XXIIIª CAMINADA POPULAR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives
Distància recorreguda: 19,96 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 862 metres, baixant: 862 metres.
Altitud mínima: 513 metres, màxima: 1.041 metres.
Temps total: 5 hores i 35 minuts.

Ens trobem davant l'església de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenya. Comencem ben d'hora amb els tràmits de les inscripcions.



Sortim de la plaça seguint el carrer del Sol, després tombem a mà dreta cap a ponent pel carrer de l'Estació tot passant pel davant de l'estació de tren Balenyà-Hostalets. En arribar a la carretera de Ribes girem a la dreta per després trencar a l'esquerra per anar a buscar el Camí de l'Ajuda als Hostalets de Balenyà. Després de passar sota el pont de l'Autovia de l'Ametlla, arribem al Cementiri del poble. Aleshores girem a la dreta i seguim la pista que passa pel Bosc de Can Perot i que ens porta fins a la masia del mateix nom.

CAN PEROT

Passem pel mig d'aquesta típica masia, entre la casa i uns estables. Anem avançant direcció al nord-oest. Deixem a la dreta un trencall que porta al Molí del Verdeguer. Una mica més endavant, a l'esquerra, surt el camí que va al mas El Garet Nou. En mig dels arbres i de la boira del matí, veiem el seu edifici amb coberta a dues vessants. A la seva esquerra hi observem un pati o lliça. Actualment es dedica a l'explotació de tot tipus de cultiu de bolets de soca. Deixem la pista que continua cap a la casa de La Tria, i agafem un camí a mà dreta que avança paral·lel al Congost i travessa l'Horta de La Tria. Sortim del bosc i travessem un clap de margues blavoses. Enllacem amb un camí ample que porta al Molí de l'Omet. El seguim breument cap a la dreta. Quan arribem al primer revolt, el deixem per un corriol que surt a l'esquerra i s'endinsa per dins el Bosc de La Tria.

Sortim del bosc i travessem un gran pla format per les margues blavoses, tant abundants a la Plana de Vic. Cap al final del pla, tombem en direcció nord i passem entre camps de conreu i un circuit de curses de motos realitzat sobre terrenys margosos. A continuació enllacem amb una pista que ens porta fins la masia de La Talaia. Seguim per la seva banda nord, vorejant els extensos camps del Pla de Vilageliu pel cantó ponentí i per dins d'una petita roureda. Acabem d'entrar en el terme municipal de Tona. No gaire més endavant arribem a la majestuosa masia de Vilageliu.

EL MAS VILAGERIU O VILAGELIU

Ens trobem davant un gran casal de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants de teula aràbiga. A la façana principal hi veiem un portal adovellat datat l'any 1741, tres balcons amb pedra treballada i una eixida amb tres obertures d'arc rebaixat. A les altres façanes també hi ha grans obertures amb pedra treballada.



El casal de Vilageliu és un dels masos més antics del terme de Tona, doncs es troba documentat, junt amb l'església de Sant Miquel, des de l'any 948. És un gran casal als quatre vents, amb aspecte d'antiga fortalesa amb finestrals i elements d'època gòtica. El seu nom en llatí era "Villa Gerille". El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va convertir en Vilageliu durant els dos últims segles.



Davant de la casa destaquem una gran era, unes quadres i al seu darrera la masoveria anomenada "Cal Masover". En ella és distingeix clarament una segona fase de construcció, a la part més alta de l'edifici en la que es va fer servir la tàpia.

Passem pel costat de la casa i de seguida arribem al primer avituallament.



Aquest el trobem situat sota mateix de la gran alzina del mas Vilageliu. Aigua i sucs ens ajuden a recuperar forces. Al davant mateix veiem a la nostra dreta, l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu.

L'ERMITA DE SANT MIQUEL DE VILAGERIU

Es tracta d'una petita església romànica que es pot datar de finals del segle XI, començaments del segle XII. Està situada al nord del mas Vilageriu, al costat del camí del mas Vilar. Aquest camí segueix l'itinerari de l'antiga via romana que pujava a Collsuspina i del posterior camí ral de Girona a Manresa. L'any 958 ja se la descriu com una església situada "in Villa Gerile", ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu. L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.

La capella consta d'una sola nau, de planta rectangular, dividida interiorment en tres trams per arcs torals, les columnes són semicilíndriques i insinuen una mena de capitell en la unió amb l’arc de volta, que és de secció rectangular; les pilastres adossades al costat oest, en canvi, són de secció quadrada. L'absis semicircular té la coberta de cul de forn. A l'exterior, l'absis, de gran puresa de línies romàniques, està decorat amb arcuacions llombardes sense lesenes i amb dues finestres de doble esqueixada. Al mur sud hi ha el portal d’entrada i dues finestres de doble esqueixades, mentre que al mur oest hi ha el campanar de cadireta d’un ull i una finestra de doble esqueixada.



A la cruïlla de davant l'ermita comencem a veure els senyals del PR C-43, el Sender de Tona. Deixem l'ermita i seguim el PR per la pista en direcció a ponent. Arribem a una cruïlla de camins. Per l'esquerra la pista continua cap al mas Barbat, Balenyà i el Santuari de l'Ajuda. Nosaltres agafem la pista que puja pel costat d'uns camps, acostant-nos als vessants margosos que comencen a aparèixer abundantment. Ben aviat caminem per sobre d'ells i ens acostem al Torrent de Güells. Enllacem amb una pista que seguim cap a la dreta. Al cap de poc, i després d'una lleugera pujada, deixem la pista i trenquem a l'esquerra, com si retrocedíssim, per la vora d'un camp de conreu fins arribar a un túnel que ens permet passar per sota de la carretera N-141c de Manresa a Vic.

Un cop a l'altre banda, tombem a la dreta i ens enfilem per sobre unes margues fins a trobar una pista que ascendeix diagonalment per sota la casa i les restes del castell de Güells. Aquesta es troba en un punt estratègic en la cruïlla de camins de Manresa i Moià cap a Vic. Sota seu s'uneixen la carretera de Tona a Collsuspina amb la de Manresa a Vic. L'actual mas Güells es construí, cap al 1875, amb pedres i elements de l'antiga fortalesa o castell, coneguda des del 1008, que es trobava a uns 75 metres al nord-est del mas actual. Deixem, a l'esquerra, la branca de pista que va cap a la casa i seguim pujant cap a la dreta. Mirant enrere tenim bones vistes sobre les antenes del Castellar, que sobresurten enmig de la boira.



S'acaben els camps i pugem per uns vessants margosos. Més amunt torna a haver-hi roures, pins i ginebres. La pista de terra es va enfilant amb un fort desnivell, que ens porta al cap d'una bona estona a la casa de Coll d'Arnau. Durant tota l'ascensió podrem gaudir d'unes magnífiques vistes sobre la Plana de Vic i Osona sud. Amb un dia com el d'avui en que hi ha boira, obtenim unes imatges espectaculars.

MASIA DE COLL D'ARNAU

Arribats en aquest punt, ja hem fet gairebé la pujada més forta del recorregut. Deixem aquesta casa a la dreta. I seguim pujant. La pujada ara és més suau. Ens anem enfilant per la carena. Una mica més enllà, trobem una bifurcació, per la dreta s'ens ajunta un camí que ve de Boldrons. La vista comença a obrir-se i tenim boniques panoràmiques cap al nord-est, amb el Pirineu força nevat.



Mirant cap al nord-oest, veiem allunyades, dues masies del terme de Collsuspina: el mas Boldrons i el mas Solà.

EL MAS BOLDRONS

Tots dos masos pertanyen al terme de Collsuspina. El mas Boldrons és una masia de dimensions mitjanes orientada a migdia, amb el cos principal rectangular format per planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants.

Continuem endavant per la pista, que continua ascendint suaument. Ens trobem a una altitud de 920 metres. Deixem a la dreta un trencall que prové del mas Boldrons. Poc abans hem deixat el terme de Tona i entrat en el de Collsuspina. Sortim de la zona boscosa i comencen a aparèixer camps i pastures. Tot seguit arribem a Can Regàs.

CAN REGÀS

Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes orientada al sud-est que serveix de segona residència. L'edifici té la teulada a dues vessants. El portal és rectangular i algunes de les seves finestres tenen brancals i llindes de pedra treballada. A la seva esquerra, a poca distància hi ha la font on neix el riu Congost. La panoràmica comença a ser més àmplia. Travessem el Pla de Can Regàs, ocupat pràcticament per camps de conreu amb alguna clapa d'arbres. Al fons comencem a veure l'ermita de Sant Cugat de Gavadons.

Continuem endavant i en acabar-se el Pla de Can Regàs, veiem a mà dreta un parell de petits turons. El que és una mica més gran i una mica més alt, correspon a un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besòs i Llobregat. El Ter neix com a Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les aigües del Llobregat comencen com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més tard Riera de Calders, mentre que el Besòs, s'inicia com a Torrent de Güells, i acaba com el Congost. La geografia fa que les pluges que cauen sobre Collsuspina arribin a llocs ben allunyats: l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.



Tot seguit arribem a un collet on hi ha la cruïlla dels camins de Can Bellver, de Can Regàs i de Fontanelles, als peus de Sant Cugat de Gavadons. Veiem un pal indicador del PR cap a Collsuspina, a l'esquerra i cap a Muntanyola, a la dreta. Creuem la pista i seguim pujant per un corriolet desdibuixat enmig d'una esclarissada roureda. A mida que anem pujant les vistes guanyen amb amplitud i bellesa.

Veiem el majestuós Canigó ben nevat i més propers els cims del Puigsacalm, el Puig Cubell, la Serra de Llancers, la Serra de Curull...

Continuem amb la visió dels grans pics pirinencs. La Serra del Cadí, les Penyes Altes del Moixeró, la Tossa d'Alp, el Puigllançada i més a prop les cases de la urbanització de Fontanelles del terme de Muntanyola. Finalment, amb un darrer esforç, arribem a dalt del Turó de Sant Cugat de Gavadons.

L'ERMITA DE SANT CUGAT DE GAVADONS

A 1.033 metres de altitud, i damunt d'una petita elevació, s'aixeca l'església de Sant Cugat de Gavadons, de dimensions mitjanes i envoltada per masos antics com el mas Miravalls, el mas Naulart, el mas Bellver, etc. És una església romànica que va ser sufragània de l'església de Tona. Actualment pertany al terme municipal de Collsuspina. Aquesta església és d'estil romànic, però conserva importants elements preromànics. Consta d'una sola nau amb transsepte. L'edifici s'ha datat al segle XII.

El campanar d'espadanya de dos ulls, es va transformar en un cos quadrat de gran volum a manera de comunidor. Està descentrat i desproporcionat respecte a la resta de l'edifici, donant més relleu a la seva silueta. En la part posterior d'aquest hi ha una finestra amb arc de ferradura. A la part del presbiteris hi té annexionada una masoveria amb el portal de pedra treballada i datada al 1817. L'església es va modificat durant els segles XVII i XIX afegint-hi dues capelles cobertes amb nervadures de tipus gòtic.

L'altar d'estil neoclàssic popular, del segle XIX, està dedicat a sant Pere Màrtir, i es va refer el 1984. A Sant Cugat es va venerar durant segles aquest sant, advocat contra les tempestes, que ha esdevingut la principal devoció del lloc. L'actual entrada la trobem al cantó de ponent. Al costat sud de l'església hi ha el petit cementiri. La seva situació enlairada la converteix en un bon mirador a 1.033 m.a., encara que el proper Turó de Bellver situat a 1.042 m.a. té una vista més oberta cap al nord.



Cap a ponent de l'ermita i sota el Turó de Bellver hi ha una de les grans masies agràries del terme de Collsuspina: el mas Bellver.

EL MAS BELLVER O BALLVÉ

Està format per un edifici cobert per una teulada a dues vessants i orientat cap a sud-est. És una masia pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Cugat de Gavadons. Va passar a formar part del terme de Collsuspina, junt amb d'altres masies prop de l'església, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1897.

Els amics dels Hostalets no podien escollir un millor lloc per gaudir de l'esmorzar. Aquest en sí mateix ha estat un plaer, l'amabilitat de les persones i la seva companyonia la cosa més important, i les vistes i l'itinerari immillorables. Tot junt fan d'aquesta caminada una de les més agraïdes de totes les que hi participem.

Ens acostem al mirador de Sant Cugat de Gavadons, situat en un extrem de l'esplanada, des d'on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus Orientals. En un dia com avui, en que la boira roman mandrosa a les parts baixes de la Plana, les imatges de les muntanyes surant en aquest mar blanc fan que tingui un atractiu especial.

Després de recuperar les forces hem de re-emprendre la caminada. Agafem de nou la drecera cap a llevant que ens porta a enllaçar amb el camí de la urbanització de Fontanelles. Hem de retornar fins a Can Regàs pel mateix camí que hem seguit a l'anada a Sant Cugat. Aprofitem el fet d'estar encarats cap al sud-est per fotografiar boniques panoràmiques del Cabrerès, el Puig Castellar i el Tagamanent.



Una vegada arribats de nou a Can Regàs, agafem un camí a la dreta, que en poc més d'un parell de minuts ens acosta a la font del Regàs, lloc de naixement dels rius Congost i Besòs.

LA FONT DEL REGÀS - NAIXEMENT DEL RIU CONGOST

El president de la Diputació i l'alcalde de Collsuspina, van inaugurar el dia 7 de juny del 2010 la restauració i nova senyalització de la Font de Can Regàs. S'hi va colocar una placa amb la indicació del naixement del riu Congost. Avui ens ha calgut apartar les branques i els esbarzers per poder veure l'escanyolida font. Sembla imposible que aquest petit rajolí d'aigua doni lloc finalment al Besós. En aquest primer tram el cabal rep el nom de Torrent de Güells, després creix i forma el Congost, per acabar abocant les seves aigües al Besós. És una llàstima l'estat deplorable en que es troba aquest indret.

Continuem i seguim per la pista que descendeix per la vall del Torrent de Güells. La vegetació que anem trobant està formada per un bosc de roure martinenc, amb un sotabosc de boix. Travessem la zona boscosa de les Telledes de l'Oller. Al cap d'una estona la pista es bifurca. El brancal de l'esquerra acaba baixant, en un centenar de metres, a l'alçada del quilòmetre 38 de la carretera de Vic a Collsuspina. Seguim el brancal de la dreta que s'enfila de nou en forta pujada, seguint una pista de desemboscar, pels Llisos i el Racó del Ginebrar fins arribar al Pla del Garet.

Hem deixat el bosc, davant nostre s'estén un pla de conreus força gran. El camí d'enfront travessa els camps i arriba fins la gran masia del Garet de Dalt. Darrere d'ella, i com qui diu al mateix nivell, veiem les antenes de telecomunicacions del Castellar. Ens trobem a uns 926 m.a. De seguida tombem a l'esquerra, direcció a ponent, per sota dels camps i enmig del bosc. Anem baixant fins a situar-nos en una lleixa per sobre la carretera de la Pollosa. En el tram de baixada hem retornat al terme dels Hostalets de Balenyà. A continuació, el camí canvia de direcció i es dirigeix cap al sud a trobar la carretera. Reculem seguint-la uns metres cap al nord-est, fins aproximadament el quilòmetre 37. En aquest punt, la creuem i un cop a l'altre banda agafem un sender, a la dreta, que marxa de nou cap al sud-oest. Ben aviat trobem un nou avituallament amb fruita i aigua.



A continuació el camí travessa un torrent secundari i es converteix en un corriol. Anem avançant per dins un bosc humit, ple de boixos i hepàtiques, per sota la Costa del Garet. Ens acostem a les parets on s'han format unes petites baumes.



Tota la serralada de ponent de la Plana està formada per una capa superior molt fèrtil, amb importants boscos de roures i alzines enmig d'àmplies zones de pastures i de camps de conreu. Per sota d'ella apareix una important massa de roques calcàries que és la que forma aquestes baumes per erosió diferencial. El corriol baixa força dret i acaba enllaçant amb una pista més ampla. La seguim cap a la dreta i de seguida veiem davant nostre, a la dreta de la pista, la Font de l'Abeurada.

LA FONT DE L'ABEURADA

La font es troba en un racó encisador, obac i humit. L'aigua surt abundant per un tub d'alumini i cau en una pica. Aquesta plena a vessar, sobreïx fins al terra. La molsa i les heures ho cobreixen tot. L'espai disposa d'una taula rodona vorejada per un banc circular, tot fet de pedra.

Després de provar l'aigua ben fresca, continuem per la pista en lleugera pujada cap a llevant. Travessem el Sot de l'Home Mort i entrem en la Baga del Puig. Si mirem cap al nord-oest, veiem sobresortir per damunt els arbres el mas del Garet de Dalt.

EL GARET DE DALT

Es tracta de l'antiga casa pairal que hem deixat en el Pla del Garet, situada a uns 940 metres sobre el nivell del mar i a prop del coll de la Pollosa. Es troba en l'únic pas natural que comunica la comarca d'Osona amb el Moianès. Aquesta pairalia aglutina diverses edificacions. L'edifici principal està cobert amb teulada a dues vessants amb un cos formant galeria adossat a la seva part esquerra. És fàcil distingir, des d'aquesta distància, les dues torretes de defensa que ocupen les cantoneres. El mas es va anar fortificant en les diferents guerres de l'època moderna, ja que era un lloc estratègic per la seva visibilitat i proximitat a l’antic camí ral de Manresa. Entre les seves activitats agrícoles i ramaderes, destaca la fabricació de diferents tipus de formatges.

A mida que avancem per la Baga del Puig s'ens obren les vistes cap al nord-est de forma espectacular. Veiem el tram de la caminada que hem fet en passar per Vilageliu. Al seu darrere, ara que la boira s'ha aixecat, podem veure el turó i castell de Tona.

El zoom de la càmera ens permet copsar més clarament l'entorn del mas Vilageliu. Al matí, quan hi hem passat, la boira ens ho ha dificultat. L'arbreda del Torrent de Güells separa, en aquest punt, els termes de Tona i Balenyà. Can Barbat pertany als Hostalets mentre que Vilageliu ho és de Tona. Una mica més endavant arribem a un punt on el camí fa un petit mirador. A mà dreta i enlairat sobre els nostres caps veiem el Mirador del Roc Gros.

EL ROC GROS O ROC DE LA GUÀRDIA

El Roc de la Guàrdia o Roc Gros és un turó de 890 metres d'alçada, i la muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà, com el Puigsagordi ho és de Centelles. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar i el Puigsagordi, els tres pics més importants de la serra de Fontderola. Disposa de dos miradors: el primer, el del Roc Gros, s'orienta cap a Balenyà, Centelles, el Tagamanent i el Matagalls; el segon, el del Pirineo, dirigeix la visual cap a la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Pre-pirineus, els Pirineus i fins i tot, amb permís de la típica boira, arriba a visualitzar les puntes del Canigó i del Puigmal.



Des d'aquest camí, a mitja alçada del Roc Gros, gaudim de tota la plana que s'estén en direcció al Santuari de l'Ajuda. Destaquen dos dels masos pels que passarem en la caminada: El Grau del Racó, a la dreta; i Les Roquetes, més a l'esquerra. Més endavant enllacem amb el camí clàssic de pujada al Roc Gros. El seguim cap a l'esquerra i comencem a baixar. Tot seguit arribem a un tram de via romana. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa.

LA VIA ROMANA DEL ROC GROS

Aquest tram del que encara podem veure restes i observar la col·locació de les pedres, pertanyia a una via secundària que unia, la via del Congost amb la via Republicana, que anava des de Caldes de Montbui a la plana de Vic. Són uns 30 metres de grans pedres ben col·locades fent del camí una calçada. El coneixement del traçat d’aquestes vies ens arriba per dos tipus de documentació: els itineraris, o descripcions literàries romanes dels trajectes, i els mil·liaris, és a dir, les fites que a part d’indicar la distància, informaven dels responsables de la seva construcció. La via del Roc Gros només han pogut ser documentada per diversos mil·liaris i per algunes trobades arqueològiques. A prop de l'església de Sant Miquel de Vilageriu, es va trobar un mil·liari, amb la inscripció malmesa, que va confirmar el traçat d'aquesta via romana.

Finalment acabem de baixar i enllacem amb una pista en força mal estat que ens porta fins el mas El Grau del Racó.

EL GRAU DEL RACÓ

A continuació seguim la pista que marxa en direcció a llevant, tot baixant suaument. Una mica més endavant, arribem a una cruïlla situada en una zona de margues blaves a la Serra dels Morts. En aquest punt i a l'ombra d'unes alzines ens espera el quart avituallament.



Després de refrescar-nos reiniciem la caminada marxant per la pista que segueix en direcció nord. El camí va baixant entre camps de conreu. Al cap de poc passem a tocar del mas de Les Roquetes, que revoltem per la banda esquerra.

Darrere nostra la imatge del Roc Gros, ens acompanyarà durant tot el camí. El recorregut entra en una zona boscosa. Una mica més endavant deixem a l'esquerra el trencall que porta als Serveis Mediambientals i Territorials de la Casanova de la Font.

LA CASANOVA DE LA FONT

Aquest darrer tram de la caminada omple els sentits d'olors, colors i formes. Els camps d'un verd intens, ens envolten mentre les espigues tot just comencem a despuntar. Al fons a l'horitzó, les muntanyes s'enfosqueixen per les nuvolades que amenacen pluja. La silueta del Turó del Tagamanent es retalla separada del Pla de la Calma. Al darrere nostre, el Puig del Castellar amb les seves antenes i el Roc Gros continuen assolellats.



Després de passar un petit bosquet, deixem a l'esquerra la masia de la Casanova del Soler i comencem a apropar-nos al Santuari de l'Ajuda.

Envoltat per la verdor dels camps, el petit nucli de l'Ajuda ens espera. Els masos de Cal Teixidor, el Verdeguer i Cal Estevenell fan companyia al Santuari. Per uns instants travessem el camí de Centelles a l'Ajuda, i ens acostem a la Creu de Terme que presideix per aquesta banda l'arribada al santuari.

LA CREU DE TERME DE L'AJUDA

És una creu de terme d'època barroca, formada per tres bases de pedra amb secció octogonal, que van disminuint proporcionalment a mida que prenen alçada. Una petita columna sosté la barra de pedra damunt la qual hi trobem la creu amb motius religiosos. Aquesta creu de terme va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons consta en la inscripció que hi ha al fust, però és possible que en substituís una altra de més antiga. La creu presenta per una banda una imatge de Jesucrist i per l’altra, una de la Verge Maria. Una llegenda, si més no curiosa, explica que unes nenes, mentre jugaven, van trencar les cames del Crist, es diu que això va provocar que Déu les castigués amb el mateix mal.

EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'AJUDA

El Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, segurament edificat al segle IX, va ser el nucli parroquial de Balenyà fins a l’edat moderna. Actualment se li dóna el nom de Santuari de la Verge de l’Ajuda ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L’edifici es va consagrar l’any 1083. És un compendi de diferents estils, que van des del romànic llombard fins al barroc. Té una estructura de planta rectangular amb quatre capelles a banda i banda. La volta és de creueria. Conserva una bona part dels murs aixecats i del campanar, en el que s'hi va afegir un nou pis al segle XV. El portal és de gust renaixentista. El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d’una epidèmia de pesta.

Retornem al camí de Centelles a l'Ajuda i el seguim cap a l'esquerra, en direcció sud. Sense dexar el camí principal passem per davant de Can Ramonet i després de Can Bolet. En aquesta casa fotografiem un porc vietnamita que veiem al seu jardí.

Anem baixant i al cap de poc arribem de nou davant el cementiri dels Hostalets de Balenyà. A partir d'aquí tant sols ens cal seguir el mateix recorregut que hem fet al matí en començar la caminada.



Quan arribem al control final, i com ja és tradicional, som obsequiats amb un parell de fuets produïts a la zona dels Hostalets. Felicitant als organitzadors per la bonica caminada que ens han preparat, donem per finalitzada la caminada d'aquest any.

23ª CAMINADA POPULAR DELS HOSTALETS DE BALENYÀ 2012