el trencall que porta al mas Oriols, amagat darrere el serrat del mateix nom. Anem seguint, sempre per la pista principal, fins que arribem al mas de la Torre d'Oriols.

LA TORRE D'ORIOLS

La Torre d'Oriols és un altre dels masos pertanyents al veïnat de La Frau. El Moianès ocupa un dels llocs més elevats en nombre i densitat de masies de Catalunya. Això ho anem veient en caminar per aquesta zona muntanyosa, plena de grans masos rodejats de boscos i camps de conreu. L'economia basada en el mas, a més d'existir des de fa segles, ha configurat un paisatge propi. El món de la masia està associat a unes formes de viure, de relacions socials i valors, a un espai que va transformar-se radicalment en el segle passat. El mas, com a estructura econòmica, va desaparèixer fa anys. No obstant això, s'han conservat la majoria de masies i, en època recent, s'han rehabilitat per a altres usos.



Totes aquestes masies estan rehabilitades o en procés de rehabilitació. Així en la Torre d'Oriols hi veiem diversos cosos afegits, fins hi tot tapant part de les dovelles del portal principal. El caràcter pràctic és un altre dels trets del món rural. Aquest mas també està voltat per un mur que el protegeix. La majoria de maos del veïnat el tenen com a resultat d'estar situats en llocs inhòspits i apartats. El gran pilar cantoner que té el cobert que dóna al camí, fa que se'l reconegui des de molt lluny.

Deixem la casa i comencem a enfilar-nos, tot pujant feixugament en diverses ziga-zagues, pel Serrat de Torroella.



De mica en mica la pujada es va suavitzant. Les vistes cap al migdia de la vall ens permeten anar descobrint nous masos i grans masies. Al acabar la pujada haurem superat un desnivell de poc més de 60 metres.



Continuem pujant fins arribar a una cruïlla de camins. Els que ens queden a mà dreta, continuen cap al mas Torroella, nosaltres seguim pel de l'esquerra tot baixant lleugerament. Desemboquem en un camp i aleshores canviem de direcció, ens dirigim vers el sud. Una mica més endavant, deixem el camí per enfilar-nos per un corriol a mà dreta, que en poca estona de pujada ens deixa als peus de la capella de Sant Pere de les Cigales.

LA CAPELLA DE SANT PERE DE LES CIGALES O D'ORIOLS

Es tracta de la capella de la masia de la Torre d'Oriol. És una petita capella d'una sola nau, construïda aproximadament en el segle XVIII. Està situada a uns 525 metres, en línia recte, al sud-oest de la masia de la Torre d'Oriols, a dalt d'un petit turó.



Segons vam veure en l'anterior Caminada Popular a Gaià (12/10/2011), el nom de Sant Pere de les Cigales podria estar relacionat amb la presència de la pinya de Sant Joan, també coneguda com cigala. Existeixen dues esglésies més amb el mateix adjectiu: Sant Pere de Monistrol o Sant Pere de les Cigales al terme de Gaià; i Sant Pere de l'Alou o de les Cigales a tocar del camí a l'Alsina del Racó dins el terme de Navars.

La porta d'entrada, situada a ponent, presenta una senzilla llinda decorada amb una inscripció en llatí, "TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM AÑO 1866" (jo et donaré les claus del regne del cel), amb la data de l'any 1866. En el centre hi veiem gravat l'escut de Sant Pere. La tiara episcopal, una mitra amb tres corones, la corona superior representa la glòria de ser elegit, la corona central el poder donat per Crist a Pere a la terra i al cel i la corona inferior representa el magisteri de ser cap de l'església universal i del seu poder sobre aquesta.

A sota d'ella i encreuades apareixen les claus del regne dels cels, que Jesús l'hi va prometre en morir a la creu. Al seu costat esquerra hi ha una creu patriarcal, també denominada creu arquebisbal, formada per un doble travesser de longituds desiguals. El travesser superior representa la inscripció INRI que Ponci Pilat va fer posar a la creu de Jesucrist. Té un sentit jeràrquic. A la banda dreta hi veiem una espasa. Representa el moment en que Pere talla l'orella de Malcus, un criat del gran sacerdot, quan Jesús és detingut i traït per Judes.

A continuació baixem pel dret en direcció sud fins a enllaçar amb una pista provinent de la Torre d'Oriols. La seguim cap a la dreta. Travessem el Torrent de Torroella i revoltem diferents barrancs fins acostar-nos a la Cinglera del Ciuró o del Molí.

En aquest punt ens espera el cinquè avituallament per refrescar-nos una mica. Acostant-nos al caire de la cinglera, tenim una molt bona vista sobre el Molí del Ciuró, situat a sota nostre a l'altra banda de la Gavarresa, i la Torre i mas del Ciuró, cap al sud-est.

LA TORRE I MAS DEL CIURÓ

Cal distingir la torre de la casa. La torre és una edificació de planta quadrada de cinc pisos i setze metres d'alçada per set per cada costat. Totes les finestres són adovellades i la del pis principal ornada amb motllures. La torre està rematada, desprès d'un fris de pedra, per cinc arcs estrets amb pedra, segurament amb funcions defensives. Es creu que s'havia anomenat "Torre d'Oló". Servia per vigilar la part de la Gavarresa, des d'on hagués estat fàcil envair Oló. La torre actual és obra del segle XIV-XV.



La casa va ser construïda més tard, adossant-la a la torre. Té una estructura de tres plantes i dos cossos més. El seu estil és setcentista (de l'any 1696). La façana té un gran portal adovellat de mig punt, de tradició renaixentista. El mas es troba citat ja en el primer terç del segle XIV, moment en què es prestava homenatge al senyor del castell d'Oló i de la Vall d'Aguiló. El mas, un dels més grans del terme d'Oló, és el resultat de l'annexió de diversos masos rònecs que havien quedat abandonats desprès de la crisi del segle XIV. El mas fou cremat durant la guerra del francès. És coneguda la història de la biga cremada en el pis superior per les tropes franceses que varen situar en aquesta finca el comandament del front del Llobregat. A la dècada de 1970 canvia de propietaris i fou restaurat.

Anem seguint per dalt la cinglera. Al cap d'una estona, el camí comença a davallar fins arribar a un gran camp. El revoltem pel seu marge de ponent fins a topar amb la riera Gavarresa.

Creuem la riera ajudants per un tauló que ha col·locat la organització. Aquest tram recorre la part baixa i plana de la Gavarresa, entre els talussos que es van ensorrant i els camps ben cultivats. Anem avançant seguint el curs de la riera, la qual creuarem vàries vegades.



Els materials que observem pertanyen quasi exclusivament a la Formació d'Artés. El color rogenc de les lutites de la formació ve donat per la seva procedència, d'origen continental i ric en òxids de ferro, en contrast amb els tons grisos-blavosos i groguencs de les lutites procedents de materials de fons marins. A continuació enllacem amb el camí del Ciuró, que prenem cap a la dreta. Tot seguit creuem la riera de Segalers i arribem a una bifurcació. Deixem el camí del Ciuró i girem a mà dreta, acostant-nos a l'aiguabarreig de la Gavarresa amb la riera de Segalers. Mirant cap al sud-est, per sobre dels camps, veiem les cingleres rogenques del Pla del Corral.

Tots aquests materials estan formats per alternances de gresos rogencs, margues igualment rogenques, calcàries, guixos i lignits. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar.



El camí és una catifa blanca de vil·lans o angelets, provinents d'una pollancreda que hi ha al llarg de la riera. El cereal verd mogut per una lleugera brisa, el soroll constant de l'aigua que ens acompanya, els camps ben conreats, els cants dels falciots que passen cridaners... tot ens remet a una pau i tranquilitat que esdevé la màxima felicitat que podem esperar.



Al final del Pla de Jeremies, trobem un trencall a l'esquerra amb el rètol que ens indica la direcció per anar a la Font del Bac. Aleshores abandonem la pista, que continua vers La Vall, i girem a mà esquerra. El camí pren la direcció de llevant seguint el límit meridional del Pla de Jeremies. A poc a poc i en lleugera pujada s'endinsa a la Baga de La Vall.



Aquest camí és deliciós, ombrejat per pi roig i roure martinenc, és frescal i humit. Ben aviat arribem a un eixamplament, una especie de placeta, d'on surt un corriol a mà dreta que ens porta al racó amagat on hi ha la recollida Font del Bac.

LA FONT DEL BAC

Situada en una raconada fresca i ombrívola a la Baga de La Vall, es troba arranjada amb una taula i bancs obrats. És una font de dipòsit amb una aixeta metàl·lica de polsador. Al seu costat hi ha un parell de lloses gruixudes, posades una sobre l'altra, amb la superior trilobulada i amb la inscripció "P P 1930". De la llosa inferior surt un broc que suposem fa de sobreeixidor.



En aquest lloc trobem el sisè avituallament. Un dels més agradables de les caminades: tallades de síndria fresca i sucosa. No es podia escollir un lloc millor.

Deixem la font i refem el corriol fins retornar a la placeta inicial. Continuem caminant cap a llevant fins que enllacem amb una pista més ampla. Aleshores comencem la darrera pujada de l'itinerari. Fem una llaçada i continuem pujant cap a llevant. Arribem a un dipòsit d'aigua i a una cruïlla de camins.

A mà esquerra arrenca el camí que ens portaria al mas d'El Corral. El nostre camí revolta el dipòsit, camviant la direcció en 360° i dirigint-se ara cap a ponent. Anem avançant seguint sempre el camí de pujada. Deixem un parell de trencalls a la dreta fins a trobar el primer que surt a mà esquerra. Aquí, deixem la pista que continua fins la carretera i agafem el camí de l'esquera que marxa planer. Ben aviat, i davant d'un camp, trobem una nova barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DEL CAMÍ DE LA VALL

Aquesta barraca és de planta rectangular i els muntants de la porta són inclinats, es a dir el portal és més ample a la part de baix que a la de dalt. La llinda està constituïda per una biga de fusta, col·locada de través sobre els muntants. La coberta és inclinada a partir d'una biga perpendicular a la porta, aquesta descansa sobre la llinda per la part de davant i es repenja a la paret posterior de la barraca.

Continuem endavant, seguint el Camí de La Vall. A mida que ens hem enlairat les vistes cap a la banda esquerra s'han ampliat.

A sota nostre la Vall de la Gavarresa i les masies d'El Corral i la Torre d'Oriols, a la banda nord el poble enlairat de Sant Feliu Sasserra. Caminem una mica més i trobem el darrer avituallament, el setè control.



Aquest darrer tram ha estat bastant xafogós i s'agraeix aquest repòs amb aigua i sals. Encarem l'ultima part de la caminada. Arribem a l'Eix Transversal i el travessem per sota. Anem a sortir a l'antiga carretera d'Oló que seguim cap a l'esquerra entrant en el Raval de la Rovirola. Passem per davant de diverses cases fins a trobar un camí a mà dreta. El seguim en direcció a llevant. Després de passar entre mig d'algunes cases anem a trobar el camí de la Rovirola. El seguim de baixada cap a la dreta. Passem per Cal Vilà.

Des de Can Vilà obtenim una bonica imatge del poble vell. Passem la casa, fem un revolt de 360° i anem cap al nord. En arribar a la zona en que s'ha cobert el Torrent Gros, girem a la dreta i creuem a l'altra banda. Passem entre unes cases i ja som de tornada a la Plaça Nova d'Oló. Una magnífica caminada, amb un recorregut molt equilibrat, amb grans vistes, masies, barraques, fonts... molt treballat, molts avituallaments, abundants i en llocs estratègics. En fi, felicitats per la feina feta!!!

31ª CAMINADA POPULAR D'OLÓ 2012

L'amic Francesc de Manresa ens ha facilitat el següent vídeo sobre la caminada: