Distància recorreguda: 14,68 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 385 metres, baixant: 385 metres.
Altitud mínima: 491 metres, màxima: 663 metres.
Temps total: 3 hores i 41 minuts.
Ens trobem al davant la plaça del Restaurant el Roquet, a la zona de les piscines de Tavèrnoles.
Iniciem la caminada seguint el carrer Pirineu cap al nord, fins a deixar les cases. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta. Passem entre mig dels camps veient a mà esquerra i enlairada la Casa Nova del Pujol. Al cap de ben poc arribem al mas de Can Ton Xic.
CAN TON XIC
Passem pel costat d'aquesta edificació més moderna i sense cap detall a destacar. A partir d'aquí trobem senyals del GR 210, el Camí Vora Ter, que va de Sau a Montesquiu. Arribem a una bifurcació i seguim cap a la dreta, en baixada. Al cap de poc ens trobem en una zona boscosa. Per la dreta se'ns ajunta un camí que ve de Can Benerigues. En aquest punt hi ha un pal indicador de camins. Comencem a veure els senyals del PR C-40, el sender que va de Vic a Sant Pere de Casserres.
Seguim el camí cap a l'esquerra per la Obaga de Benerigues. Més endavant arribem a una petita esplanada amb un pal indicador de camins.
Pel sender de davant nostre continua el GR 210 o Camí Vora Ter, fins al Pantà de Sau. El sender de la dreta, s'enfila i comparteix recorregut amb el GR 151, el sender dels Camins del Bisbe i Abat Oliva en el tram de Folgueroles a Sant Pere de Casserres; i el PR-C 40, el sender de Vic a Sant Pere de Casserres. Nosaltres seguim els senyals del GR 210. Anem avançant per un bosc frondós i humit, en el que abunden els boixos. Al cap d'una estona passem pel Coll de Passarella a 537 metres d'altitud.
En aquest punt s'ens ajunten, per la dreta, de nou el GR 151 i el PR-C 40. Tots tres itineraris continuem junts cap a llevant. Deixem a l'esquerra el trencall que porta a la masia de La Passarella i continuem endavant per la pista. No gaire més enllà, l'abandonem i agafem un corriol a mà esquerra, que seguint les marques dels GR i PR comença baixant cap al Ter. En aquest tram, de tant en tant, i entre els arbres podem veure un dels meandres que fa el Ter en aquesta zona. En apropar-nos al Puig de Te enllacem amb una pista. La seguim cap a la dreta en pujada, tot deixant definitivament els senyals dels dos GR i PR que continuen el seu camí de front. En arribar a dalt de la pujada s'ens ajunta per la dreta la pista que havíem deixat anteriorment. Estem recorrent el Bosc de Sant Feliuet en ple Espai d'Interès Natural de Savassona i de les Guilleries-Savassona. Seguim la pista cap a la dreta revoltant per sota el Pla de Sant Feliuet.
L'ERMITA DE SANT FELIUET DE SAVASSONA
A la part nord del coll de Savassona s'aixeca un turó de grans roques en el que hi ha la capella de Sant Feliuet de Savassona, anomenada en època medieval Sant Feliu de la Roca. Sant Feliuet és un magnífic mirador de Savassona i també de la Vall del Ter. L'església està situada en un indret d'extraordinari interès arqueològic, envoltada de tombes antropomorfes i una cisterna tallada a la roca. Les restes d'un poblat ibèric es troben entre les separacions de les grans roques que formen la plataforma superior del turó, ja que els habitatges aprofitaven el buit de les pedres i el cobrien amb bigues. L'església és d'una sola nau, orientada de llevant a ponent i amb l'absis rectangular. Disposa de dos portals, un al mur de migdia, i un altre a ponent de construcció posterior, adovellat i amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle a la dovella central. Està coronat per un campanar d'espadanya, en el qual s'obren dos grans finestrals d'arc de mig punt sense campanes. Al seu voltant hi ha un conjunt de tombes antropomòrfiques situades sobre el sòl de pedra de l'absis preromànic. Estan esculpides damunt un gres de color grisós que és el sòl que constitueix el cingle.
Ben aviat i després de fer una ziga-zaga, arribem al primer avituallament, situat molt a prop de la carretera de Tavèrnoles al Parador de Sau.
Reemprenem la caminada i de seguida arribem a la carretera BV-5213 de Tavèrnoles al Parador de Sau molt a prop de Sant Pere de Savassona, un bonic conjunt d'església, castell i cases visible cap a ponent. Creuem la carretera i continuem per la pista de l'altra banda fent una curta pujada. Arribem a una pista transversal, la caminada segueix aquesta pista per l'esquerra cap al sud-oest. Nosaltres ens acostem a veure el conjunt de Savassona que queda molt proper.
L'ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SAVASSONA O DE TAVÈRNOLES
L'antiga església parroquial de Sant Pere de Savassona, sufragània de la de Tavèrnoles, està situada als peus del castell de Savassona a la banda de llevant, a uns 620 metres d'altitud. Va ser edificada cap el 1060 pels vescomtes de Cardona, senyors superiors del domini de Savassona, que el 1086 la lliuraren a la catedral de Vic. És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est decorat a l'exterior amb arcuacions cegues i lesenes. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular, mancant la de la part contrària o de migdia, ja que sembla que s'hi volia fer un campanar o un cos d'edificació que no s'arribà a acabar. Al segle XVII se sobrealçà la teulada, respectant la primitiva volta, i es va construir un portal nou a la banda de ponent coronat per un òcul central i un campanar de cadireta de dos ulls, en substitució del de la part de migdia, que donava al cementiri actual.
Exteriorment presenta decoracions faixades amb lesenes i arcuacions de tres i quatre arquets que abans es trobaven a sota el voladís però d'ençà de l'alçament de la nau queden a mig mur. Restaurada modernament, conserva la proporció i la bellesa dels edificis romànics del segle XI, dins la modalitat constructiva dels Cardona.
LA MASOVERIA DEL CASTELL DE SAVASSONA
La Masoveria del mas del Castell, és de planta rectangular i es troba assentada sobre el desnivell del terreny en direcció oest-est. Està formada per dos cossos de diferent alçada. El que correspon a la façana és cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a aquesta. El cos posterior és cobert a una sola i vessa les aigües a migdia. La façana, al nord, presenta un portal rectangular que dóna accés al primer pis i diverses finestres amb ampits. Al damunt hi ha una lliça de pedra amb un mur que la tanca i s'uneix a la façana de llevant, la qual té un portal d'arc rebaixat de pedra, que dóna accés a les dependències destinades a les tasques agrícoles i s'uneixen als murs del castell. Està coberta amb teules i bigues de fusta.EL CASTELL DE SAVASSONA
El castell de Savassona està situat estratègicament sobre una roca prop del coll del mateix nom, en el límit de la Plana de Vic amb les Guilleries. Té l'aspecte d'un gran casal residencial, ja que a diferència de la majoria de castells, que eren solament un punt fortificat, aquest va ser sempre residència de la família baronial dels Savassona, que hi va viure permanentment fins al voltant del 1820. Va ser molt renovat a partir del 1590; les obres es van acabar cap el 1640 i es van completar al començament del segle XVIII pels Ferrer i Brossa, que col·locaren el seu escut i un bust de marbre a la façana. Saquejat i incendiat durant la invasió napoleònica, va ser restaurat poc després i encara es van fer noves obres a principis del segle XX. Té uns murs de defensa i una torre d'angle al davant, i una capella prop de la porta d'entrada construïda cap el 1640.
LA CAPELLA I LA TORRE DE DEFENSA DEL CASTELL DE SAVASSONA
La capella es troba adossada al mur de migdia de la façana del castell. És de planta rectangular i d'una sola nau. La façana està orientada a llevant i presenta un portal rectangular al qual s'accedeix a través d'uns graons. Damunt el portal hi ha una gran finestra amb un escut a sobre, el capcer és triangular i coronat per un petit campanar d'espadanya d'una sola finestra i sense campana. La Torre de defensa està situada a l'angle nord de la muralla. És una torre d'angle i tanca el mur per la part nord. La seva forma és arrodonida i s'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra. Retornem a la pista que seguíem i ens dirigim recte cap al sud. Més endavant deixem a la dreta un altre accés al Castell de Savassona. La pista s'endinsa planerament per dins d'un agradable bosc. De tant en tant creuem algun camp de conreu i posteriorment comencem a pujar lleugerament. Més endavant passem per la masia de Les punxes.
LES PUNXES
És una masia de planta basilical formada per tres cossos. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes i és el que dóna aquesta imatge a la casa. La porta situada al centre de la façana es troba orientada a migdia, és rectangular i té una finestra a cada cos lateral. Al pis es reparteixen simètricament, una a cada cos, tres finestres. A les golfes i centrada hi veiem una altra finestra. A la resta de l'edifici hi han diverses obertures, totes elles motllurades. Cal remarcar també que els ràfecs estan formats per lloses de pedra. Les parts de tramuntana, llevant i ponent estan envoltades per coberts i dependències agrícoles de construcció més recent. La teulada, al cos central te dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, mentre que als demés cossos, la façana té un únic vessant.
Continuem endavant i arribem al Pla de Les Punxes on hi ha una cruïlla de camins. Agafem el camí de la dreta i anem descendint a poc a poc cap a ponent. Més endavant arribem de nou a una altra cruïlla i continuem per la dreta. Entrem a la Baga del Compòsit i al cap de poc ens trobem davant la masia del mateix nom.
EL COMPÒSIT
És un edifici de planta rectangular, amb baixos i dos pisos, la seva coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Hi ha dos cossos annexos. El cos de la dreta, d’una planta, sembla un garatge i el de l’esquerra, amb una alçada de dues plantes, té la porta i una finestra de grans dimensions a la planta baixa. A la casa, una tanca al front delimita l’espai d’un jardí. A la planta baixa, hi ha centrada la porta que està coberta per una petita teulada feta amb teula àrab. Al costat de la porta, fet de petites rajoles, hi ha el nom antic de la masia "Can Pericas". Les obertures de la planta baixa i el primer pis estan voltades de maons, molt ben col·locats, no així les finestres del segon pis, que són de factura més simple. Aquesta diferència pot ésser indicatiu d’una més recent construcció d’aquesta planta.
A mida que anem baixant ens anem acostant a la riera de Tavèrnoles, que ens queda a mà esquerra. Entrem en el Pla dels Foquers i creuem la riera. Al cap de poc apareix al davant nostre la masia d'Els Foquers.
ELS FOQUERS, FUQUÈS O FOLQUERS
Ens trobem davant l'antic mas Folquers, convertit segons la pronúncia local en Foqués. Actualment és una masoveria que forma part de la propietat del Banús. És una masia de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants a la part nord i amb el carener paral·lel a la façana, situada a llevant.
A la part sud es forma un altre cos, que disposa d'uns porxos i està cobert amb una teulada d'una sola vessant. L'edifici consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular datat al 1783 i tres portes més, totes amb marc de pedra excepte una, que el té de maó. A migdia i a la planta baixa hi ha un espai tancat, a sobre d'ell, al primer pis, destaquen uns porxos amb pilars quadrangulars i un rellotge de sol.
Davant mateix de la masia d'Els Foquers, comencen unes escales de pedra que pugen fins a la carena. Les agafem i comencem a pujar-les.
LES ESCALES D'ELS FOQUERS
El desnivell és de quasi 50 metres que salvem amb l'ajuda d'uns 250 graons. La pujada correspon bàsicament al tram inicial.En arribar a dalt la carena, travessem per un bosc d'alzines deixant el terme de Tavèrnoles i entrant en el de Folgueroles. A continuació enllacem amb la pista que porta fins la masia El Pou. Nosaltres la creuem i arribem davant d'un gran camp de conreu. En front nostre veiem l'ermita de La Damunt.
Travessem el camp per un sender ben format i arribem a l'espai de l'ermita de la Mare de Déu de La Damunt, per la banda del jardí. Aquest jardí (plantar el 1990 pels Amics de Verdaguer, en el seu 25º aniversari) anomenat Brins d'Espígol, que és el títol d'un llibre herbari del poeta. En el florilegi que porta el mateix nom, Verdaguer va cantar a 29 plantes, les mateixes que trobem en aquest jardí i que duen el nom gravat en una rajola de ceràmica. Una mena de bústia que hi ha al fons del jardí conté el llibre Brins d'Espígol, on podem llegir el poema que correspon a cada planta.
L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA DAMUNT
Les primeres noticies documentades de l’ermita daten del segle XIII. Fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. La Damunt és un dels llocs verdaguerians més destacats. Aquí venia de petit el poeta, acompanyant la seva mare, i aquí tornava ja vell, quan les penes l’aclaparaven.
Aquesta capella datada de mitjans del segle XVII, forma part de la ruta verdagueriana de Folgueroles i es troba situada al nord-est del poble. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Està orientada de llevant a ponent. A la part nord s’hi adossa un cos de planta rectangular cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la nau. La façana és llisa i està coronada per un campanar-torre d'espadanya al cim del qual conserva només una campana. Al damunt seu hi ha una bola de pedra i un penell. El portal és d'arc de mig punt amb un trencaaigües motllurat que descansa sobre us pilars rectangulars. Al damunt i a la torre s'hi obren dues finestres d'esqueixada.
A la part d'esquerra de la nau s'hi adossa una capella. L'interior, després de la restauració, és molt auster.
Continuem una mica més endavant, fins a trobar l'esplanada escollida per donar-nos l'esmorzar.
Una vegada ens hem ben omplert i hem xerrat una mica amb els companys, retornem uns metres enrere i agafen una pista que surt a mà esquerra, cap a ponent. Ara el paisatge ha canviat, hem deixat enrere la zona més muntanyosa i obaga, plena de boscos i vegetació més humida, i hem entrat a la Plana, una gran extensió de camps, ben verds en aquest moment, amb grans i senyorials masies, i tot envoltat per muntanyes.
Una mica més endavant arribem a la carretera de Folgueroles a Tavèrnoles. La creuem i seguim de front fins al proper trencall, al peu d'un gran arbre, que agafem cap a la dreta.
Avancem molt planerament cap al nord-oest enmig dels camps. Aprofitant l'avantatja que ofereixen les càmeres fotogràfiques, obtenim imatges de les properes muntanyes de ponent i del nord.
A continuació deixem a mà esquerra la Pedrera del Godaiol i avancem una mica més fins arribar a la masia del mateix nom.
EL GODAYOL, GODAIOL O GUDIOL
El Godayol és una masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Disposa de dos portals d'accés. Un està a nivell del primer pis, al qual s'accedeix mitjançant una palanca construïda amb grosses lloses de pedra. És a la part de migdia i és rectangular. A la seva part esquerra s'obren unes galeries d'arc rebaixat, la de la planta es troba, en part, tapiada. L'altre portal és a la façana de llevant, on hi ha la lliça o pati. El portal és adovellat. Cal remarcar alguns sobrearcs damunt les finestres i fins i tot algunes llindes posades sobre d'altres. Això indicaria l'existència d'una reforma important. En un dels angles del pati o llisa, hi ha una bola decorativa sobre un pedestal amb la inscripció de la data de construcció: 23 de maig de 1682. La masia pertany al mas Can Serrabou del terme de Tavèrnoles. Al segle XVIII hi va viure la nissaga dels escultors Pujol.
Seguim la caminada per la pista en direcció nord. A les vistes cap a ponent ara hi podem afegir les de la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
Continuem endavant i arribem a una cruïlla, just on hi han les instal·lacions de la granja de porcs PORCVIC, S.A., en el límit entre els termes de Folgueroles i Tavèrnoles. Des d'aquest punt fem una fotografia de la part llevantina, amb el massís del Montseny al fons.
Seguim la pista cap a l'esquerra, pel costat sud dels edificis de la granja. Arribem a una altra bifurcació, tombem cap a la dreta i retornem al terme de Tavèrnoles. Avancem cap al nord vorejant la granja. Deixem a mà dreta un altre accés a PORCVIC, S.A. i ens decantem cap a ponent. Estem entrant en l'immens Pla del Banús. De nou les vistes cap als quatre punts cardinals són extraordinàries.
Les panoràmiques cap a llevant ens porten a contemplar les siluetes de les muntanyes de Cabrera. Es distingeixen el Santuari de Cabrera, el Pla d'Aiats, el Montcalm, el Puig del Bac...
Cap al nord veiem, en primer terme, el gran casal de Can Serrabou per on hem de passar i al fons les Serres de Bellmunt, Curull, el Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont. Cap a ponent la propera capella de Sant Jordi de Puigseslloses, i al fons, al seu darrere, l'església de Sant Sebastià i les masies del Botei i Soler Botei damunt mateix de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Continuem i de nou arribem a una bifurcació de camins. A la cruïlla hi tenim un pal indicador. Des d'aquest punt, i amb el teleobjectiu de la càmera, obtenim una imatge del gran casal del Banús que dóna nom al pla en el que ens trobem.
MAS EL BANÚS
És un gran edifici de planta rectangular, amb una torrella central, construït al segle XVII per mestres de cases gascons. Destaca per la seva arquitectura i importància històrica. Actualment és una residència-casa de pagès. La seva coberta és a quatre vessants i disposa d'una llanterna a la part central de l'edificació. La façana es troba situada a migdia mirant cap el serrat del Banús. Presenta un gran portal adovellat a la planta, un de rectangular i diverses finestres. A la part esquerra del primer pis s'obren quatre grans arcades d'arc rebaixat que s'aguanten sobre pilars quadrangulars, una finestra central amb l'ampit motllurat i a la part dreta un balcó, al segon pis s'obren finestres més petites. A tramuntana sobresurt un terrat al qual s'hi accedeix des del primer pis, presenta una barana de ferro i els pilars són de pedra. Els angles de tota l'edificació i les obertures, estan reforçats i emmarcades per carreus ben treballats de gres de color verdós. A la coberta s'hi han utilitzat teules del tipus àrab i els ràfecs presenten unes decoracions aconseguides amb les teules distribuïdes de forma graonada.
A continuació girem a l'esquerra cap a ponent, fins a arribar a una nova cruïlla on hi han els hangars d'un camp de vol. Des d'aquí ens trobem molt a prop de la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
LA CAPELLA DE SANT JORDI PUIGSESLLOSES
Es tracta d'una capella situada a dalt d'un turó de margues blavoses. Presenta la planta de forma rectangular, la coberta a dues vessants i un petit absis semicircular i una mica allargat. A la part de tramuntana i adossat a la nau hi ha el campanar de planta quadrada. És de remarcar el dolmen, situat i gairebé adossat, a la part dreta de la façana, del qual resten encara tres lloses dretes i una de mig ajaguda. Va ser erigida l'any 1477 i reformada i ampliada l'any 1883. Les formes arquitectòniques són de tipus rural i el seu valor històric rau en que hi va cantar la primera missa Mossèn Cinto Verdaguer a l'any 1870.
Ara toca canviar de direcció, davant mateix de l'hangar agafem el camí de la dreta que marxa cap al nord i segueix paral·lel la pista d'enlairament. Més endavant veiem a mà esquerra el mas d'El Puigsec Nou. A continuació arribem a Can Massans i girem a la dreta per, en lleugera pujada, acostar-nos a la carretera de Tavèrnoles al Pantà de Sau. La creuem i seguim de front cap al nord-est.
De nou les vistes a la Serra de Curull i el Puigsacalm són extraordinàries. La boirina, ara més tènue, ens permet distingir els seus principals cims. Continuem endavant i després de passar una petita arbreda, arribem a un altre dels masos importants de Tavèrnoles: el conjunt de Can Serrabou.
CAN SERRABOU
És una típica masia de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana actual, orientada cap a migdia. Des d'aquesta part, observem que està constituïda per dues vivendes, la de la dreta destinada a masoveria i la de l'esquerra als propietaris. La primera presenta un gros portal d'entrada amb un escut a la llinda que representa el cognom de la casa, dos bous serrant; la segona forma tres pisos amb galeries porxades amb arcs rebaixats. A llevant la casa presenta una façana amb quatre balcons, un portal d'entrada i una garita de defensa a l'angle nord-est. A la part posterior hi ha un ampli jardí amb grans arbres, accessible des del primer pis de la casa. Presenta la tipologia d'una masia clàssica del segle XVIII.
Deixem aquest bonic conjunt i marxem per la pista cap al nord. A la banda esquerra i vorejada d'alts verns, veiem una gran bassa d'aigua. Una mica més endavant, deixem la pista i tombem a la dreta pel mig d'un gran pla de pastures. Anem seguint la traça d'un sender sobre la verda herba. Bones vistes vers el Puigsacalm i voltants.
Estem recorrent els Canals de Vilardell, una gran extensió de pastures al nord de Can Serrabou. Hem anat recuperant la direcció de la marxa cap a ponent. Aixó ens deixa veure, allunyat i a mà dreta, de nou el mas de Can Serrabou.
Arribem a un petit turó de margues blaves, coronat per uns quants pins. Aleshores el sender va girant i es decanta cap al nord-est, mica en mica anem deixant la plana i entrem en zona més boscosa. A la nostra dreta deixem una bassa d'aigua.
Estem fent el darrer tram de la caminada. El bosc és molt esclarissat i el camí planeja molt suaument. Aviat deixarem de veure les vistes de les muntanyes de Cabrera.
Enllacem amb una pista que prove de Les Cametes, i la seguim cap a la dreta. Anem baixant i arribem a El Pendís, una masia de construcció moderna. Continuem cap a l'esquerra, en direcció a llevant. Més endavant creuem el Torrent de Tavèrnoles i ens enfilem per l'altre cantó fins a trobar de nou les cases de la zona de Les Piscines. Ara tant sols ens queda seguir el carrer Pirineu cap a la dreta, per arribar al punt d'inici i final de la caminada.
L'amic Ricard ha aprofitat la proximitat del poble, per anar a fotografiar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic.
L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE TAVÈRNOLES
L'església, documentada des de l'any 981, es trobava dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data del 1070. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici va ser modificat durant els segles XVII i XVIII, obrint-hi dues capelles laterals, canviant el portal de lloc, fent-hi un portal nou i sobrealçant la teulada. Una restauració feta els anys seixanta per la Diputació de Barcelona va suprimir aquestes reformes deixant només les capelles laterals.
És una bonica construcció i un bon exemple de l'arquitectura llombarda. Té una sola nau amb l'absis semicirculars a l'est, un campanar de torre al costat sud, i a la banda nord, dues capelles adossades. L'absis està decorat per un fris de finestres cegues que formen sèries de cinc entre les lesenes. La mateixa decoració s'estén pels murs laterals de la nau, però en aquest cas estan coronats per un fris de dents de serra. L'absis té, a més, tres finestres de doble esqueixada que, amb d'altres distribuïdes als costats de la nau, completen la il·luminació de l'edifici.
Adossat a la façana del sud, prop de l'antiga porta tapiada, hi ha el campanar. Té planta quadrada i dos pisos d'alçada, construïts sobre un alt sòcol que arriba fins al ràfec de la nau. El sòcol no té ornamentació però s'hi veu alguna espitllera. El segon pis i el tercer estan coronats per un fris de dents de serra i tenen finestres biforades separades per una petita columna amb capitell en forma de mènsula, que queden emmarcades per tres arcuacions cegues entre lesenes. Internament, la part superior del campanar és coberta per una volta. No hi ha escala, de manera que s'hi accedeix per la coberta de teules de la nau. La coberta del campanar i la de l'absis estan fetes amb lloses.
A l'oest trobem la porta actual, barroca. A sobre d'ella hi ha esculpida una inscripció llatina que fa referència al martiri de Sant Esteve: "Stephanus vidit caelos apertos, vidit et introivit: Beatus homo cui caeli patebat" (Esteve va veure els cels oberts, ho va veure i va entrar. Feliç l'home a qui els cels es van obrir).
L'interior de l'edifici és molt auster, destaquen els diferents tipus de coberta: la de la nau és de volta de canó, la de la capella lateral propera al presbiteri és de quatre punts i la de l'altre capella, de canó amb falses llunetes. A l'oest hi ha un cor que és relativament modern.
2 comentaris :
Un reportatge molt detallat i bonic de la ruta.
Moltes gràcies per la vostra participació a la XII Caminada de Primavera de Tavèrnoles. Ens veiem a la propera!
Organització Caminada de Primavera.
el tio que fa las fotos es genial merci
Publica un comentari a l'entrada