XXIIª CAMINADA POPULAR DE MONISTROL DE CALDERS 2012

Satèl·lit    Topogràfic    Diapositives

Distància recorreguda: 15,78 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 695 metres, baixant: 695 metres.
Altitud mínima: 379 metres, màxima: 644 metres.
Temps total: 4 hores i 30 minuts.

Un any més ens trobem a la Plaça de l'església de Monistrol de Calders, on ens espera un cafè amb llet ben calent i les inscripcions de la caminada.

Inscripcions davant l'església de Sant Feliu de Monistrol de CaldersUn munt d'amics esperant el moment de la sortida

Sortim en direcció cap al nord, travessant la riera de Sant Joan pel Pont del Rector. Seguim pel carrer del Call i passem per la zona del Collet al costat del Parc del Serrat.

L'església de Sant Feliu des del Pont del RectorL'Església de Sant Feliu apareix ja documentada el 1105, però la construcció actual és obra bàsicament del segle XVIII. És d'estil barroc i els elements més destacats del conjunt són l'absis romànic, la façana i el campanar. Aquest està edificat sobre la nau de la dreta i a dalt de tot hi té una balustrada amb una coronació típica de l'època barroca.

A continuació girem a l'esquerra fins a sortir a la carretera de Sabadell. Seguim per la dreta creuant el Pont del Collet.

EL PONT DEL COLLET

El Pont del ColletAquest està situat a la sortida nord-oest del poble de Monistrol de Calders, damunt de la riera Golarda, i a uns cinquanta metres a llevant d'on s'uneixen La Golarda i la riera de Sant Joan per formar el riu Calders. Deu el seu nom al lloc on es troba, conegut com a Collet.

En sortir del pont tombem a la dreta pel mig dels Horts dels Pins.

ELS HORTS DELS PINS

Els Horts dels PinsTambé coneguts com a Horts dels Pins de la Païssa, són un conjunt d'horts la major part encara utilitzats que estan situats a la dreta de La Golarda i del Calders (aquest riu es forma just a migdia de la meitat occidental d'aquests horts), a banda i banda de la carretera B-124 i del Pont del Collet, al peu del Camí de la Païssa.

Ens enfilem una mica cap a La Serreta, i tot seguit planegem cap a la dreta, per sobre un gran meandre de la riera Golarda, en direcció als Rocs de l’Estalviada de la Païssa. Una mica més endavant, i a l'esquerra del camí, descobrim una barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DEL PLA DE CARDONA

Barraca de vinya del Pla de CardonaDetall de la porta d'entrada amb la llinda plana

És una construcció de planta circular amb la llinda plana, força ben conservada excepte per un petit enderroc en la part exterior. Hem de tenir en compte que la vinya i les oliveres foren força abundants en el paisatge agrícola del terme, el que explica la gran abundància de barraques que es poden trobar. Es té notícia que el 1782 s'hi feien 1.500 càrregues de vi i unes 300 d'oli.
El camí canvia de direcció i es dirigeix cap al nord. A la nostra dreta, al fons de la vall, veiem la resclosa del Pla de Cardona o de la Païssa. Un embassament creat per una petita presa d'obra a la riera Golarda. Ens diuen que va ser construïda al segle XX per tal de dur aigua als Horts dels Pins, després dels quals l'aigua sobrant es reintegrava al riu Calders. Popularment, es coneix amb el nom de "les dutxes" perquè tenen l'alçada justa d'una persona sota els saltants d'aigua que forma. Anem avançant del Camí del Trull fins arribar a una bifurcació. Aleshores el deixem i girem a l'esquerra pel Camí de la Païssa. Al cap de poc l'abandonem per agafar un corriol a la dreta que, enfilant-se una mica va a sortir a uns camps.

Seguint el Camí del TrullMés endavant passem per la zona del Trull, també coneguda com a Vinya del Faci, on antigament hi havia hagut un molí d'oli. No es conserva res del molí, ni del pont pel qual el camí que creuava aquest indret travessava la Golarda. Anem avançant pel cantó dret de la riera Golarda fins arribar als Gorgs Blaus.

ELS GORGS BLAUS

Els Gorgs Blaus a la riera GolardaUn dels paisatges de Monistrol més interessants, el constitueixen els diversos gorgs que forma la riera Golarda en travessar un banc de conglomerats de tons blavosos. Aquests gorgs, són conseqüència de la necessitat que té la riera de salvar el considerable desnivell que hi ha des de Moià a Monistrol.

Els conglomerats blavosos que donen nom als Gorgs BlausLes altes parets de conglomerats blavosos per un circula la Golarda

La combinació de la riera amb bancs de roca d'unes dimensions espectaculars ha donat lloc a aquest paratge dels Gorgs Blaus. La riera ha anat esculpint la roca de conglomerat, arrodonint les seves formes, excavant petites balmes i formant tot un seguit d’olles o gorgs.

Impressionant gorg enmig dels conglomerats a la zona dels Gorgs BlausEn aquest punt una peça immensa de conglomerat blavós ha format un gorg profund, que ha estat modelat pel curs de l'aigua amb formes capricioses. A la banda de llevant es forma un penya-segat d’uns quaranta metres d’alçada, mentre que a la part més septentrional s’hi poden observar unes olles de formes sinuoses per on circula el corrent en forma de remolí.

La Golarda al seu pas pels Gorgs BlausLa riera Golarda travessant els conglomerats blaus

La gent del poble ha explicat sempre que els gorgs són fondos i perillosos, que hi ha xucladors que estiren els banyistes que si atreveixen fins a ofegar-los. No fa gaires anys encara era un lloc molt apreciat pels banyistes, tant del poble com de fora. Eren el lloc preferit de molta canalla de la zona que s’hi banyaven en aquells temps en que no hi havia piscines. Ens hi hem acostat, com qui diu, fins a tocar l'aigua. Hem observat que actualment, les seves aigües, tenen un fort color verd com a conseqüència del seu alt grau d'eutrofització. Malgrat això, conserva tot el seu encant paisatgístic.

Després d’admirar el magnífic rocam dels Gorgs Blaus, ens enfilem de nou per sobre la riera. Entrem en un bosc de pins esclarissats i de cop i volta veiem, a mà esquerra, una barraca de vinya amb una taula i bancs de pedra natural al seu davant.

LA BARRACA DE VINYA DEL CUELL

Barraca de vinya del CuellBarraca de vinya del Cuell

És una barraca que es troba en un estat de conservació perfecte. La seva planta és circular i la llinda plana. La volta està coberta amb pedruscall i terra en la que s'hi deixa créixer l'herba i la vegetació, per d'aquesta manera poder evitar la seva erosió.
Continuem la caminada tot planejant per dins d'aquest bosc i ben aviat arribem al primer avituallament. Aquest està situat molt a prop de la Palanca de la Coma, que queda a la nostra dreta, a la confluència de la riera de l'Om i La Golarda.

El primer avituallament amb xocolata calentaEn aquest control ens han donat una molt bona xocolata calenta. Amb la xocolata ja a la panxa comencem la pujada cap a ponent, allunyant-nos de la riera. Arribem a la Pedrera d’en Jornet.

LA PEDRERA DEL JORNET

Cartell a la Pedrera del JornetTambé coneguda com la Pedrera de la Païssa o Pedrera dels Gorgs Blaus, és una antiga explotació d'extracció de pedra per a la construcció. Actualment només serveix per a l'extracció de terra i grava, bàsicament degut al descens de la qualitat de la pedra, que va ser la primera activitat de la pedrera. Està situada al nord de la masia de la Païssa, a l'extrem meridional de la Carena del Peter, i damunt i a ponent dels Gorgs Blaus. En aquest punt es separa la caminada curta de la llarga. Nosaltres seguim cap a la dreta, per una ampla pista. Al cap de poc arribem a una bifurcació. Per la dreta la pista continua cap a la masia de La Coma. Tombem pel camí de l'esquerra seguint la pista que va a Vilaterçana. La pista comença a enfilar-se i ens permet gaudir de bones panoràmiques de la masia de La Coma, que ens queda cap a llevant.

LA COMA

La Coma amb la capella de la Mare de Déu del ConsolAquesta masia està situada a prop del límit amb Calders i amb Moià, a la dreta de la riera de la Golarda i a l'esquerra del Torrent de la Baga Cerdana. Es tracta d'una important masia, força gran, de planta quadrada i amb torrelles de defensa en algun dels angles. Va ser erigida el 1590 per Bartomeu Coma. Separada del mas hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol, erigida el 1759. Era una de les masies importants de la seva parròquia, i el seu amo va ser en diversos moments al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII batlle del terme. Va patir una forta decadència a partir del 1.800.

Vista general del mas de La ComaLa Coma amb els hivernacles a primer terme

A mitjans del segle XX va ser adquirida pel seu actual propietari, un jardiner de Barcelona, que hi instal·là un complex de jardineria que incloïa un projecte de línia de ferrocarril per unir la masia amb Monistrol d'uns tres quilòmetres de llargada. Es va arribar a construir l'estació, al costat del mas, i es va començar l'excavació de trinxeres i la instal·lació de vies i canvis d'agulles. S'hi van portar dues locomotores i diversos vagons, procedents del tren de Girona a Sant Feliu de Guíxols, que s'acabava de desmantellar, però el cost de la construcció de la resta del traçat, que havia d'incloure un pont de molta envergadura, va fer desistir el propietari de continuar l'obra. Actualment roman dempeus, tot i que sense teulada, l'estació i uns 300 metres de vies. També resten abandonades les instal·lacions de la jardineria, algunes de les quals no van arribar a entrar mai en funcionament.

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CONSOL

La capella de la Mare de Déu del Consol a prop del mas de La ComaEs tracta d'una petita capella barroca popular d'una sola nau, sense absis, situada al costat nord de la masia de La Coma, una mica enlairada al capdamunt d'una roca que domina el complex de masia i masoveria. Conté unes pintures al fresc fetes a començaments de la segona meitat del segle XX que representen els amos de la masia en aquell moment, així com la majoria de treballadors de la finca, en actitud d'adoració a la Mare de Déu de la Coma.

El camí segueix pujant cap a la Carena del Peter, on hi arriba després de dos revolts molt tancats. Anem trobant els senyals del GR 177, la Ronda del Moianès. Ens trobem a uns 540 metres d'alçada i la panoràmica vers el migdia és excel·lent.

Panoràmica del Montcau des del Camí de Monistrol a VilaterçanaUna mica més endavant, en una corba molt pronunciada, deixem el camí principal, i també els senyals del GR 177, i n'agafem un de desemboscar que surt a l’esquerra. Acabem d'entrar en el terme de Calders. Primer avancem per la banda de ponent de la Carena del Peter per després, entre senders i corriols varis, ens apropem als Solells de Vilaterçana. Al cap de poc i després d'una pujada arribem al punt de l’esmorzar que està situat a prop de les runes d’una barraca de vinya.

BARRACA DE VINYA DELS SOLELLS DE VILATERÇANA

El que queda de la barraca de vinya dels Solells de VilaterçanaPedres amuntegades de la barraca de vinya dels Solells de Vilaterçana

En aquest lloc hi ha preparat l'esmorzar. Trobem pa amb tomàquet amb botifarra negra o blanca, begudes i cafè amb llet.

Esmorzant als Solells de VilaterçanaUna olla plena de botifarresHi aquí tenim les begudesUn cop hem acabat d'esmorzat reemprenem el camí que ara planeja en direcció al nord. Més endavant, deixem el camí i canviem totalment de direcció. Comencem a pujar per dins el bosc encarant-nos clarament cap al sud. Avancem a la vora dels camps de Sant Amanç, que ens queden al cantó dret. Hem tornat de nou al terme de Monistrol. La caminada passa arran d'una cinglera de conglomerats. Des de diferents punts d'ella, es formen uns miradors naturals que ens permeten gaudir d’unes esplèndides vistes de la Vall de la riera Golarda i de Monistrol.

Panoràmica de la vall de La GolardaVista de dues pedreres de Monistrol de CaldersLes pedreres han estat molt importants al llarg de la història pel poble de Monistrol. La pedrera de Coll Girant o pedrera de Pumanyà, actualment està totalment abandonada. Es troba situada al nord-est de la masia de la Païssa i a ponent del lloc on hi ha restes de la masia de Pumanyà, al sud-est de la masia de la Coma. És a l'esquerra de la Golarda i a la dreta del torrent de Colljovà, just al damunt i al nord-est del Coll Girant.

A continuació continuem cap a ponent seguint per sobre aquesta cinglera.

La fita número 7 entre Calders i MonistrolEn aquest tram de la caminada, passem pel costat de dues fites termenals entre els municipis de Calders i Monistrol. La fita número 7, la que veiem a la imatge, se situa a la Rovira de Sant Amanç, en una divisòria d'aigües al marge sud d'un camp. Les seves coordenades UTM ED50 31T són: X: 418424,7 i Y: 4626106,0. La fita número 8, està situada una mica més endavant. La línia de terme reconeguda entre totes dues és la recta compresa entre elles. Les seves coordenades UTM ED50 31T són: X: 418350,8 i Y: 4626100,3.

Panoràmica de Monistrol de Calders amb Sant Llorenç del Munt al fons i la masia de la Païssa en primer termeUna mica més endavant, des d'un altre mirador natural, obtenim una bona panoràmica sobre Monistrol amb la masia de la Païssa en primer terme, i al fons de tot la serra de Sant Llorenç del Munt i el Montcau.

LA PAÏSSA

La Païssa des de les cingleres de sota els Camps de Sant AmançEs tracta d'una important masia, de dimensions molt grans, de planta irregular constituïda per una torre, unes galeries, el cos residencial i diversos annexos. Disposa de capella pròpia, dedicada a Sant Narcís i documentada des del 1629. Aquesta no té un estil ben definit, consta d'una sola nau, petita i rectangular, i no té absis. Al llarg de tota la història ha estat una masia forta i important, d'on havien sortit regidors i batlles del terme.

La caminada torna a entrar en terme de Calders mentre planeja passant per sobre dels Cingles del Vilar. Seguint els camins dels ramats anem baixant fins a creuar el Torrent del Vilà.

Profunda balma al Torrent del VilàProfunda balma al Torrent del Vilà

Al seu dessota, la força de l'aigua, ha creat una profunda balma. Actualment el torrent tant sols porta aigua en dies de molta pluja. L'erosió diferencial entre les roques més dures i les més toves, ha creat aquestes balmes pel retrocés de les corresponents roques de dessota la cornisa rocosa.

Vistes sobre la Colònia Clarassó i el seu entornRevoltem per l'altra banda, seguint per sobre la vall del torrent del Vilà. Mentre avancem podem admirar les vistes sobre la Colònia Clarassó.

LA COLÒNIA CLARASSÓ

La Colònia Clarassó des de les cingleres del VilàMonistrol de Calders havia tingut un segon nucli de població, que arribà a depassar els 100 habitants. Es tractava de la Colònia, oficialment Colònia Clarassó: l'antic Molí de la Païssa, reconvertit en molí tèxtil, després en indústria també tèxtil amb dos blocs de pisos on vivien els treballadors. Els pisos es van abandonar als anys vuitanta del segle XX, i la fàbrica tèxtil, que passà per diverses mans, s'anà esllanguint, i tancà definitivament les portes vers el 2005. Aquesta fàbrica i colònia havia estat fundada per l'empresari Clarasó, barceloní, però que s'establí a temporades a Monistrol de Calders.

Més endavant i després de fer un últim repetjó, arribem a un Serrat on gaudim d’unes vistes del poble de Calders, del Serrat de les Abrines, del Riu Calders,... Un cop admirades les vistes emprenem la baixada per un corriol que, a través del Bac de Sant Amanç, ens deixarà a la llera del Torrent de les Fonts.

El tercer avituallament a la llera del Torrent de les FontsTaronges fresques i sucoses al Torrent de les Fonts

A continuació la caminada segueix la llera del torrent i passa per sota de la carretera de Monistrol a Calders. Sota mateix dels nostres peus s'aixeca un enorme salt, sense aigua per la sequera d'aquesta època de l'any.

EL SALT DEL TORRENT DE LES FONTS

http://3.bp.blogspot.com/-IfiJ-9OaUE4/T5cMAaAornI/AAAAAAAAVfY/DrfQYkWC0Ok/s1600/P4090937a-1.JPGEl Torrent de Les Fonts es precipita en aquest punt, des d'una alçada d'uns 20 metres, i en arribar a baix de tot crea una gorja plena de vegetació verda i humida. El nostre sender recorre la paret nord d'aquest engorjat, a tocar del precipici per sota la carretera. Anem planejant cap a ponent meravellats per la força i el temps que haurà necessitat el torrent per crear aquest espai.

El corriol enlairat sobre el Torrent de Les FontsEnlairats sobre l'estimbat

Arran de les parets anem trobant petites balmes on ens podríem aixoplugar en cas de necessitat.

Uns amics caminaires sota les balmes de les parets de l'engorjat del Torrent de Les FontsEl sender arriba finalment a l'extrem de la cornisa. Davant nostre, mirant cap al sud-oest, s'ens presenten unes boniques vistes de la torre del Castell de Calders.

EL CASTELL DE CALDERS

El Castell de Calders des de la cinglera del Torrent de Les FontsEs troba emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i les possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat.

Vista general de la situació del Castell de CaldersLa torre mestre, part de les muralles i un baluard del castell de Calders

Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. Està documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

A continuació iniciem una forta baixada que ens porta fins a sota mateix del Castell de Calders. Enllacem amb una pista que seguim cap al sud. Més endavant la pista es decanta cap a llevant i marxa paral·lela al riu Calders.

El riu CaldersEl riu CaldersEl riu CaldersAl cap d'una estona, i quan el riu inicia la corba d'un dels seus meandres, deixem la pista que segueix endavant creuant el riu a gual. Nosaltres continuem de front, per sobre unes grans lloses de pedra, riera amunt en sentit contrari a la direcció de l'aigua. Voregem uns grans blocs despresos de la cinglera i gaudim del soroll de l'aigua, la frescor del bosc de ribera i la bona companyia dels amics caminaires. Passem per sota la fàbrica dels Pinsos Pons. Es tracta d'una petita fàbrica d'explotació familiar situada al paratge del Vilar, al costat mateix del límit termenal amb Monistrol de Calders. Es troba damunt una petita plataforma a la dreta del Calders, en un doble meandre del riu, a l'extrem nord-oest del Vilar. Una mica més endavant passem per sota les altes parets dels Cingles del Vilà. Aleshores travessem el riu Calders per una passera habilitada per la organització.

Travessant el riu Calders davant mateix dels Cingles del VilàUn cop a l'altra banda ens enfilem per un estrep de la Serra de Les Abrines. A la nostra esquerra, a l'altre cantó del riu, veiem la Colònia Clarassó. Més endavant passem per sobre la Pedrera del Sala, oficialment Pedrera de Monistrol. És l'única pedrera en explotació d'on s'extreu pedra, ja que l'altra existent al terme, la Pedrera de la Païssa en l'actualitat es dedica a extreure terra i grava. La Pedrera d'en Sala, en canvi, està especialitzada en l'extracció i talla de blocs de pedra. Més endavant arribem a la zona dels Campassos. Aquests són uns amples camps de conreu situats a l'esquerra del Calders, al lloc on hi ha la Resclosa dels Campassos o del Molí de la Païssa. El riu hi forma un meandre en doble angle recte que, en època de fortes pluges, inunda una part dels camps. Hi destaca la Granja Els Campassos. Una mica més endavant, veiem a la dreta i a sota el marge, una barraca de vina.

BARRACA DE VINYA DEL SERRAT DEL GORDI (I)

Barraca de vinya del Serrat del Gordi (I)Detall de l'arc en angle de l'entrada de la barraca del Serrat del Gordi (I)Les lloses que coronen la barraca de vinya del Serrat del Gordi (I)

És una barraca amb la planta semicircular, en forma de ferradura. La llinda de la porta d'entrada està constituïda per dues lloses que formen un arc en angle. Pel cantó oest aprofita com a paret la roca natural, mentre que la porta està situada al cantó nord. Es troba en bastant bon estat de conservació. En el moment de la caminada, les tres pedres que coronen la barraca estan separades, són movibles, i estan obertes permetent el pas de la llum al seu inetrior.

No gaire més endavant, a la dreta i adossada a uns marges, veiem una altra barraca de vinya de tipologia diferent.

BARRACA DE VINYA DEL SERRAT DEL GORDI (II)

Barraca de vinya del Serrat del Gordi (II)En aquest cas ens trobem davant una construcció de pedra seca de les anomenades terreres margeres. Està adossada totalment dins d'un marge i és de planta irregular. La seva llinda és plana i la seva estructura està en perfecte estat de conservació.

Avancem una mica més i arribem a un pla a la zona de la Llandriga. Aquí trobem el quart avituallament.

Avituallament a la zona de la LlandrigaDolça llimonada per a tothomEn el darrer avituallament ens serveixen llimonada

A continuació, i després de tastar una fresca i dolça llimonada, ens acostem a la vora del planell on tenim una àmplia panoràmica sobre el poble de Monistrol de Calders i el seu entorn.

Vistes sobre Monistrol de Calders des del planell de la LlandrigaReemprenem la caminada tot planejant per sobre la Llandriga i revoltant el Serrat del Gordi. Arribem a una bifurcació, la pista continua per l'esquerra. Seguim el brancal de la dreta que continua planejant fins enllaçar amb una pista a prop d'uns camps on hi ha una plantació d'avets.

Camps del Mas LlandricA continuació la pista davalla cap a llevant, després tomba cap a migdia i marxa paral·lela a la riera de Sant Joan. Finalment enllacem amb el camí de Sant Pere Màrtir, on trobem els senyals del GR 3, el Sender Central de Catalunya. Seguim el camí cap a l'esquerra que baixa fins el Pont de Cal Serni. El creuem i seguim direcció nord per la carretera de Sabadell. Després tombem a la dreta pel carrer d’en Fèlix Estrada i Saladich. A la meitat del carrer destaca una llinda gravada sobre el portal de Cal Marfà.

LA LLINDA DE CAL MARFÀ

Llinda de Can Marfà amb la representació de les eines relacionades amb un ferrerUn dels aspectes més destacats i originals del patrimoni monistrolenc són el conjunt de llindes amb gravats d'estris que hi han en algunes de les seves cases. A Cal Marfà hi ha cinc llindes amb inscripcions o gravats. Quatre es troben a la façana principal de la casa i una a l'interior. Les inscripcions de la façana fan referència a membres de la família Puigmarti, els ferrers propietaris del mas al segle XVIII. Els gravats de la llinda principal, que es troba sobre la porta d'entrada, representen les següents eines de ferrer: una enclusa, un volant, una destral, un martell, unes tenalles, un veremall, una ferradura i un enformador de ferrar. Al centre hi ha una creu llatina. A sota de tot hi ha la següent inscripció: "JAUME PUIGMARTI FERRER 1778".

A continuació i amb poques passes, arribem de nou al punt de partida: l'església de Sant Feliu. Inici i final de la caminada.

Pica pica a l'arribadaPica pica a l'arribada

Com marca la tradició, en acabar la caminada ens espera un obsequi i un pica pica molt complert. Reposem forces i a esperar la propera.

22ª CAMINADA POPULAR DE MONISTROL DE CALDERS 2012

Caminada de Monistrol de Calders 2012
 
Anar al principi