XXVIIIª CAMINADA POPULAR DE SALLENT

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 19,01 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 624 metres, baixant: 624 metres.
Altitud mínima: 279 metres, màxima: 495 metres.
Temps total: 4 hores i 36 minuts.

Ens trobem a la Plaça dels Arbres de Sallent, també coneguda com a Plaça de Sant Antoni Maria Claret. Ben d'hora ja estan preparades les taules per poder fer les inscripcions.

Iniciem la caminada seguint per carrer d'Àngel Guimerà, Plaça de Joan Vilaseca, carrer de la Unió, Plaça de Catalunya i carrer de la Verge del Pilar. Aleshores girem a la dreta seguint el Camí del Pal. Passem pel costat del Pavelló Municipal d'Esports i comencem a trobar els senyals del PR-C 133, la Ruta del Romànic de Sallent. Bona part del nostre recorregut seguirà els senyals del PR, bàsicament en el tram inicial. Arribem a una bifurcació, el Camí del Pal continua per l'esquerra, nosaltres seguim de front pel Camí Vell de Cornet. Al cap de poc arribem a un encreuament de camins.



A la cruïlla hi ha un pal indicador de camins. El de la dreta continua cap a Cornet; seguim pel de l’esquerra, que, amb una forta pujada, ens portarà fins al pla de Serra-sanç. A mida que anem pujant les vistes cap al sud es van ampliant.



Des d'aquesta alçada gaudim d'una bona perspectiva cap al Cogulló i la Muntanya de la Sal, als seus peus s'estén el poble de Sallent. Anem avançant i en un revolt veiem a mà esquerra, una barraca de vinya una mica ensorrada.

BARRACA DE VINYA DEL CAMÍ DE SERRA-SANÇ

Es tracta d'una barraca margera, bastant derruïda, però que encara conserva la porta amb la llinda plana feta de grans pedres. El seu interior, adossat al marge del camí, s'ha reforçat amb altres pedres.

Al finalitzar la pujada ens trobem al Pla de Serra-sanç. Just en aquest punt hi ha un encreuament de camins: el de l’esquerra comunica amb la casa de Puigbò i el del davant amb el Soler de Serra-sanç. Aquí ens espera el primer avituallament amb xocolata, coca i ous durs.



Després d'haver recuperat una mica les forces, la caminada segueix pel camí de la dreta. Estem envoltats per camps ben verds. Cap al nord-oest veiem el mas del Soler de Serra-sanç i al fons, al seu darrere, les cases de Castellnou de Bages.

EL SOLER DE SERRA-SANÇ

El Soler de Serra-sanç consta de planta baixa més un pis. Posteriorment es van ampliar els laterals amb dos pisos. Aquesta és l'única casa habitada regularment de l'antiga quadra de Serra-sanç. Fins al primer terç del segle XIX formava part de la baronia de Balsareny. L'antiga quadra de Serra-sanç (Serra d'en Sanç), s'estenia per un altiplà a 410 metres al nord de Sallent, entre el Llobregat i el seu afluent el riu de Cornet. El seu origen se situa en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Al estar situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d'aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil. Una mica més enllàt arribem davant de la casa abandonada de la Saleta.

LA SALETA

Tant sols resten les runes d'aquesta casa de planta quadrada i amb la teulada a dues aigües. El seu aparell de construcció està format per pedres irregulars arrebossades parcialment amb morter. Disposa d'obertures, amb arc de carpanell, tipus galeries col·locades de forma clàssica a la planta baixa i al primer pis de la façana principal. S'observen perfectament les posteriors modificacions per convertir-les en finestres balconades. El portal és adovellat i d'arc escarser. És una mostra del que era una petita casa rural, en règim de masoveria, explotada per la nova pagesia que es va implantar al territori amb diferents onades migratòries al segle XVIII.

A la nostra esquerra surt el camí que porta a l’església de Sant Miquel de Serra-sanç. Al estar situada a uns 150 metres de la casa, ens hi acostem per fotografiar-la.

L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE SERRA-SANÇ

Aquesta església, documentada des del 915, la trobem esmentada com a parròquia el 1154; sembla però que exercia aquesta funció des del 1025, i la mantindria fins el 1878 en que va unir-se a la de Sallent. El temple actual és una construcció romànica, del segle XII, que consta d'una única nau rectangular amb volta de canó. Va ser ampliada cap a llevant amb l'afegit d'un absis semicircular, amb una senzilla decoració exterior a partir d’un fris de dents de serra molt rústic i fet amb carreus col·locats de forma transversal. També disposa d'una finestra de doble esqueixada.



A llevant, el mur que divideix la nau i l’absis està sobrealçat i coronat per una creu. La porta principal, l’original la veiem tapiada a la façana de migdia, està situada al mur de ponent, on s'aixeca un ample i esvelt campanar d'espadanya, quadrangular i amb dues obertures. A finals del segle XIX, quan l’indret va ser integrat dins del terme de Sallent, van buidar-se els murs per colocar-hi l'altar i es va construir un cor elevat. L'any 1936 va patir l'abandó i la degradació de la guerra civil fins a la seva última restauració, feta pel FAES a primers dels anys 1970.



El lloc de Serra-sanç resta envoltat d’un fet històric força desconegut: "el dia 4 d’agost de l’any del naixement del Senyor 897, el comte Guifré el Pelós, defensant el castell florit de Santpedor va caure ferit de mort i va ser traslladat a les seves propietats que tenia a Serra de Sancio, actualment Serra-sanç, a Sallent. Al cap de pocs dies, l’11 d’agost de l’any 897 va morir. Va ser enterrat, per decisió pròpia, al monestir de Ripoll."

En acabar la contemplació d'aquesta bonica església romànica, retornem a La Saleta on re-emprenem el recorregut de la caminada en direcció a llevant. Arribem a un encreuament de camins i seguim pel de l'esquerra.



Ens trobem en mig del Pla de Serra-sanç, un altiplà situat a uns 420 metres d'altitud entre els rius Llobregat i Cornet. Destaca, sobretot, per la combinació de les explotacions agrícoles amb la conservació del bosc autòcton de pins i roures. S'hi ha mantingut l'equilibri ecològic tot i la constant presència humana al llarg dels segles.



A continuació arribem a un nou encreuament de camins, el de l'esquerra porta a la Torre de Serra-sanç. Seguim pel de la dreta que està més transitat. No gaire més endavant deixem un altre trencall a la dreta i seguim el camí per l'esquerra. Anem ascendint suaument per entre boscos de pi i roure, seguint el Serrat de l'Alou. Finalment arribem a un gran camp que ens barra el pas. El camí es bifurca, nosaltres tombem a l'esquerra seguint el camí que envolta el camp. Des d'aquest lloc veiem les antenes del repetidor de Balsareny per on haurem de passar dintre d'una estona.

Quant arriba a l'extrem del camp, la pista fa un tomb cap al nord. La pista segueix per la part superior la Baga de Puigdorca fins a un encreuament de camins. Entre els arbres podem observar, cap a ponent, el Castell de Balsareny.



Continuem de front i una mica més endavant trobem un nou encreuament de camins. El de l’esquerra, de baixada, porta fins a la carretera de Balsareny a Avinyó pels Plans de Cornet; seguim pel camí que queda al nostre davant i que porta fins al repetidor de TV de Balsareny. Al cap d'uns 100 metres deixem a la dreta el trencall que puja fins a les instal·lacions del repetidor. Continuem seguint els senyals del PR i després d'uns 800 metres passat el repetidor, en un petit collet al Serrat del mateix nom, deixem el PR i prenem el camí de la dreta que baixa fins al Camí dels Plans de Cornet. Mentre anem baixant, cap al sud-est, observem el mas La Font.

EL MAS LA FONT

És un edifici de planta baixa i un pis amb teulada a dues aigües. Al sud, hi té una eixida afegida, amb la teulada, també a dues aigües, transversal al cos principal de la casa. Proper a la casa hi ha un roure de grans dimensions.

Molt a prop d'enllaçar amb el Camí Vell de Cornet, surt a mà dreta un camí que en no res ens acosta a una bonica barraca de vinya, a l'extrem nord d'un camp de conreu.

BARRACA DE VINYA DEL MAS LA FONT

Situada a un quilòmetre del mas La Font, al peu del camí de Sallent a Cornet, pertany a la parròquia de Cornet. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Adossat a ella hi ha un cobert, amb forma de semicercle, fet amb la mateixa tècnica. L'aparell constructiu està molt ben disposat i conservat. Al seu interior hi ha un buit a manera de prestatge i disposa de finestra i porta.



En acabar d'inspeccionat la barraca, retornem al camí de baixada. Uns quants metres més ens porten a enllaçar amb el camí transversal que va fins a Cornet. Davant mateix seguim un corriol de pla, que ens deixa al lloc escollit per l'esmorzar.



Enmig d'una bonica pineda, el fum de la brasa s'enlaira mentre els col·laboradors couen les botifarres i la cansalada. Aquest control es esperat per tots per la saborosa ceba confitada. L'art de confitar la ceba no és poca cosa. Fins i tot existeixen concursos de fer-ho en els quals la ceba es passa unes 48 hores al foc! A part d'això, queda boníssima.

Mentre faig les fotografies als cuiners, me'n adono que al seu darrere hi ha una altra barraca de vinya força ben conservada. Cap allà me n'hi vaig per deixar-hi constància amb imatges.

BARRACA DE VINYA DE BESSUNY

Aquesta barraca està situada a prop del Camí de Cornet al mas La Font, a l'interior d'una pineda esclarissada. Es tracta d'una barraca de planta circular, a l'exterior hi té unes lloses que fan de pedrís per asseure's. Trobem que està molt ben construïda amb els còdols molt ben disposats

Després d'esmorzar toca posar-se a caminar de nou. El recorregut continua pel Camí Vell de Cornet, cap a l'esquerra en direcció sud. A la banda dreta tenim uns bonics camps i a l'esquerra el bosc de pins i alzines. Al cap d'una estona arribem al punt de separació de caminades.



El recorregut curt marxa de front seguint el Camí de Cornet. La caminada llarga, tomba a l'esquerra i segueix un corriol que s'endinsa per dins el bosc en direcció a llevant. A continuació, baixa per travessar el riu de Cornet i es torna a enfilar per anar a trobar una pista que circula per sobre el mas Vila-seca de Cornet. Més endavant i en el marge esquerra del camí, veiem les restes d'una barraca.



Ens trobem davant una barraca arran del camí, però força amagada per la vegetació. Està construïda aprofitant una petita bauma, que tant l'hi serveix de paret posterior com de sostre. Els carreus que podem veure, estan ben disposats amb molta cura. El seu interior està molt ben segellat per assegurar la impermeabilitat de l'estança.

Continuem avançant. Deixem un trencall a l'esquerra i més endavant un altre a la dreta que porta al mas Vila-seca de Cornet. La pista segueix en direcció nord i s'apropa a la carretera de Balsareny a Avinyó. Davant nostre en un planell hi tenim la Casa Nova de Més Avall o Casanova Pujol.

LA CASA NOVA DE MÉS AVALL

Ens trobem davant d'una molt simple i petita construcció, de planta gairebé quadrada, formada per uns baixos i un pis amb la teulada a dues aigües. Pertanyent a la propera parròquia de Cornet, disposa de dos portals a la planta baixa amb un balcó al damunt de cada un d'ells. L'aparell és de pedra irregular amb carreus més ben tallats a les cantonades.

Prosseguim pel darrere de la casa per un camí que baixa lleugerament. A l'esquerra del camí, una mica enlairada a l'interior del bosc, veiem una nova barraca de pedra seca. Ens hi acostem per fotografiar-la.



Està situada, dins del bosc, a l'esquerra del camí de La Casanova de Baix i el Graner. Barraca de planta irregular, tirant a rectangular, amb llinda plana a la porta d'entrada. La cúpula està molt desfeta. Per arribar-hi cal enfilar-se una mica entre el bosc.

A continuació retornem al camí i acabem de baixar fins a trobar el riu de Cornet.

LA RESCLOSA I MOLÍ DEL GRANER

Ens trobem sota la casa d'El Graner. A mà esquerra encara podem apreciar la resclosa de formigó que permetia embassar l'aigua, que donaria la força necessària per moure el molí. A banda de la resclosa, pràcticament no queden restes del molí. Aquestes ens queden a mà dreta, amb una caseta que conserva una original i interessant roda de ciment. Són pràcticament les úniques restes que queden del conjunt d'antics molins hidràulics que havien existit en tot el terme municipal de Sallent.

Travessem el riu i el camí torna a enfilar-se. Deixem a l'esquerra un trencall que porta fins el mas El Graner. En acabar la pujada arribem a una esplanada al costat d'uns camps: Les Saleres del Graner. Aquí arrenca, a mà esquerra, un altre camí que porta fins al mas.

EL GRANER

Està format per un edifici molt antic i molt reformat, bàsicament durant els anys 1950. Actualment la seva estructura és de planta baixa i dos pisos, amb volta de maó a l'entrada, teulada a dues aigües i planta gairebé quadrada. Les portes són adovellades i els terres ens diuen que són els originals. Conserva el celler amb tines i botes datades el 1790 i una era de grans dimensions.En aquesta esplanada arran del camí, hi han arrenglerades unes bales de palla molt atractives. Sobretot per la canalla de la caminada, que de seguida que les han vist s'hi han enfilat tot juganers.

Els hi fem una fotografia. Amb ella volem rendir homenatge a tots els joves caminadors que ens han acompanyant durant els recorreguts de tantes caminades.
A continuació el camí fa un canvi de direcció i s'encara cap al sud vorejant uns camps. El camí ara és molt planer i transcorre entre verds camps i clapes de bosc.



Anem avançant sempre pel camí principal, deixant de banda qualsevol trencall que anem trobant. Voregem el Solell dels Garrics i travessem el Torrent de la Baga del Graner. Els espessos boscos ens acompanyen mentre seguim per sota la Baga del Graner. Sortim de la vall d'aquest torrent i encarem la vall del riu de Cornet. Mirant cap al nord, allunyades veiem les masies de La Font i dels Plans de Cornet.



També cap al nord, en un turonet a la dreta del mas de La Font, a uns 361 m.a. ens expliquen que hi han les restes de l'antic Castell Jussà de Sallent. Les coordenades que ens facilita aquest enllaç son: UTM ED50 31T X: 409811 i Y: 4635254. Esperem anar-hi alguna propera vegada. Al cap d'una bona estona arribem a una bifurcació. Nosaltres seguim el camí de la dreta, de baixada i en direcció al riu de Cornet. Al final de la baixada, continuem pel mig d'un camp fins a travessar el riu. Aleshores retrobem una ampla pista que seguim cap a ponent. En el seu inici, sota el camí i al costat d'un camp, veiem una barraca de vinya força ben conservada.

BARRACA DE VINYA DE CAL CARRANO

Situada molt a prop d'un meandre del riu de Cornet i de les Vinyes del Sant Lluís. És de planta circular i ens crida l'atenció, l'ampli voladís de pedres planes per escopir l'aigua.

Continuem el camí i al cap de poc enllacem amb el Camí Vell de Cornet. Per la dreta, aquest camí porta a Cornet, un agregat de Sallent des del 1870. El terme de Cornet compren una cinquantena de masos i està dividit entre els termes de Balsareny, Gaià, Avinyó i Sallent. Nosaltres el seguim per l'esquerra en direcció a Sallent. De seguida travessem la Vinya del Sant Lluís, actualment camps de conreu. Ara, la Vall del riu de Cornet ens queda a mà esquerra. No tardem gaire en arribar al Racó de la Font d'Erola. Aquí trobem el tercer avituallament amb unes delicioses i fresques taronges.



Sabem que el mot erola és un diminutiu d'era i que també té un altre significat, el de planell o tros de terra plana damunt d'una muntanya. És possible que aquesta esplanada on ens trobem hagi donat nom al proper torrent. Continuem seguint la pista que avança en lleugera baixada. Més endavant, just quant la pista passa per sobre el següent torrent, a sota d'ella es forma un important ressalt calcari que dona lloc a una interessant bauma.



Intentem mirar de baixar-hi, però l'abundant vegetació espinosa ens ho impedeix. És un clar exemple d'erosió diferencial. L'aigua del torrent, al llarg dels segles, ha anat dissolent la terra més tova del dessota de la roca calcària, provocant la formació de la bauma.

Continuem endavant i arribem de nou al trencall amb el Camí de Serra-sanç. A partir d'aquest punt el recorregut segueix el mateix itinerari que a l'anada pel Camí del Pal fins arribar de nou a la Plaça dels Arbres de Sallent, on ens espera un petit refrigeri. El Ricard, amic i company de caminades, s'acosta a l'església de Santa Maria on hi ha una exposició de maquetes d'ermites de la rodalia. Totes elles són obra d'en Lluís Riera. El Ricard ens ha facilitat unes quantes imatges de la mostra.

L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE I SANT SEBASTIÀ DEL CASTELL

Aquesta és l'església circular romànica més gran de Catalunya i forma part del Patrimoni Artístic Nacional. A part, és un dels dos únics exemples d'església romànica de planta circular existents a la comarca del Bages.

L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SERRAÏMA

L'església, romànica, que és propera al mas de Santmartí, s'aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d'Avinyó. De l'antiga edificació romànica tant sols queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. La resta es refeta considerablement del segle XVIII. Destaca el campanar de torre quadrada amb coberta piramidal.

LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CORNET

Església de nau no gaire gran però ample, amb l'absis en semicercle. Volta de mig punt amb arcs torals, planta trapezoïdal i dues capelles laterals més baixes fetes el segle XVII. Portalada adovellada, amb fris, arquivoltes i capitells amb motius animals del segle XIII. Campanar, sobre els murs de la nau, del segle XVII, de torre quadrada amb dues campanes, rematat per una balustrada i amb rellotge de sol.

L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE SERRA-SANÇ

Església d'una sola nau rectangular amb volta de canó. Molt sòbria i austera. Absis semicircular, decoració en dent de serra i finestra de doble esqueixada. Campanar d'espadanya doble al cantó de ponent damunt el portal actual. L'antic és tapat al mur de migdia.

L'ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SERRAÏMA

Edifici romànic del segle XI que no ha tingut gaires modificacions fins ben entrat el segle XIX, amb afegits rectangulars als laterals dels murs i al creuer, amb la incorporació d'una sagristia propera a l'absis. També amb aquesta última ampliació s'aixecà un campanar i s'aprofità el portal d'un altre indret. De la part estrictament romànica, destaca la seva estructura llombarda, la nau amb absis semicircular, coberta amb volta de mig punt i decoració en guix sota els ràfecs. Absis amb arcuacions cegues i bandes llombardes, a l'igual que al llarg dels murs. Finestrals als centres de l'absis i del mur de la banda sud, ambdós amb doble esqueixada i petites pedres disposades a manera de dovelles.

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE FUCIMANYA

Tot i tenir tradició romànica, l'església no conserva restes d'aquesta època degut a l'esfondrament sofert durant el terratrèmol del segle XV. La nova capella subsistí fins el 1679 en que es va procedir a la renovació i ampliació actuals, deixant-li pocs elements d'interès arquitectònic. Entre aquests, destaca el campanar de dos ulls (conserva una sola campana) amb un escut episcopal entre els dos; la decoració pictòrica de la volta i el cambril de la Verge.

28ª CAMINADA POPULAR DE SALLENT 2012

Enllaç interessant:
- Vídeo de l'amic Caminaire.